En introduir les paraules \u00abf\u00f2rum postpart\u00bb en el cercador d’Internet, la pantalla retorna milers de resultats. S\u00f3n majoritaris els missatges que parlen de depressi\u00f3 o d’ansietat, molt menys freq\u00fcent \u00e9s trobar a dones que acudeixin als f\u00f2rums per parlar de les meravelles de les primeres setmanes de la maternitat. \u00c9s f\u00e0cil visualitzar\u00a0a les milers\u00a0d’autores d’aquests post, somnolentes i tristes, adolorides i desconcertades, enfront de l’ordinador, buscant una resposta al malestar que senten en les experi\u00e8ncies d’altres dones desconegudes que de sobte semblen molt properes. Preguntant-se si el que els passa \u00e9s normal, enfrontant-se a emocions que no es corresponen a les esperades.<\/p>\n
Aix\u00ed estava Elena poc despr\u00e9s de ser mare amb 23 anys recentment complerts. En un moment estava embarassada i en despertar de l’anest\u00e8sia, despr\u00e9s d’una ces\u00e0ria programada, ja no ho estava. \u00abSempre m’ha deixat una mica de marca, despertar i veure a la meva filla aqu\u00ed en un llum de calor allunyada de mi\u00bb. Al principi nom\u00e9s aconseguia agafar-la per donar-li el pit. \u00abAl segon dia d’haver nascut la nena vaig comen\u00e7ar a sentir-me trista i amb bastanta ansietat, era incapa\u00e7 de dormir de nit ni de dia, ho vaig atribuir a l’estada de l’hospital, aix\u00ed que en donar-nos l’alta vam\u00a0anar\u00a0a casa, per\u00f2 seguia sense\u00a0alliberar-me d’aquesta sensaci\u00f3, tenia una nena preciosa, sana, meravellosa, tothom em felicitava i celebrava el naixement de la meva filla, menys jo\u00bb.<\/p>\n
Explica Elena que no entenia on estava la felicitat promesa, per qu\u00e8 en lloc d’aix\u00f2 hi havia penediment, ganes de tornar enrere i recuperar la seva antiga vida. \u00abEm limitava a fingir amb un somriure fals que tot estava ben i a plorar\u00a0desconsoladament\u00a0quan estava sola\u00bb, diu.<\/p>\n
Luc\u00eda\u00a0Mart\u00ednez i\u00a0Mar\u00eda\u00a0Teresa Villar s\u00f3n, respectivament, la presidenta i vicepresidenta de l’Associaci\u00f3 de Matrones de Madrid (AMM). Les matrones, expliquen, s\u00f3n el referent en el sistema de salut de les mares i fam\u00edlies, a elles arriben\u00a0molts\u00a0dels dubtes que sorgeixen durant embar\u00e0s i postpart. \u00ab\u00c9s normal que les dones tinguin sentiments contradictoris en aquesta \u00e8poca,\u00a0labilitat\u00a0emocional, o dubtes sobre la seva capacitat per cuidar. Aquestes emocions, sens dubte, estan influenciades per l’entorn, els consells que reben, i els rols de g\u00e8nere\u00bb.<\/p>\n
\u00abEn consulta, les matrones fem una valoraci\u00f3 de l’estat emocional en el postpart i, si als 10-14 dies despr\u00e9s del part, no s’han resolt s\u00edmptomes com el plor, l’ansietat o l’estat d’\u00e0nim baix, avaluem la possibilitat d’una depressi\u00f3 postpart i valorem derivaci\u00f3 a altres professionals\u00bb, comenten les matrones. \u00abEl Ministeri de Sanitat, Pol\u00edtica Social i Igualtat va elaborar el 2014 una Guia de Pr\u00e0ctica Cl\u00ednica d’atenci\u00f3 en l’embar\u00e0s i puerperi, amb recomanacions basades en evid\u00e8ncia cient\u00edfica, entre les quals s’inclou l’estat emocional\u00bb, expliquen.<\/p>\n
La psiquiatra especialitzada en salut mental perinatal\u00a0Ibone\u00a0Olza\u00a0pensa que caldria comen\u00e7ar, m\u00e9s enll\u00e0 de protocols, per \u00abescoltar a les dones, preguntant-los com se senten i quina ajuda necessiten. Els\u00a0obstetres, per exemple, gaireb\u00e9 redueixen tota la seva atenci\u00f3 a l’evoluci\u00f3 f\u00edsica de l’embar\u00e0s i de vegades fiquen una por infundada a l’embarassada, la qual cosa es coneix com a ‘efecte nocebo’. El paper de les matrones \u00e9s clau en tot aix\u00f2, per\u00f2 moltes dones ni tan sols coneixen a la seva\u00bb.<\/p>\n
La psiquiatra d\u00f3na algunes claus sobre com saber que ha de demanar-se ajuda: \u00abSi una mare no est\u00e0 b\u00e9, si es preocupa a l’exc\u00e9s, si no dorm amb prou feines, si no gaudeix de la maternitat o t\u00e9 por a fer mal al seu beb\u00e8, si se sent fracassada com a mare, si hi ha hagut un part traum\u00e0tic, o el beb\u00e8 roman hospitalitzat per\u00a0prematuritat\u00a0o altres causes… En totes aquestes situacions seria recomanable buscar ajuda professional. Per\u00f2 l’ideal \u00e9s que els psic\u00f2legs perinatals siguin part dels equips de l’atenci\u00f3 perinatal, que l’atenci\u00f3 sigui integral\u00bb.<\/p>\n
\u00abEl context de crian\u00e7a en les nostres societats occidentals \u00e9s el resultat de la solitud f\u00edsica, de la falta de referents i del desconeixement real de la maternitat\u00bb, contextualitza l’antrop\u00f2loga especialitzada en maternitat Mar\u00eda Jos\u00e9 Garrido. \u00abUn dels problemes en la nostra cultura \u00e9s que arribem a la maternitat amb unes expectatives bastants irreals i un enorme desconeixement sobre els beb\u00e8s: en la majoria dels casos, la primera vegada que tenim un beb\u00e8 en bra\u00e7os, \u00e9s el nostre\u00bb, afegeix.<\/p>\n
\u00abLa nena es va quedar morta en el budell\u00bb, rememora Luna. Fa gaireb\u00e9 tres anys d’all\u00f2, quan gaireb\u00e9 15 dies despr\u00e9s de sortir de comptes, i despr\u00e9s de diverses anades i vingudes a l’hospital, amb la sensaci\u00f3\u00a0que\u00a0alguna cosa no anava b\u00e9, l’equip m\u00e8dic no va captar el batec de la seva filla. Despr\u00e9s d’una ces\u00e0ria d’emerg\u00e8ncia, Luna va despertar i la seva filla no estava all\u00e0, l’havien traslladat en helic\u00f2pter a un hospital amb majors recursos. Havia patit taquic\u00e0rdia, empassat meconi. Va passar una setmana a\u00a0l’UVI, els primers dies van ser una batalla de la mare perqu\u00e8 la traslladessin al mateix hospital que la seva filla.<\/p>\n
Les setmanes seg\u00fcents tampoc van ser f\u00e0cils: \u00abEstava sempre molt preocupada, amb les hormones revolucionades, qualsevol cosa que li pass\u00e9s a la nena em posava molt malament\u00bb. Amb la convicci\u00f3 que si hagu\u00e9s seguit les instruccions dels doctors que insistien a esperar, la nena no\u00a0hauria\u00a0sobreviscut, li va costar diversos mesos superar aquesta por al fet que li succe\u00eds alguna cosa. Per a aix\u00f2, va comptar amb el suport de la seva fam\u00edlia i amb ajuda psicol\u00f2gica.<\/p>\n
Segons explica\u00a0Ibone\u00a0Olza, les experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques durant el part estan entre les causes de consulta m\u00e9s comunes. \u00abS’estima que probablement un 20% de les mares recents pateixin algun trastorn mental, i en la meitat aix\u00f2 ja estava aqu\u00ed durant l’embar\u00e0s. La prevalen\u00e7a varia segons el tipus de trastorn: l’ansietat i la depressi\u00f3 s\u00f3n freq\u00fcents tant en l’embar\u00e0s com el postpart, l’estr\u00e8s\u00a0posttraum\u00e0tic\u00a0\u00e9s freq\u00fcent despr\u00e9s del part, les psicosis\u00a0puerperals\u00a0i els trastorns\u00a0obsessiu\u00a0compulsius s\u00f3n molt menys freq\u00fcents\u00bb.<\/p>\n
Un factor de risc per travessar aquest tipus de problem\u00e0tiques, explica\u00a0Olza, \u00e9s tenir antecedents psiqui\u00e0trics.\u00a0Aquest\u00a0va ser el cas de Marta, mare d’una nena molt desitjada, fruit d’un embar\u00e0s aconseguit despr\u00e9s de quatre anys de cerca i sis processos de reproducci\u00f3 assistida.<\/p>\n
\u00abJo sempre vaig pensar que el dia que aconsegu\u00eds que progress\u00e9s l’embar\u00e0s se’m treurien totes les pors. Mentida. Durant tot l’embar\u00e0s vaig sentir molta por\u00bb, recorda Marta. En aquells primers mesos de gestaci\u00f3, va tenir una amena\u00e7a d’avortament i la seva ves\u00edcula va comen\u00e7ar a generar pedres i fang. A la por se li va sumar el dolor. \u00abAl final de l’embar\u00e0s vaig anar avisant a la meva fam\u00edlia que probablement tindria depressi\u00f3 postpart. Ho veia venir perqu\u00e8 s\u00f3c pacient psiqui\u00e0trica des dels 20 anys\u00bb, relata.<\/p>\n
No nom\u00e9s eren les complicacions de l’embar\u00e0s, tamb\u00e9 se sentia sola, li faltava suport emocional per part de la seva parella, li sobraven conflictes i difer\u00e8ncies amb la fam\u00edlia.\u00a0Ibone\u00a0Olza\u00a0destaca dos aspectes de la salut mental perinatal: \u00abD’una banda, el seu enorme impacte. Quan una embarassada o mare recent pateix un trastorn mental i no rep el tractament adequat, no nom\u00e9s ho pateix ella,\u00a0li afecta\u00a0molt\u00edssim al beb\u00e8 i segurament tamb\u00e9 a la parella, i aquest impacte pot durar anys o fins i tot per a tota la vida. D’altra banda, en molts casos a causa de l’estigma que envolta la malaltia mental, sumat a la idealitzaci\u00f3 de la maternitat i el desconeixement social, moltes mares no expressen el seu patiment ni reben un tractament adequat\u00bb.<\/p>\n
El part de Marta va anar b\u00e9, per\u00f2\u00a0al cap de poc\u00a0la situaci\u00f3 la va desbordar. \u00abQu\u00e8 cony he fet amb la meva vida? Jo no vull aix\u00f2!\u00bb, es deia, ja a casa, amb\u00a0aquella beb\u00e8\u00a0que plorava i plorava sense parar. \u00abLi cridava, calla! Per qu\u00e8 plores? Em vaig tornar boja, no sabia qu\u00e8 estava passant, nom\u00e9s volia tornar enrere. Em va costar com un mes i\u00a0mig\u00a0fer-me c\u00e0rrec de la situaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
\u00abLa solitud en el postpart \u00e9s terror\u00edfica. Les mares necessiten ajuda, companyia, escolta, no sentir-se jutjades, i donar-se molt temps per retrobar-se amb si mateixes i amb els seus cossos… Les fam\u00edlies poden oferir molta ajuda pr\u00e0ctica, per\u00f2 crec important tamb\u00e9 que les mares aprenguem a nomenar les nostres necessitats sense jutjar-les, a demanar i a rebre\u00bb, defensa\u00a0Olza. Les matrones coincideixen que el rol de la fam\u00edlia \u00e9s fonamental: \u00abEl m\u00e9s important \u00e9s que la dona se senti acompanyada i recolzada\u00bb afirmen Mart\u00ednez i Villar.<\/p>\n
\u00abEl naixement d’un beb\u00e8 i la seva arribada a casa \u00e9s una ‘revoluci\u00f3’ de parella i familiar. Per molt preparat que s’estigui gaireb\u00e9 sempre sorgeixen dubtes i disparitat d’opinions en l’entorn, que propicien l’aparici\u00f3 de moments tibants i dif\u00edcils. En el cas de la mare, aquesta situaci\u00f3 s’agreuja amb el cansament i la falta de somni\u00bb, afegeixen.<\/p>\n
Per\u00f2 no es tracta d’una problem\u00e0tica individual ni que es resolgui en el marc de les fam\u00edlies, coincideixen\u00a0Olza\u00a0i Garrido. L’experta en salut mental perinatal recorda que \u00abl’important \u00e9s recon\u00e8ixer que en molts casos la causa del trastorn \u00e9s psicosocial: des de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i la viol\u00e8ncia\u00a0obst\u00e8trica\u00a0fins a l’estr\u00e8s laboral, passant pel perfeccionisme o la solitud. \u00c9s a dir, la salut mental perinatal \u00e9s un reflex i un indicador de com tracta cada societat a les mares\u00bb.<\/p>\n
Per la seva banda, l’antrop\u00f2loga apunta a les pressions socials que han d’enfrontar les mares i que se sumen a aquesta solitud en la crian\u00e7a. \u00abS’espera de les mares que tornin a la seva vida normal el m\u00e9s aviat possible, a sortir amb la seva parella o amics, al gimn\u00e0s, a realitzar tot el que feien abans de ser mares, com si res hagu\u00e9s canviat, com si la maternitat no fos important\u00bb.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 del suport familiar o l’ajuda professional, moltes mares integren espais virtuals o presencials, formats per altres mares per compartir aquestes viv\u00e8ncies. \u00abA la setmana de n\u00e9ixer la nena em vaig incorporar a un grup de lact\u00e0ncia, i va ser aqu\u00ed on va comen\u00e7ar el canvi. Vaig comen\u00e7ar a acceptar que era normal, que eren les hormones, que no era jo la que sentia aquest rebuig, que volia a la meva filla\u00bb. Per a Marta, aquest espai va ser fonamental per a la superaci\u00f3 de la seva depressi\u00f3.<\/p>\n
Maria\u00a0Jos\u00e9 Garrido \u00e9s autora\u00a0del llibre\u00a0‘Xarxes de Maternitat i Crian\u00e7a’, de recent publicaci\u00f3. L’antrop\u00f2loga ent\u00e9n aquests espais com \u00abuna versi\u00f3 actualitzada dels grups de dones tradicionals al voltant de la crian\u00e7a. Les seves funcions m\u00e9s rellevants destaquen l’assessorament i la resoluci\u00f3 de problemes i dubtes, compartir viv\u00e8ncies o el suport mutu i la sustentaci\u00f3 emocional: s\u00f3n mares que sostenen a altres mares establint xarxes afectives de crian\u00e7a\u00bb.<\/p>\n
Incloure major informaci\u00f3 sobre el puerperi en els cursos de preparaci\u00f3 al part, la possibilitat de compartir experi\u00e8ncies amb altres mares que hagin passat per aquest proc\u00e9s, el suport psicol\u00f2gic com a part de l’atenci\u00f3 de la seguretat social a les noves mares, o la garantia que els pares puguin usar \u00edntegrament els permisos de naixement que els corresponen, s\u00f3n algunes de les idees que proposen les dones que van oferir el seu testimoniatge per a aquest reportatge. Iniciatives que, en la seva opini\u00f3, facilitarien el tr\u00e0nsit per aquestes primeres setmanes de solitud i desconcert que, molt freq\u00fcentment, segueixen al part.<\/p>\n