\u00abPloro perqu\u00e8 no tinc ni idea de qu\u00e8 sentir. Ploro perqu\u00e8 la manera en qu\u00e8 sento el meu propi cos \u00e9s completament desconeguda per a mi i ning\u00fa em va dir res. (…) Ploro perqu\u00e8 Dee est\u00e0 sostenint en bra\u00e7os a\u00a0una beb\u00e8\u00a0que ha sortit del meu cos. Ploro perqu\u00e8 ara tinc un beb\u00e8 en el meu pit i sembla estar b\u00e9\u00bb. S\u00f3n solament unes l\u00ednies de\u00a0Nadie\u00a0me\u00a0dijo, un llibre que barreja mem\u00f2ries, poemes, i reflexions a manera de diari en les quals l’autora,\u00a0Hollie\u00a0McNish, recorre tots els racons de l’embar\u00e0s i la maternitat. Lluny de t\u00f2pics i llocs comuns,\u00a0McNish\u00a0usa la seva primera persona per indagar en les contradiccions de convertir-se en mare, per\u00f2 tamb\u00e9 en la cr\u00edtica a una societat que viu d’esquena a la crian\u00e7a i a l’experi\u00e8ncia de les dones, en el sexe summament centrat en la penetraci\u00f3, tamb\u00e9 despr\u00e9s de donar a llum, o en la falta de cuidats postpart. El llibre ha estat tradu\u00eft i publicat a Espanya per l’editorial La senyora\u00a0Dalloway.<\/p>\n
Dius en el llibre que mai vas pensar a compartir aquests escrits perqu\u00e8 no vas creure que ning\u00fa fora a estar interessat. No obstant aix\u00f2, les teves paraules connecten amb l’experi\u00e8ncia de molt\u00edssimes dones. \u00c9s un s\u00edmptoma de fins a quin punt les dones subestimem les nostres viv\u00e8ncies com a mares, que la societat ha menyspreat la maternitat com a assumpte central de la vida?<\/strong><\/p>\n Crec que la societat subestima de forma massiva el treball que els pares \u2013especialment les mares\u2013 fan; el solitari, el complicat que pot ser, f\u00edsicament i psicol\u00f2gicament, criar a un fill. Les mares no parlen molt sobre aix\u00f2 perqu\u00e8 no senten que tinguin dret a queixar-se, per moltes raons. Perqu\u00e8 alguna gent intenta per\u00f2 no aconsegueix concebre fills. Perqu\u00e8 uns altres han perdut un fill. Tamb\u00e9 crec que hi ha molta culpa al voltant de la maternitat perqu\u00e8 se’ns ha venut com alguna cosa meravellosa, comen\u00e7ant per l’embar\u00e0s; quan en realitat \u00e9s alguna cosa plena de ll\u00e0grimes i sang, de trencar-se, d’avorriment, i tamb\u00e9 de felicitat, per descomptat, per\u00f2 de la felicitat no necessitem preocupar-nos. S\u00ed de la resta de sentiments.<\/p>\n La teva hist\u00f2ria comen\u00e7a amb un embar\u00e0s inesperat en un mal moment amb la teva parella. Aix\u00ed que, des de l’inici, trenques amb la t\u00edpica hist\u00f2ria de la parella feli\u00e7 amb una feli\u00e7 not\u00edcia que donar. \u00c9s dur trencar amb aquest estereotip?, seguim vivint en una societat amb creences tradicionals sobre la fam\u00edlia i els fills?<\/strong><\/p>\n Crec que la resposta a aquesta pregunta dep\u00e8n totalment del lloc on vius. A Anglaterra, on jo estic, l’ambient de les ciutats est\u00e0 potser menys ple d’aquests est\u00e0ndards ideals de fam\u00edlia que als pobles. Probablement aix\u00f2 succeeixi aix\u00ed a tot arreu del m\u00f3n. Tamb\u00e9 els mitjans, malgrat el que la realitat ens diu actualment sobre el que significa la paraula ‘fam\u00edlia’, segueixen impulsant aquest ideal de matrimoni feli\u00e7 amb dos progenitors i dos fills en molt\u00edssimes pel\u00b7l\u00edcules, programes, anuncis… especialment en tot el que tenen a veure amb Nadal, Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies, etc. Encara que est\u00e0 canviant a poc a poc.<\/p>\n El llibre es diu\u00a0Nadie\u00a0me\u00a0dijo\u00a0i aquesta proclama \u00e9s la que guia la hist\u00f2ria. Hi ha alguna cosa que t’hagu\u00e9s agradat que et diguessin abans de quedar-te embarassada i convertir-te en mare, alguna cosa que no et van dir?<\/strong><\/p>\n Cap cosa espec\u00edfica. Nom\u00e9s m’hauria agradat haver tingut l’oportunitat de parlar amb m\u00e9s mares i pares. No solem llegir molt sobre maternitat i crian\u00e7a abans de convertir-nos en pares. La hist\u00f2ria de la paternitat no est\u00e0 molt visible en la majoria de la literatura o en les arts. Sabia m\u00e9s sobre l’experi\u00e8ncia d’un soldat de guerra, per exemple, que sobre les mares o sobre l’educaci\u00f3 en els col\u00b7legis. Sobretot, m’agradaria que m\u00e9s gent els expliqu\u00e9s als pares de fins a quin punt pots sentir-te exclosa de la societat, almenys a Regne Unit, des del minut en qu\u00e8 tens un fill. M’hauria agradat que alg\u00fa em digu\u00e9s a mi i al pare del meu fill que no hav\u00edem fet gens malament. Des del moment en qu\u00e8 vaig tenir al meu beb\u00e8 vaig deixar de sentir-me benvinguda en els caf\u00e8s, en el transport p\u00fablic o en les tendes en les quals havia estat nom\u00e9s una setmana abans.<\/p>\n Crec que molts pares viuen massa preocupats per si ofenen a alg\u00fa o que el seu beb\u00e8 faci soroll o molesti als espais p\u00fablics, com si fossin nom\u00e9s espais per a adults. \u00c9s una cosa esgotadora. A Regne Unit, hi ha espais i llocs p\u00fablics que es mostren no\u00a0baby-friendly\u00a0de moltes maneres. Veig els trens o aeroports o restaurants d’altres pa\u00efsos i semblen m\u00e9s propers als nens. \u00c9s molt molest per a un pare recent adonar-se de tot aix\u00f2 quan al mateix temps et sents\u00a0vulnerable\u00a0o f\u00edsicament exhaust.<\/p>\n En el llibre mostres la teva por al part i comptes com el fet de pensar que altres dones en la teva mateixa situaci\u00f3 en altres parts del m\u00f3n aconsegueixen fer-ho et va ajudar. \u00c9s alguna cosa que descriuen moltes dones com a part del seu proc\u00e9s per assumir el part. Pot ser l’embar\u00e0s i la maternitat un moment d’especial comuni\u00f3 entre dones?<\/strong><\/p>\n De vegades penso que s\u00ed, unes altres que no. Les dones som persones i les persones discutim unes amb unes altres. \u00c9s dur crear una uni\u00f3 amb una mare que parla de parts org\u00e0smics si a tu se t’acaba d’estripar el perineu en el teu part i et sagnen 30 punts. Les experi\u00e8ncies poden ser molt diferents unes d’unes altres. El que crec \u00e9s que la societat en general hauria de saber quan de fotut acostuma a ser parir, com de f\u00edsicament extenuant \u00e9s, quantes conseq\u00fc\u00e8ncies poden tenir les dones si no tenen cures adequades: prolapses, debilitament de la bufeta…<\/p>\n Nom\u00e9s succeir\u00e0 quan coses com els permisos de maternitat o els tractaments de fisioter\u00e0pia es prenguin de deb\u00f2 a un nivell governamental. Ara mateix i molt freq\u00fcentment sembla que aquests problemes s’amunteguen solament sobre les dones i els seus cossos. Conec massa dones amb prolapses innecessaris b\u00e0sicament per les escombraries de cuidat postpart que van tenir. Aix\u00f2 no est\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n Diries que ambival\u00e8ncia \u00e9s la paraula que millor defineix la maternitat?<\/strong><\/p>\n No ho s\u00e9, gaireb\u00e9 diria m\u00e9s que \u00e9s \u00abnecessito una abra\u00e7ada\u00bb, per\u00f2 aquests s\u00f3n tres paraules.<\/p>\n En els teus poemes i escrits critiques el m\u00e0rqueting i la ind\u00fastria que envolta la maternitat. Estan les empreses fent diners amb els nostres dubtes i les nostres pors?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, sempre ho fan. Com ho fa la ind\u00fastria de la bellesa. Com ho fa la ind\u00fastria de la decoraci\u00f3 de llars. I amb els pares \u00e9s encara m\u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 s’afegeix tant la culpa com la preocupaci\u00f3 absoluta per la vida d’un \u00e9sser petit que est\u00e0 a la teva cura. La ind\u00fastria al voltant dels beb\u00e8s \u00e9s massiva. Tamb\u00e9 ho s\u00f3n les companyies d’alimentaci\u00f3 per a nens. Tots convencent-te que menjar un pur\u00e9 de pastanaga i jugar amb una cullera de fusta no \u00e9s prou bo quan de fet \u00e9s millor.<\/p>\n La lact\u00e0ncia \u00e9s un assumpte controvertit dins del feminisme, almenys com a pr\u00e0ctica pol\u00edtica al m\u00f3n actual. En el llibre descrius un moment en el qual et veus alletant a la teva filla asseguda en un bany p\u00fablic brut. Tenim condicions reals per decidir i per viure les nostres decisions sobre maternitat i lact\u00e0ncia?<\/strong><\/p>\n No crec que sigui tan controvertit. \u00c9s decisi\u00f3 d’una dona si donar el pit o no. Per\u00f2 totes les raons per les quals moltes trien no fer-ho o no continuar la lact\u00e0ncia segueixen fora del nostre control: falta de suport, falta de flexibilitat laboral, una cultura que dificulta alletar en p\u00fablic i m\u00e9s. Alletar \u00e9s un assumpte m\u00e9s pol\u00edtic i econ\u00f2mic que gaireb\u00e9\u00a0qualsevol altre. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de for\u00e7ar a les dones a fer-ho. Es tracta d’engegar sistemes de suport que facin possible a les dones fer-ho de forma satisfact\u00f2ria, c\u00f2moda i sense pudor.<\/p>\n Uns dels teus versos dius \u00abViu dues vides diferents cada nit i les dues m’agraden\u00bb. \u00c9s dif\u00edcil sobreviure a aquestes paradoxes…<\/strong><\/p>\n Crec que \u00e9s dur que tantes dones estiguin canviant tot el dia del rol de mare al d’amant, al d’esposa o al de n\u00favia i rarament al de si mateixes. Ser tu mateixa i recordar qui ets \u00e9s dif\u00edcil en la maternitat. Crec que la idea que les dones que volen temps per a elles s\u00f3n egoistes o males mares o esposes \u00e9s el que necessitem solucionar.<\/p>\n Reflexiones sobre el sexe i les parelles despr\u00e9s de tenir fills. Menteix la gent sobre el que realment succeeix dins de les seves cases?, ens esforcem per mostrar una imatge que no es correspon amb la realitat?<\/strong><\/p>\n Un dels majors problemes que tenen les mares i pares recents \u00e9s que han d’encaixar en un model que la societat alimenta. Ning\u00fa vol admetre que de vegades es penedeix o que volen fer marxa enrere o que pensen a divorciar-se. La part del llibre que parla de sexe \u00e9s la que m\u00e9s persones i parelles han vingut a comentar-me despr\u00e9s de les presentacions. He conegut a moltes dones que m’han dit que han usat aquests escrits sobre no voler tenir relacions sexuals amb penetraci\u00f3 per pr\u00e0cticament recolzar les xerrades amb les seves parelles, per poder dir aix\u00f2 sense sentir-se culpables.<\/p>\n Per descomptat, algunes dones se senten b\u00e9 i els ve de gust practicar penetraci\u00f3 aviat una altra vegada. Per\u00f2 la majoria de les dones que conec no semblen estar en aquesta situaci\u00f3 i s’enfaden fins i tot en pensar en aix\u00f2. Moltes preferirien un massatge cada nit, o un cunnilingus m\u00e9s que el tipus de sexe que implica penetraci\u00f3 i que tenim com la norma, fins i tot despr\u00e9s d’un part. Potser aix\u00f2 es quedi per sempre, com la maternitat. Dit aix\u00f2, en les relacions entre lesbianes no existeix aquesta desigualtat sexual o d’orgasmes despr\u00e9s de donar a llum.<\/p>\n Les dones comencem a trencar el silenci entorn dels t\u00f2pics i els traumes de la maternitat, per\u00f2 qu\u00e8 passa amb els homes?, experimenten conflictes similars, s\u00f3n conscients del que suposa per a nosaltres?<\/strong><\/p>\n No ho s\u00e9, perqu\u00e8 no s\u00f3c un home. Ser mare, en moltes circumst\u00e0ncies, \u00e9s definitivament m\u00e9s dur que ser un pare. \u00d2bviament hi ha pares solters que han de bregar amb tot. Per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies biol\u00f2giques que no poden ser negades. Els dos tindran dificultats, segur. Per\u00f2 l’embar\u00e0s i el part i els problemes i traumes f\u00edsics, els assumptes m\u00e8dics relacionats amb el postpart que succeeixen amb freq\u00fc\u00e8ncia, aix\u00ed com les pressions de la societat i l’obsessi\u00f3 per la bellesa que hi ha sobre el cos de les mares, \u00e9s alguna cosa que nom\u00e9s patim nosaltres. El part segueix sent el major assass\u00ed de dones a tot el m\u00f3n. Tenir un fill no \u00e9s una cosa\u00a0perillosa\u00a0en aquest sentit per a un home. Aix\u00f2 no vol dir que la paternitat sigui f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que la maternitat en gaireb\u00e9 tots els casos.<\/p>\n