Afortunadament s’ha acabat, almenys pel que fa a l’ICS, la vaga de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Una protesta que ha aplegat una part molt notable del sector i que sembla que,\u00a0en general, ha estat rebuda amb comprensi\u00f3 per bona part de la ciutadania. Per\u00f2 a alguns ens neguiteja pensar que l’acord entre les parts, sigui m\u00e9s conjuntural que no pas definitiu.<\/p>\n
Establir un temps m\u00ednim per visita presencial de 12 minuts pot semblar raonable, sobretot en situacions de precarietat accentuada com les que han experimentat molts dels professionals de la sanitat des de fa anys. Ens temem per\u00f2 que dif\u00edcilment resoldr\u00e0 els problemes que afronten els serveis sanitaris p\u00fablics i, en particular, l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria.<\/p>\n
Es tracta d’una mesura que, com qualsevol altra, no est\u00e0 exempta de potencials efectes adversos, com ara les inefici\u00e8ncies associades a la rigidesa de les agendes, perqu\u00e8 la variabilitat de les demandes dels pacients requereix m\u00e9s aviat flexibilitat i en alguns casos, fins i tot, major capacitat per poder escur\u00e7ar-les i eliminar aix\u00ed actuacions innecess\u00e0ries o impertinents.<\/p>\n
Tot i que el m\u00e9s rellevant \u00e9s que incrementar sense m\u00e9s la durada de la visita no est\u00e0 gens clar que contribueixi, per exemple, a augmentar l’autonomia dels pacients, una de les dimensions m\u00e9s remarcables de la salut, ans al contrari, pot incentivar una depend\u00e8ncia que a m\u00e9s d’estimular la demanda, sigui o no pertinent– ati\u00ef un intervencionisme excessiu i tamb\u00e9 perill\u00f3s per a la salut, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, entre d’altres, del sobre diagn\u00f2stic i de la medicalitzaci\u00f3 inadequada, factors que han\u00a0contribu\u00eft que\u00a0la iatrog\u00e8nia, el dany ocasionat per les pr\u00e0ctiques m\u00e8diques i sanit\u00e0ries, sigui un dels problemes principals de salut p\u00fablica de les nostres poblacions.<\/p>\n
\u00c9s clar que en certa manera honora els vaguistes anteposar una reivindicaci\u00f3 sobre la qualitat del servei a reclamacions m\u00e9s corporatives per\u00f2 igualment leg\u00edtimes, com ara l’increment salarial o la millora de les condicions laborals. Tot i que la manca d’atractiu professional \u00e9s un dels factors determinants dels problemes de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria en l’actualitat.<\/p>\n
Un atractiu professional que no \u00e9s f\u00e0cil d’incrementar en les circumst\u00e0ncies actuals. Ja sigui per limitacions pressupost\u00e0ries — que en darrera inst\u00e0ncia s\u00f3n pol\u00edtiques — com per les mateixes expectatives dels implicats. Perqu\u00e8 un dels est\u00edmuls professionals convencionals, a m\u00e9s de la remuneraci\u00f3, \u00e9s el prestigi que la pr\u00e0ctica a l’\u00e0mbit de la prim\u00e0ria no acostuma a proporcionar en un marc de visi\u00f3\u00a0hospitalocentrista\u00a0del sistema sanitari. Per\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s greu la insufici\u00e8ncia del model de professional de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria com a refer\u00e8ncia orientativa. Perqu\u00e8 el pacient \u00e9s m\u00e9s que portador d’un o de diversos \u00f2rgans i teixits alterats, m\u00e9s que un ens que pateix una o m\u00e9s d’una malaltia, \u00e9s una persona els aspectes som\u00e0tics, ps\u00edquics i socials de la qual\u00a0s\u00f3n\u00a0inseparables\u00a0i tots ells afecten la seva salut i les seves malalties.<\/p>\n
Convindria doncs tenir clar cap on hauria de desenvolupar-se el sistema sanitari i assumir les defici\u00e8ncies i les limitacions actuals que no s\u00f3n, en molts casos, nom\u00e9s atribu\u00efbles a la precarietat laboral i a la migradesa de recursos. Perqu\u00e8 se segueixen fent massa coses que, en el millor dels casos no s\u00f3n \u00fatils per a la salut dels pacients atesos, activitats que generen llistes d’espera i de vegades efectes adversos injustificables. Perjudicis que encara\u00a0s\u00f3n\u00a0agreujats\u00a0si es recorre a la denominada medicina defensiva — per evitar eventuals litigis i reclamacions– o si se segueixen acr\u00edticament guies i protocols. Sovint\u00a0escoltem que\u00a0si els metges\u00a0tinguessin m\u00e9s temps per escoltar els pacients no receptarien\u00a0tantes medecines. Per\u00f2 lamentablement la informaci\u00f3 disponible ens diu, que all\u00e0 on s’ha estudiat, els metges interrompen els pacients\u00a0al cap de vint segons\u00a0de comen\u00e7ar a parlar. Ning\u00fa no ensenya els metges a escoltar. I ens costa aprendre.<\/p>\n
Tal vegada\u00a0l’aut\u00e8ntica\u00a0promoci\u00f3 d’una veritable atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria pugui contribuir a trobar una sortida viable. Tot i que el repte \u00e9s enorme, perqu\u00e8 la idea que la medicina ho pot tot, que curiosament conviu amb una banalitzaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica sanit\u00e0ria segons la qual no hi ha cap perill en fer qualsevol intervenci\u00f3, ha calat massa. I no solament en la poblaci\u00f3. I l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria no pot competir amb la medicina especialitzada i hospital\u00e0ria amb l’\u00fas necessari — per\u00f2 nom\u00e9s quan cal– d’intervencions m\u00e9s o menys espectaculars, l’impacte de les quals sobre la salut global no ho \u00e9s tant.<\/p>\n
De vegades pensem en l’atenci\u00f3 a la salut comunit\u00e0ria per part dels serveis sanitaris com una mena d’activisme social i pol\u00edtic que, en el seu cas, pertoca als professionals i treballadors en la seva dimensi\u00f3 ciutadana, com tothom. M\u00e9s important \u00e9s tenir realment en compte les condicions de vida i de treball dels pacients a\u00a0l’hora\u00a0d’atendre’ls, perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix un malalt diab\u00e8tic que no\u00a0t\u00e9\u00a0problemes familiars, ni laborals ni econ\u00f2mics, que una pacient diab\u00e8tica a l’atur i en risc de desnonament. Sense oblidar que col\u00b7laborant amb la comunitat es pot contribuir tamb\u00e9 a millorar la salut.<\/p>\n
L’autonomia de gesti\u00f3 dels equips \u00e9s un dels altres elements a tenir en compte. Segurament \u00e9s m\u00e9s eficient que els professionals gestionin les seves agendes que no pas es fixin uns temps de visita. Per\u00f2 \u00e9s clar que autonomia implica responsabilitat i assumir les conseq\u00fc\u00e8ncies de\u00a0les pr\u00f2pies decisions. Una manera de fer que \u00e9s pr\u00f2pia de l’exercici laboral que considerem professional, perqu\u00e8 la professionalitat no \u00e9s nom\u00e9s compet\u00e8ncia t\u00e8cnica, tamb\u00e9 \u00e9s capacitat d’assumir responsabilitats. Tant pel que fa als cl\u00ednics –que, per cert no\u00a0s\u00f3n\u00a0nom\u00e9s metges– sin\u00f3 tamb\u00e9 pel que fa al conjunt de professionals, incloent-hi als directius i gestors. M\u00e9s que fixar un nombre m\u00e0xim de pacients per metge i dia o establir un temps est\u00e0ndard per visita, el que caldria\u00a0\u00e9s\u00a0analitzar localment les c\u00e0rregues de treball assumibles sense risc de p\u00e8rdua de qualitat I seguretat, evitant aix\u00ed rigideses que posen en perill les mateixes virtuts de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Satisfer la\u00a0longitudinalitat\u00a0i la continu\u00eftat requereix a m\u00e9s dels recursos adequats el comprom\u00eds de tots els actors implicats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Afortunadament s’ha acabat, almenys pel que fa a l’ICS, la vaga de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Una protesta que ha aplegat una part molt notable del sector i que sembla que,\u00a0en general, ha estat rebuda amb comprensi\u00f3 per bona part de la ciutadania. Per\u00f2 a alguns ens neguiteja pensar que l’acord entre les parts, sigui m\u00e9s conjuntural […]<\/p>\n","protected":false},"author":104,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[619,81,576,353],"class_list":["post-18173","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-acord-ics","tag-vaga","tag-vaga-atencio-primaria","tag-vaga-metges"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/104"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18173"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18173\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}