A Espanya sabem quin percentatge de dones pren la p\u00edndola anticonceptiva per\u00f2 no quants homes trien de forma conscient el cond\u00f3 per prevenir un embar\u00e0s. La Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 (SEC) realitza una enquesta sobre els h\u00e0bits en mat\u00e8ria de salut sexual en la qual solament es pregunta a dones entre 15 i 49 anys. Fins a l’any 2005 l’INE s\u00ed que realitzava una enquesta sobre h\u00e0bits d’anticoncepci\u00f3 en tota la poblaci\u00f3, per\u00f2 des de llavors no hi ha dades estad\u00edstiques oficials de l’Institut.<\/p>\n
Respon aquesta metodologia al fet que en la nostra cultura el pes de la contracepci\u00f3 ha recaigut sempre en elles?\u00a0Alejandro\u00a0Pinya, sex\u00f2leg de l’Institut de Sexualitat de la Universitat\u00a0Camilo\u00a0Jos\u00e9 Cela, valora que \u00abcom estan dirigits la majoria de m\u00e8todes a elles, d’alguna forma pesa la responsabilitat. L’aprenentatge social diu que els nois ‘no tenen molt a fer’, m\u00e9s enll\u00e0 de posar-se el preservatiu si \u00e9s que ho consideren\u00bb. Una l\u00f2gica que respon al fet que les conseq\u00fc\u00e8ncies tendeixen a ser majors en la vida i cossos de les noies, encara que sigui \u00abimprescindible fer part\u00edcips a tots i totes\u00bb.<\/p>\n
Des\u00a0de la SEC\u00a0expliquen a eldiario.es\u00a0el motiu que el q\u00fcestionari sigui aix\u00ed. Tenen com a refer\u00e8ncia l’enquesta sobre aquest camp que va comen\u00e7ar a realitzar el 1997 l’Equip\u00a0Daphne\u00a0de\u00a0Bayer. En els 90 la prioritat era \u00abbuscar percepcions de les dones per anar eliminant mites\u00bb, ja que solament feia 20 anys que els anticonceptius havien estat legalitzats. \u00abPer\u00f2 ara les expectatives s\u00f3n molt m\u00e9s \u00e0mplies\u00bb, expliquen els responsables d’un estudi que es duu a terme des de 2014. Per aix\u00f2 porten \u00abmolt temps donant-li voltes\u00bb a com redissenyar-la perqu\u00e8 cada vegada cali m\u00e9s el concepte de \u00abcoresponsabilitat\u00bb. Encara que troben la limitaci\u00f3 que, a m\u00e9s de la vasectomia, entre els m\u00e8todes m\u00e9s emprats solament \u00e9s compartit el preservatiu.<\/p>\n
Fins a l’any 2009\u00a0Bayer\u00a0s\u00ed que va realitzar una enquesta sobre joventut que desglossava les dades per nois i noies de 16 a 24 anys, per\u00f2 mai van constar ells en els seus estudis globals. En l’altra cara de l’assumpte, la nota de premsa de l’INE anual sobre naixements informa sobre el nombre de dones en edat f\u00e8rtil i l’edat mitjana de maternitat, per\u00f2 no es concreta gens sobre la paternitat. A la web de la Societat Espanyola de Fertilitat la majoria de fullets van dirigits a les dones. Clara\u00a0Timonel, especialista en salut sexual i drets reproductius, respon sobre la c\u00e0rrega tant en anticoncepci\u00f3 com en fecunditat: \u00abLa prevenci\u00f3 i resoluci\u00f3 recau en nosaltres gaireb\u00e9 exclusivament. Aquest \u00e9s un pilar del patriarcat. El treball el fem nosaltres, encara que despr\u00e9s ells tamb\u00e9 tinguin drets\u00bb.<\/p>\n
Ra\u00fal\u00a0i\u00a0Paulo\u00a0tenen 26 anys i solament recorden com a refer\u00e8ncia informativa un parell de classes en l’ESO en les quals es parl\u00e9s del \u00abcond\u00f3, la p\u00edndola i el DIU\u00bb. No saben exactament com funciona una p\u00edndola anticonceptiva m\u00e9s enll\u00e0 d’idees com que \u00abdet\u00e9 l’ovulaci\u00f3\u00bb o \u00abimpedeix que l’\u00f2vul s’agarri\u00bb, encara que les expertes coincideixen que el desconeixement sobre el proc\u00e9s hormonal que duen a terme \u00e9s com\u00fa als dos g\u00e8neres.\u00a0Alberto, que\u00a0t\u00e9 28, ha pensat en el tema i creu que \u00abclarament en les relacions personals \u00e9s un problema\u00bb.<\/p>\n
\u00abEl fet que no siguis tu el que pot quedar-se embarassat fa que en general et preocupis menys del preservatiu. Gaireb\u00e9 tots els meus amics\u00a0ho\u00a0considereninc\u00f2mode. No s\u00e9 si \u00e9s en concret d’educaci\u00f3 sexual que ho porten elles, o m\u00e9s aviat el conjunt de no responsabilitzar-se del m\u00f3n aqu\u00ed fora en general. La idea que ets tu el que finalment determina si et corres dins o no d’una banda et d\u00f3na el control, i el risc est\u00e0 sempre a l’altre costat. Entenc que per a les ties \u00e9s a l’inrev\u00e9s:\u00a0en no tenir\u00a0el control, es preocupen m\u00e9s\u00bb, continua\u00a0Alberto.<\/p>\n
Agata\u00a0Ignaciuk, investigadora i coautora del llibre Anticoncepci\u00f3, dones i g\u00e8nere, ho mira amb perspectiva hist\u00f2rica. El control de les dones sobre el seu propi cos convergeix\u00a0amb que\u00a0la responsabilitat en la prevenci\u00f3 d’embarassos recaigui exclusivament sobre elles, i aix\u00f2 \u00ab\u00e9s un dilema que no s’ha resolt des que a principis del segle XX va comen\u00e7ar a considerar-se un problema de salut p\u00fablica. Darrere est\u00e0, primer, que s\u00f3n les dones les que es queden embarassades, i segon, que s\u00f3n els qui tenen el pes principal en la crian\u00e7a dels fills\u00bb. Es refereix, incideix, a la cultura occidental de l’\u00faltim mig segle, ja que les idees i configuracions en les relacions van canviant.<\/p>\n
Cita a la historiadora\u00a0Kate\u00a0Fisher\u00a0per nomenar com a mostra que, entre les pr\u00e0ctiques sexuals de la classe obrera brit\u00e0nica pr\u00e8vies a l’exist\u00e8ncia de la p\u00edndola, \u00abla masculinitat ‘bona’ es vinculava al fet que execut\u00e9s b\u00e9 la marxa enrere. Les dones que buscaven m\u00e8todes femenins transgredien els rols perqu\u00e8 elles havien de ser passives\u00bb. Hi ha recerques, com una sobre el rebuig a l’\u00fas del cond\u00f3 publicada en la Revista\u00a0Latinoamericana\u00a0de\u00a0Ciencias\u00a0Sociales, que tamb\u00e9 relacionen aquest control amb el poder que exerceixen els homes en algunes tribus africanes.\u00a0Ignaciuk, al seu torn, ha estudiat les pr\u00e0ctiques durant el franquisme entrevistant, tamb\u00e9, solament a dones. Per diversos motius, entre ells que \u00e9s molt dif\u00edcil treure conclusions en aquesta generaci\u00f3 d’homes perqu\u00e8 \u00abno se senten involucrats\u00bb.<\/p>\n
Com seria llavors una anticoncepci\u00f3 amb perspectiva de g\u00e8nere? Gemma Navarro, directora del Centre de Salut Jove de Madrid, est\u00e0 d’acord a \u00abcanviar l’enfocament i preguntar-los a ells\u00bb: \u00abL’anticoncepci\u00f3 hormonal avui dia passa per les dones, aix\u00f2 \u00e9s un fet. Per\u00f2\u00a0no treu que\u00a0els nois es puguin implicar: que ell estigui segur, que sigui decisi\u00f3 dels dos perqu\u00e8 cap vol assumir en aquest moment una paternitat\u00bb. Navarro posa d’exemple casos de parelles mon\u00f2games en el qual el noi no est\u00e0 c\u00f2mode amb la p\u00edndola perqu\u00e8 ella \u00e9s \u00abdespistada\u00bb: \u00abDoncs en consulta busquem una altra cosa. Amb l’anell no has d’estar pendent cada dia i els dos es poden baixar l’app i recordar-se\u00bb.<\/p>\n
Sobre l’etern desenvolupament i debat de la p\u00edndola masculina,\u00a0Agata\u00a0Ignaciuk\u00a0creu que s\u00f3n tamb\u00e9 els factors culturals els que fan que es percebi que \u00abpotser no\u00a0sigui\u00a0molt reeixida perqu\u00e8 no donar\u00e0\u00a0confian\u00e7a a les dones\u00bb. Clara Timonel tampoc creu que funcion\u00e9s si ara \u00abno es responsabilitzen. En casos concrets s\u00ed, per\u00f2 com a fenomen social no \u00e9s el moment. A m\u00e9s, el que no vull per mi\u00a0no ho vull per a ning\u00fa. Un m\u00e8tode\u00a0del qual\u00a0cal recordar-se di\u00e0riament, que interacciona amb altres coses, cal deixar-ho enrere\u00bb.<\/p>\n
Timonel parla d’una \u00abanticoncepci\u00f3\u00a0revolucion\u00e0ria\u00bb que no\u00a0es\u00a0centri nom\u00e9s en les dones a l’educaci\u00f3: \u00abHa de prendre part d’un coneixement anat\u00f2mic tant de genitals externs com a interns. Per exemple, en qu\u00e8 consisteix exactament un cicle menstrual, quant dura la finestra de fertilitat o per qu\u00e8 el l\u00edquid\u00a0preseminal\u00a0pot contenir espermatozoides actius\u00bb. Aquesta\u00a0coresponsabilitat\u00a0adquirida passa en la seva opini\u00f3 pels \u00abm\u00e8todes barrera, per\u00f2 tamb\u00e9 per tenir coneixements suficients per saber qu\u00e8 est\u00e0 disponible i qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s convenient per a cada cas\u00bb.<\/p>\n
En un reportatge de\u00a0SModa, la\u00a0sex\u00f2loga\u00a0Francisca\u00a0Molero\u00a0imaginava la\u00a0contraconcepci\u00f3\u00a0del futur com a \u00absofisticades versions del m\u00e8tode\u00a0Ogino\u00bb, molt precises sobre els dies f\u00e8rtils, a m\u00e9s de m\u00e8todes masculins. Per a Timonel aix\u00f2 est\u00e0 molt lluny: \u00abEl cos no \u00e9s un rellotge. O ho fas amb t\u00e8cniques invasives (an\u00e0lisis de sang) o t’arrisques\u00bb. Per\u00f2 ella com\u00a0Erika\u00a0Irusta, pedagoga menstrual, pensa que\u00a0s\u00ed que\u00a0ha d’investigar-se m\u00e9s en camps alternatius.\u00a0Irusta\u00a0parla d’indagar sobre \u00abm\u00e8todes respectuosos amb la integritat del nostre cos. Som subjectes, no objectes\u00bb. \u00abSi la majoria de xavals insisteixen per no posar-se el preservatiu, i \u00e9s l’\u00fanica cosa que se’ls diu, jo entenc que les noies utilitzin cada vegada m\u00e9s la p\u00edndola. Jo tampoc volia ser una mare jove\u00bb, analitza. Suma a m\u00e9s en el trencaclosques que \u00abcal canviar molt totes les nostres relacions, que a m\u00e9s, s\u00f3n molt\u00a0coitocentristes\u00bb.<\/p>\n