Els lligaments de l’articulaci\u00f3 del turmell s\u00f3n unes estructures que es troben agrupades per dos grans complexos\u00a0lligamentosos: el lligament col\u00b7lateral lateral \u2014situat en la part lateral de l’articulaci\u00f3 i format per tres lligaments que s\u00f3n independents entre si\u2014 i el lligament col\u00b7lateral medial o lligament\u00a0deltoidal. Ara, cient\u00edfics de la Universitat de Barcelona (UB) han definit una nova estructura anat\u00f2mica en aquesta articulaci\u00f3: el complex\u00a0lligament\u00f3s\u00a0fibulotalocalcani\u00a0lateral (LFTCL, per les seves sigles en angl\u00e8s).<\/p>\n
La descripci\u00f3 d’aquesta estructura anat\u00f2mica ha estat possible gr\u00e0cies a l’examen d’unes fibres que connecten\u00a0dos\u00a0dels components del lligament col\u00b7lateral lateral. A m\u00e9s, per primera vegada es descriu una de les parts d’aquesta nova estructura com\u00a0intraarticular. Aquests resultats, publicats a\u00a0Knee\u00a0Surgery,\u00a0Sports\u00a0Traumatology,\u00a0Arthroscopy, canvien la comprensi\u00f3 d’aquesta articulaci\u00f3 i podrien explicar per qu\u00e8 molts esquin\u00e7os de turmell produeixen dolor fins i tot\u00a0mesos\u00a0o anys despr\u00e9s de la lesi\u00f3 inicial.<\/p>\n
Els lligaments laterals del turmell s\u00f3n els que es lesionen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en el cos hum\u00e0, especialment a causa dels esquin\u00e7os de turmell. \u00c9s m\u00e9s, la majoria de les persones que pateixen aquesta lesi\u00f3 tenen mol\u00e8sties en el turmell que s’allarguen en el temps, i una tend\u00e8ncia a patir un nou esquin\u00e7 que fins ara la medicina no ha pogut explicar.<\/p>\n
\u00abAquesta falta d’explicaci\u00f3 va ser la clau per canviar la manera d’abordar la dissecci\u00f3 dels lligaments, i llavors ens vam adonar que unes fibres de connexi\u00f3 entre lligaments eren eliminades de forma habitual perqu\u00e8 es pensava que no formaven part del lligament\u00bb, explica Miquel Dalmau Pastor, investigador de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humanes i del departament de Patologia i Terap\u00e8utica Experimental de la UB.<\/p>\n
Segons el nou treball, aquestes fibres connecten el fascicle (conjunt de fibres\u00a0lligamentoses) inferior del lligament\u00a0talofibular\u00a0anterior i el lligament\u00a0calcaneofibular, dos dels tres components del lligament col\u00b7lateral lateral. \u00abAquesta connexi\u00f3 mai s’havia descrit, i en contra del que es pensava fins ara, suggereix que els dos lligaments que connecta s\u00f3n una unitat funcional. \u00c9s a dir, que es podrien considerar aquests dos lligaments connectats com una estructura anat\u00f2mica \u00fanica, que hem denominat complex\u00a0lligament\u00f3s\u00a0fibulotalocalcani\u00a0lateral\u00bb, explica Dalmau Pastor.<\/p>\n
Aquesta descripci\u00f3 tamb\u00e9 encaixa amb algunes publicacions de car\u00e0cter cl\u00ednic que posaven de manifest els bons resultats de la reparaci\u00f3 a\u00efllada del lligament\u00a0talofibular\u00a0anterior en casos de lesi\u00f3 completa dels lligaments\u00a0talofibular\u00a0anterior i lligament\u00a0calcaneofibular. \u00abAquestes publicacions ens van fer pensar que si reparant solament el lligament\u00a0talofibular\u00a0anterior tamb\u00e9 es reparava el lligament\u00a0calcaneofibular, aix\u00f2 solament podia passar si hi havia alguna connexi\u00f3 entre els lligaments\u00bb, recorda Jordi Vega.<\/p>\n
La dissecci\u00f3 acurada de la c\u00e0psula articular del turmell tamb\u00e9 ha perm\u00e8s identificar per primera vegada el component\u00a0intraarticular\u00a0del lligament\u00a0talofibular\u00a0anterior. Aquest lligament estaria format per dos fascicles, un de superior i un d’inferior, que es troben respectivament dins i fora de l’articulaci\u00f3. El fascicle inferior, juntament amb el lligament\u00a0calcaneofibular\u00a0i les fibres\u00a0arciformes\u00a0que els uneixen, formarien el complex\u00a0fibulotalocalcani\u00a0lateral, que seria per tant una estructura extraarticular.<\/p>\n
El fet que part del lligament\u00a0talofibular\u00a0anterior an\u00e9s una estructura\u00a0intraarticular\u00a0podria tenir implicacions en l’evoluci\u00f3 i el tractament de les lesions de turmell.<\/p>\n
\u00abAquesta troballa ens fa pensar que el comportament despr\u00e9s d’una lesi\u00f3 ser\u00e0 similar al d’altres lligaments\u00a0intraarticulares, com el lligament creuat anterior del genoll, que no s\u00f3n capa\u00e7os de cicatritzar per si sols quan es trenquen, la qual cosa fa que l’articulaci\u00f3 quedi inestable i requereixi una intervenci\u00f3 quir\u00fargica en molts casos\u00bb, subratlla Dalmau Pastor.<\/p>\n
Aquests resultats permetrien explicar per qu\u00e8 molts esquin\u00e7os produeixen dolor encara que la persona segueixi el tractament recomanat pel seu metge o fisioterapeuta. \u00abEn ser\u00a0intraarticular, el lligament no cicatritza i la inestabilitat de l’articulaci\u00f3 els segueix produint dolor i fa que aquests pacients tinguin moltes possibilitats de patir m\u00e9s esquin\u00e7os i de desenvolupar altres lesions en el turmell\u00bb, destaca Francesc Malagelada.<\/p>\n
A m\u00e9s de l’observaci\u00f3 anat\u00f2mica en les disseccions realitzades a la Universitat de Barcelona, els investigadors han estudiat com es comporten din\u00e0micament els lligaments. \u00abEl fascicle superior del lligament\u00a0talofibular\u00a0anterior, a m\u00e9s de ser\u00a0intraarticular, no \u00e9s una estructura isom\u00e8trica, \u00e9s a dir, que es relaxa quan el peu est\u00e0 en flexi\u00f3 dorsal, i es tiba quan est\u00e0 en flexi\u00f3 plantar. En canvi, el fascicle inferior, les fibres\u00a0arciformes\u00a0i el lligament\u00a0calcaneofibular\u00a0\u2013\u00e9s a dir, el complex\u00a0lligament\u00f3s\u00a0descrit\u2013 s\u00f3n estructures\u00a0extraarticulars\u00a0i s\u00ed que s\u00f3n isom\u00e8triques, per la qual cosa sempre estan en tensi\u00f3 en qualsevol posici\u00f3 del peu\u00bb, conclou M.\u00aa\u00a0Cristina Manzanares.<\/p>\n
A causa de la gran novetat que representa aquesta estructura, s’han iniciat diversos projectes de recerca sobre la seva biomec\u00e0nica, histologia i cl\u00ednica, coordinats per aquest equip de la UB i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Roure, de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya;\u00a0James\u00a0Calder, de l’Imperial College de Londres, i\u00a0Gino\u00a0Kerkhoffs, de la Universitat de\u00a0\u00c1msterdam. Es tracta d’un projecte finan\u00e7at pel Grup de Recerca i Estudi en Cirurgia\u00a0Miniinvasiva\u00a0del Peu (GRECMIP).<\/p>\n