Lenta, com la malaltia que es va desenvolupant en els treballadors, els seus familiars i els ve\u00efns de les f\u00e0briques d’Uralita, la just\u00edcia espanyola va fent passos i condemna a l’empresa de materials de construcci\u00f3 per les terribles conseq\u00fc\u00e8ncies per a la salut que l’amiant ha provocat entre les persones. En l’\u00faltima setmana, una nova condemna confirma l’efecte devastador que la pols d’amiant exercia amb els ve\u00efns que vivien al voltant de les f\u00e0briques.<\/p>\n
El desembre passat l’Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid condemnava per primera vegada a Uralita a indemnitzar amb m\u00e9s de dos milions d’euros a 39 persones pels danys ambientals i les malalties, ja que van estar exposats a l’amiant per la proximitat de les seves cases a la f\u00e0brica de Cerdanyola. La setmana passada es coneixia una altra condemna del jutjat de Primera Inst\u00e0ncia n\u00famero 5 de Madrid que sentenciava que la defunci\u00f3 de 14 ve\u00efns i familiars d’extreballadors d’aquesta planta d’Uralita tenen el seu origen i causa en la \u00abfalta de dilig\u00e8ncia\u00bb de l’empresa.<\/p>\n
El Col\u00b7lectiu Ronda, despatx d’advocats que representa a afectats per l’amiant, ha guanyat les dues den\u00fancies. La seva advocada\u00a0Esther\u00a0P\u00e9rez explica que el jutge ha tingut en compte que \u00abl’empresa no va actuar amb la dilig\u00e8ncia deguda en ser conegut l’elevat risc de la utilitzaci\u00f3 de l’amiant i condemna a indemnitzar amb 1,7 milions com a responsable de les patologies i defuncions d’afectats que van entrar en contacte amb el material en l’\u00e0mbit del seu propi domicili, exposats per viure en un radi de 2 quil\u00f2metres al voltant del centre fabril\u00bb.<\/p>\n
L’advocada recorda com el 1977 ja va haver-hi una inspecci\u00f3 de la f\u00e0brica per part d’un enginyer de l’Ajuntament de Cerdanyola en el qual constata la p\u00e8ssima situaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions amb finestres trencades, portes que no es tanquen, sortides de fums en males condicions i que no es realitzaven extraccions centralitzades per evitar que l’amiant sort\u00eds de les naus. Una testimoni del judici va declarar que hi havia \u00abun veritable n\u00favol de pols d’amiant\u00bb al voltant de la f\u00e0brica.<\/p>\n
\u00abAnteriorment no s’havia aconseguit una condemna perqu\u00e8 els jutges apuntaven que no es podia afirmar categ\u00f2ricament que l’amiant provingu\u00e9s d’un punt concret, una jutge va arribar a dir que tamb\u00e9 podria venir del desgast de les pastilles de fre d’una autovia propera, per\u00f2 la realitat \u00e9s que a les zones m\u00e9s properes a les f\u00e0briques hi ha 10 vegades m\u00e9s malalties que en altres ciutats, i el mateix patr\u00f3 passa a Cerdanyola i a Getafe, on hi havia f\u00e0briques d’Uralita\u00bb, comenta des d’aquest despatx d’advocats.<\/p>\n
L’amiant va ser prohibit a Espanya el 2001 malgrat que el Centre Internacional de Recerca del C\u00e0ncer de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut va classificar totes les categories d’amiant com cancer\u00edgenes el 1973. Uralita va tenir cinc f\u00e0briques de fibrociment, el material per a la construcci\u00f3 que contenia l’amiant, funcionant entre 20 i 50 anys a partir de la d\u00e8cada dels 60 del passat segle a Cerdanyola-Ripollet (Barcelona), Getafe, Sant Vicent (Alacant), Valladolid, Sevilla i Quart de Poblet (Val\u00e8ncia). La primera condemna contra l’empresa Uralita arribaria a Espanya el 1997: el treballador de la factoria de Cerdanyola va obtenir el 1982 de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la invalidesa permanent en grau total per la malaltia professional denominada asbestosis pulmonar. Va morir el 1993 per un c\u00e0ncer de pulm\u00f3.<\/p>\n
Des del Col\u00b7lectiu Ronda expliquen la import\u00e0ncia d’aquestes sent\u00e8ncies, ja que els tribunals reconeixen per primera vegada a les v\u00edctimes ambientals. \u00abPrimer es va aconseguir un reconeixement per als treballadors, ja que els tribunals van condemnar a l’empresa per no complir amb la Llei de prevenci\u00f3 de riscos laborals. Posteriorment, en els jutjats es va recon\u00e8ixer que a les v\u00edctimes dom\u00e8stiques que convivien amb els treballadors per\u00f2 tamb\u00e9 per la via laboral, ja que les sent\u00e8ncies condemnaven a l’empresa per incompliment de la legislaci\u00f3 de prevenci\u00f3 de riscos laborals perqu\u00e8 no tractava la roba dels treballadors. Ara aquestes sent\u00e8ncies reconeixen a les mates ambientals, sense relaci\u00f3 laboral amb l’empresa, persones que ha emmalaltit per viure prop de la f\u00e0brica\u00bb.<\/p>\n
Els advocats del Col\u00b7lectiu Ronda apunten que des de 2012 s’han donat m\u00e9s condemnes contra la companyia, no obstant aix\u00f2 Uralita no va canviar el seu nom per Corporaci\u00f3 Empresarial de Materials de Construcci\u00f3 (Coemac)\u00a0fins el\u00a02015 per \u00abreflectir la nova etapa iniciada pel grup de materials de construcci\u00f3 despr\u00e9s del sanejament financer dut a terme\u00bb, segons apunta la mateixa companyia en una nota de premsa. Ni un esment al calvari dels seus treballadors ni a les cont\u00ednues condemnes que han patit des de llavors en els jutjats espanyols.<\/p>\n
En la seva mem\u00f2ria de resultats corresponent a 2017 (va obtenir 8,6 milions de beneficis) l’antiga Uralita explica que \u00abinclouen provisions per a despeses derivades de procediments socials i de responsabilitat civil iniciats contra el grup per reclamacions relacionades amb antics processos de producci\u00f3 abandonats fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada per import de 23,0 milions d’euros\u00bb. Aquesta empresa no ha respost a la trucada d’eldiario.es\u00a0per donar la seva versi\u00f3.<\/p>\n
La doctora\u00a0Mar\u00eda\u00a0Antonia\u00a0Juretschke, pneum\u00f2loga de l’Hospital Universitari de Getafe, va explicar en unes jornades organitzades per aquest col\u00b7lectiu la setmana passada a Getafe que \u00abse sap des de fa molt temps que \u00e9s una subst\u00e0ncia molt t\u00f2xica. L’exposici\u00f3 a l’amiant a Espanya ha estat brutal, per\u00f2 totes les malalties relacionades amb l’amiant triguen molts anys a manifestar-se. El pic d’incid\u00e8ncia de mesotelioma est\u00e0 per arribar, encara que cada vegada tenim m\u00e9s formes de diagn\u00f2stic i tractament d’aquest tipus de c\u00e0ncer\u00bb.<\/p>\n
Una sent\u00e8ncia de l’Audi\u00e8ncia Provincial de Madrid d’octubre de 2013 recalca que \u00abUralita sabia des de 1947 que el pols d’amiant era perill\u00f3s i no va adoptar cap mesura de protecci\u00f3 fins ben entrats els anys 70, emparada en una regulaci\u00f3 absolutament obsoleta i permissiva amb l’empresari. Des del mateix moment en qu\u00e8 va con\u00e8ixer la perillositat de l’amiant, hauria d’haver posat especial cura en la protecci\u00f3 dels treballadors que ho manipulaven\u00bb.<\/p>\n
Una altra sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de desembre de 2015 reconeix el dret a tres esposes de treballadors de les plantes d’Uralita a Getafe i Valdemoro a cobrar una indemnitzaci\u00f3 per emmalaltir que \u00abno es tracta d’analitzar si Uralita S.A va complir o no amb la normativa laboral en mat\u00e8ria de prevenci\u00f3 de riscos per la manipulaci\u00f3 d’asbest o amiant, el que \u00e9s propi de la jurisdicci\u00f3 social, sin\u00f3 si aquella va actuar enfront de tercers aliens a aquesta relaci\u00f3 amb la dilig\u00e8ncia exigible una vegada que a partir dels anys quaranta va tenint un major coneixement del risc que, en general, suposava l’exposici\u00f3 al pols d’amiant, fins i tot per a tercers aliens a la relaci\u00f3 laboral\u00bb.<\/p>\n
M\u00e9s de 70 anys despr\u00e9s que Uralita conegu\u00e9s l’impacte de l’amiant sobre la salut de les persones les xifres de possibles afectats s\u00f3n aterridores. Un informe de Comissions Obreres apuntava que la xifra de v\u00edctimes mortals a Espanya entre 2000 i 2030 s’elevaria a les 50.000 provocades per l’exposici\u00f3 a l’amiant durant les d\u00e8cades dels vuitanta i els noranta. I entre 1994 i 2008 hi ha hagut 3.943 defuncions oficials vinculades directament a l’amiant. Investigadors de l’Institut de Salut\u00a0Carlos\u00a0III van fer un informe el 2013 en el qual assenyalaven que entre 2016 i 2020 m\u00e9s de 1.300 persones moririen per c\u00e0ncer pleural derivat de l’amiant. L’Associaci\u00f3 de V\u00edctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) estima que \u00abhan mort 40.000 persones per l’amiant i es preveu que puguin morir 40.000 m\u00e9s, la qual cosa \u00e9s un aut\u00e8ntic genocidi laboral i social\u00bb. L’Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) calcula que anualment al m\u00f3n es produeixen 100.000 morts a tot el m\u00f3n per estar en contacte amb aquest producte contaminant.<\/p>\n
En el Col\u00b7lectiu Ronda subratllen que \u00abel m\u00e9s dram\u00e0tic dels judicis relacionats amb l’amiant \u00e9s que es comen\u00e7a amb una persona per\u00f2 la sent\u00e8ncia no acostuma a arribar amb ella viva. \u00c9s una malaltia que triga a desenvolupar-se per\u00f2 que despr\u00e9s t\u00e9 uns efectes molt r\u00e0pids en els pacients. Uralita mant\u00e9 una pol\u00edtica cont\u00ednua d’emprendre recursos contra els procediments judicials per intentar desincentivar a unes persones que es troben en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat molt alta. El Poder Judicial hauria de prendre cartes en l’assumpte perqu\u00e8 Uralita solament pretenen demorar els processos judicials sense cap ra\u00f3\u00bb.<\/p>\n