{"id":18221,"date":"2018-12-10T08:39:38","date_gmt":"2018-12-10T07:39:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18221"},"modified":"2018-12-10T08:39:38","modified_gmt":"2018-12-10T07:39:38","slug":"no-cal-ser-un-geni-per-ser-bona-cientifica-jo-soc-una-persona-normal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/12\/10\/no-cal-ser-un-geni-per-ser-bona-cientifica-jo-soc-una-persona-normal\/","title":{"rendered":"\u00abNo cal ser un geni per ser bona cient\u00edfica, jo s\u00f3c una persona normal\u00bb"},"content":{"rendered":"

Aquesta \u00e9s una entrevista de l’Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n

\u00c9s un dels referents de la ci\u00e8ncia a Espanya. Deixebla de Severo\u00a0Ochoa\u00a0en el seu laboratori de Nova York, va retornar als anys 60 a Espanya per introduir l’incipient camp de la biologia molecular.\u00a0Margarita\u00a0Salas (Canero, Ast\u00faries, 30 de novembre de 1938) va descobrir alguns dels secrets de l’ADN, va desenvolupar la patent m\u00e9s reeixida en la hist\u00f2ria del\u00a0CSIC\u00a0i ara, recentment complerts els 80 anys, segueix treballant en el seu laboratori del Centre de Biologia Molecular Severo\u00a0Ochoa, a Madrid. D’afrontar dificultats pel seu g\u00e8nere ha passat a bregar-les a causa de la seva edat, assegura.<\/p>\n

Fa uns dies va pronunciar la confer\u00e8ncia que tancava el\u00a0CNIC-PhDay, un esdeveniment organitzat pels estudiants de doctorat del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars. Parlem no sense abans esperar a que molts dels estudiants, nerviosos, aprofitin per fer-se una fotografia amb ella.<\/p>\n

Suposo que no li demanaran tantes fotos pel carrer.<\/strong><\/p>\n

No, no, pel carrer no em paren [somriu].<\/p>\n

M’agradaria comen\u00e7ar parlant de la seva recerca. Sempre s’esmenta el descobriment i les aplicacions de la polimerasa que va patentar, per\u00f2 ha fet moltes m\u00e9s coses. De quins se sent especialment orgullosa?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, con\u00e8ixer la direcci\u00f3 de lectura del codi gen\u00e8tic ha tingut moltes implicacions. Segons com fos aquesta direcci\u00f3 de lectura, el missatge de l’ADN i les prote\u00efnes serien diferents. Tamb\u00e9 descobrim coses molt importants sobre la fabricaci\u00f3 de prote\u00efnes. Tot aix\u00f2 ho vam fer durant la meva estada en el laboratori de Severo\u00a0Ochoa\u00a0a Nova York, de la qual estic molt orgullosa. Ja de tornada a Espanya descobrim una prote\u00efna unida a l’ADN, necess\u00e0ria perqu\u00e8 aquest pugui duplicar-se.<\/p>\n

Al costat del seu marit, el tamb\u00e9 investigador\u00a0Eladio\u00a0Vi\u00f1uela, va estar tres anys a Nova York amb Severo\u00a0Ochoa. Per qu\u00e8 van decidir tornar?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, considerem que ja hav\u00edem apr\u00e8s la biologia molecular que vol\u00edem desenvolupar i ensenyar aqu\u00ed a Espanya. Vam voler tornar per introduir-la aqu\u00ed.<\/p>\n

Ara s\u00ed, sobre la polimerasa. \u00c9s una prote\u00efna d’un virus que infecta bacteris (el\u00a0fago\u00a0Phi29) i que permet duplicar l’ADN. Quins s\u00f3n les seves\u00a0principals caracter\u00edstiques?<\/strong><\/p>\n

Sobretot, que una vegada que comen\u00e7a a funcionar, continua fins al final de la cadena de l’ADN i \u00e9s capa\u00e7 d’obrir la doble h\u00e8lix en avan\u00e7ar. S’usa per a estudis forenses i arqueol\u00f2gics, i en general per a la seq\u00fcenciaci\u00f3 de genomes humans.<\/p>\n

El 1993, el Premi Nobel de Qu\u00edmica va ser concedit a\u00a0Kary\u00a0B. Mullis pel desenvolupament de la\u00a0PCR, una altra t\u00e8cnica d’amplificaci\u00f3 de l’ADN, en aquest cas per a regions concretes. Creu que vost\u00e8 tamb\u00e9 podria mer\u00e8ixer-ho?<\/strong><\/p>\n

No, el Nobel ja l’hi van donar i ja no pertocaria. Per\u00f2 b\u00e9, la nostra t\u00e8cnica va ser tamb\u00e9 molt important i ho segueix sent. La difer\u00e8ncia \u00e9s que amb la nostra no es necessita saber la seq\u00fc\u00e8ncia original i permet amplificar genomes sencers.<\/p>\n

Parlant de premis i d’Espanya, la t\u00e8cnica d’edici\u00f3\u00a0CRISPR\u00a0sona com un gaireb\u00e9 segur Nobel en els\u00a0propers anys. Si es concedeix, creu que mereixeria ser incl\u00f2s Francis\u00a0Mojica, el cient\u00edfic alacant\u00ed que va donar motiu a aquesta revoluci\u00f3, encara que ell no particip\u00e9s directament en el desenvolupament de la t\u00e8cnica?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que s\u00ed, que haurien d’incloure-ho. Al cap i a la fi ell va ser el pare, fins i tot qui li va donar el nom a\u00a0CRISPR.<\/p>\n

El descobriment de \u00abla seva\u00bb polimerasa i de les seves caracter\u00edstiques tan particulars podia preveure’s o va ser una sort de\u00a0serendipitat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed,\u00a0s\u00ed que\u00a0ho va ser. Nosaltres triem el\u00a0fago\u00a0Phi29\u00a0perqu\u00e8 era un virus petit i accessible, m\u00e9s f\u00e0cil per estudiar-ho aqu\u00ed a Espanya, que era un desert cient\u00edfic. Trobem coses que no esper\u00e0vem: per exemple, les propietats que la fan tan especial per a les seves aplicacions. Jo sempre dic que, en realitat, vaig tenir sort amb l’elecci\u00f3.<\/p>\n

Fins a quin punt llavors el cient\u00edfic \u00e9s geni, sort o treball?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, per tenir sort has d’estar treballant, encara que el treball no sempre te l’asseguri.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Salas treballant en el laboratori. \/ L’Or\u00e9al-Unesco\u00a0For\u00a0Women\u00a0in<\/figcaption><\/figure>\n

Les aplicacions de la polimerasa van generar m\u00e9s de 6 milions i mig d’euros en\u00a0royalties\u00a0fins a 2009, quan la patent va expirar. \u00c9s la patent m\u00e9s rendible de la hist\u00f2ria del\u00a0CSIC. Alguns sostenen que eliminar les patents beneficiaria la innovaci\u00f3. Uns altres, com Mariana\u00a0Mazzucato, que els Estats haurien de participar d’elles, ja que la major part de la recerca\u00a0es fa amb\u00a0diners p\u00fablics. Qu\u00e8 opina?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, en el nostre cas el propietari de la patent \u00e9s el\u00a0CSIC\u00a0i els\u00a0royalties\u00a0es reparteixen aix\u00ed: la tercera part se la queda\u00a0el mateix\u00a0CSIC, una altra\u00a0tercera part\u00a0va per a les quatre persones que figurem com a inventors i, de la resta, una part va al centre en el qual jo\u00a0treballo\u00a0(el Centre de Biologia Molecular Severo\u00a0Ochoa) i una altra al laboratori. Jo crec que les patents depenen de qui hagi finan\u00e7at la recerca, per\u00f2 en general em sembla que el sistema est\u00e0 funcionant b\u00e9.<\/p>\n

El\u00a0fago\u00a0Phi29\u00a0segueix donant de si, veritat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Per exemple, en els \u00faltims anys hem desenvolupat una quimera de la polimerasa (una versi\u00f3 optimitzada) que la fa m\u00e9s estable i que funciona amb quantitats d’ADN m\u00e9s petites. Aix\u00f2 ha donat lloc a una nova patent.<\/p>\n

En alguna entrevista ha esmentat que abans se sentia discriminada pel seu g\u00e8nere i que ara sent alguna cosa\u00a0semblant\u00a0per la seva edat…<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, quan jo era jove a les dones no se’ns considerava capacitades per investigar. Fins i tot el meu director de tesi,\u00a0Alberto\u00a0Sols, era molt masclista. Encara que despr\u00e9s es va convertir. Recordo quan vaig tornar dels\u00a0Estats Units\u00a0i em van donar el premi Severo\u00a0Ochoa\u00a0de la fundaci\u00f3 Ferrer. En aquest menjar es va aixecar i va comentar:\u00a0\u00abQuan\u00a0Margarita\u00a0va venir a demanar-me treball per fer la tesi doctoral vaig pensar:\u00a0‘Bah, una noia. Li donar\u00e9 alguna cosa sense import\u00e0ncia, perqu\u00e8 si no ho treu endavant\u00a0no importar\u00e0\u00bb. Aquesta era la mentalitat l’any 1961. Ara \u00e9s diferent. Estic molt ben considerada, per\u00f2 tamb\u00e9 em trobo amb dificultats.<\/p>\n

Per l’edat.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Jo estic oficialment jubilada, el qu\u00e8 passa\u00a0\u00e9s que tinc un nomenament del\u00a0CSIC\u00a0de professora\u00a0Ad\u00a0Honorem. Aix\u00f2 \u00e9s el que em permet seguir treballant, per\u00f2 hi ha limitacions. Per exemple, no\u00a0puc ser investigadora principal per\u00a0determinades entitats finan\u00e7adores. Els que estem en aquesta situaci\u00f3 ens trobem en un llimbs.<\/p>\n

Quan vost\u00e8 i el seu marit van ser al laboratori de Severo\u00a0Ochoa, ell els va separar en dos projectes diferents. Els va dir que \u00abalmenys aix\u00ed aprendrien angl\u00e8s\u00bb.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, jo crec que\u00a0Ochoa\u00a0el que volia \u00e9s que cadascun desenvolup\u00e9s la seva pr\u00f2pia recerca. Va ser una manera elegant de fer-ho. Jo en el seu laboratori no vaig sentir cap discriminaci\u00f3 pel fet de ser dona. Ell em tractava com a persona.<\/p>\n

Vost\u00e8 ha rebutjat sempre la comparaci\u00f3 que li han fet amb\u00a0Marie\u00a0Curie. \u00c9s curi\u00f3s, perqu\u00e8 s’ha nomenat com la s\u00edndrome de\u00a0Madame\u00a0Curie al biaix pel qual les dones pensen que han de ser extraordin\u00e0riament brillants per poder competir en un m\u00f3n d’homes.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Jo crec que no cal ser un geni per ser bona cient\u00edfica. Jo em considero una persona absolutament normal.<\/p>\n

Vost\u00e8 \u00e9s optimista sobre l’acc\u00e9s de les dones a la ci\u00e8ncia. Alguna vegada ha dit que el moviment \u00e9s imparable. Creu que n’hi ha prou amb deixar que evolucioni o hem de fer una mica m\u00e9s per afavorir-ho?<\/strong><\/p>\n

Jo no vull quotes, no vull que a les dones se’ns doni res pel fet de ser dones. Que se’ns doni si ho valem, per\u00f2 que no se’ns tregui pel fet de ser-ho.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha una discriminaci\u00f3 invisible: en la pres\u00e8ncia en els c\u00e0rrecs m\u00e9s alts, en els salaris a igualtat de pla\u00e7a…<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, per exemple en el\u00a0CSIC\u00a0jo no veig discriminaci\u00f3, es mira el curr\u00edculum independentment de si s’\u00e9s dona o home. Potser a la universitat sigui diferent. El que\u00a0s\u00ed que\u00a0em sembla b\u00e9 \u00e9s que hi hagi accions de visibilitat o que en els jurats d’elecci\u00f3 de pla\u00e7a hi hagi paritat perqu\u00e8 se’ns faci sentir.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Amb la seva filla\u00a0Luc\u00eda\u00a0Vi\u00f1uela. \/ L’Or\u00e9al-Unesco\u00a0For\u00a0Women\u00a0in<\/figcaption><\/figure>\n

En alguna entrevista ha esmentat que molts dies \u00e9s l’\u00faltima persona que se’n va\u00a0del seu laboratori i que aix\u00f2 li\u00a0fa\u00a0pena, perqu\u00e8 els que haurien de quedar-se m\u00e9s temps haurien de ser els joves. Per\u00f2 si \u00e9s aix\u00ed, com compaginar la ci\u00e8ncia amb la conciliaci\u00f3 familiar, per exemple, alguna cosa que hauria d’afectar a tots? Als pa\u00efsos del nord d’Europa hi ha una pol\u00edtica d’horaris m\u00e9s racional en els laboratoris, no \u00e9s aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que \u00e9s una realitat que per dedicar-se a la ci\u00e8ncia cal tirar-li hores. Jo ho he compaginat, encara que s\u00e9 que \u00e9s dif\u00edcil\u00a0sovint. De totes maneres, en general, ara es treballen menys hores que abans. Ara, si cal venir en un dia de festa, ho canvien per un dia laborable. Jo ho veig l\u00f2gic des del seu punt de vista, per\u00f2 a mi m’agradaria que la gent vingu\u00e9s en els dies festius perqu\u00e8 vulgues. Aix\u00f2 \u00e9s el que f\u00e8iem en el meu temps.<\/p>\n

Est\u00e0 cansada que se li pregunti tant per temes de g\u00e8nere, o ho veu com una oportunitat per poder parlar d’aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Estic una mica cansada, la veritat. Jo em considero una persona normal que ha treballat molt perqu\u00e8 m’ha agradat molt. Per\u00f2 tamb\u00e9 he tingut una vida familiar i he gaudit molt d’altres coses. M’agraden l’art i la m\u00fasica, he anat a exposicions i a concerts… Per\u00f2 m’agrada treballar\u00a0dur.<\/p>\n

En una ocasi\u00f3 va citar a\u00a0Max\u00a0Delbr\u00fcck, al que considera el pare de la gen\u00e8tica molecular, quan va dir que \u00absi un no t\u00e9 dots per ser artista, qu\u00e8 millor pot ser sin\u00f3 cient\u00edfic?\u00bb. Est\u00e0 d’acord amb aquesta frase?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 solament si no tens dots per a l’art.<\/p>\n

I si els tingu\u00e9s, seria millor ser artista?<\/strong><\/p>\n

Doncs no ho s\u00e9, la veritat \u00e9s que no ho s\u00e9 [riu].<\/p>\n

Qu\u00e8 segueix esperant de la seva vida en el laboratori?<\/strong><\/p>\n

Espero que em deixin seguir treballant. Jo tinc ara el nomenament de professora\u00a0Ad\u00a0Honorem fins a finals de 2021. A partir d’aqu\u00ed dependr\u00e0 de la presidenta del\u00a0CSIC.<\/p>\n

Finalment, si li concedissin un desig per a la ci\u00e8ncia a Espanya, qu\u00e8 demanaria?<\/strong><\/p>\n

Diners. Ara mateix \u00e9s un desastre, i els diners \u00e9s la millor forma de demostrar que es valora la ci\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta \u00e9s una entrevista de l’Ag\u00e8ncia SINC \u00c9s un dels referents de la ci\u00e8ncia a Espanya. Deixebla de Severo\u00a0Ochoa\u00a0en el seu laboratori de Nova York, va retornar als anys 60 a Espanya per introduir l’incipient camp de la biologia molecular.\u00a0Margarita\u00a0Salas (Canero, Ast\u00faries, 30 de novembre de 1938) va descobrir alguns dels secrets de l’ADN, va […]<\/p>\n","protected":false},"author":18,"featured_media":18224,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,8],"tags":[627,628],"class_list":["post-18221","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","category-recerca","tag-biologa-molecular","tag-entrevista-margarita-salas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18221","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/18"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18221"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18221\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18221"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18221"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}