![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/copagament-despesa-farm\u00e0cia.png\")
<\/a><\/p>\nM\u00e9s\u00a0copagament \u00e9s\u00a0m\u00e9s equitat?<\/h3>\n
L’equitat es vincula a la just\u00edcia i a la igualtat, \u00e9s l’acte de \u00abdonar a cadascun el que mereix\u00bb (RAE, 1992), o b\u00e9 \u00e9s la situaci\u00f3 en qu\u00e8: \u00abcap de les parts surt injustament millorada en perjudici de l’altra\u00bb (Maria Moline 1966). L’OMS adverteix en el seu Informe sobre la Salut 2010, que el copagament redueix l’equitat en l’acc\u00e9s al sistema sanitari p\u00fablic i actua com un impost que grava exclusivament a la inf\u00e0ncia, a les persones majors, als discapacitats, als malalts cr\u00f2nics, a sectors de poblaci\u00f3 amb menors nivells de renda i la immigraci\u00f3. El\u00a0copagament afegeix\u00a0factors de risc respecte a l’increment de la\u00a0desigualtat\u00a0i la pobresa. Un estudi realitzat sobre poblaci\u00f3 dels Estats Units (Trivedi,\u00a0Moloo\u00a0i Mor:\u00a02010)\u00a0mostra com l’efecte de l’aplicaci\u00f3 de\u00a0copagaments\u00a0a persones majors, va ser superior en zones de baixa renda, de baixa educaci\u00f3, en els assegurats de ra\u00e7a negra i entre els malalts cr\u00f2nics. Malgrat l’evid\u00e8ncia, es\u00a0persisteix a focalitzar el copagament\u00a0com a eix b\u00e0sic de les accions per prevenir el risc moral en els casos de mal \u00fas de prestacions sanit\u00e0ries p\u00fabliques.<\/p>\n
El desastre financer de 2008 \u00e9s un bon exemple de la din\u00e0mica del risc moral i de la necessitat de solucions que siguin equitatives. Algunes institucions financeres van actuar de forma irresponsable, amb la certesa que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, seria rescatada amb diners p\u00fablics. La resposta a aquest risc moral va ser l’aportaci\u00f3 p\u00fablica de 54.000 milions d’euros, dels quals el Banc d’Espanya ha reconegut que solament recuperaran 3.874 milions. Circumst\u00e0ncia que, d’una part es confirmen els pitjors presagis, i d’una altra, evidencia un tracte desigual quan es tracta de despesa farmac\u00e8utica\u00a0p\u00fablica\u00a0o d’institucions financeres privades. Des de l’equitat, ni per ra\u00f3 de la seva renda ni per causa de l’aplicaci\u00f3 de\u00a0copagaments, ning\u00fa pot quedar excl\u00f2s de l’acc\u00e9s a l’assist\u00e8ncia m\u00e8dica o farmac\u00e8utica.<\/p>\n
Exigir responsabilitat per evitar usos abusius de les prestacions farmac\u00e8utiques p\u00fabliques, \u00e9s tan important com la necess\u00e0ria reforma fiscal per establir una pressi\u00f3 fiscal m\u00e9s justa i progressiva, o com exercir la m\u00e9s estricta intransig\u00e8ncia amb els defraudadors fiscals premiats amb peri\u00f2diques amnisties. Segons el Sindicat de T\u00e8cnics del Ministeri d’Hisenda\u00a0GESTHA\u00a0(Europa Press, 12 de gener de 2017) l’equiparaci\u00f3 de l’actual pressi\u00f3 fiscal a la mitjana de la zona euro significaria un major ingr\u00e9s p\u00fablic per 2016 de 75.500 milions d’euros, sent la despesa total en sanitat p\u00fablica, per al mateix any, de 66.678 milions d’euros.<\/p>\n
En aquest entorn, i, segons l’OCDE, amb una despesa sanit\u00e0ria i la despesa farmac\u00e8utica\u00a0p\u00fablica\u00a0per c\u00e0pita inferior al dels pa\u00efsos del nostre entorn, amb una despesa de protecci\u00f3 a les fam\u00edlies de l’1,3% del PIB, la meitat del 2,2% de mitjana a la zona euro, i amb una pressi\u00f3 fiscal del 33,48% del PIB, tamb\u00e9 per sota del 37,29% de la mitjana de la zona euro, el copagament farmac\u00e8utic aplicat als pensionistes ens allunya encara m\u00e9s de l’equitat, i fa artificiosa la seva justificaci\u00f3.<\/p>\n
Un efecte rellevant\u00a0del copagament\u00a0\u00e9s la seva repercussi\u00f3 sobre el risc financer de les fam\u00edlies, una despesa afegida als inevitables costos familiars ocults, no visibles (Jovell,\u00a02005)\u00a0que genera la malaltia. L’Associaci\u00f3 Espanyola Contra el C\u00e0ncer (AECC) en el seu informe de 2013, assenyala que per a un model de fam\u00edlia que ingressi 16.555 \u20ac anuals, composta per dos adults i dos nens, si sorgeix la malaltia d’algun dels seus membres, durant un tractament que duri 8 mesos, invertir\u00e0 fins al\u00a018%\u00a0dels seus ingressos en salut. Des de\u00a0l’AECC\u00a0es defensa la import\u00e0ncia d’incloure la valoraci\u00f3 socioecon\u00f2mica de la fam\u00edlia i l’impacte de la malaltia\u00a0en aquesta, d’una forma personalitzada, a m\u00e9s de l’avaluaci\u00f3 m\u00e8dica. Aquestes circumst\u00e0ncies, en cap cas, haurien de suposar riscos financers que condueixin a l’exclusi\u00f3 en l’acc\u00e9s al sistema sanitari. Aquestes dificultats financeres que conflueixen sobre els individus que estan m\u00e9s malalts i les seves fam\u00edlies (Puig-Junoy\u00a0i Gonz\u00e1lez,\u00a02017)\u00a0\u00abentre un 5-10% de la poblaci\u00f3 concentra m\u00e9s del 50%\u00a0del copagament. Existeix evid\u00e8ncia que l’efecte recaptatori \u2013simple cost-shifting\u00a0o impost sobre els malalts cr\u00f2nics- resulta contraproduent\u00bb.<\/p>\n
Des de la perspectiva de l’equitat en la capacitat de pagament, el\u00a0copagament fa\u00a0inevitable la reflexi\u00f3 de Santiago Lago (2012): \u00abSi es vol que els que m\u00e9s tenen\u00a0paguin m\u00e9s no cal\u00a0inventar res nou. Per a aix\u00f2 tenim els impostos\u00bb. Lago considera tamb\u00e9, que els\u00a0copagaments\u00a0vinculats a la capacitat de pagament i discriminats per nivells de renda \u00abplantegen dificultats d’aplicaci\u00f3 i de gesti\u00f3 no menors i, sobretot, sembren la llavor de la desafecci\u00f3 de bona part de la ciutadania respecte dels serveis afectats\u00bb. Aix\u00ed mateix, la capacitat de pagament no dep\u00e8n solament de la renda, tamb\u00e9 dep\u00e8n del patrimoni, al que no es t\u00e9 en consideraci\u00f3. Una identificaci\u00f3 de la capacitat basada solament en les rendes del treball no \u00e9s equitativa. Un pensionista amb una pensi\u00f3 baixa, per\u00f2 amb molt patrimoni, podria no pagar res, i un pensionista amb una pensi\u00f3 mitjana i sense patrimoni haur\u00e0 de fer front\u00a0al copagament.<\/p>\n
L’equitat del sistema es va veure tamb\u00e9 afectada per la modificaci\u00f3 de la Cartera de Serveis Comuns del Sistema Nacional de Salut. El\u00a0DRL\u00a016\/2012 que exclou m\u00e9s de 400 f\u00e0rmacs del cat\u00e0leg, f\u00e0rmacs que hauran de pagar els pacients. S’afecten\u00a0amb copagament\u00a0els f\u00e0rmacs de dispensaci\u00f3\u00a0ambulat\u00f2ria\u00a0hospital\u00e0ria, que abans de la reforma eren gratu\u00efts, gravant a pacients cr\u00f2nics, amb hepatitis C, i oncol\u00f2gics (antineopl\u00e0sics,\u00a0antiem\u00e8tics\u00a0i\u00a0eritropoetines). El mateix ocorre amb f\u00e0rmacs destinats a s\u00edmptomes menors (restrenyiments, hemorroides, …) que solen acompanyar a les patologies citades. Els afectats s\u00f3n persones la qualitat de les quals de vida, o la seva pr\u00f2pia vida, dep\u00e8n de l’adher\u00e8ncia a aquests tractaments (Mart\u00edn\u00a0Garc\u00eda,\u00a02014). La seva aplicaci\u00f3 va ser rebutjada per les\u00a0CCAA\u00a0de Can\u00e0ries, Andalusia, Arag\u00f3, Pa\u00eds Basc, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Castella i Lle\u00f3 i Balears.<\/p>\n
Les raons d’equitat per anul\u00b7lar el copagament farmac\u00e8utic als pensionistes,
\ns\u00f3n criticades pels qui sostenen la necessitat de prioritzar la despesa p\u00fablica destinada als joves, argumentant l’exist\u00e8ncia\u00a0d’inequitat\u00a0en el tractament que reben tots dos col\u00b7lectius. En realitat, d’aquesta forma, es desvia el focus d’atenci\u00f3 del veritable problema que \u00e9s la desigualtat. La precarietat i els nivells aconseguits de desigualtat han provocat el que es coneix com a inversi\u00f3 de la solidaritat intergeneracional, \u00e9s a dir pensionistes que s’han convertit en sustentadores principals d’unitats familiars. El 2011 el\u00a026,8%\u00a0segons CCOO i\u00a032,2%\u00a0de pensionistes i el\u00a07%\u00a0de perceptors d’altres prestacions, segons el\u00a0MSSSI\u00a0i la Fundaci\u00f3 Acci\u00f3 Familiar. A Catalunya, segons un estudi de\u00a0CCOO\u00a0dos de cada deu fam\u00edlies tenen un pensionista com a font b\u00e0sica d’ingr\u00e9s. D’altra banda, els pensionistes, per superar els 65 anys, multipliquen per tres la necessitat de consultes, hospitalitzacions i consum de medicaments (Martin Garcia,2014). Ampliaci\u00f3 de despesa en salut que \u00e9s simult\u00e0nia amb la devaluaci\u00f3 progressiva dels seus ingressos. El copagament farmac\u00e8utic dels pensionistes\u00a0afecta\u00a0la seva capacitat econ\u00f2mica actual, per\u00f2 per als joves de les fam\u00edlies sustentades per pensions, q\u00fcestiona la seva capacitat econ\u00f2mica actual i la futura. Per aquesta ra\u00f3 els joves tamb\u00e9 haurien de fer seva la reivindicaci\u00f3 de pensions dignes.<\/p>\n
En aquestes llars, a m\u00e9s de joves conviuen, probablement, persones en edat activa, en atur o perceptores de rendes no b\u00e0siques\u00a0pel sosteniment\u00a0de la unitat familiar. Realitats que es contraposen a les posicions que consideren obsoleta la diferenciaci\u00f3 entre actius (que no tenen l\u00edmit m\u00e0xim mensual\u00a0de copagament) i els jubilats. Argument formalment cert, per\u00f2 no pren en consideraci\u00f3 que l’entorn econ\u00f2mic i social obliga a matisar. En qualsevol cas, trist pa\u00eds, en el qual el nivell de desigualtat fa que els pensionistes poden ser considerats una refer\u00e8ncia de renda.<\/p>\n
Finalment, assenyalar que els factors\u00a0d’inequitat\u00a0del copagament\u00a0incentiven, la introducci\u00f3, o ampliaci\u00f3, de formes de sanitat privada. Segons Lago\u00a0Pe\u00f1a\u00a0(2014) \u00abIntroduir\u00a0copagaments\u00a0o l’obligaci\u00f3 de contractar assegurances privades en funci\u00f3 de la renda faria pagar, als ciutadans de rendes mitjanes i altes, dues vegades pels serveis p\u00fablics: una a trav\u00e9s dels impostos i una altra\u00a0mitjan\u00e7ant el copagament<\/em>\u00bb fent que \u00abels serveis p\u00fablics sanitaris es converteixen en alguna cosa residual i poc costosa, per a pobres i desemparats<\/em>\u00ab. Ho expressava Boi Ruiz (Avui, 14 de gener de 2011) de forma dura i paradoxal (en aquell moment era Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya al govern d’Artur M\u00e9s). Boi Ruiz encoratjava als ciutadans a subscriure assegurances de sanitat\u00a0privades, els deia: \u00abSi aquestes persones (les que contracten assegurances privades) continuen pagant els seus impostos, per\u00f2 no utilitzen el servei p\u00fablic, el sistema suportar\u00e0 menys despesa.\u00a0Com\u00a0m\u00e9s persones es paguin una p\u00f2lissa privada, m\u00e9s gent podr\u00e0 participar dels diners p\u00fablics<\/em>\u00bb \u00abBenvinguts sigui el senyor que es paga una m\u00fatua per qu\u00e8 beneficia a la majoria. Seria un desastre carregar-se aix\u00f2<\/em>\u00ab, \u00abel\u00a0copagament t\u00e9\u00a0un efecte\u00a0dissuasiu, moltes persones no utilitzarien els serveis fins que no hi hagu\u00e9s m\u00e9s remei. Llavors, vindrien en pitjors condicions de salut<\/em>\u00ab. Aquests arguments i la publicitat d’una empresa privada de sanitat que es promociona amb l’esl\u00f2gan: \u00abamb nosaltres no tindr\u00e0\u00a0copagaments<\/em>\u00ab, s\u00f3n, probablement, la millor defensa de l’eliminaci\u00f3 dels\u00a0copagaments.<\/p>\nEn conclusi\u00f3: el\u00a0copagament no aporta\u00a0solucions al problema del risc moral; redueix l’equitat en l’acc\u00e9s al sistema sanitari p\u00fablic, i introdueix un nou impost que grava la malaltia; el\u00a0copagament \u00e9s\u00a0un factor de risc financer per a les fam\u00edlies per la via d’ampliar el copagament o per excloure prestacions del cat\u00e0leg; els sistemes fiscals poc progressius i amb elevat frau redueixen l’equitat de la contribuci\u00f3 per capacitat financera; el\u00a0copagament agreuja\u00a0la desigualtat i els casos de depend\u00e8ncia familiar de rendes d’un pensionista,\u00a0afectant els\u00a0joves i persones en actiu de la unitat familiar; finalment, el\u00a0copagament \u00e9s\u00a0un element incentivador per a assegurances privades.<\/p>\n
El\u00a0copagament no \u00e9s\u00a0m\u00e9s equitat. Els sistemes p\u00fablics de sanitat i de pensions es van crear per combatre la pobresa entre la gent gran, i han estat un\u00a0important factor\u00a0de cohesi\u00f3 social i una pe\u00e7a fonamental de l’estat del benestar i de la democr\u00e0cia. Quan, en relaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos,\u00a0hi ha marge d’actuaci\u00f3 sense ampliar\u00a0copagaments, no \u00e9s tolerable que els ciutadans puguin sentir-se culpables d’un mal \u00fas del sistema sanitari en el qual les seves decisions tenen tan escassa incid\u00e8ncia.<\/p>\n
El finan\u00e7ament fiscal, mitjan\u00e7ant impostos, de la sanitat i la reducci\u00f3 dels\u00a0copagaments\u00a0\u00e9s un factor d’equitat, permet reduir les desigualtats, i aconseguir una major just\u00edcia social. En un pa\u00eds en risc de greu fractura social l’ampliaci\u00f3\u00a0del copagament\u00a0sanitari i la retallada de la sanitat no pot estar en una agenda pol\u00edtica assenyada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El copagament a Europa No tots els pa\u00efsos europeus\u00a0tenen establert copagament\u00a0per accedir a les prestacions sanit\u00e0ries, per\u00f2 el copagament sobre els productes farmac\u00e8utics est\u00e0 present en tots, sent, en alguns pa\u00efsos, l’\u00fanic copagament que s’aplica. A B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, Gr\u00e8cia i Pa\u00efsos Baixos tot el sistema sanitari est\u00e0 afectat per\u00a0copagaments, i l’acc\u00e9s universal a la sanitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[572,573,292],"class_list":["post-17860","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-copagament","tag-copagament-farmaceutic","tag-industria-farmaceutica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17860","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17860"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17860\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17860"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/11\/copagament-europa.png\")
<\/a><\/p>\n