Apostar cada vegada \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil. Les apostes\u00a0online\u00a0han crescut d’una manera notable en els \u00faltims anys, especialment despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de la Llei del Joc de 2012. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho han fet els establiments f\u00edsics en els quals licitar a trav\u00e9s de diferents quotes per vict\u00f2ries, empats o derrotes. Una expansi\u00f3 que, segons el sector del joc, respon a la normalitat d’un negoci que\u00a0porta poc temps\u00a0podent desenvolupar-se. Per\u00f2 que comporta riscos a l’hora de fomentar la ludopatia i afectar a la gent susceptible de caure en la mateixa o que est\u00e0 en rehabilitaci\u00f3, com denuncien les associacions que ajuden a aquestes persones.<\/p>\n
Que cada vegada existeixen m\u00e9s punts per apostar no solament ho reflecteixen les dades oficials de comunitats com Madrid o Val\u00e8ncia. Les mateixes webs oficials de les empreses de joc no oculten que estan en un bon moment. \u00c9s el cas de\u00a0Codere, que disposa d’un cercador en el qual es pot trobar qualsevol dels seus punts per apostar. La imatge que surt d’aquest mapa \u00e9s molt cridanera: milers de punts verds omplen el mapa de tot el pa\u00eds, incloses Balears i Can\u00e0ries. Una mostra de l’\u00e8xit d’un negoci que va difondre el dibuixant J.R. Mora, i que es va fer viral a trav\u00e9s de Twitter. En total,\u00a0Codere\u00a0disposa de 9.383 terminals de joc, segons dades de la seva p\u00e0gina web.<\/p>\n
El volum del joc ha crescut de 2016 a 2017 un 11%. Una xifra que suposa una evoluci\u00f3 \u00abordenada\u00bb, assenyalen fonts del sector a\u00a0eldiario.es. Per\u00f2 que no ha solucionat una altra realitat del moment que viu el joc, que des de 2007 s’ha redu\u00eft un 24%, diuen les mateixes fonts. Un descens, assenyalen, motivat per la crisi econ\u00f2mica i per la caiguda del joc en els bingos o les\u00a0m\u00e0quines escurabutxaques. Una mala ratxa que ara estan solucionant les apostes\u00a0online. Per\u00f2 tamb\u00e9 la proliferaci\u00f3 de locals en els quals jugar.<\/p>\n
\u00abJa no solament \u00e9s que hi hagi un acc\u00e9s cada vegada m\u00e9s f\u00e0cil, \u00e9s que cada vegada hi ha m\u00e9s jocs en els salons. I no \u00e9s una cosa\u00a0exclusiva d’aquests locals, ja que ara hi ha m\u00e0quines d’apostes esportives en els bars\u00bb, explica\u00a0Consuelo\u00a0Tom\u00e1s, responsable d’Institut Valenci\u00e0 de Ludopatia i Addiccions no t\u00f2xiques. La tamb\u00e9 psic\u00f2loga critica que aquests negocis ofereixen al\u00b7licients com el de l’anonimat, a trav\u00e9s de m\u00e8todes com que no es vegi res des de fora utilitzant vidres tintats. \u00abTampoc hi ha rellotges, i no es veu si \u00e9s de nit o de dia. Aix\u00ed el jugador perd la noci\u00f3 del temps\u00bb, explica\u00a0Tom\u00e1s, que d\u00f3na una dada: a la Comunitat Valenciana van cr\u00e9ixer els locals d’aquest tipus 12,5% de 2016 a 2017.<\/p>\n
La Comunitat de Madrid est\u00e0 en el focus a causa del creixement dels locals d’aquest sector. Segons dades oficials, en tota la regi\u00f3 hi havia 385 salons de joc a tancament de 2017. S\u00f3n gaireb\u00e9 60 m\u00e9s dels 328 amb els quals es va acabar en 2016. En total, aquests establiments han crescut un 49,81% des de 2013. Un desenvolupament significatiu, per\u00f2 que es queda petit comparat amb el dels locals espec\u00edfics d’apostes. En 2013 hi havia 47 en tota la comunitat; ara hi ha 190, \u00e9s a dir, un 304,26% m\u00e9s en cinc anys.<\/p>\n
Les apostes estan lligades a Madrid en els \u00faltims mesos a causa que cada vegada hi hagi m\u00e9s locals per apostar. Un dels motius \u00e9s que s’estiguin instal\u00b7lant en barris pobres de manera massiva, com va publicar El Confidencial, que va xifrar en un 140% l’augment des de 2014, en passar de 55 espais a 133. Tamb\u00e9 per situacions com les que va desvetllar El Pa\u00eds, que va explicar que en\u00a0Puente\u00a0de Vallecas es concentraven 10 cases d’apostes en un radi de 250 metres. Tot en una zona amb la renda per c\u00e0pita m\u00e9s baixa de la ciutat.<\/p>\n
\u00abEl problema \u00e9s tal que tenim una casa d’apostes al costat de l’associaci\u00f3\u00bb, explica a\u00a0eldiario.es Diana Alonso, psic\u00f2loga en l’Associaci\u00f3 per a la Prevenci\u00f3 i Ajuda al Lud\u00f2pata (APAL). Des d’aquesta organitzaci\u00f3 tracten amb persones amb problemes amb el joc, i els seus responsables assenyalen que han triplicat el nombre d’associats des de 2012. Amb una particularitat important: molts d’ells s\u00f3n menors d’edat.<\/p>\n
Alonso denuncia que en alguns salons no es respecten els controls d’autoprohibits, \u00e9s a dir, la gent amb problemes de ludopatia que es limita a si mateixa accedir al joc. El que no creu aquesta experta \u00e9s que hi hagi una estrat\u00e8gia d’anar per barris pobres, ja que es donen casos de locals en llocs amb rendes normals. Aix\u00f2 s\u00ed, col\u00b7locats entre una fruiteria i un institut. \u00abA per quin p\u00fablic van? No crec que sigui\u00a0cap els\u00a0senyors grans. No hauria d’haver-hi una casa d’apostes al costat d’un institut\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Des de la Conselleria d’Economia de la Comunitat de Madrid assenyalen que amb els seus 385 salons estan per sota de la mitjana espanyola, en acollir 5,92 per cada 100 habitants. Unes dades extretes de l’Associaci\u00f3 Nacional d’Empresaris de Salons d’Espanya (ANESAR), i que col\u00b7loquen a Madrid per sota de M\u00farcia, que lidera el r\u00e0nquing amb 325 locals (22,10 per cada 100 habitants) o Val\u00e8ncia, que t\u00e9 334 i 6,76 de mitjana.<\/p>\n
Les empreses d’apostes asseguren que s’est\u00e0 demonitzant el seu sector. Fonts consultades per\u00a0eldiario.es denuncien que se’ls est\u00e0 posant en el punt de mira quan la seva activitat \u00e9s completament legal i est\u00e0 totalment regulada. A m\u00e9s, insisteixen que un 99,5% de la poblaci\u00f3 juga sense problemes, i que la ludopatia \u00e9s, afortunadament, residual en comparaci\u00f3 d’altres problemes, que no simples addiccions.<\/p>\n
\u00abFa 10 anys amb prou feines hi havia cases d’apostes. Madrid va comen\u00e7ar a desenvolupar-les, i l’\u00faltima ha estat Andalusia, el que ha provocat un creixement m\u00e9s important\u00bb, explica\u00a0Alejandro\u00a0Landaluce, director general de la patronal Consell Empresarial del Joc (CeJuego). Aquest portaveu defensa que el joc d’atzar \u00e9s una opci\u00f3 d’oci com qualsevol altra. \u00abHi ha una part de la societat que gaudeix d’aix\u00f2. I en el futur ser\u00e0 substitu\u00eft per una altra cosa. I no passar\u00e0 res\u00bb, assenyala.<\/p>\n
Landaluce\u00a0assegura que no existeix una estrat\u00e8gia d’instal\u00b7lar-se en barris amb rendes per c\u00e0pita m\u00e9s baixes, i que tot dep\u00e8n \u00abdel preu del metre quadrat\u00bb. A m\u00e9s, afirma que l’agrupaci\u00f3 de diverses cases d’apostes en una mateixa zona no es diferencia de les quals usen altres negocis. \u00ab\u00c9s com qualsevol altre\u00a0retail, de moltes vendes de poc.\u00a0Interessa agrupar-se per facilitar un efecte crida, com passa amb les tendes de roba o els cinemes. Principalment, en zones en les quals existeixi un tr\u00e0nsit suficient. Si veus quatre pizzeries juntes, no t’alarma\u00bb, diu el responsable de\u00a0CeJuego.<\/p>\n
Des de la patronal tamb\u00e9 lamenten que se centri tot en el \u00ab0,5%\u00bb que t\u00e9 problemes amb el joc i es desenfoqui el \u00ab99,5%\u00bb que gasta el seu temps i els seus diners en aix\u00f2 sense problema. Uns percentatges que, segons aquesta patronal, apareixen en un dels informes de la Direcci\u00f3 general d’Ordenaci\u00f3 del Joc, i que\u00a0eldiario.es\u00a0no ha aconseguit contrastar en diferents documents d’aquest organisme. Unes dades que s\u00ed que apareixen en un dels informes de la fundaci\u00f3\u00a0Codere.<\/p>\n
El director general de\u00a0CeJuego\u00a0insisteix que es posa el focus en la ludopatia, que segons ell \u00e9s una \u00abpetita realitat\u00bb, a la qual \u00abcal cuidar perqu\u00e8 vagi a menys\u00bb. \u00abUna casa d’apostes no \u00e9s un lloc on t’atreguin ni t’atrapin. La gent va perqu\u00e8 s’ho passa b\u00e9. El que cal mirar \u00e9s que es compleixi amb la legislaci\u00f3\u00bb, afegeix.<\/p>\n
Sobre si els locals no disposen de rellotges i busquen que els jugadors es quedin i perdin la noci\u00f3 del temps,\u00a0Landaluce\u00a0assegura que aix\u00f2 respon al fet que havien d’estar pr\u00e0cticament ocults perqu\u00e8 no se’ls permetia fer publicitat. \u00abEra m\u00e9s aviat l’administraci\u00f3 la que t’obligava al fet que no es vei\u00e9s el que passava aqu\u00ed dins per no fomentar el joc\u00bb, recalca.<\/p>\n
Des d’APAL, Diana Alonso explica que no usen la paraula \u00ablud\u00f2pata\u00bb com alguna cosa pejorativa, i que intenten fer veure des del primer moment que el que els ocorre \u00e9s un problema psicol\u00f2gic, no un vici. \u00abElls creuen que tenen un simple problema d’ab\u00fas. Per\u00f2 parlem de problemes de deute, de fins i tot estafar a familiars. A m\u00e9s, aquests locals fomenten que puguin passar de les apostes esportives a altres jocs\u00bb, explica la psic\u00f2loga.<\/p>\n
Aquesta experta s\u00ed que alerta que reduir-ho tot als barris pobres pot tenir efectes contraproduents. \u00abAqu\u00ed hem tingut nois amb la vida resolta. Si es redueix tot al fet que els afectats s\u00f3n persones amb poc nivell adquisitiu, s’envia un missatge a les fam\u00edlies amb diners que els seus no tenen un problema\u00bb, explica Alonso. Aix\u00f2 s\u00ed, matisa que aquesta situaci\u00f3 sempre ser\u00e0 un \u00abproblema social\u00bb, ja que no \u00e9s el mateix alg\u00fa a qui poden desnonar que un altre que pot assumir els deutes del joc.<\/p>\n
\u00abEls m\u00e9s joves tendeixen a confondre l’estad\u00edstica amb l’atzar. Creuen que amb els seus coneixements guanyaran segur. I no \u00e9s aix\u00ed\u00bb, afegeix\u00a0Consuelo\u00a0Tom\u00e1s. La psic\u00f2loga no creu que les empreses vagin a buscar un perfil concret de jugador, ja que \u00abqualsevol els val\u00bb. Per\u00f2\u00a0s\u00ed que\u00a0avisa que les persones s\u00f3n m\u00e9s vulnerables al joc quan existeix m\u00e9s proliferaci\u00f3 d’oferta. \u00abHauria d’estar allunyat dels centres urbans. Aix\u00f2 ajudaria. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s conscienciar: \u00e9s un trastorn addictiu, que compleix els criteris de qualsevol droga que genera toler\u00e0ncia i s\u00edndrome d’abstin\u00e8ncia\u00bb, insisteix\u00a0Tom\u00e1s.<\/p>\n
Aquest mitj\u00e0 ha contactat amb tres de les grans empreses de joc que m\u00e9s locals tenen en tot el pa\u00eds.\u00a0Codere\u00a0ha declinat participar en la redacci\u00f3 d’aquest article.\u00a0Luckia\u00a0i\u00a0Sportium\u00a0no han respost a les preguntes d’eldiario.es\u00a0i la patronal del joc\u00a0Anesar\u00a0tampoc ha facilitat les seves respostes.<\/p>\n