La hist\u00f2ria de Pedro \u00e9s la del periple d’una persona que viu amb VIH, per\u00f2 s’ha trobat amb les traves que, des de 2012, ha suposat no tenir perm\u00eds de resid\u00e8ncia a Espanya, malgrat\u00a0portar 20 anys\u00a0vivint aqu\u00ed. La primera, la por a acudir a l’hospital per estar en situaci\u00f3 irregular. La segona, el desconeixement del personal m\u00e8dic que, al principi, no va oferir a aquest home colombi\u00e0 l’atenci\u00f3 que necessitava, tot i que Gal\u00edcia garanteix en una normativa pr\u00f2pia la cobertura sanit\u00e0ria als qui pateixen aquestes malalties. La tercera, quedar-se sense acc\u00e9s als f\u00e0rmacs quan es va mudar a altres ciutats a la recerca de treball.<\/p>\n
Quan va tornar a Gal\u00edcia i va comen\u00e7ar els tr\u00e0mits per recuperar de nou l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, la Policia li va obrir una ordre d’expulsi\u00f3. Finalment, amb el suport de Metges del M\u00f3n, va aconseguir detenir la seva deportaci\u00f3 i tramitar una autoritzaci\u00f3 de resid\u00e8ncia per motius humanitaris. Ja amb targeta sanit\u00e0ria, Pedro continua amb el seu tractament i ha seguit millorant. El seu cas ha estat documentat per la Xarxa de Den\u00fancia i Resist\u00e8ncia al Reial decret de reforma sanit\u00e0ria (Reder).<\/p>\n
Fa sis anys, l’1 de setembre de 2012, va entrar en vigor el decret 16\/2012 impulsat pel Govern de Mariano Rajoy. Aquell dia, milers de persones ‘sense papers’ que fins llavors podien sol\u00b7licitar cita amb el seu metge de cap\u00e7alera i ser ateses com qualsevol altre ciutad\u00e0, van quedar d’un dia per a un altre\u00a0excloses\u00a0del sistema sanitari. Es van esborrar els seus historials m\u00e8dics, es van desactivar les seves targetes sanit\u00e0ries. Solament serien ateses en cas d’urg\u00e8ncies o quan es tract\u00e9s d’embarassades i menors d’edat. M\u00e9s de 870.000 targetes van ser retirades, segons les dades que va donar\u00a0el propi Executiu.<\/p>\n
Aquest dijous,\u00a0el Congr\u00e9s\u00a0ha avalat la recuperaci\u00f3 de la sanitat universal que el Govern de Pedro S\u00e1nchez va engegar a trav\u00e9s d’un decret llei. \u00abL’acc\u00e9s al Sistema Nacional de Salut en condicions d’equitat i d’universalitat \u00e9s un dret primordial de tota persona\u00bb, enuncia el nou decret, que ha rebut el vot en contra del PP i l’abstenci\u00f3 de Ciutadans. La llei elimina les figures de persona \u00abassegurada i benefici\u00e0ria\u00bb que contenien condicions que exclo\u00efen als immigrants residents a Espanya en situaci\u00f3 irregular i recupera el dret de totes les persones, \u00aben les\u00a0mateixes condicions\u00bb, a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria.<\/p>\n
Per als col\u00b7lectius socials que\u00a0porten anys\u00a0batallant contra les conseq\u00fc\u00e8ncies del decret 16\/2012, la nova legislaci\u00f3 \u00e9s \u00abun pas positiu\u00bb, per\u00f2 cap a una meta \u00abencara distant\u00bb i demanen al Govern que aprovi aviat el reglament \u00abper garantir l’assist\u00e8ncia en igualtat de condicions\u00bb a totes les persones que viuen a Espanya. \u00abAquest \u00e9s un pas molt definitiu per acostar-nos a la fi de l’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria, per\u00f2 el que s’ha aprovat no implica que s’elimini radicalment qualsevol causa d’exclusi\u00f3. Encara hi ha zones d’ombra\u00bb, sost\u00e9 Eva\u00a0Aguile\u00f1a, portaveu de xarxes.<\/p>\n
Entre elles esmenta que el dret a l’assist\u00e8ncia p\u00fablica se supediti al fet que la persona demostri, amb l’empadronament, que no es troba en situaci\u00f3 d’estada temporal, \u00e9s a dir, que\u00a0porti m\u00e9s de 90 dies\u00a0en territori espanyol. \u00abEns preocupa que s’exigeixi demostrar-ho amb l’empadronament, perqu\u00e8\u00a0l’empadronar-se \u00e9s una barrera purament administrativa i moltes vegades dep\u00e8n dels ajuntaments\u00bb, explica Aguilera.<\/p>\n
\u00abTamb\u00e9 ens preocupen aquests 90 dies fins que poden accedir a la targeta sanit\u00e0ria. Veiem un buit en el qual no es garanteix l’assist\u00e8ncia amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablics a menors, dones embarassades, sol\u00b7licitants d’asil, etc.\u00bb, agrega. \u00abEsperem que aquestes llacunes s’esmenin en el reglament\u00bb.<\/p>\n
Des de l’aprovaci\u00f3 de la reforma sanit\u00e0ria, les organitzacions socials van comen\u00e7ar a veure les seves oficines plenes de casos de persones als qui els havia estat denegada l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica. Des de 2014, la plataforma\u00a0Reder\u00a0ha documentat els casos de 4.755 persones que s’han vist excloses d’aquesta atenci\u00f3, encara que temen que les dades siguin majors. \u00abHan estat sis anys de molt patiment innecessari per a moltes persones en situaci\u00f3 molt fr\u00e0gil, que han patit el pitjor de les retallades. Els casos documentats no s\u00f3n molts perqu\u00e8 no s\u00f3n tots: s\u00f3n els qui en algun moment han acudit a les organitzacions, per\u00f2 no sabem quantes persones s’han quedat desateses\u00bb, destaca la portaveu.<\/p>\n
Aquestes persones solament podien rebre assist\u00e8ncia en situacions excepcionals: dones embarassades, menors d’edat, situacions d’urg\u00e8ncia, v\u00edctimes de tr\u00e0fic\u00a0en per\u00edode de reflexi\u00f3 i persones sol\u00b7licitants d’asil. No obstant aix\u00f2, les ONG han denunciat els errors sistem\u00e0tics als centres sanitaris p\u00fablics a l’hora de complir amb aquesta obligaci\u00f3 i la confusi\u00f3 imperant entre el personal m\u00e8dic arran de la norma. Les organitzacions han documentat els casos d’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria de 194 dones embarassades, 322 menors d’edat, 45 sol\u00b7licitants d’asil o 443 persones a les quals se’ls va denegar o se’ls va facturar l’atenci\u00f3 indegudament quan van passar per urg\u00e8ncies.<\/p>\n
En tots aquests anys, hi ha hagut diversos noms propis, per\u00f2 un d’ells ha estat present en totes les den\u00fancies de les ONG, el\u00a0d’Alpha\u00a0Pam, un jove senegal\u00e8s sense targeta sanit\u00e0ria que va morir de tuberculosi a Mallorca el 2013. El cas va acabar en els tribunals i la fam\u00edlia va rec\u00f3rrer el seu\u00a0arxivament\u00a0el setembre passat. Altres dues dones,\u00a0Soledad\u00a0Torrico\u00a0i\u00a0Jeanneth\u00a0Beltr\u00e1n\u00a0van morir sense poder acudir de manera normalitzada al metge. Segons un estudi publicat\u00a0el mar\u00e7\u00a0de 2018 per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, durant els seus primers tres anys d’aplicaci\u00f3, les restriccions imposades pel decret va augmentar la taxa de mortalitat dels migrants sense papers en un 15%.<\/p>\n
Les organitzacions socials tamb\u00e9 s’han fet ress\u00f2 de casos com el de\u00a0Milagros\u00a0Villalobos, una dona migrant embarassada que va patir un avortament despr\u00e9s de ser rebutjada diverses vegades per un hospital p\u00fablic valenci\u00e0. O el de Lorda, de 71 anys, que malgrat patir\u00a0osteoporosis, diabetis i hipertensi\u00f3 i comptar amb resid\u00e8ncia legal per reagrupaci\u00f3 familiar, no era atesa als centres sanitaris i sobrevivia gr\u00e0cies a l’assist\u00e8ncia de les ONG i metges desobedients.<\/p>\n
Des de 2012, moltes persones s’han vist privades de cures essencials. Les ONG han denunciat la situaci\u00f3 de persones amb malalties greus, i han documentat 68 casos de c\u00e0ncer, 88 casos de malalties cardiovasculars, 116 de diabetis, 92 d’hipertensi\u00f3, 68 casos de salut mental greu o 45 casos de VIH.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la reforma del PP es va trobar de front amb la resist\u00e8ncia de part dels professionals sanitaris, que es van negar a aplicar la mesura i han seguit atenent a les persones excloses exposant-se a sancions. \u00c9s el cas de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria, que va promoure un registre d’objectors de consci\u00e8ncia que va superar el miler d’adhesions.<\/p>\n
Tamb\u00e9 han jugat un paper important els grups d’informaci\u00f3 i acompanyament impulsats des de les ONG i plataformes ciutadanes davant la \u00abinseguretat i la confusi\u00f3\u00bb que aquest decret va suposar, \u00abla qual cosa ha\u00a0perjudicat\u00a0persones que\u00a0s\u00ed que\u00a0havien de ser tractades\u00bb, sost\u00e9\u00a0Reder. \u00abS\u00f3n moltes m\u00e9s les persones que s’han inhibit d’acudir a la sanitat p\u00fablica per temor a la resposta que anaven a rebre. Les persones que tramiten el seu perm\u00eds de resid\u00e8ncia el que m\u00e9s temen \u00e9s un possible enfrontament amb l’administraci\u00f3 p\u00fablica. Que en reclamar una factura es generi algun tipus de conflicte i et fitxin\u00bb, explica Aguilera.<\/p>\n
La resposta de les comunitats aut\u00f2nomes, algunes de les quals es van declarar insubmises al decret, tamb\u00e9 ha ajudat a mitigar l’impacte del decret 16\/2012.\u00a0A dia d’avui, excepte Castella i Lle\u00f3, Ceuta i Melilla, gaireb\u00e9 totes les autonomies compten amb algun tipus de normativa o mesures perqu\u00e8 aquestes persones poguessin accedir al sistema sanitari p\u00fablic, encara que des de l’aprovaci\u00f3 d’aquestes, Reder tamb\u00e9 ha documentat desenes de casos de migrants exclosos. Catalunya, Pa\u00eds Basc, Navarra, Ast\u00faries, Andalusia o Can\u00e0ries van rebutjar la norma i han regulat, dins de les seves compet\u00e8ncies, en aquesta l\u00ednia.<\/p>\n
\u00abEl paper de les comunitats ha estat determinant en rebel\u00b7lar-se, en decidir no complir i desenvolupar les seves pr\u00f2pies normatives auton\u00f2miques, ja sigui en forma de rang de llei o instruccions internes des de l’administraci\u00f3. Si haguessin aplicat el decret rigorosament, el seu impacte hauria estat molt menor\u00bb, recalca la portaveu de\u00a0Reder. Des de la plataforma, no obstant aix\u00f2, s’ha apuntat tamb\u00e9 als \u00abdesequilibris\u00bb i l’arbitrarietat que han causat aquests diferents nivells de regulaci\u00f3: en la pr\u00e0ctica, al seu judici, les persones han tingut m\u00e9s o menys drets en funci\u00f3 del lloc en el qual residien.<\/p>\n
Diversos territoris i el Govern central van presentar recursos davant el Tribunal Constitucional per diferents motius, com per la invasi\u00f3 de compet\u00e8ncies i restricci\u00f3 de drets fonamentals. El Constitucional ha anul\u00b7lat les normes del Pa\u00eds Basc i la Comunitat Valenciana que tractaven de garantir aquesta cobertura. Per la seva banda, diversos organismes de Nacions Unides i del Consell d’Europa van subratllar que la reforma contravenia els convenis internacionals de drets humans.<\/p>\n
La norma d’exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria va ser defensada durant el Govern del PP com una mesura d’estalvi econ\u00f2mic, com el copago farmac\u00e8utic. No obstant aix\u00f2,\u00a0a dia d’avui, no s’ha provat aquest suposat impacte benefici\u00f3s en les arques de l’Estat. Aix\u00ed va quedar reflectit en els informes de la Defensora del Poble i tamb\u00e9 en un acte del Constitucional que va restaurar la validesa de la Llei Navarresa d’Assist\u00e8ncia Sanit\u00e0ria. Per contra, la posici\u00f3 del Govern ha estat la d’afirmar que gr\u00e0cies a aquesta normativa la sanitat espanyola seguia sent universal. Aix\u00ed ho ha tornat a defensar aquest dijous la portaveu popular,\u00a0Mar\u00eda\u00a0Teresa\u00a0Angulo, qui ha assegurat que \u00abva ser el PP el que va garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i garantint el seu car\u00e0cter universal, p\u00fablic i gratu\u00eft\u00bb.<\/p>\n
A l’espera que es concreti el reglament que donar\u00e0 forma al decret aprovat, per a Aguilera hi ha un \u00faltim motiu de preocupaci\u00f3, per\u00f2 ara no solament tira la vista enrere, a aquests sis anys, sin\u00f3 al futur. \u00abQuan es va aprovar aquesta mesura, es va fer amb tota una bateria de discurs xen\u00f2fob. El missatge era: ‘Tu v\u00e9ns de fora i ja t’has d’estar morint per poder ser at\u00e8s’. Aix\u00f2 va donar via lliure a totes aquestes actituds xen\u00f2fobes que ja existien en la societat i\u00a0el propi sistema\u00a0de salut. S’ha perm\u00e8s que en l’opini\u00f3 p\u00fablica s’assenteix la visi\u00f3 que es pot discriminar a les persones d’un dret hum\u00e0 en funci\u00f3 de la seva situaci\u00f3 administrativa o la seva nacionalitat. \u00c9s dif\u00edcil desmuntar aix\u00f2, i temem que hagi calat\u00bb, sent\u00e8ncia.<\/p>\n