El 6 de febrer de 1918 moria a Viena el pintor austr\u00edac\u00a0Gustav\u00a0Klimt\u00a0per culpa d’una grip especialment virulenta. En tot just uns mesos, la mateixa malaltia va causar la mort del l\u00edder del partit bolxevic a R\u00fassia,\u00a0I\u00e0kov\u00a0Sverdlov, i de la sufragista nord-americana\u00a0Phoebe\u00a0APPERSON\u00a0Hearst, a Calif\u00f2rnia. El virus, avui identificat com\u00a0AH1N1, va atacar\u00a0r\u00e0pidament\u00a0i en menys de dos anys va matar a tot el m\u00f3n a no menys de 50 milions de persones, convertint-se en\u00a0la pand\u00e8mia m\u00e9s gran\u00a0coneguda per la humanitat.<\/p>\n
Aquest any es compleix un segle d’aquesta pand\u00e8mia que,\u00a0avui en dia, segueix sent estudiada per epidemi\u00f2legs de tot el m\u00f3n. \u00abEl que hem apr\u00e8s de la grip de 1918 \u00e9s que necessitem una vigil\u00e0ncia pand\u00e8mica cont\u00ednua, l\u00ednies d’investigaci\u00f3 cont\u00ednuament actives i una planificaci\u00f3 per quan sorgeixi un virus pand\u00e8mic, que sorgir\u00e0 abans o despr\u00e9s\u00bb, explica a eldiario.es\u00a0Jos\u00e9 Mar\u00eda\u00a0Eiros, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital\u00a0R\u00edo\u00a0Hortega\u00a0i catedr\u00e0tic de la mateixa especialitat a la Universitat de Valladolid.<\/p>\n
Eiros\u00a0\u00e9s l’autor d’un recent llibre en qu\u00e8 s’analitza la hist\u00f2ria de l’anomenada grip espanyola, La Grip de 1918. Centenari d’una crisi sanit\u00e0ria devastadora (Portal Edicions, 2018), que ha escrit al costat dels especialistes Maria del Rosari Batxiller i\u00a0Alberto\u00a0P\u00e9rez\u00a0Rubio. Les diferents estimacions que s’han fet sobre aquesta pand\u00e8mia asseguren que la infecci\u00f3 va poder afectar fins a una quarta part de la poblaci\u00f3 mundial i la xifra de morts va poder superar els 100 milions.<\/p>\n
\u00abCom pand\u00e8mia ha estat la pitjor de la hist\u00f2ria, perqu\u00e8 va concentrar una elevada mortalitat en un per\u00edode relativament curt de temps\u00bb, explica a eldiario.es Antoni Trilla, investigador de l’Institut de Salut Global i catedr\u00e0tic de Salut P\u00fablica a la Universitat de Barcelona.<\/p>\n
L’impacte va ser tal que en l’\u00e8poca no van ser pocs els que van t\u00e9mer pel futur de la humanitat. Segons\u00a0Eiros, \u00abmolts creien que anava a ser la fi de la civilitzaci\u00f3\u00bb i en el seu llibre\u00a0es\u00a0cita el cas del deg\u00e0 de la facultat de medicina de la Universitat de Michigan, que \u00abcreia que la humanitat estava en greu risc de desapar\u00e8ixer\u00bb.<\/p>\n
Sobre l’alta letalitat del virus, els especialistes han plantejat diverses propostes i gr\u00e0cies a investigacions recents, que han aconseguit ressuscitar el virus en laboratori, s’han aconseguit entendre alguns dels factors que van poder agreujar la pand\u00e8mia.<\/p>\n
Aquesta reconstrucci\u00f3 va servir per identificar el virus com\u00a0AH1N1, \u00abl’avi de tots els virus\u00a0H1N1\u00a0que ens han anat afectant durant els \u00faltims 100 anys, incl\u00f2s el que va provocar la pand\u00e8mia de 2009\u00bb, explica Trilla. No obstant aix\u00f2, aquest especialista aclareix que no hi ha cap virus dels actuals que s’assembli a aquest, \u00abestem parlant d’una b\u00e8stia peluda, d’un mal bitxo\u00bb.<\/p>\n
Les an\u00e0lisis que s’han realitzat en laboratori han demostrat que el virus de 1918 es replica fins a 50 vegades m\u00e9s r\u00e0pid que qualsevol dels actuals, \u00abaix\u00f2 suposa que quan infecta genera centenars de milers de c\u00f2pies molt m\u00e9s\u00a0r\u00e0pidament, el que significa una invasi\u00f3\u00a0tremenda\u00bb, explica Trilla. A m\u00e9s, es va observar que la letalitat en ratolins era del 100%, quan la resta dels analitzats actualment no tenen una letalitat superior al 20%.<\/p>\n
\u00c9s precisament aquesta virul\u00e8ncia la qual podria explicar l’alta letalitat del virus entre persones joves. \u00abS’ha vist que entre persones d’edat mitjana, que tenen un sistema immunitari potent, l’agressivitat del virus era de tal magnitud que la resposta immunit\u00e0ria era excessiva i acabava provocant dany als pulmons, \u00e9s el que en termes t\u00e8cnics diem tempesta de\u00a0citocines\u00bb, explica Trilla.<\/p>\n
Encara que en l’actualitat hi ha altres virus d’origen aviar, com el\u00a0H9N2\u00a0i l’H5N1, que tenen una letalitat fins i tot m\u00e9s alta que la de 1918, \u00abafortunadament per a nosaltres no es transmeten amb facilitat entre persones, ja que nom\u00e9s es transmeten des d’animals\u00bb,\u00a0explica Trilla.<\/p>\n
Al llarg d’aquests cent anys, la humanitat ha patit tres pand\u00e8mies de grip, per\u00f2 cap de tant d’impacte com la primera. Les dues seg\u00fcents es van produir el 1957 i 1968 i van causar prop d’un mili\u00f3 de morts\u00a0a nivell mundial, mentre que la de 2009 va provocar prop de 700.000 morts.<\/p>\n
Sobre les possibilitats que es produeixi una nova pand\u00e8mia, els especialistes ho tenen clar. \u00abNosaltres ja no ens preguntem si hi haur\u00e0 una pand\u00e8mia de grip, el que tractem d’esbrinar \u00e9s quan i amb quin tipus de virus\u00bb, explica Trilla.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, sobre la seva possible gravetat, consideren improbable que es torni a donar un cas com el del 18. \u00abLa hist\u00f2ria ens diu que les \u00faltimes pand\u00e8mies han estat molt menors pel que fa a mortalitat, perqu\u00e8 hi ha moltes coses que han canviat per b\u00e9, el virus \u00e9s diferent i tenim m\u00e9s\u00a0mitjans\u00bb, afirma Trilla.<\/p>\n
Eiros\u00a0destaca les limitacions que existien en 1918, quan ni tan sols s’havia asilat virus de la grip. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 assenyala algunes de les complicacions del m\u00f3n actual. \u00abTot i els mitjans de qu\u00e8 disposem avui dia, qualsevol malaltia respirat\u00f2ria es pot propagar pel m\u00f3n en q\u00fcesti\u00f3 d’hores\u00bb, de fet, \u00aba la pand\u00e8mia de 2009 es van notificar casos als EUA un 24 d’abril i el 26 ja ten\u00edem casos a\u00a0Espanya\u00bb.<\/p>\n
Per tractar de determinar l’impacte d’una pand\u00e8mia de grip en l’actualitat es va crear un programa finan\u00e7at per la Fundaci\u00f3 Bill i\u00a0Melinda\u00a0Gates, que va estimar que un virus similar al de 1918 podria produir m\u00e9s de 30 milions de morts a tot el m\u00f3n en tan nom\u00e9s 6 mesos.<\/p>\n
\u00abAquest seria el pitjor escenari possible i encara que \u00f2bviament no podem dir que no vagi a succeir, considerem que \u00e9s altament improbable\u00bb, explica Trilla, que conclou que \u00abel m\u00e9s raonable \u00e9s que tinguem pand\u00e8mies com les que hem tingut \u00faltimament\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, en una xerrada oferta el passat mes d’abril, el mateix Bill Gates cridava l’atenci\u00f3 sobre el problema i recordava les recents pand\u00e8mies i les limitacions que es van detectar en diverses parts del m\u00f3n. \u00abEncara que l’H1N1\u00a0[de 2009] no va ser tan letal com la gent temia inicialment, va demostrar la nostra incapacitat per rastrejar la propagaci\u00f3 de la malaltia\u00bb, va assegurar Gates.<\/p>\n
A m\u00e9s, Gates va assenyalar que \u00abl’epid\u00e8mia de l’\u00c9bola\u00a0a l’\u00c0frica Occidental fa quatre anys va ser una altra toc d’atenci\u00f3\u00bb, ja que, \u00aba mesura que augmentaven els casos confirmats, augmentava el nombre de v\u00edctimes mortals i els sistemes de salut locals s’ensorraven\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, malgrat les xifres i de l’opini\u00f3 dels cient\u00edfics, despr\u00e9s de la grip de 2009 molts sectors de la societat van posar en dubte l’exist\u00e8ncia de la pand\u00e8mia. Els especialistes consideren que la complaen\u00e7a en qu\u00e8 ens hem instal\u00b7lat pel fet que amplis sectors de la poblaci\u00f3 ja no han\u00a0d’enfrontar-se a malalties com la poliomielitis, la verola o el paludisme no \u00e9s sin\u00f3 un brou de cultiu per a la generaci\u00f3 de nous problemes.<\/p>\n
\u00abL’\u00fanic virus que hem aconseguit\u00a0erradicar\u00a0ha estat la verola, els altres segueixen circulant\u00bb, adverteix Trilla. \u00abHi ha una batalla permanent i no podem caure en la complaen\u00e7a i dir que estem lliures de malalties infeccioses simplement perqu\u00e8 aqu\u00ed no les patim, perqu\u00e8 aquestes malalties segueixen existint\u00bb.<\/p>\n
Eiros tamb\u00e9 es mostra\u00a0cr\u00edtic amb l’actitud de certs sectors socials i insisteix en la necessitat de mantenir-se alerta. \u00abHem de mantenir una actitud intel\u00b7ligent davant les malalties infeccioses i em dol que hi hagi moviments antivacunes que calen en la societat\u00bb.<\/p>\n
A m\u00e9s, incideix en la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 de les noves generacions. \u00abAls nens caldria donar-los m\u00e9s formaci\u00f3 en salut, no nom\u00e9s en malalties infeccioses, sin\u00f3 en vacunaci\u00f3, en \u00fas responsable d’antibi\u00f2tics, en activitats saludables i d’higiene,\u00a0etc.\u00bb.<\/p>\n
S’han complert cent anys de la pand\u00e8mia i en diverses parts d’Espanya i del m\u00f3n s’han organitzat esdeveniments per recordar la malaltia que va posar en escac a la humanitat. D’entre tots els actes mereix especial esment el que ha realitzat el Centre de Control de Malalties dels EUA, el lema recorda la necessitat de mantenir-nos preparats i no oblidar la intensa batalla que l’\u00e9sser hum\u00e0 ha mantingut contra les malalties infeccioses: \u00abWe\u00a0remember.\u00a0We\u00a0prepare\u00bb.<\/p>\n
La grip es va comen\u00e7ar a propagar a la fi de la Primera Guerra Mundial i va ser aquest fet, i no l’origen de la malaltia, el que va tenir un impacte directe en com seria reconeguda globalment.\u00a0Tal i com\u00a0explica Jos\u00e9 Mar\u00eda\u00a0Eiros, \u00abels mitjans de comunicaci\u00f3 dels pa\u00efsos que van participar en la guerra estaven sota censura militar, de manera que van ocultar la pand\u00e8mia\u00bb. No obstant aix\u00f2, \u00abEspanya, en ser neutral,\u00a0informava\u00a0la premsa dels nous casos, de manera que donava la sensaci\u00f3 que era l’\u00fanic pa\u00eds afectat\u00bb. A partir d’aqu\u00ed, la malaltia es va con\u00e8ixer a tot el m\u00f3n com la grip espanyola.<\/p>\n