{"id":17851,"date":"2018-11-07T08:51:57","date_gmt":"2018-11-07T07:51:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=17851"},"modified":"2018-11-07T08:51:57","modified_gmt":"2018-11-07T07:51:57","slug":"politiques-globals-de-drogues-radiografia-dun-fracas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/11\/07\/politiques-globals-de-drogues-radiografia-dun-fracas\/","title":{"rendered":"Pol\u00edtiques globals de drogues: radiografia d\u2019un frac\u00e0s"},"content":{"rendered":"<p>Falten pocs mesos perqu\u00e8 es compleixin els primers deu anys de l\u2019estrat\u00e8gia acordada en el marc de l\u2019ONU per aconseguir un m\u00f3n lliure de drogues eliminant, o com a m\u00ednim reduint substancialment, la seva producci\u00f3 i consum. Deu anys de pol\u00edtiques de control de drogues que no han trencat amb l\u2019esperit prohibicionista imperant des de les guerres de l\u2019opi del segle XIX.<\/p>\n<p>\u00c9s en aquest marc que el Consorci Internacional sobre Pol\u00edtiques de Drogues, en el qu\u00e8 participen desenes d\u2019organitzacions de la societat civil de tots els continents, ha publicat un\u00a0<a href=\"https:\/\/idpc.net\/publications\/2018\/10\/taking-stock-a-decade-of-drug-policy-a-civil-society-shadow-report\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/idpc.net\/publications\/2018\/10\/taking-stock-a-decade-of-drug-policy-a-civil-society-shadow-report&amp;source=gmail&amp;ust=1541605579584000&amp;usg=AFQjCNHwGooFNkU5JbP6B7pJ1l61EtGD7w\">informe<\/a>\u00a0que demostra el que ja s\u2019intu\u00efa i es denunciava des de molts sectors: l\u2019anomenada guerra contra les drogues no est\u00e0 funcionant.<\/p>\n<p>Posem-hi dades. Entre el 2009 i el 2018 el cultiu d\u2019opi ha augmentat un 130% i el de coca un 34%. El nombre de persones entre 15 i 64 anys que han consumit drogues com a m\u00ednim una vegada ha augmentat un 31% des de 2011 i tamb\u00e9 ha augmentat el nombre de morts per consum de drogues, passant de 183.500 defuncions el 2011 a 450.000 el 2015.<\/p>\n<p>A les greus crisis de salut p\u00fablica i les morts que causa l\u2019addicci\u00f3 a les drogues, cal sumar tamb\u00e9 les v\u00edctimes de les viol\u00e8ncies exercides en el mercat il\u00b7legal dels narc\u00f2tics. Per tal de protegir i fer cr\u00e9ixer la seva font d\u2019ingressos i mantenir el control sobre el territori en el qual operen, els grups criminals \u2013 des de petits negocis d\u2019\u00e0mbit local i gesti\u00f3 familiar a grans corporacions del narcotr\u00e0fic \u2013 arriben a exercir una viol\u00e8ncia brutal entre grups rivals i en enfrontaments contra les forces de seguretat, per\u00f2 tamb\u00e9 contra la poblaci\u00f3 civil.<\/p>\n<p>Col\u00f2mbia i M\u00e8xic s\u00f3n tristament coneguts per la viol\u00e8ncia del narcotr\u00e0fic, per\u00f2 els assassinats, desaparicions for\u00e7oses, despla\u00e7aments de poblaci\u00f3, extorsions i altres tipus de pressi\u00f3 sobre la poblaci\u00f3 per part de narcocriminals es d\u00f3na tamb\u00e9 a altres llocs d\u2019Am\u00e8rica Llatina i a territoris d\u2019altres continents. Menys medi\u00e0tic \u00e9s, per exemple, el cas de pa\u00efsos de l\u2019\u00c0frica Occidental que s\u2019estan convertint en centres de narcotr\u00e0fic amb greus amenaces per a la seguretat, el desenvolupament i la governan\u00e7a.<\/p>\n<p>A m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019imposar el seu poder sobre la poblaci\u00f3, el narcotr\u00e0fic tamb\u00e9 t\u00e9 el poder d\u2019estendre el seus tentacles sobre les institucions p\u00fabliques. La corrupci\u00f3 i la cooptaci\u00f3 de l\u2019Estat s\u00f3n altres efectes perversos del mercat il\u00b7legal de les drogues. Com tamb\u00e9 ho \u00e9s la simbiosi que el narcotr\u00e0fic ha creat amb altres negocis l\u00edcits i il\u00b7l\u00edcits, generant zones grises on cada cop m\u00e9s hi ha implicades grans corporacions transnacionals.<\/p>\n<p>Davant d\u2019aquest panorama i avalats pel marc prohibicionista internacional i per una opini\u00f3 p\u00fablica molt hostil a les drogues, no s\u00f3n pocs els governs que han optat per pol\u00edtiques altament repressives en les que es criminalitzen de manera sobredimensionada les comunitats cultivadores, els micro-<em>dealers<\/em>\u00a0i els consumidors. Moltes fam\u00edlies modestes de camperols dedicades al cultiu de la coca, per exemple, han vist fumigats els seus camps sense que se\u2019ls ofer\u00eds alternatives reals de subsist\u00e8ncia. Cal saber tamb\u00e9 que una cinquena part de les persones empresonades al m\u00f3n ho s\u00f3n per delictes relacionats amb les drogues, principalment per consumir-ne o per transportar petites quantitats. Com en altres parts del m\u00f3n, \u00e9s una realitat que colpeix de manera desproporcionada a les dones, i especialment a les dones en situaci\u00f3 de pobresa. La criminalitzaci\u00f3 arriba al seu punt m\u00e9s extrem en 33 pa\u00efsos que mantenen la pena capital per aquest tipus de delictes.<\/p>\n<p>Tristament coneguda per la seva radicalitat i el seu menyspreu absolut pels drets humans \u00e9s la pol\u00edtica antidrogues de Duterte a les Filipines. La situaci\u00f3 ha arribat a tals extrems que la Cort Penal Internacional va anunciar al febrer de 2018 que iniciava una investigaci\u00f3 preliminar per l\u2019execuci\u00f3 extrajudicial de milers de persones sospitoses de vendre drogues o de consumir-ne, entre elles tamb\u00e9 desenes de menors d\u2019edat.\u00a0M\u00e8xic \u00e9s un altre cas paradigm\u00e0tic de com una guerra cega contra les drogues basada en l\u2019enfrontament obert al crim organitzat i la securititzaci\u00f3 pot exacerbar la viol\u00e8ncia i empitjorar l\u2019estabilitat d\u2019un pa\u00eds. La creuada contra les drogues iniciada el 2006 per l\u2019expresident Calder\u00f3n, lluny de frenar la producci\u00f3, consum i tr\u00e0fic de drogues i fer minvar el poder de narcotr\u00e0fic, ha contribu\u00eft a agreujar una greu crisi dels drets humans amb m\u00e9s de 150.000 morts, 32.000 persones desaparegudes, despla\u00e7aments interns de poblaci\u00f3 i un augment considerable de la tortura. En aquesta i altres ocasions els esfor\u00e7os per fer caure les c\u00fapules del narcotr\u00e0fic s\u2019han topat amb la gran capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 del crim organitzat que s\u2019ha multiplicat i ha canviat la seva estructura organitzativa, diversificant tamb\u00e9 el seu ventall d\u2019activitats il\u00b7l\u00edcites.<\/p>\n<p>\u00c9s evident que davant d\u2019un fenomen amb impacte en la salut p\u00fablica, que fomenta la corrupci\u00f3 i la il\u00b7legalitat, desestabilitza Estats i enc\u00e9n conflictes socials, els governs han de reaccionar. I sent un problema amb din\u00e0miques transfrontereres, les pol\u00edtiques no nom\u00e9s poden ser locals sin\u00f3 que han de comptar amb un m\u00ednim de coordinaci\u00f3 internacional.<\/p>\n<p>El 2019 hi ha agendada una reuni\u00f3 d\u2019alt nivell per fer balan\u00e7 de l\u2019estrat\u00e8gia aprovada deu anys enrere. Aix\u00f2 hauria de suposar una oportunitat per fer una valoraci\u00f3 honesta del que ha sigut fins ara la pol\u00edtica dominant de lluita contra les drogues. Tanmateix arribar a acords pot ser m\u00e9s dif\u00edcil que en ocasions anteriors. Doncs si b\u00e9 durant un llarg per\u00edode el prohibicionisme ha gaudit d\u2019un consens s\u00f2lid, cada cop s\u2019observen m\u00e9s diverg\u00e8ncies entre uns pa\u00efsos com els Estats Units, R\u00fassia, la Xina o el Pakistan, amb visions intransigents envers la producci\u00f3, tr\u00e0fic i consum i altres pa\u00efsos com l\u2019Uruguai, Portugal o Canad\u00e0 que exploren noves vies, apostant per la despenalitzaci\u00f3 del consum i incl\u00fas la regularitzaci\u00f3 de determinades drogues.<\/p>\n<p>\u00c9s la regularitzaci\u00f3 de les drogues la soluci\u00f3 als problemes que la seva severa criminalitzaci\u00f3 no nom\u00e9s no ha sabut resoldre sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s ha agreujat? Aquesta \u00e9s una de les complexes q\u00fcestions que es van debatre en profunditat durant el seminari \u201c<a href=\"http:\/\/icip.gencat.cat\/ca\/actualitat\/Noticia\/resum-seminari\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=http:\/\/icip.gencat.cat\/ca\/actualitat\/Noticia\/resum-seminari&amp;source=gmail&amp;ust=1541605579584000&amp;usg=AFQjCNFsRrE_owkT5eCjW_6hn-CPAfGMLQ\">Drogues, pol\u00edtiques i viol\u00e8ncies. Del consens global a nous enfocaments<\/a>\u201d organitzat recentment per l\u2019ICIP (Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau) i Casa Am\u00e8rica Catalunya. Pr\u00e0cticament tots els experts participants van coincidir que, com a m\u00ednim, aquesta opci\u00f3 permetria prendre un control democr\u00e0tic sobre la q\u00fcesti\u00f3 des d\u2019una perspectiva centrada en la salut p\u00fablica i els drets humans. Ara mateix el control est\u00e0 en mans de poders corruptes i grans corporacions del narcotr\u00e0fic sense escr\u00fapols a l\u2019hora d\u2019introduir productes altament nocius en el mercat i sense cap fre en l\u2019exercici de pr\u00e0ctiques extremadament violentes.<\/p>\n<p>\u00c9s hora de posar realment el punt de mira sobre qui mou els fils d\u2019aquest complex entramat. Per\u00f2 hi haur\u00e0 prou voluntat per acabar amb un negoci que concentra els morts en els territoris empobrits i aporta grans beneficis econ\u00f2mics al Nord global? Malgrat la necessitat de lluitar contra el blanqueig dels diners, el fenomen segueix representant entre el 2% i 5% del PIB mundial i una quarta part d\u2019aquesta quantitat prov\u00e9 del tr\u00e0fic de drogues, un dels negocis il\u00b7l\u00edcits existents m\u00e9s rentables.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Falten pocs mesos perqu\u00e8 es compleixin els primers deu anys de l\u2019estrat\u00e8gia acordada en el marc de l\u2019ONU per aconseguir un m\u00f3n lliure de drogues eliminant, o com a m\u00ednim reduint substancialment, la seva producci\u00f3 i consum. Deu anys de pol\u00edtiques de control de drogues que no han trencat amb l\u2019esperit prohibicionista imperant des de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":95,"featured_media":17852,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[],"class_list":["post-17851","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/95"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17851"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17851\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17851"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17851"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}