La mala alimentaci\u00f3 del present \u00e9s un passaport a les malalties del futur: segons l’estudi Global\u00a0Burden\u00a0of\u00a0Disease, publicat recentment per la revista m\u00e8dica\u00a0The\u00a0Lancet, una dieta inadequada \u00e9s el factor de risc que m\u00e9s problemes causa en la nostra salut\u00a0a nivell mundial. A m\u00e9s, \u00e9s el responsable del 21% de les morts evitables.<\/p>\n
A Espanya, el percentatge d’adults amb sobrep\u00e8s el 2017 (amb un \u00cdndex de Massa Corporal d’entre 25 i 30) es va situar en un 37,07% i el de persones amb obesitat (IMC\u00a0superior a 30) es va situar en un 17,43%, segons l’\u00faltima Enquesta nacional de salut. Comparant aquestes dades amb les disponibles fa cinc anys,\u00a0el percentatge de persones amb sobrep\u00e8s o obesitat ha augmentat un 0,82%.<\/p>\n
L’increment de malalties relacionades amb una mala alimentaci\u00f3 \u00e9s una realitat que m\u00e8dics i dietistes-nutricionistes porten denunciant fa anys. L’etapa infantil \u00e9s fonamental per prevenir aquest tipus de\u00a0malalties: \u00abEnsenyar a menjar als teus fills \u00e9s un regal que els fas en el futur. Els est\u00e0s inculcant un criteri i, quan siguin adults, sabran diferenciar els productes sans\u00bb, comenta la pediatra Marianna\u00a0Mambi\u00e9.<\/p>\n
\u00abCal insistir m\u00e9s en una bona educaci\u00f3, des dels m\u00e9s petits als grans. L’alimentaci\u00f3 que tenim no \u00e9s bona i porta com a conseq\u00fc\u00e8ncia l’augment de malalties cardiovasculars, certs tumors o malalties endocrines\u00bb, comenta Eva\u00a0Mar\u00eda\u00a0P\u00e9rez\u00a0Gentico, presidenta de l’Associaci\u00f3 de Diplomats Dietistes-Nutricionistes de La Rioja.<\/p>\n
Els problemes d’una mala alimentaci\u00f3 no solament s\u00f3n els m\u00e9s evidents -sobrep\u00e8s i obesitat-, sin\u00f3 que existeixen altres conseq\u00fc\u00e8ncies, com recorda Marianna\u00a0Mambi\u00e9: el colesterol, el risc\u00a0cardiol\u00f2gic\u00a0i cardiovascular i el d\u00e8ficit de nutrients, vitamines i\/o minerals. La prevenci\u00f3 \u00e9s fonamental per evitar aquest tipus de patologies: \u00e9s necess\u00e0ria una bona alimentaci\u00f3 i exercici f\u00edsic.<\/p>\n
Els experts consultats per eldiario.es creuen que l’educaci\u00f3 aliment\u00e0ria \u00e9s una\u00a0de les eines\u00a0\u00fatils per resoldre aquest problema. No obstant aix\u00f2, a Espanya, aquests coneixements no estan garantits. \u00abS’estudien de manera transversal en mat\u00e8ries com a Biologia i els materials s\u00f3n molt generals\u00bb, comenta Aitor S\u00e1nchez, dietista-nutricionista i tecn\u00f2leg alimentari en Centre\u00a0Aleris.<\/p>\n
\u00abTots parlen de portar l’educaci\u00f3 aliment\u00e0ria als col\u00b7legis, per\u00f2 \u00e9s un tema delicat: seria la primera assignatura que tindria un inter\u00e8s privat enorme\u00bb, comenta S\u00e1nchez, qui defensa la inclusi\u00f3 de l’educaci\u00f3 aliment\u00e0ria a les escoles, per\u00f2 adverteix dels interessos comercials darrere d’ella. \u00ab\u00c9s una certesa: les empreses voldrien ficar-se en el curr\u00edculum escolar\u00bb, afirma.<\/p>\n
El dietista-nutricionista posa com a exemple les Recomanacions per a l’alimentaci\u00f3 en la primera inf\u00e0ncia (de 0 a 3 anys), elaborades per l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Catalunya. \u00abDespr\u00e9s que la Generalitat publiqu\u00e9s aquesta guia, fant\u00e0sticament elaborada, diferents empreses van crear la seva pr\u00f2pia i la van repartir pels col\u00b7legis\u00bb, explica S\u00e1nchez.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 entorn de l’educaci\u00f3 aliment\u00e0ria no \u00e9s solament si ha d’impartir-se, sin\u00f3 com ha de fer-se: \u00abSi\u00a0elaboraran\u00a0l’assignatura les mateixes institucions que perpetuen els missatges t\u00edpics, com el lema de ‘cal menjar de tot una mica’, no hi ha lloc a l’educaci\u00f3 aliment\u00e0ria\u00bb, comenta Aitor S\u00e1nchez.<\/p>\n
Carlos\u00a0R\u00edos, que tamb\u00e9 \u00e9s dietista-nutricionista, desconfia dels continguts que puguin impartir-se, com la pol\u00e8mica \u00abpir\u00e0mide d’aliments\u00bb: \u00abEl principal\u00a0handicap\u00a0en aquesta assignatura \u00e9s la intromissi\u00f3 de la ind\u00fastria. Existeix el risc que, si l’alimentaci\u00f3 s’introdueix a l’educaci\u00f3 escolar, estigui present la m\u00e0 de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, igual que ho est\u00e0 ja a la universitat\u00bb. L’alternativa seria controlar el contingut des del p\u00fablic i evitar aquestes inger\u00e8ncies, que es podrien traduir en promocions, visites a f\u00e0briques o continguts patrocinats per empreses.<\/p>\n
L’altre aspecte \u00e9s qui elabora els continguts: m\u00e8dics i\/o dietistes-nutricionistes? \u00abEl reconeixement de la professi\u00f3 de dietista-nutricionista \u00e9s recent i aquest tipus de professional encara no t\u00e9 pes en la sanitat ni a l’educaci\u00f3\u00a0p\u00fablica\u00bb, comenta\u00a0R\u00edos.<\/p>\n
Marianna\u00a0Mambi\u00e9\u00a0creu que la clau en l’alimentaci\u00f3 dels nens est\u00e0 en el nucli familiar, per\u00f2 recalca la import\u00e0ncia de l’escola: \u00abL’alimentaci\u00f3 en els col\u00b7legis \u00e9s fonamental, sobretot\u00a0pel missatges\u00a0que es transmet. Els nens i les fam\u00edlies es prenen els missatges de l’escola seriosament i els men\u00fas escolars poden ser bons, per\u00f2 \u00e9s contradictori que a classe et diguin que no pots menjar brioixeria industrial i que tinguis una\u00a0m\u00e0quina expenedora\u00a0al teu centre\u00bb.<\/p>\n
La pediatra denuncia que vivim en una \u00absocietat\u00a0obes\u00f2gena\u00bb, en la qual estem exposats a la influ\u00e8ncia de la ind\u00fastria aliment\u00e0ria a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 o Internet. \u00abLa ind\u00fastria intenta persuadir a les fam\u00edlies perqu\u00e8 donin als seus fills productes que no s\u00f3n sans, emmascarats amb una publicitat enganyosa, i intenta influir en el nen amb missatges publicitaris la manipulaci\u00f3 dels quals no \u00e9s perceptible per a ell\u00bb, afegeix.<\/p>\n
La falta d’educaci\u00f3 aliment\u00e0ria va unida a \u00abla vulnerabilitat m\u00e0xima\u00bb, en paraules de S\u00e1nchez, que tenen els nens davant la publicitat de productes escombraries. Per a ell, existeixen diferents factors que agreugen la situaci\u00f3: \u00abEls joves s\u00f3n la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable en consumir anuncis. Aquests espots no tenen cap\u00a0tipus\u00a0de control administratiu, com\u00a0s\u00ed que\u00a0existeix en pa\u00efsos com a Su\u00e8cia, que regula estrictament els missatges, els horaris i les tipologies\u00bb.<\/p>\n
A m\u00e9s, el p\u00fablic que consumeix\u00a0productes escombraries\u00a0sol caure en una espiral de mala alimentaci\u00f3: \u00ab\u00c9s un drama social. Les fam\u00edlies que solen consumir aquests productes disposen generalment uns recursos\u00a0mig-baixos, s\u00f3n les menys informades i tenen menor accessibilitat a un model i de consum saludable\u00bb, afegeix.<\/p>\n
El percentatge d’espanyols que viu en risc de pobresa est\u00e0 al\u00a026,6%\u00a0segons l’indicador\u00a0Arope\u00a0(sigles\u00a0de At\u00a0Risk\u00a0Of\u00a0Poverty\u00a0or social Exclusi\u00f3). Aquest indicador, a m\u00e9s del risc de pobresa, t\u00e9 en compte la baixa intensitat d’ocupaci\u00f3 i la manca material severa, com no poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies.<\/p>\n