En els \u00faltims mesos estem observant com l\u2019atenci\u00f3 a les persones amb patologia cr\u00f2nica complexa s\u2019est\u00e0 portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria
\n(EAP).<\/p>\n
A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s\u2019hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC),\u00a0l’hospitalitzaci\u00f3 a domicili a c\u00e0rrec de centres sociosanitaris i els\u00a0professionals que dins dels Equips d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (EAP) realitzen\u00a0exclusivament atenci\u00f3 domicili\u00e0ria. El com\u00fa denominador d\u2019aquestes noves\u00a0formules assistencials \u00e9s que l\u2019atenci\u00f3 a la complexitat, a la malaltia avan\u00e7ada i l\u2019atenci\u00f3 a domicili deixen de ser una funci\u00f3 de les metgesses i\u00a0infermeres familiars i comunit\u00e0ries i s\u2019introdueixen noves figures\u00a0professionals en relaci\u00f3 directa amb les persones amb patologies cr\u00f2niques complexes.<\/p>\n
La justificaci\u00f3 que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis \u00e9s que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d\u2019acord que cal garantir l’atenci\u00f3 de qualitat en totes les persones que\u00a0atenem, especialment quan detectem necessitats d\u2019alta complexitat, i que,\u00a0cal implementar millores all\u00e0 on calgui. Per\u00f2 els canvis han d\u2019estar\u00a0fonamentats tant des del punt de vista cl\u00ednic com econ\u00f2mic, i han de tenir\u00a0en compte els efectes col\u00b7laterals que comporta tot canvi en el sistema
\nsanitari.<\/p>\n
Fins a l\u2019actualitat no s\u2019han trobat evid\u00e8ncies que el millor sistema per tenir cura de les persones en fase de complexitat i malaltia avan\u00e7ada no sigui el\u00a0model actual de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut (APS). L\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica ha\u00a0demostrat l\u2019efectivitat d\u2019unes certes caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de l\u2019APS, que ja s\u00f3n cl\u00e0ssiques en el m\u00f3n del coneixement sobre sistemes sanitaris que\u00a0s\u00f3n: l\u2019accessibilitat, la longitudinalitat, la integralitat i la capacitat de\u00a0coordinaci\u00f3. Aquests atributs s\u00f3n tamb\u00e9 els que es fan servir en els estudis\u00a0m\u00e9s recents per comparar l\u2019efectivitat i l\u2019efici\u00e8ncia de les diferents formes\u00a0de provisi\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 a la \u201ccronicitat\u201d. Estudis, els resultats dels quals,\u00a0per cert, van confirmant all\u00f2 que ja sab\u00edem: que l\u2019atenci\u00f3 proporcionada\u00a0per metgesses i infermeres familiars i comunit\u00e0ries \u00e9s superior en resultats\u00a0de salut i en adequaci\u00f3 de serveis i inferior en cost econ\u00f2mic.<\/p>\n
Per tant, totes les innovacions o processos de millora haurien d\u2019estar\u00a0dirigits a desenvolupar els sistemes que han demostrat ser millors i posar\u00a0tots els esfor\u00e7os necessaris per aconseguir-ho. Som conscients de les\u00a0dificultats que tenen els professionals de l\u2019APS per respondre a les\u00a0necessitats de les persones ateses que presenten pluripatologia i
\nproblem\u00e0tica social. Aquestes dificultats s\u00f3n degudes a l’infrafinan\u00e7ament\u00a0de l’APS, a la sobrec\u00e0rrega de treball, i a les directrius que marquen\u00a0l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut o el CatSalut, algunes de les quals no\u00a0afavoreixen l\u2019atenci\u00f3 a la cronicitat. Precisament per aix\u00f2, no ens sembla\u00a0una soluci\u00f3 v\u00e0lida traspassar compet\u00e8ncies a altres dispositius de manera\u00a0generalitzada i posar en marxa un model que no ha demostrat la seva\u00a0efectivitat. Les solucions han de passar per l\u2019enfortiment de l\u2019APS.<\/p>\n
No tot el que es fa fora dels hospitals es pot considerar APS, fal\u00b7l\u00e0cia en qu\u00e8 cauen els gestors que assimilen l’activitat extrahospital\u00e0ria amb\u00a0l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Trets caracter\u00edstics que defineixen l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria,\u00a0com s\u00f3n la globalitat i la longitudinalitat, amb els nous models es posen en\u00a0risc o es perden.<\/p>\n
Amb l\u2019actual situaci\u00f3 hi ha diversos punts que com a entitats de professionals que treballem a l\u2019APS ens preocupen:<\/p>\n
El debat sobre la millor manera d\u2019atendre les persones amb malalties\u00a0cr\u00f2niques no \u00e9s exclusiu del nostre pa\u00eds, s\u2019est\u00e0 fent a molts indrets\u00a0d\u2019Europa. De moment, no s\u2019ha constatat a cap sistema semblant al nostre\u00a0que les formes basades en la segmentaci\u00f3 dels pacients aportin millores\u00a0respecte l\u2019atenci\u00f3 prestada per bons serveis d\u2019APS. En canvi, va creixent\u00a0l\u2019alarma entre diversos autors sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies que a mig i llarg\u00a0termini poden tenir per als sistemes p\u00fablics de salut.<\/p>\n
Per tant, tots els esfor\u00e7os per millorar l\u2019atenci\u00f3 a les persones amb malalties cr\u00f2niques haurien de dirigir-se a enfortir els EAP, la seva qualitat\u00a0i les seves funcions. Per tots els motius exposats anteriorment, demanem\u00a0que:<\/p>\n