L’abs\u00e8ncia d’un habitatge digne est\u00e0 estretament relacionada amb la mala salut. \u00c9s una de les conclusions d’un informe que ve a posar negre sobre blanc en una realitat que s’agreuja amb la nova crisi d’accessibilitat i estabilitat en l’habitatge. Aix\u00ed, les persones en situaci\u00f3 de carrer, que viuen amuntegades o en habitatges insalubres, les que estan travessant processos de desnonament o les que es troben ocupant habitatges per necessitat pateixen m\u00e9s malalties,\u00a0tan\u00a0f\u00edsiques com a mentals, tenen una menor esperan\u00e7a de vida i, fins i tot, s\u00f3n m\u00e9s propenses a patir intents de su\u00efcidi.<\/p>\n
\u00abSi el dret a l’habitatge no est\u00e0 garantit, el dret a la salut tampoc\u00bb, indica l’investigador\u00a0Thomas\u00a0Ubrich, de l’associaci\u00f3 privada\u00a0Provivienda\u00a0(en favor de garantir casa a les persones vulnerables) i autor de l’estudi ‘Quan la casa ens emmalalteix’. L’informe presentat per aquesta associaci\u00f3, que compta amb prop de mig centenar de testimoniatges de persones afectades, aix\u00ed com dades i recerques pr\u00e8vies d’organismes oficials i diferents organitzacions i professionals, estableix tres grups d’estudi: persones sense llar; persones que resideixen en\u00a0infrahabitatges, com a enclavaments xabolistes o habitatges insalubres; i les que pateixen fragilitats residencials per estar immerses en processos de desnonaments o en situaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3.<\/p>\n
El grup m\u00e9s afectat \u00e9s el que es troba en situaci\u00f3 de carrer. Una situaci\u00f3 que \u00abno solament emmalalteix, sin\u00f3 que arriba a matar\u00bb, lamenta\u00a0Ubrich. La mostra m\u00e9s clara \u00e9s la dada de l’esperan\u00e7a de vida. Aquesta ronda els 50 anys, uns 30 menys que la mitjana nacional, sense comptar\u00a0amb que\u00a0el 31% de persones en aquesta situaci\u00f3 han intentat su\u00efcidar-se. Per\u00f2 les estad\u00edstiques sobre la prevalen\u00e7a de malalties tampoc deixen lloc a dubtes: el 20,9% pateix algun tipus de malaltia del sistema circulatori; el 20,3%, de l’aparell respiratori i digestiu; el 17,4%, endocrines o metab\u00f2liques; el 16,8%, relacionades amb el sistema\u00a0osteomioarticular; i un 30,9%, d’un altre tipus, segons l’enquesta sobre persones sense llar de 2012, a la qual fa refer\u00e8ncia l’informe i les dades del qual no semblen estar desfasats segons \u00ables persones amb les quals treballem als nostres programes i les converses amb professionals\u00bb, explica el director de desenvolupament estrat\u00e8gic de\u00a0Provivienda,\u00a0Eduardo\u00a0Guti\u00e9rrez.<\/p>\n
Miguel\u00a0Racionero\u00a0t\u00e9 54 anys i porta des de 2015 en un centre per a persones sense llar de Catalunya. Abans, havia passat quatre anys i\u00a0mig\u00a0\u00abdormint al carrer, a la intemp\u00e8rie, passant fred i por\u00bb i patint\u00a0tota mena\u00a0d’agressions d’una banda de \u00abla joventut que es diverteix pegant-te\u00bb, recorda. De fet, el 57% de les persones que viuen al carrer han sofert en alguna ocasi\u00f3 delictes o agressions. El 65,4% ha estat insultat o amena\u00e7at; el 61,8%, assaltat o robat; el 40,8%, agredit; el 28,3% intimidat; el 24,7% de les dones han sofert delictes sexuals… que\u00a0afecten\u00a0la salut\u00a0tan\u00a0f\u00edsica com a mental. D’aquella \u00e8poca\u00a0Racionero\u00a0arrossega tamb\u00e9 \u00abproblemes d’ossos, d’artritis, un c\u00e0ncer de c\u00f2lon, quatre infarts i problemes de mobilitat, perqu\u00e8 la part vascular de les cames no em funciona\u00bb, lamenta.\u00a0Malalties\u00a0que li han anat apareixent \u00abcom un duel que has de passar\u00bb.<\/p>\n
En els enclavaments xabolistes, la situaci\u00f3 millora lleument, per\u00f2 la dada de l’esperan\u00e7a de vida se situa encara lluny de la mitjana espanyola. Un informe elaborat per la Universitat de Comillas i\u00a0Save\u00a0The\u00a0Children\u00a0calcula que en ‘El Gallinero’, recentment desmantellat, el 98% de la poblaci\u00f3 no viuria m\u00e9s de 60 anys. En les situacions d’amuntegament, que a Espanya suposen un 5,1% segons dades d’Eurostat, les estad\u00edstiques revelen que el 28,4% de persones compten amb mala salut i, tamb\u00e9, amb m\u00e9s problemes relacionats amb la salut mental, amb \u00edndexs de depressi\u00f3 i ansietat de fins al 86% en el cas de les dones i el 71% dels homes. Aqu\u00ed entren en joc altres factors, com \u00abuna pitjor qualitat de l’aire, pobresa energ\u00e8tica, goteres o humitats, brut\u00edcia o contaminaci\u00f3\u00bb que poden provocar \u00abproblemes respiratoris, grips, diarrees\u00bb, explica\u00a0Ubrich, que apunta tamb\u00e9 al fet que \u00abviure en un habitatge amb m\u00e9s persones pot portar a una major conflictivitat\u00bb.<\/p>\n
Els processos de desnonament tamb\u00e9 fan mossa en la salut, amb problemes card\u00edacs o de diabetis, principalment, i en la salut\u00a0autopercebuda. En concret, els afectats per aquesta situaci\u00f3 tenen 13 vegades m\u00e9s possibilitats de tenir mala salut percebuda. S\u00f3n el 57,3% dels homes i el 80,9% de les dones, segons els investigadors de l’Escola andalusa de Salut P\u00fablica de Granada, que indica tamb\u00e9 que el 68,4% d’aquestes persones presenten caracter\u00edstiques d’estr\u00e8s\u00a0posttraum\u00e0tic, el 16,6% presenten risc alt de su\u00efcidi i el 48,3% pren medicaments\u00a0tranquil\u00b7litzants, antidepressius o per dormir.<\/p>\n
L’estr\u00e8s, l’angoixa i la depressi\u00f3 s\u00f3n les problem\u00e0tiques m\u00e9s habituals. Sara V\u00e1zquez, cap d’una fam\u00edlia monoparental amb dos fills, \u00e9s un exemple d’aix\u00f2. El 28 de setembre, gr\u00e0cies al suport ve\u00efnal i a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, va aconseguir frenar el desnonament de l’habitatge en la qual viu des de 2015 a Legan\u00e9s, propietat de\u00a0l’IVIMA\u00a0i que havia estat ocupada, sense ella saber-ho, per la seva inquilina. Ara, una sol\u00b7licitud del Comit\u00e8 de Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals (CDESC) ha aconseguit donar-li de termini fins al 29 de novembre per estudiar el seu cas. \u00abHe anat al metge per depressi\u00f3, he aprimat 10 quilos, em tiro tot el dia plorant, perqu\u00e8 et veus al carrer amb dos nens. Vas comptant els dies i no saps qu\u00e8 fer amb la teva vida. No tinc ganes de res\u00bb, explica. El dia del desnonament que va aconseguir paralitzar va ser un dels m\u00e9s angoixants de la seva vida. \u00abEm van fer venir ganes de tirar-me per la finestra\u00bb, reconeix. Precisament, el mateix estudi de la universitat de Granada, del que es fa ress\u00f2 l’informe, sost\u00e9 que el 16,6% de les persones en processos de desnonament es troben en risc alt de su\u00efcidi.<\/p>\n
\u00abLes problem\u00e0tiques residencials es poden acumular\u00bb, indica\u00a0Ubrich. Aix\u00ed, es donen una altra s\u00e8rie de situacions, com destinar els recursos econ\u00f2mics a pagar l’habitatge o l’habitatge insalubre i no poder fer front a altres despeses, com aquells derivats d’una dieta adequada, la qual cosa reverteix en majors taxes d’obesitat, o els sanitaris o de medicaments que no estan coberts per la Seguretat Social, el que passa en un 44% dels casos.<\/p>\n
Eduardo\u00a0Guti\u00e9rrez sost\u00e9 que \u00abel tractament \u00e9s una bona pol\u00edtica d’habitatge\u00bb, que passa no solament per un parc p\u00fablic suficient, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u00abper mobilitzar habitatge buit, donar ajudes al lloguer, ampliar la durada dels contractes d’arrendament o\u00a0articular f\u00f3rmules\u00a0com el\u00a0co-housing\u00bb, entre altres mesures. En concret, situa el pressupost necessari entre un 1 i un 1,5% del PIB. \u00abL’acord pressupostari entre PSOE i\u00a0Units Podemos\u00a0parla d’ampliar la dotaci\u00f3 actual fins al 2021 per aconseguir aquest percentatge. Actualment estem parlant de 630 milions d’euros per 2019, que haurien d’arribar als 20.000 el 2021\u00bb, explica.<\/p>\n
\u00ab\u00c9s cert que sembla que s’est\u00e0 reorientant la pol\u00edtica d’habitatge amb el canvi de Govern. De moment s\u00f3n m\u00e9s anuncis que una altra cosa, per\u00f2 la Llei d’Habitatge ens sembla que pot ser un bon pas, o la reorientaci\u00f3 del Pla Estatal d’Habitatge, on\u00a0s’incorporar\u00e0\u00a0un pla espec\u00edfic per a les persones sense llar, amb la reactivaci\u00f3 de l’estrat\u00e8gia per a persones sense llar, que estava ficada en un calaix. O fins i tot l’anunci de l’estrat\u00e8gia nacional contra la pobresa energ\u00e8tica. S\u00f3n mesurades que per si mateixes no s\u00f3n suficients, per\u00f2 que van\u00a0donant\u00a0passos a una direcci\u00f3 m\u00e9s adequada\u00bb, reconeix Guti\u00e9rrez.<\/p>\n