L’\u00fas de la p\u00edndola anticonceptiva s’ha incrementat notablement en les espanyoles menors de 25 anys, especialment entre les que tenen entre 15 i 19. \u00c9s el que es despr\u00e8n del desglossament de dades facilitat a eldiario.es\u00a0de l’informe de l’Observatori de la Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 (SEC) amb dades d’aquest any. Es realitza de manera biennal i, el 2014, l’\u00fas d’aquest m\u00e8tode hormonal entre les noies de 15 a 19 anys era del 8,8%. El 2016 va pujar al 18,9% i en 2018 est\u00e0 ja en el 21%, \u00e9s a dir, el seu \u00fas s’ha gaireb\u00e9 triplicat en els \u00faltims quatre anys. Abans, el 2011, un altre estudi de refer\u00e8ncia i amb metodologia similar desenvolupat per\u00a0Bayer\u00a0situava la xifra al voltant de\u00a0l’11%.<\/p>\n
Entre les que tenen de 20 a 24 ha pujat 10 punts en 4 anys: del 26,5% al 36,2%. En el mateix per\u00edode, entre les dones de franges a partir de 25 d’edat la p\u00edndola ha seguit lleument la tend\u00e8ncia contr\u00e0ria, o s’ha mantingut. L’enquesta engloba a totes les dones: les que estan en risc d’embar\u00e0s no desitjat per\u00f2 tamb\u00e9 les inf\u00e8rtils, les que busquen tenir un beb\u00e8 o les que no tenen relacions heterosexuals o coitals.<\/p>\n
Entre diversos experts consultats per a aquest reportatge hi ha un punt en com\u00fa: l’augment de l’\u00fas de la p\u00edndola entre les m\u00e9s joves no \u00e9s per si mateix una mala not\u00edcia si realment s’interioritza que no \u00e9s un\u00a0m\u00e8tode barrera. \u00abEst\u00e0\u00a0 b\u00e9 que en qualsevol tram augmenti l’\u00fas d’un m\u00e8tode anticonceptiu, sempre que sigui amb els seus corresponents controls m\u00e8dics. Econ\u00f2micament, la p\u00edndola \u00e9s accessible. No em sembla malament, per\u00f2 caldria veure si aix\u00f2 suposa l’aband\u00f3 del preservatiu\u00bb, declara la ginec\u00f2loga pertanyent\u00a0a la SEC\u00a0i expresidenta de la Federaci\u00f3 Estatal de Planificaci\u00f3 Familiar Isabel Serrano.<\/p>\n
L’informe\u00a0de la SEC\u00a0mostra en el mateix per\u00edode que tamb\u00e9 hi ha un augment de les noies que contesten \u2013\u00e9s resposta \u00fanica, no poden esmentar dues \u2013 que trien el cond\u00f3 com a m\u00e8tode anticonceptiu: del 37,6% al 46% actual, encara que el 2016 va baixar al 27,4%.<\/p>\n
Des de\u00a0la mateixa\u00a0SEC\u00a0encara no tenen una valoraci\u00f3 \u00abclara i \u00fanica\u00bb d’aquest augment entre les joves que qualifiquen d’alt, per\u00f2 en principi ho atribueixen a la \u00abmajor informaci\u00f3, menys mites i menor c\u00e0rrega negativa\u00bb i al fet que les usu\u00e0ries siguin \u00abfilles de dones que en el seu moment van prendre la p\u00edndola\u00bb. \u00abNo \u00e9s m\u00e9s que un acostament als pa\u00efsos del nostre entorn m\u00e9s proper, com Fran\u00e7a o Portugal\u00bb. En aquests pa\u00efsos ve\u00efns el percentatge supera el 50%.<\/p>\n
Els primers resultats de l’estudi complet els van avan\u00e7ar a principis d’octubre. Es refereix als h\u00e0bits relacionats amb la salut sexual de les dones espanyoles i conclou que el 72,1% de les que tenen de 15 a 49 anys utilitza algun m\u00e8tode anticonceptiu. Aquest percentatge total ha augmentat des que en 1997 es comenc\u00e9s a preguntar a les dones si usaven algun m\u00e8tode anticonceptiu: llavors i fins a 2014 era una labor que duia a terme l’Equip\u00a0Daphne\u00a0de la Fundaci\u00f3\u00a0Bayer\u00a0i eren el 49,01%. Durant aquestes dues d\u00e8cades sempre ha estat el preservatiu el m\u00e8tode\u00a0al qual\u00a0m\u00e9s dones recorren, el 2018 un 29,6% del total. Li segueix la p\u00edndola amb un 17,3%, encara que encara hi ha m\u00e9s que no utilitzen gens, el 27,8%.<\/p>\n
En l’informe s’especifica, sense\u00a0desagregaci\u00f3\u00a0per edats, que el 80% de les dones de 15 a 49 anys no utilitza dos m\u00e8todes \u2013el preservatiu sumat a un hormonal, al pegat o a injeccions\u2013. Gemma Castro, coordinadora del Centre Jove\u00a0d’Anticoncepci\u00f3\u00a0i Sexualitat de Madrid, explica que en la poblaci\u00f3 adolescent cal insistir especialment que en la majoria de casos segueix sent necessari un\u00a0m\u00e8tode barrera\u00a0perqu\u00e8 \u00absobretot aqu\u00ed est\u00e0 aquest pensament m\u00e0gic que les\u00a0MTS\u00a0els passen a uns altres. I que si les trobades sexuals\u00a0s\u00f3n amb persones conegudes estem\u00a0coberts, ‘com ha de tenir\u00a0alguna cosa el meu ve\u00ed de tota la vida’. Nom\u00e9s ve l’alarma si no es coneix al noi o noia, per\u00f2 quan molts ens expliquen el seu historial trobem que el que ells no consideraven de risc, ja fos per ser un conegut o una relaci\u00f3 considerada estable,\u00a0s\u00ed que\u00a0ho era\u00bb.<\/p>\n
Un altre tema s\u00f3n els efectes secundaris. La ginec\u00f2loga Isabel Serrano considera que \u00abno hi ha\u00a0medicament\u00a0sense efecte secundari i tu has de posar en la balan\u00e7a el positiu i el negatiu. I aqu\u00ed normalment els anticonceptius s\u00f3n m\u00e9s beneficiosos que perjudicials. En gent jove no solen tenir patologies afegides. A m\u00e9s de vegades acompanya a un altre tipus d’elements, com per exemple evitar an\u00e8mies\u00bb. Ella defensa que, si s’ha tingut la primera regla fa almenys 1 o 2 anys, la p\u00edndola no est\u00e0 necess\u00e0riament contraindicada. No creu que es recepti molt\u00a0de pressa: \u00abNo \u00e9s el m\u00e9s com\u00fa que una noia de 16 demani la p\u00edndola per a l’acne i la hi donin sense m\u00e9s preguntes\u00bb.\u00a0Mercedes\u00a0Andeyro, de la junta directiva\u00a0de la SEC\u00a0i cap de servei a l’Hospital General de Villalba, recomana, en cas de prendre la p\u00edndola, una revisi\u00f3 m\u00ednima anual i als 2 o 3 mesos si hi ha mol\u00e8sties: \u00abAra hi ha amb baixes dosis hormonals. Es tracta d’anar provant\u00bb.<\/p>\n
En un article recent de\u00a0Playground, la periodista Anna\u00a0Pacheco\u00a0relatava alguns efectes secundaris minoritaris per\u00f2 molt greus associats a la p\u00edndola, com la trombosi. Una de les fonts consultades era la ginec\u00f2loga i investigadora en Estudis de G\u00e8nere Enriqueta\u00a0Barranco, que no es definia com a \u00abobjectora\u00bb per\u00f2 s\u00ed com a cr\u00edtica.\u00a0Barranco\u00a0explica a eldiario.es\u00a0que, concretament des d’edats tan primerenques, \u00e9s encara m\u00e9s fonamental valorar el que pugui ser negatiu. En primer lloc \u00abperqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent que no usin preservatiu\u00bb; en segon, \u00abperqu\u00e8 l’exposici\u00f3 a productes hormonals \u00e9s molt preco\u00e7 i molt perllongada en el temps. A la llarga pot presentar riscos potser fins i tot desconeguts fins al moment\u00bb.<\/p>\n
\u00abLa p\u00edndola es ven i se seguir\u00e0 venent com a producte inofensiu, i es coneixen amb relativa freq\u00fc\u00e8ncia els efectes secundaris no greus, als quals es presta poca atenci\u00f3 des de l’\u00e0mbit cient\u00edfic. Es posa com a excusa que no hi ha estudis ni evid\u00e8ncies, quan desgraciadament el\u00a0tromboembolisme\u00a0no es pot minimitzar\u00bb, continua. Tamb\u00e9 incideix a educar m\u00e9s sobre com funciona realment la p\u00edndola quan s’aconsella per a desajustaments en la regla, doncs \u00abno la regula, sin\u00f3 que l’anul\u00b7la. Aix\u00f2 es veu en la tend\u00e8ncia, que ha canviat des que fa uns anys es buscava sagnar cada mes a ara que cada vegada es pregunta m\u00e9s sobre p\u00edndoles per no sagnar\u00bb. Quant a l’acne,\u00a0s\u00ed que\u00a0pensa que\u00a0\u00abquan no se sap qu\u00e8 fer \u00e9s una cosa freq\u00fcent el pensament de\u00a0‘que et doni el teu\u00a0gine\u00a0la\u00a0p\u00edndola'\u00bb.<\/p>\n
A Bayer\u00a0van desenvolupar una altra infografia el 2016. Tractava sobre una dificultat espec\u00edfica de la generaci\u00f3 ‘millennial’ amb la p\u00edndola: el 27% de les dones espanyoles d’entre 21 i 29 anys havien oblidat alguna vegada prendre-la. \u00c9s l’acte quotidi\u00e0 que provoca m\u00e9s distraccions, per davant de deixar-se les claus o la cartera a casa. Aquesta proporci\u00f3 creix com menys edat es t\u00e9, expressa\u00a0Mercedes\u00a0Andeyro: \u00abI aix\u00f2\u00a0s\u00ed que\u00a0implica una mica m\u00e9s d’inseguretat\u00bb. Per aix\u00f2 s’advoca com a planificaci\u00f3 familiar per promocionar altres anticonceptius m\u00e9s a llarg termini: \u00abLes m\u00e9s joves s\u00f3n les m\u00e9s f\u00e8rtils i, si es descuren, tenen m\u00e9s possibilitats relatives de tenir un embar\u00e0s que si t\u00e9 un descuit una de 40\u00bb.<\/p>\n
L’\u00fas d’altres m\u00e8todes que no siguin la p\u00edndola ni condons encara \u00e9s minoritari a Espanya, tots per sota del 5%. Les expertes consultades coincideixen que, moltes vegades, s’acaba triant la p\u00edndola perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s accessible, el m\u00e9s barat i el m\u00e9s conegut tant per professionals com per usu\u00e0ries. Per\u00f2 per evitar errors o mals usos tamb\u00e9 animen a tenir en compte\u00a0alternatives\u00a0de m\u00e9s llarga durada -no definitives- o que no requereixin\u00a0el\u00a0recordatori diari, com l’anell. \u00abNo depenen de com se’l posen, ni que viatgin, ni que estiguin malaltes. Per\u00f2 cal recordar-los que aix\u00f2 no protegeix de les\u00a0MTS, sempre, com amb la p\u00edndola\u00bb, insisteix\u00a0Andeyro.<\/p>\n
Sobre el\u00a0DIU, segons l’informe\u00a0de la SEC, \u00fanicament\u00a0l’1%\u00a0de noies de 15 a 19 anys porta posat el de coure i el resultat \u00e9s nul per a l’hormonal. De 20 a 24 anys s’eleva solament al 2,1% en tots dos tipus. Estudis com el\u00a0CHOICE\u00a0de la Universitat de Washington a Sant\u00a0Luis\u00a0s\u00ed que\u00a0van resoldre que no estava\u00a0contraindicat\u00a0per a aquestes edats. El problema, segons\u00a0Andeyro\u00a0i tamb\u00e9 Castro o Serrano, \u00e9s que ni tots els professionals tenen tota la informaci\u00f3, ni hi ha sempre recursos per col\u00b7locar-ho. Per\u00f2 defensa \u00abque ho poden utilitzar noies joves, al mercat hi ha de menor grand\u00e0ria i no hi ha l\u00edmit\u00bb.<\/p>\n