\u00abCrec que \u00e9s un requisit moral vendre un producte al major preu\u00a0possible\u00bb. Amb aquestes paraules al Financial Times justificava\u00a0Nirmal\u00a0Mulye, director executiu de la farmac\u00e8utica\u00a0Nostrum, l’\u00faltima gran pujada de preu d’un medicament. El f\u00e0rmac en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la\u00a0nitrofuranto\u00efna, un antibi\u00f2tic per a les infeccions d’orina\u00a0qualificat d’essencial per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut i que ha passat de costar uns 475 d\u00f2lars a gaireb\u00e9 2.400. \u00abAquesta \u00e9s una economia capitalista i qui no sigui capa\u00e7 de fer diners no pot seguir en el negoci\u00bb, va concloure.<\/p>\n
El cas de la\u00a0nitrofuranto\u00efna\u00a0\u00e9s l’en\u00e8sim episodi de les grans pujades de preu d’alguns medicaments en els \u00faltims anys. Una tend\u00e8ncia a la qual encara no s’ha posat fre malgrat els advertiments de diverses organitzacions. \u00abL’escalada de preus de medicaments que s\u00f3n essencials per a la vida o destinats a malalties greus \u00e9s clara\u00bb, explica a\u00a0eldiario.es\u00a0la directora de la plataforma Salut por Derecho, Vanessa L\u00f3pez. \u00abEls alts preus dels medicaments estan dificultant l’acc\u00e9s als mateixos i hi ha gent que mor per aquest motiu\u00bb.<\/p>\n
Segons L\u00f3pez, les paraules de\u00a0Mulye\u00a0\u00abs\u00f3n una immoralitat\u00bb i assenyala als governs per no prendre les mesures necess\u00e0ries. \u00abEl problema \u00e9s que es tracta als f\u00e0rmacs com si fossin un producte de consum qualsevol\u00bb, assegura aquesta activista, que reclama que els medicaments siguin \u00abtractats com un ben p\u00fablic, ja que d’ells dep\u00e8n la vida de les persones\u00bb.<\/p>\n
L’intent de\u00a0Nostrum\u00a0d’obtenir grans beneficis d’un vell producte farmac\u00e8utic est\u00e0 lluny de ser el primer o \u00fanic exemple d’aquesta pr\u00e0ctica. Durant l’\u00faltima d\u00e8cada altres companyies han estat adquirint els drets de medicaments de baix cost, sense protecci\u00f3 de patents i revenent-los a un cost molt m\u00e9s alt.<\/p>\n
Un dels casos m\u00e9s sonats dels \u00faltims anys es va produir\u00a0el setembre\u00a0de 2015, quan l’empresa\u00a0Turing\u00a0Pharmaceuticals\u00a0va comprar els drets d’un vell medicament, el\u00a0Daraprim, utilitzat per tractar les infeccions\u00a0parasit\u00e0ries\u00a0en pacients amb VIH i dones embarassades, i va\u00a0apujar\u00a0el preu m\u00e9s d’un 5000%, passant de poc m\u00e9s de 13 d\u00f2lars a 750.<\/p>\n
El cas de\u00a0Daraprim\u00a0va resultar especialment pol\u00e8mic pel car\u00e0cter del\u00a0CEO\u00a0i fundador de la companyia, Martin\u00a0Shkreli, al que alguns mitjans nord-americans van batejar com \u00abl’home m\u00e9s odiat d’Am\u00e8rica\u00bb. No obstant aix\u00f2, no va ser l’\u00fanic cas que va deslligar la pol\u00e8mica aquest mateix any.<\/p>\n
Un mes abans de la pujada del\u00a0Daraprim, la farmac\u00e8utica\u00a0Rodelis\u00a0Therapeutics\u00a0va comprar els drets d’un medicament per a la tuberculosi i va multiplicar el seu preu per vint, passant de 480 d\u00f2lars a m\u00e9s de 10.000. Despr\u00e9s de les protestes, la companyia va fer marxa enrere i va retornar els drets a la\u00a0Purdue\u00a0Research\u00a0Foundation, que ven el tractament per un preu aproximat\u00a0de 1.000\u00a0d\u00f2lars.<\/p>\n
Uns mesos abans, al febrer d’aquest mateix any, va ser\u00a0Valeant\u00a0Pharmaceuticals\u00a0International\u00a0qui va comprar els drets de dos medicaments per al cor,\u00a0Nitropress\u00a0i\u00a0Isuprel, i el mateix dia va\u00a0apujar\u00a0els preus en un 200% i 500% respectivament.<\/p>\n
Abans d’aquestes accions, altres empreses del sector ja havien realitzat pr\u00e0ctiques similars. El 2014\u00a0Mallinckrodt\u00a0Pharmaceuticals\u00a0va comprar l’empresa que fabricava\u00a0Ofirmev, una injecci\u00f3\u00a0d’acetaminofen\u00a0utilitzada per alleujar el dolor i la febre, i va multiplicar el preu per 2,5. Aquest mateix any,\u00a0AstraZeneca\u00a0va vendre un medicament per a l’artritis,\u00a0Vimovo, a una altra companyia que va augmentar el seu preu un 500%.<\/p>\n
Aquesta pr\u00e0ctica es fa habitualment amb medicaments pels quals no hi ha compet\u00e8ncia de gen\u00e8rics, com el cas de les injeccions d’epinefrina,\u00a0EpiPen, que s’utilitzen per a casos greus de reaccions al\u00b7l\u00e8rgiques i que la seva propiet\u00e0ria, la farmac\u00e8utica\u00a0Mylan, ha multiplicat el seu preu per cinc\u00a0en\u00a0prou feines 9 anys, fins als gaireb\u00e9 600 d\u00f2lars per cada\u00a0pack\u00a0d’injeccions.<\/p>\n
Tampoc s’han\u00a0deslliurat de\u00a0patir importants pujades de preu els medicaments contra el c\u00e0ncer, que en els \u00faltims anys han duplicat el seu preu, especialment els nous f\u00e0rmacs dirigits. Entre els casos m\u00e9s sonats destaquen els relacionats amb el\u00a0Gleevec\u00a0i el\u00a0Campath.<\/p>\n
L’aprovaci\u00f3 de\u00a0Gleevec\u00a0el 2001 va marcar el comen\u00e7ament d’una nova era de medicaments oncol\u00f2gics dirigits, que apunten a les c\u00e8l\u00b7lules\u00a0cancer\u00edgenes\u00a0i s\u00f3n menys lesius per a la resta, i el seu preu de sortida va ser de 26.000 d\u00f2lars per any de tractament. No obstant aix\u00f2,\u00a0Novartis, companyia propiet\u00e0ria de la patent, ha anat\u00a0apujant\u00a0progressivament el preu fins a superar els 120.000 d\u00f2lars anuals.<\/p>\n
El\u00a0Campath\u00a0\u00e9s un medicament contra la leuc\u00e8mia que el 2012 va ser retirat i convertit, un any m\u00e9s tard, en un altre contra l’esclerosi m\u00faltiple\u00a0anomenat\u00a0Lemtrada. Despr\u00e9s del canvi de nom i sense amb prou feines modificacions, el medicament va passar de costar uns 400 euros a m\u00e9s de 7.000. \u00ab\u00c9s una pr\u00e0ctica habitual\u00bb, explica L\u00f3pez, \u00abretirar medicaments del mercat per despr\u00e9s tornar a introduir-los amb un altre nom i a un preu molt superior\u00bb.<\/p>\n
Aquest tipus de moviments agressius al mercat farmac\u00e8utic no s\u00f3n habituals, per\u00f2 diverses organitzacions alerten que s’est\u00e0 establint una tend\u00e8ncia que exerceix una pressi\u00f3 excessiva en els sistemes p\u00fablics de salut. \u00abEn pa\u00efsos com Espanya, en els quals el sistema p\u00fablic assumeix el preu dels tractaments, aquesta tend\u00e8ncia est\u00e0 minvant\u00a0els pressupostos de salut i treient recursos que haurien d’invertir-se en altres necessitats\u00bb, explica L\u00f3pez.<\/p>\n
Amb la finalitat d’evitar aquest tipus d’accions abusives, diversos col\u00b7lectius estan plantejant alternatives sobre el tipus de llic\u00e8ncies que es concedeix als nous f\u00e0rmacs i fins i tot un consorci d’hospitals dels EUA\u00a0ha anunciat recentment la seva intenci\u00f3 de crear una empresa farmac\u00e8utica sense \u00e0nim de lucre per fabricar medicaments gen\u00e8rics i lluitar aix\u00ed contra els elevats preus que imposa part de la ind\u00fastria.<\/p>\n