{"id":17505,"date":"2018-09-26T07:26:22","date_gmt":"2018-09-26T06:26:22","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=17505"},"modified":"2018-09-26T07:26:22","modified_gmt":"2018-09-26T06:26:22","slug":"un-tercer-a-la-consulta-buscant-el-nord","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/09\/26\/un-tercer-a-la-consulta-buscant-el-nord\/","title":{"rendered":"Un tercer a la consulta, buscant el nord"},"content":{"rendered":"

Un article del F\u00f2rum Catal\u00e0 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria<\/span><\/a><\/p>\n

Els pacients es queixen, es queixen cada vegada m\u00e9s que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem m\u00e9s a l\u2019ordinador que a ells. I el problema no \u00e9s la inform\u00e0tica ni l\u2019ordinador. De fet, com ens diu\u00a0Trisha Greenhalgh<\/a>, investigadora especialitzada en estudis\u00a0<\/span>sociot\u00e8cnics o estudis\u00a0<\/span>de la interacci\u00f3 entre les persones i la tecnologia<\/span>, el problema \u00e9s l\u2019\u00fas que es fa de la tecnologia i els\u00a0<\/span>softwares que estan en la taula dels professionals sanitaris. Softwares que no s\u00f3n objectius i neutres sin\u00f3 que\u00a0<\/span>\u201c<\/span>son en si mismos una manifestaci\u00f3n de complejas interrelaciones y pr\u00e1cticas sociot\u00e9cnicas que implican<\/span>\u00a0a\u00a0<\/span>los ingenieros de sistemas<\/span>, a los dise\u00f1adores\u00a0<\/span>de softwares<\/span>\u00a0cl\u00ednicos y<\/span>\u00a0a\u00a0<\/span>otros profesionales, cuyas<\/span>\u00a0asunciones y posicionamientos quedan inscritos en dichos programas\u201d.<\/span><\/p>\n

De fet, els pacients no es queixen de l\u2019ordinador, es queixen que\u00a0no els mirem<\/a>, que no sabem qui s\u00f3n, que estem m\u00e9s interessats en els registres i n\u00fameros que en les seves vides i que les seves vides no estan fetes de codis i hemoglobines glicades si<\/span>n<\/span>\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries i narratives. Es queixen que<\/span>\u00a0l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria cada vegada m\u00e9s s\u2019estructura al voltant de la malaltia i el seus conseq\u00fcents registres i es desent\u00e9n de la narrativa del patiment que \u00e9s \u00fanica en cada persona. Que\u00a0deshumanitza ometent a la persona<\/a>\u00a0que \u00e9s un subjecte actiu, pensant i creador<\/span>.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, de quina manera podem recon\u00e8ixer-con\u00e8ixer els pacients com a subjectes \u00fanics en les seves vides quan tenim tantes demandes de dades, tants registres a fer, tantes plantilles per omplir i creuetes per marcar?. En aquesta \u00e8poca d\u2019hiperregistre (ja anomenada \u201cregistritis\u201d per molts professionals) de dades num\u00e8riques, llistes de comprovaci\u00f3, plantilles estructurades, llistats inform\u00e0tics, el risc de desorientar-nos i perdre el nord \u00e9s elevat. I, co<\/span>m<\/span>\u00a0diu Josep M\u00aa Esquirol, la desorientaci\u00f3 no \u00e9s bona, ens pot fer perdre la fr\u00e0gil verticalitat de la condici\u00f3 humana i dels sistemes socials de suport.<\/span><\/p>\n

Cal reflexi\u00f3 que ens orienti, ens faci de br\u00faixola i ens indiqui cap a on anar. Tal com ho ha fet recentment el Grup d\u2019\u00c8tica de CAMFiC en un<\/span>\u00a0Document de posicionament<\/a>\u00a0<\/span>en el que analitza aquest fet i dona unes recomanacions adre\u00e7ades als gestors i responsables del disseny de les eines inform\u00e0tiques i als professionals, per tal de recol\u00b7locar-nos, reorientar-nos i superar la fal\u00b7lera registradora. El present post pret\u00e9n continuar en aquesta l\u00ednia i aportar elements per la reflexi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Els registres electr\u00f2nics i l\u2019hiperregistre estan modificant\u00a0<\/span>profundament la naturalesa del treball cl\u00ednic i contribuint\u00a0<\/span>a<\/span>\u00a0la burocratitzaci\u00f3<\/span>\u00a0de l\u2019atenci\u00f3.<\/span>Progressivament s\u2019est\u00e0 produint en el camp de la salut el que el fil\u00f2sof alemany Habermans preconitzava i anomenava\u00a0<\/span>\u201cc<\/span>olonitzaci\u00f3 del m\u00f3n de la vida\u201d<\/span>\u00a0pel sistema, les estructures i el poder.\u00a0Elias Emerson<\/a>\u00a0ens referma que el que converteix el treball d\u2019un cl\u00ednic en treball viu s\u00f3n les tecnologies toves que impulsen la relaci\u00f3 entre el professional i el pacient, \u00e9s a dir, l\u2019escolta, la paraula, la confian\u00e7a\u2026, que permet intervenir en cadascuna de les persones tenint en compte la seva singularitat.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 els registres no nom\u00e9s s\u00f3n preocupants pel volum i el temps que ens ocupen, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 demanen dades estructurades que estan fent que la relaci\u00f3 cl\u00ednica esdevingui cada vegada m\u00e9s reglada i\u00a0<\/span>estandarditzada fent que\u00a0<\/span>\u201c<\/span>Les hist\u00f2ries<\/span>\u00a0dels\u00a0<\/span>pacients<\/span>\u00a0es transformin en<\/span>\u00a0bytes<\/span>; all\u00f2\u00a0<\/span>particular<\/span>\u00a0es converteix en<\/span>\u00a0generalitzable<\/span>; all\u00f2 que \u00e9s\u00a0<\/span>complex es fa\u00a0<\/span>simple i<\/span>\u00a0manejable<\/span>; i la incertesa es categoritza i aix\u00ed es pot emmagatzemar\u00bb\u00a0<\/span>(<\/span>Trisha Greenhalgh<\/span><\/a>).<\/span>\u00a0D\u2019aquesta manera el que \u00e9s particular, all\u00f2 propi de cada persona, la narrativa, no interessa i nom\u00e9s es tenen ulls per la malaltia, dificultant-ne cada vegada m\u00e9s la comprensi\u00f3 de la persona, els seus determinants i els contextos.<\/span><\/p>\n

Les institucions i gestors ens demanen dades i registres, alguns per a usos cl\u00ednics i altres per a usos no cl\u00ednics, oblidant que la inform\u00e0tica ha d\u2019estar al servei de la cl\u00ednica i no de la gesti\u00f3, ni de la facturaci\u00f3, ni de la bigdata i la e-salut. La facilitat de generar dades, el volum, la velocitat\u00a0<\/span>amb<\/span>\u00a0qu\u00e8 es creen i la gran varietat de dades \u00e9s molt temptadora i recopilar informaci\u00f3 moltes vegades s\u2019ha convertit en una finalitat en si mateixa. Aix\u00ed, els professionals d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria ens estem convertint en productors de dades per a altres actors. Amb risc de transformar el treball cl\u00ednic i fer-<\/span>l<\/span>o cada vegada m\u00e9s mort, perqu\u00e8 com ens diu\u00a0Emerson<\/a><\/span>,\u00a0si la nostra feina perd la creativitat i flexibilitat i es torna r\u00edgida al mateix temps es torna m\u00e9s morta i perd el seu car\u00e0cter viu i canviant.<\/span><\/p>\n

Contribueix sense cap dubte a incrementar aquesta situaci\u00f3 el que\u00a0Jos\u00e9 Antonio Ce<\/a><\/span>r<\/span>rillo<\/span><\/a>\u00a0descriu i anomena\u00a0<\/span>\u201cel\u00a0<\/span>rol del intermediari\u201d<\/span>. Senyala aquest autor que la divisi\u00f3 del treball, pr\u00f2pia d\u2019aquest moment hist\u00f2ric, provoca que les responsabilitats de cadascun es dilueixen en una cadena que fa que no siguem conscients de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les nostres accions. Aix\u00ed, els que decideixen no estar en contacte amb les persones sobre les que recauen les seves decisions no han d\u2019enfrontar-se a les conseq\u00fc\u00e8ncies; i a l\u2019altre costat els que executen les ordres ho fan amb la consci\u00e8ncia que ells no decideixen i que la seva funci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s complir-les.<\/span><\/p>\n

Els professionals compartim els valors de la societat en qu\u00e8 vivim<\/a>, una societat en la qual cada vegada m\u00e9s ens venen les e-consultes, les teleconsultes, les anomena<\/span>de<\/span>s ter\u00e0pies digitals per al tractament i control de malalties mitjan\u00e7ant APP, etc. Eines que si b\u00e9 poden tenir i tenen algunes un espai, aquest s\u2019amplifica i magnifica per presentar-les a una societat i a uns professionals que tenim tend\u00e8ncia a acceptar tot all\u00f2 nou del m\u00f3n digital com a innovador, moltes vegades sense q\u00fcestionament. \u00c9s en aquest sentit que\u00a0<\/span>Marina Garc\u00e9s<\/a>\u00a0ens aconsella<\/span>\u00a0que no ens deixem enlluernar per la novetat i la innovaci\u00f3. \u201c<\/span>El lenguaje de la novedad viene impuesto por la l\u00f3gica del mercado que necesita renovar continuamente estilos, caras y generaciones.<\/span>\u00a0Esta l\u00f3gica de mercado es la hija perversa de la ideolog\u00eda de la modernidad, que naci\u00f3 como la proclamaci\u00f3n de un tiempo nuevo y que acab\u00f3 identificado todo lo viejo como malo y todo lo nuevo como bueno\u201d.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9\u00a0<\/span>Trisha Greenhalgh ens diu que hem de ser cr\u00edtics amb les tecnologies, que moltes no aporten res i que algunes poden fer mal, m\u00e9s enll\u00e0 del que v\u00e0rem deixar de fer per implantar o posar en marxa aquest nou programa o nou registre.<\/span>\u00a0Assenyala que tota nova eina inform\u00e0tica ha de ser avaluada i que no ens pode<\/span>m<\/span>\u00a0acontentar amb avaluacions que conclouen que va\u00a0<\/span>\u201cser implantat amb \u00e8xit\u201d<\/span>.\u00a0<\/span>Per contribuir a l\u2019avaluaci\u00f3 dels nous softwares en salut\u00a0<\/span>s\u2019<\/span>ha desenvolupat un marc conceptual anomenat<\/span>\u00a0NASSS<\/a>\u00a0(<\/span>nonadoption, abandonment, scale-up, spread, and sustainability) que contempla set dimensions: la condici\u00f3 o malaltia, la tecnologia, la proposta de valor afegit, els que han d\u2019adoptar el sistema (professionals, pacients i cuidadors), l\u2019organitzaci\u00f3, el context m\u00e9s ampli (institucional i social), i la interacci\u00f3 i adaptaci\u00f3 m\u00fatua entre totes aquestes dimensions al llarg del temps.<\/span><\/p>\n

En aquest marc cal preguntar-nos: quin podria ser el nostre nord?\u00a0<\/span>Posar la tecnologia al servei de les persones, de la cura i de la relaci\u00f3 cl\u00ednica<\/span>\u00a0\u00e9s<\/span>\u00a0necessari per<\/span>\u00a0aconseguir una atenci\u00f3\u00a0<\/span>centrada en el pacient i evitar<\/span>\u00a0prioritzar una\u00a0<\/span>atenci\u00f3\u00a0<\/span>centrada en la instituci\u00f3<\/span>. Situar la cura en el centre de la nostra activitat, donat que els actes de cura s\u00f3n els que donen vida a la nostra activitat i que, com diu\u00a0<\/span>Carol Gilligan<\/a>, l\u2019\u00e8<\/span>tica de la cura ha de ser constru\u00efda en\u00a0<\/span>all\u00f2<\/span>\u00a0relacional i social.<\/span><\/p>\n

Reprendre la humanitat perduda, si \u00e9s que la vam perdre, i preguntar-nos en quin moment la vam perdre com sistema biom\u00e8dic, com instituci\u00f3 i com professionals. I preguntar-nos perqu\u00e8 en una professi\u00f3 que treballa amb persones necessitem fer tants m<\/span>\u00e0ster en humanitat, cursos d\u2019humanitat, tallers d\u2019humanitat\u2026 que proliferen a tot<\/span>a<\/span>\u00a0hora en aquest moment. \u201cHumanitzar\u201d s\u2019est\u00e0 converti<\/span>nt<\/span>\u00a0en una paraula un\u00edvoca, un continent buit on tot hi cap i tots i totes\u00a0<\/span>hi\u00a0<\/span>estem d\u2019acord sense saber molt b\u00e9 a qu\u00e8 ens referim cadascuna de nosaltres i convivint amb demandes i accions que impulsen la deshumanitzaci\u00f3. Humanitat en la relaci\u00f3 cl\u00ednica vol dir recon\u00e8ixer a l\u2019altre com a subjecte \u00fanic en la seva vida, en els seus desitjos,\u00a0<\/span>i<\/span>\u00a0en el seu emmalaltir. Estar interessats en la comprensi\u00f3 d\u2019aquest(s) subjecte(s) i saber transmetre aquest inter\u00e8s als nostres pacients.<\/span><\/p>\n

Quan\u00a0<\/span>no reconeixem als altres com\u00a0<\/span>a\u00a0<\/span>subjectes, aquesta acci\u00f3 repercuteix en nosaltres, els professionals, que tamb\u00e9 ens despersonalitzem i aquest fet t\u00e9 molt a veure amb el\u00a0<\/span>burnout<\/span><\/em>, que encara que sovint s\u2019atribueix a la c\u00e0rrega de treball, te molt a veure amb la p\u00e8rdua de sentit de la nostra professi\u00f3<\/span>. De fet, l\u2019escala de me<\/span>sura<\/span>\u00a0del\u00a0<\/span>burnout<\/span><\/em>,\u00a0<\/span>The Maslach Burnout Inventory<\/span>, consta de tres dimensions, una de les quals \u00e9s la<\/span>\u00a0despersonali<\/span>t<\/span>zaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Quan despersonalitzem la nostra professi\u00f3, lluny d\u2019enriquir-se amb les experi\u00e8ncies vitals de les persones que atenem, perd tota la seva brillantor i es converteix en una professi\u00f3 morta, freda i sense inter\u00e8s.<\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 important que els professionals, tant individual com col\u00b7lectivament, busquem el nord tenint les relacions humanes amb les persones consultants com\u00a0<\/span>a<\/span>\u00a0far i guia. Enfrontar-nos a l\u2019imperi de les tecnologies implica\u00a0<\/span>no claudicar a l\u2019imperatiu tecnol\u00f2gic, no deixar que ens gui\u00ef les consultes ni la interacci\u00f3 amb el pacient. A vegades tamb\u00e9 voldr\u00e0 dir superar la \u201cregistritis\u201d, resistir als seus cants de sirena (resultats, objectius\u2026.) i fins i tot negar-nos a complimentar determinats registres. Perqu\u00e8, com ens diu Tudor Hart,\u00a0<\/span>\u201cVost\u00e8s tenen el poder definitiu. Agafin-lo i no el deixin\u00a0anar<\/a>\u00bb.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un article del F\u00f2rum Catal\u00e0 de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Els pacients es queixen, es queixen cada vegada m\u00e9s que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem m\u00e9s a l\u2019ordinador que a ells. I el problema no \u00e9s la inform\u00e0tica ni l\u2019ordinador. De fet, com ens diu\u00a0Trisha Greenhalgh, investigadora especialitzada en estudis\u00a0sociot\u00e8cnics o estudis\u00a0de la interacci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[116,508,69,46],"class_list":["post-17505","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-atencio-primaria","tag-atencio-primaria-i-comunitaria","tag-focap","tag-professionals"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17505","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17505"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17505\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}