{"id":18185,"date":"2018-12-04T23:00:32","date_gmt":"2018-12-04T22:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18185"},"modified":"2018-12-04T23:00:32","modified_gmt":"2018-12-04T22:00:32","slug":"rafael-garcia-el-metge-de-familia-que-primer-va-ser-zelador-i-despres-infermer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/12\/04\/rafael-garcia-el-metge-de-familia-que-primer-va-ser-zelador-i-despres-infermer\/","title":{"rendered":"Rafael Garcia, el metge de fam\u00edlia que primer va ser zelador i despr\u00e9s infermer"},"content":{"rendered":"

\u00abEm costava molt posar-m’hi, no li trobava inter\u00e8s als estudis ni li donava gaire import\u00e0ncia en aquell moment\u00bb. Aix\u00ed recorda Rafael Garcia\u00a0Prado\u00a0el seu pas per la secund\u00e0ria, primer a l’institut La\u00a0Sedeta\u00a0i despr\u00e9s a l’institut Montserrat. Som a mitjans dels vuitanta. Al primer institut va fer 1r de BUP dues vegades i 2n una vegada; i al segon, en horari nocturn, va fer el 2n una segona vegada (mentre ja treballava en un bar als matins) i no el va acabar. Potser no era ben b\u00e9 un frac\u00e0s escolar, perqu\u00e8 en aquells temps l’ensenyament obligatori s’acabava a 8\u00e8 d’EGB, per\u00f2 segur que no era el que n’esperaven els seus pares, tots dos amb formaci\u00f3 superior, ni el seu entorn: les dues germanes grans havien fet carrera universit\u00e0ria i els amics de la inf\u00e0ncia \u00abs’anaven traient el BUP o l’FP mentre jo no tenia gens clar qu\u00e8 fer amb la meva vida\u00bb.<\/p>\n

Als 15 anys,\u00a0Rafael Garcia\u00a0Prado\u00a0es posa a treballar, primer de cambrer en un bar del mercat de l’Abaceria, despr\u00e9s en un\u00a0colmados<\/em> de Sant Gervasi, on t\u00e9 el seu primer contracte a jornada completa i guanya, recorda, 44.000 pessetes mensuals m\u00e9s propines. S’hi va estar dos anys, fins que amb 17 va deixar-ho per enrolar-se a l’Ex\u00e8rcit com aspirant a soldat professional. Ara en t\u00e9 46 i es troba en el seu quart i \u00faltim any de resid\u00e8ncia, als quals cal sumar els sis de carrera i l’any de preparaci\u00f3 del\u00a0MIR.<\/p>\n

\u00abNo deixis d’estudiar\u00bb<\/h3>\n

Qu\u00e8 va passar? Qu\u00e8 va causar el clic? Quan se li pregunta aix\u00f2 al Rafael Garcia li surten dues raons. Una \u00e9s el seu pare. Li diagnostiquen un c\u00e0ncer mentre ell \u00e9s a Vigo, destinat a l’escola de radiotelegrafia de l’Ex\u00e8rcit, i com sap que l’esperen uns anys de moure’s poc de Gal\u00edcia decideix renunciar del servei professional per tornar a Barcelona. Per\u00f2 poc despr\u00e9s de fer-ho el destinen a Cartagena, ara ja com a soldat de lleva, i s’hi ha d’anar per for\u00e7a. \u00abEn l’\u00faltima conversa per tel\u00e8fon que vaig tenir amb el meu pare abans de morir em va dir \u00absi us plau, no deixis d’estudiar\u00bb; aix\u00f2 em va marcar bastant\u00bb. \u00c9s una frase que l’ha acompanyat sempre.<\/p>\n

La segona ra\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 l’origen a Cartagena. Poc despr\u00e9s d’aquella conversa amb el seu pare el Rafael coneix l’\u00c1ngeles, una noia quatre anys m\u00e9s jove que estava fent\u00a0FP1\u00a0d’auxiliar de cl\u00ednica i que tenia molt clar que volia ser infermera. \u00abEncara que durant la mili jo havia tornat a estudiar una mica i a agafar-li el gust, va ser ella qui em va ficar la idea al cap d’estudiar infermeria\u00bb, comenta. Per aix\u00f2, per\u00f2, encara haurien de passar uns anys.<\/p>\n

L’any 1991 el Rafael Garcia torna de la mili i entra a treballar d’auxiliar sanitari (\u00e9s a dir, de zelador o portalliteres) a l’Hospital Cl\u00ednic; al 94 l’\u00c1ngeles\u00a0s’instal\u00b7la a Barcelona i tamb\u00e9 entra al Cl\u00ednic com a auxiliar d’infermeria. A la vegada tots dos reprenen la idea de fer infermeria, per\u00f2 abans hauran de fer una formaci\u00f3 professional perqu\u00e8 cap dels dos t\u00e9 el COU. El fan a centres diferents. En el cas d’ell, tres anys d’FP2\u00a0de t\u00e8cnic de laboratori a l’IES Les Vinyes de Santa Coloma de\u00a0Gramenet. Ella en t\u00e9 prou amb dos anys d’anatomia patol\u00f2gica a l’IES Guineueta. \u00abL’\u00c1ngeles\u00a0em va esperar un any i el 2000 vam comen\u00e7ar infermeria al campus de Bellvitge de la UB, jo aleshores feia torn de tarda al Cl\u00ednic i anava amb ella a la facultat al mat\u00ed\u00bb, explica el facultatiu.<\/p>\n

\u00abSuposo que no em veia fins a la jubilaci\u00f3 fent de zelador, creia que podia fer alguna cosa m\u00e9s, i ho dic sense voler desmer\u00e8ixer ning\u00fa, i tamb\u00e9 ho creia l’\u00c1ngeles, que sempre m’ha donat tot el suport. Estudiar amb alg\u00fa al costat ajuda molt\u00edssim\u00bb. Amb la diplomatura a la butxaca, tots dos aconsegueixen feina d’infermer al Cl\u00ednic, primer jornades redu\u00efdes i m\u00e9s endavant les 40 hores setmanals.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Rafael, en els temps de zelador al Cl\u00ednic, celebrant amb un company la seva jubilaci\u00f3<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abEns apuntem a Medicina?\u00bb<\/h3>\n

Llavors, uns anys despr\u00e9s, passa aix\u00f2: \u00abUn dia estava fent hores\u00a0extra\u00a0al servei d’endosc\u00f2pia quan em crida una companya i comenta que est\u00e0 pensant a matricular-se a Medicina. Comencem a mirar els requisits i veiem que en aquell moment s’hi podia accedir amb una nota alta d’FP2, i jo la tenia, o sigui que li dic que si tu t’apuntes jo tamb\u00e9, per\u00f2 en realitat jo mai m’havia plantejat fer Medicina\u00bb. El 2008 comen\u00e7a a estudiar Medicina (cosa que al final no va fer la seva amiga) a l’\u00fanica facultat que podia comptabilitzar amb la feina d’infermer: el campus de l’Hospital Cl\u00ednic de la UB.<\/p>\n

\u00abLa major part dels meus companys de classe tenien vint anys menys, per algunes coses potser jo tenia m\u00e9s experi\u00e8ncia, per\u00f2 per altres ells estaven molt m\u00e9s ben preparats. Els dos primers anys van ser molt durs, perqu\u00e8 s’havien d’estudiar assignatures com bioqu\u00edmica o bioestad\u00edstica i aix\u00f2 em va costar molt, a segon vaig estar a punt de llen\u00e7ar la tovallola per\u00f2 vaig seguir per in\u00e8rcia\u00bb, admet Garcia\u00a0Prado. Treballa de matins al Cl\u00ednic i per poder anar a classe demana el canvi al torn de nit, o sigui que passa a estudiar de dia, dormir unes hores a la tarda i treballar de nit.<\/p>\n

Mentre fa la carrera passen m\u00e9s coses: li donen la pla\u00e7a definitiva d’infermer del torn de nit. A 4t neix el seu primer fill. A 5\u00e8 el segon, una nena. I a sobre el Rafael comen\u00e7a a sentir molt mal a l’esquena, tal vegada conseq\u00fc\u00e8ncia del desgast de tants anys de zelador. \u00abJo estudiava i\u00a0l’\u00c0ngeles\u00a0cuidava dels nens, sense ella hauria estat impossible\u00bb, assegura. El 2014 acaba la carrera, s’opera de l’esquena i es prepara\u00a0pel\u00a0MIR, que aprova el 2015.<\/p>\n

Hipocraticum.com i nursicum.com<\/h3>\n

Tretze anys arrossegant lliteres i carregant pacients. Onze com a infermer. I des de 2015 demana una exced\u00e8ncia per comen\u00e7ar a fer la resid\u00e8ncia i passar a guanyar menys diners dels que guanyava fins aleshores. El maig de 2019 l’acabar\u00e0. \u00abFeina n’hi ha, si no segueixo on estic ara mirar\u00e9 de trobar una pla\u00e7a pel Pened\u00e8s\u00bb, que \u00e9s on viu amb\u00a0l’\u00c0ngeles\u00a0i els nens.
\n\u00abTenir el suport d’alg\u00fa proper pot fer-te canviar, i en el meu cas crec que marcar-me objectius i metes per tirar endavant \u00e9s un al\u00b7licient que tamb\u00e9 em va ajudar a fer cr\u00e9ixer com a persona, per\u00f2 sobretot tenir el suport d’alg\u00fa proper pot fer-te canviar\u00bb, reflexiona. Ara no nom\u00e9s ultima la seva formaci\u00f3 com a metge de fam\u00edlia, sin\u00f3 que tamb\u00e9 est\u00e0 desenvolupant una xarxa social per metges<\/a>\u00a0i una altra per infermeres<\/a>. \u00abAix\u00f2 em permet compaginar el m\u00f3n laboral i el coneixement\u00bb, senyala.<\/p>\n

Per qu\u00e8 alg\u00fa que t\u00e9 tanta iniciativa i capacitat d’estudi va repetir 1r i 2n de BUP i va deixar penjada la secund\u00e0ria amb 15 anys? Garcia\u00a0Prado\u00a0no t\u00e9 cap explicaci\u00f3, com tampoc t\u00e9 una sola paraula de retret per als professors o centres que van passar per la seva adolesc\u00e8ncia. \u00abSuposo que simplement estava desorientat i que no vaig trobar la motivaci\u00f3, per\u00f2 si em preguntes si estic penedit per no haver estudiat aquells anys, la resposta \u00e9s que s\u00ed, de vegades penso on podria haver arribat si hagu\u00e9s tingut el cap m\u00e9s centrat, per\u00f2\u00a0als quinze anys\u00a0jo estava content per haver deixat l’escola enrere, era feli\u00e7 pensant que no hauria d’estudiar mai m\u00e9s a la vida\u00bb. Ara nom\u00e9s en t\u00e9 46, li queden molts anys per seguir estudiant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abEm costava molt posar-m’hi, no li trobava inter\u00e8s als estudis ni li donava gaire import\u00e0ncia en aquell moment\u00bb. Aix\u00ed recorda Rafael Garcia\u00a0Prado\u00a0el seu pas per la secund\u00e0ria, primer a l’institut La\u00a0Sedeta\u00a0i despr\u00e9s a l’institut Montserrat. Som a mitjans dels vuitanta. Al primer institut va fer 1r de BUP dues vegades i 2n una vegada; i […]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":18187,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[623,585,583,624],"class_list":["post-18185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-estudiar","tag-metge-de-capcalera","tag-metge-de-familia","tag-zelador"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18185"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18185\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}