Espanya es va lliurar aquest any d’una demanda de la Comissi\u00f3 Europea per incomplir des de 2010 la normativa europea sobre qualitat de l’aire. Per\u00f2 aquesta exoneraci\u00f3 in extremis \u2013s’enfrontava a un ultim\u00e0tum\u2013 no significa que l’aire aqu\u00ed sigui net. El 90% dels espanyols respira m\u00e9s contaminaci\u00f3 del que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) considera acceptable, i la seva esperan\u00e7a de vida pot escur\u00e7ar-se fins a dos anys per aix\u00f2 \u2013pron\u00f2stic que l’OMS est\u00e9n a tots els europeus\u2013.<\/p>\n
Les males not\u00edcies no acaben aqu\u00ed. Un nombre creixent de recerques demostren que l’aire contaminat \u00e9s t\u00f2xic per al cervell dels nens i llastra el desenvolupament cognitiu. Els experts reclamen mesures per protegir col\u00b7legis i zones infantils, alguna cosa que ciutats com Madrid i Barcelona encara no contemplen malgrat haver iniciat ambiciosos plans\u00a0anticontaminaci\u00f3.<\/p>\n
Respirar aire contaminat causa i agreuja malalties respirat\u00f2ries i cardiovasculars. L’Ag\u00e8ncia Europea del Medi ambient (EEA) atribueix a la contaminaci\u00f3 la mort prematura de 30.000 persones a Espanya. L’efecte sobre el cervell de fetus i nens encara no es tradueix en nombres en un informe i es coneix des de fa menys temps. Per\u00f2 les evid\u00e8ncies s\u00f3n contundents.<\/p>\n
Com sol oc\u00f3rrer en els estudis sobre la influ\u00e8ncia de l’ambient en l’organisme \u2013ja sigui el nexe entre tabaquisme i c\u00e0ncer o entre dieta i malaltia cardiovascular\u2013, \u00e9s complex demostrar una relaci\u00f3 causa-efecte entre el fum del tr\u00e0fic i l’alentiment de l’aprenentatge en nens. Per\u00f2 els estudis observacionals mostren una correlaci\u00f3 tan clara i abundant que els experts no dubten a apel\u00b7lar al principi de precauci\u00f3.<\/p>\n
Durant la primera d\u00e8cada del segle XXI van comen\u00e7ar a acumular-se evid\u00e8ncies del que dos experts en salut ambiental,\u00a0Phillipe\u00a0Grandjean\u00a0i\u00a0Philip\u00a0Landrigan, van descriure en 2014 en\u00a0The\u00a0Lancet\u00a0Neurology\u00a0com una \u00abpand\u00e8mia de\u00a0neurotoxicidad\u00bb en nens.<\/p>\n
Tots dos m\u00e8dics detectaven un \u00abaugment en la incid\u00e8ncia d’autisme, trastorn per d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 i hiperactivitat, disl\u00e8xia i altres problemes cognitius\u00bb, i ho atribu\u00efen a un conjunt de coneguts neurot\u00f2xics, com el plom, el\u00a0metilmercuri\u00a0o el tolu\u00e8. Per\u00f2 tamb\u00e9 advertien de la possible exist\u00e8ncia de m\u00e9s compostos nocius per al desenvolupament del cervell, encara sense identificar. Diversos indicis apuntaven al fet que almenys parteix d’ells podrien procedir del tr\u00e0fic.<\/p>\n
Un treball de 2008 trobava inflamaci\u00f3 en el cervell de nens i gossos a Ciutat de M\u00e8xic, i culpava a l’alta contaminaci\u00f3. Efectes similars es van observar poc despr\u00e9s en rates exposades a tubs de fuita de motors di\u00e8sel. Les part\u00edcules generades pels motors, especialment els di\u00e8sel, s\u00f3n tan petites que podrien passar dels pulmons a la sang i arribar al cervell, generant inflamaci\u00f3.<\/p>\n
En 2010, un grup d’investigadors liderats per Jordi Sunyer, del\u00a0CREAL\u00a0\u2013avui\u00a0ISglobal\u2013, a Barcelona, van decidir buscar un possible vincle entre contaminaci\u00f3 del tr\u00e0fic i aprenentatge infantil. El seu projecte\u00a0BREATHE\u00a0va ser finan\u00e7at amb gaireb\u00e9 2,5 milions d’euros del Consell Europeu de Recerca (ERC). \u00abPostulem que la contaminaci\u00f3 del tr\u00e0fic, en particular les part\u00edcules ultrafines (…), obstaculitza el desenvolupament cerebral\u00bb, van explicar els investigadors.<\/p>\n
Aviat aquesta hip\u00f2tesi de partida es va veure\u00a0recolzada. Un treball publicat en 2015 en\u00a0PLOS\u00a0Medicine\u00a0mostrava que el desenvolupament cognitiu dels nens que van al col\u00b7legi en zones d’alta contaminaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s lent. En un any els escolars exposats a poca pol\u00b7luci\u00f3 van millorar un 11,5% la seva mem\u00f2ria de treball, mentre que en els col\u00b7legis amb aire de pitjor qualitat la millora va ser de solament un 7,4%.<\/p>\n
L’estudi va consistir a mesurar durant un any habilitats cognitives de 2.715 nens de 7 a 10 anys de 39 col\u00b7legis de Barcelona, descartant en tant que sigui possible l’efecte de factors que se sap que influeixen en el desenvolupament, com la classe social. \u00abLa deterioraci\u00f3 de les funcions cognitives t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies per al rendiment escolar\u00bb, va dir Sunyer en 2015. \u00abEls nens de les zones amb major contaminaci\u00f3 podrien estar en una situaci\u00f3 de desavantatge\u00bb.<\/p>\n
Altres resultats de\u00a0BREATHE\u00a0han anat en la mateixa l\u00ednia. Els investigadors van estudiar tamb\u00e9, al llarg d’un any, la relaci\u00f3 entre nivells de contaminaci\u00f3 dins i fora de les aules i la capacitat d’atenci\u00f3 dels nens i nenes. \u00abEls increments en els nivells ambientals procedents del tr\u00e0fic es van associar a una disminuci\u00f3 en tots els processos d’atenci\u00f3 a les aules\u00bb, van explicar els autors en 2017 en la revista\u00a0Epidemiology.<\/p>\n
Els dies de m\u00e9s pol\u00b7luci\u00f3 els nens van mostrar \u00abun retard equivalent a m\u00e9s d’un mes en la millora natural de la velocitat de resposta\u00bb esperable per l’edat. \u00ab\u00c9s una evid\u00e8ncia m\u00e9s de la necessitat d’evitar la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica\u00a0al voltant dels centres escolars, i especialment la dels vehicles\u00a0di\u00e8sel\u00bb, va declarar Sunyer.<\/p>\n
L’efecte de la contaminaci\u00f3 sobre els nens \u00e9s important perqu\u00e8 el seu cervell est\u00e0 en ple desenvolupament. Tamb\u00e9 el dels fetus. Diversos estudis a Europa i els Estats Units mostren que quan les embarassades respiren aire contaminat, els seus fills es ressenten.<\/p>\n
Entre 1998 i 2006 un grup liderat per Frederica Perera, avui directora del Centre de Salut Ambiental Infantil de la Universitat de Columbia (Nova York, EUA), va reclutar a 720 embarassades residents en barris de baixos ingressos a Nova York, com Harlem o\u00a0South\u00a0Bronx. D’elles, 665 van portar durant 48 hores una motxilla amb equips de mesurament per a un tipus de contaminants anomenats hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics (PAH), que s’emeten en cremar combustibles f\u00f2ssils i que, segons han mostrat estudis en animals, s\u00f3n neurot\u00f2xics que travessen la placenta i poden causar inflamaci\u00f3, estr\u00e8s oxidatiu i lesions vasculars en el cervell del fetus.<\/p>\n
Els treballs amb aquesta cohort de parelles mare-fill van comen\u00e7ar a publicar-se fa uns quinze anys i mostren que a major exposici\u00f3 a\u00a0PAH\u00a0de les mares, pitjor desenvolupament neurol\u00f2gic dels fills. Els nens que van respirar m\u00e9s\u00a0PAH\u00a0van obtenir pitjors puntuacions en test d’intel\u00b7lig\u00e8ncia general i verbal, i tenen m\u00e9s risc de patir ansietat, depressi\u00f3 i d\u00e8ficit d’atenci\u00f3.<\/p>\n
El 2012 el grup de Perera va fer\u00a0esc\u00e0ners\u00a0cerebrals a 40 nens de la\u00a0cohort. Els resultats, publicats en\u00a0JAMA\u00a0Psychiatry\u00a0el 2015, revelen alteracions morfol\u00f2giques en els cervells dels nens amb major exposici\u00f3, en concret menys subst\u00e0ncia blanca \u2013la que formen els axons de les neurones\u2013en l’hemisferi cerebral esquerre. Aquest tret \u00abes va associar amb un processament m\u00e9s lent de la informaci\u00f3 durant les proves d’intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00bb i amb problemes de comportament.<\/p>\n
A Espanya existeix el Projecte\u00a0INMA-Inf\u00e0ncia i Medi ambient, una\u00a0cohort\u00a0d’unes 4.000 parelles mare-fill reclutades entre 1997 i 2008 en set regions espanyoles. Fa uns anys investigadors\u00a0d’ISGlobal\u00a0coordinats per M\u00f2nica\u00a0Guxens\u00a0van comen\u00e7ar a analitzar la relaci\u00f3 entre exposici\u00f3 a di\u00f2xid de nitrogen \u2013un dels principals contaminants del tr\u00e0fic\u2013 i capacitat d’atenci\u00f3 en nens de la\u00a0cohort\u00a0INMA.<\/p>\n
Una publicaci\u00f3 l’any passat en\u00a0Environment\u00a0International\u00a0revela que les exposicions altes es relacionen \u00abamb un retard en la capacitat de nens i sobretot de nenes\u00bb.\u00a0Guxens\u00a0va declarar: \u00abEs desconeix encara l’impacte cl\u00ednic d’aquesta falta d’atenci\u00f3, per\u00f2 podria tenir implicacions per a tota la poblaci\u00f3 a causa de la ubiq\u00fcitat de l’exposici\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Els resultats de diferents grups de recerca en diferents llocs conflueixen. Un article de revisi\u00f3 publicat en 2015 en\u00a0Endocrinology\u00a0mostra \u00abun augment exponencial\u00bb d’aquest tipus d’estudis en l’\u00faltima d\u00e8cada, amb resultats que ofereixen \u00abevid\u00e8ncies suficients\u00bb que l’exposici\u00f3\u00a0pre\u00a0i\u00a0posnatal\u00a0sobretot a\u00a0PAH, part\u00edcules molt petites i \u00f2xids de nitrogen incideix negativament sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia global i la capacitat d’atenci\u00f3, i augmenta el risc de sofrir trastorns de l’espectre autista. Aquest efecte \u00abno pot ser ignorat: ha d’aplicar-se el principi de precauci\u00f3 per protegir als nens\u00bb, conclouen els autors.<\/p>\n
Malgrat aquests advertiments, els embussos entorn dels col\u00b7legis a les hores d’entrada i sortida s\u00f3n quotidians a les ciutats espanyoles. El missatge triga a calar. Solament en la ciutadania, o tamb\u00e9 entre els pol\u00edtics?<\/p>\n
Xavier Querol, de l’Institut de Diagn\u00f2stic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del\u00a0CSIC, a Barcelona,\u00a0porta d\u00e8cades\u00a0no solament investigant la qualitat de l’aire \u2013\u00e9s un dels autors en\u00a0BREATHE\u2013 sin\u00f3 tamb\u00e9\u00a0assessorant\u00a0responsables pol\u00edtics. Assegura que, quant a coneixement del problema, Espanya est\u00e0 a l’altura dels pa\u00efsos del seu entorn. En la presa de mesures, en canvi, \u00abhem anat m\u00e9s lents\u00bb.<\/p>\n
\u00c1ngeles\u00a0Crist\u00f3bal, sotsdirectora General de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Madrid, no lleva un \u00e0pex d’import\u00e0ncia a les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques. La ciutat est\u00e0 engegant l’anomenat Pla A, que engloba les mesures m\u00e9s dr\u00e0stiques mai preses a Madrid per millorar la qualitat de l’aire. El Pla A restringeix l’acc\u00e9s dels vehicles a una \u00e0mplia zona central de la ciutat; bonifica als m\u00e9s ‘nets’; potencia el transport p\u00fablic i renova la seva flota amb vehicles de baixes emissions. Es creu que aix\u00ed es reduir\u00e0 fins a un 30% les emissions d’\u00f2xids de nitrogen, el contaminant que sistem\u00e0ticament superava els l\u00edmits a Madrid. \u00abMillorar\u00e0 la qualitat de l’aire de tota la ciutat\u00bb, diu\u00a0Crist\u00f3bal. Encara que encara no hi ha gens previst espec\u00edficament per als col\u00b7legis.<\/p>\n
A Barcelona tampoc, per\u00f2 Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament, coneixedora dels resultats del projecte\u00a0BREATHE, explica que han decidit estudiar la situaci\u00f3 de cada col\u00b7legi en concret: \u00abNo en tots cal prendre les mateixes mesures: dep\u00e8n de la situaci\u00f3, de quin sigui la manera de transport habitual dels nens… fins i tot de la disposici\u00f3 del pati o de les aules\u00bb.<\/p>\n
A Berl\u00edn \u00abes t\u00e9 en compte el soroll i la contaminaci\u00f3 ambiental quan es planifica la construcci\u00f3 de noves instal\u00b7lacions, aix\u00ed que els col\u00b7legis i zones de joc m\u00e9s nous rarament estan prop de les vies de m\u00e9s tr\u00e0fic\u00bb, explica Martin Lutz, Cap de Sector de Gesti\u00f3 de Qualitat de l’Aire en aquesta ciutat. A part d’aquesta mesura la ciutat ha dedicat molt esfor\u00e7 a la instal\u00b7laci\u00f3 de filtres en els cotxes, perqu\u00e8 \u00abconeixem la toxicitat de les part\u00edcules\u00a0ultrafines\u00a0que emeten especialment els\u00a0di\u00e8sel\u00a0(…). Sembla m\u00e9s eficient atacar el problema en la font, \u00e9s a dir, en els tubs de fuita\u00bb.<\/p>\n
A Londres, el combat a la contaminaci\u00f3 \u00e9s, almenys en teoria, una prioritat pol\u00edtica. L’alcalde ha anunciat campanyes de mesurament de qualitat de l’aire en els col\u00b7legis i enviar\u00e0 alertes als centres quan hi hagi becs de contaminaci\u00f3. Regne Unit i Alemanya s\u00f3n dos dels sis pa\u00efsos que\u00a0s\u00ed\u00a0seran demandats per la Comissi\u00f3 Europea davant el Tribunal de Just\u00edcia Europeu per incomplir la normativa sobre qualitat de l’aire.<\/p>\n
Les solucions al problema de la contaminaci\u00f3 triguen a fer-se efectives. Mentre arriben no es pot deixar de respirar, per\u00f2 \u00abhi ha coses que es poden fer des de ja, com deixar de carregar i descarregar els nens enfront de l’escola\u00bb, deia Jordi Sunyer en una intervenci\u00f3 en Facebook l’any passat; \u00abaix\u00f2 s’hauria de fer a 100 metres i despla\u00e7ar el tr\u00e0fic que passa per davant del col\u00b7legi a 50 metres com a m\u00ednim\u00bb.<\/p>\n
Alguns pares creuen que portant als seus fills amb cotxe estaran a resguard de l’aire contaminat: error. El 2014 diversos pol\u00edtics brit\u00e0nics van seguir la seva rutina londinenca\u00a0equipats\u00a0amb mesuradors d’aire, i van sorprendre als propis investigadors\u00a0amb les dades: travessant la ciutat amb cotxe s’exposaven fins\u00a0a\u00a0deu vegades m\u00e9s contaminaci\u00f3. Els sistemes de ventilaci\u00f3 del vehicle absorbeixen el que surt del tub de fuita del cotxe de davant i ho injecten en les fosses nasals dels passatgers. La millor opci\u00f3 \u00e9s caminar el m\u00e9s lluny possible de la cal\u00e7ada i per vies de poc tr\u00e0fic. I, si no, el transport p\u00fablic.<\/p>\n
Diversos grups estudien tamb\u00e9 el paper de la vegetaci\u00f3 urbana per combatre la contaminaci\u00f3. Hi ha troballes curioses, com que els arbres no sempre s\u00f3n bons. Per exemple, als carrers flanquejats per edificis alts, que acaben formant un can\u00f3 per on passa l’aire, la qual cosa conv\u00e9 s\u00f3n els arbustos baixos i els jardins verticals, expliquen investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit). Els arbres, en canvi, atrapen els contaminants i fan que la seva concentraci\u00f3 augmenti prop del s\u00f2l. Els arbustos baixos tamb\u00e9 s\u00f3n efectius com a barrera entre la cal\u00e7ada i les voreres.<\/p>\n
No consola saber que el fenomen \u00e9s global. En tota Europa les morts prematures s\u00f3n m\u00e9s de 400.000, i de fet la Comissi\u00f3 portar\u00e0 davant el Tribunal de Just\u00edcia europeu, per la seva alta contaminaci\u00f3, a Fran\u00e7a, Alemanya, Regne Unit, It\u00e0lia, Romania i Hongria. La contaminaci\u00f3 roba entre 2 i 24 mesos de vida a cada europeu, en funci\u00f3 del grau de contaminaci\u00f3 del lloc on visqui. I aix\u00f2 \u00e9s tenir sort.<\/p>\n
L’OMS acaba de publicar un informe en el qual estima que \u00abel 90% de la poblaci\u00f3 mundial respira aire contaminat\u00bb i que hi ha regions del Mediterrani oriental i del sud-est asi\u00e0tic on se superen fins a cinc vegades els l\u00edmits que aquesta organitzaci\u00f3 considera acceptables. La contaminaci\u00f3 \u2013afirma l’OMS\u2013 \u00e9s un ingredient m\u00e9s del cercle vici\u00f3s de la pobresa, i un molt poder\u00f3s: dels set milions de persones que moren a l’any a tot el m\u00f3n per respirar aire contaminat, el 90% viu en pa\u00efsos en vies de desenvolupament.<\/p>\n
Amb xifres tan impactants la pregunta \u00e9s obligada: com no s’actua m\u00e9s i m\u00e9s r\u00e0pid? Experts d’\u00e0mbits diversos \u2013qualitat de l’aire, gesti\u00f3 urbana, epidemiologia\u2013 ho atribueixen en part al fet que l’aire contaminat \u00e9s el que l’OMS crida \u00abun assass\u00ed silenci\u00f3s\u00bb. Cap certificat diu \u00abcausa de la mort: alta contaminaci\u00f3\u00bb. I no obstant aix\u00f2 l’aire contaminat \u00e9s causa directa de c\u00e0ncers i patologies respirat\u00f2ries i cardiovasculars.<\/p>\n