{"id":18256,"date":"2018-12-11T23:00:06","date_gmt":"2018-12-11T22:00:06","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18256"},"modified":"2018-12-11T23:00:06","modified_gmt":"2018-12-11T22:00:06","slug":"maternitat-subrogada-dret-o-desig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/12\/11\/maternitat-subrogada-dret-o-desig\/","title":{"rendered":"Maternitat subrogada: dret o desig?"},"content":{"rendered":"

La controv\u00e8rsia creada fa unes setmanes entre grups a favor i en contra de la gestaci\u00f3 subrogada a Espanya ha posat una altra vegada el debat\u00a0sobre\u00a0la taula. En aquest cas arran de l\u2019inici d\u2019una campanya per demanar la regulaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica sota el lema \u00abNosaltres parim, nosaltres decidim\u00bb per part de l\u2019organitzaci\u00f3 Son\u00a0Nuestros\u00a0Hijos. La\u00a0Red\u00a0Estatal Contra\u00a0el Alquiler\u00a0de\u00a0Vientres\u00a0va\u00a0acusar\u00a0aquesta organitzaci\u00f3 d’apropiar-se d’un lema que havia estat hist\u00f2ricament del moviment feminista utilitzat per reclamar l’avortament lliure. En el camp dels feminismes hi ha dues posicions contraposades pel que fa a la maternitat subrogada. Hi ha una part del moviment que pensa que la gestaci\u00f3 subrogada forma part de l’autonomia de les dones i una altra ho veu com una forma de cosificaci\u00f3 que perpetua la mercantilitzaci\u00f3 del cos de la dona i del patriarcat. <\/span><\/p>\n

En el manifest del moviment NoSomosVasijas s\u2019oposen fortament a aquest tipus de pr\u00e0ctiques perqu\u00e8 pensen que \u201cl\u2019\u201daltruisme\u201d d\u2019unes poques, no evita la mercantilitzaci\u00f3, el tr\u00e0fic i les granges de dones comprant embarassos a la carta. La recurr\u00e8ncia argumentativa a l’altruisme i generositat de les dones gestants, per validar la regularitzaci\u00f3 dels ventres de lloguer, refor\u00e7a l’arrelada definici\u00f3 de les dones, pr\u00f2pia de les creences religioses, com \u00ab\u00e9ssers per altres\u00bb l’horitz\u00f3 vital \u00e9s el \u00abservei \u00ab, \u201cdonant-se als altres\u201d. I per altra banda, des de l<\/span>‘<\/span>Asociaci\u00f3n por la Gestaci\u00f3n Subrogada en Espa\u00f1a<\/span> han creat una proposici\u00f3 de Llei de Gestaci\u00f3 Subrogada perqu\u00e8 garanteixi \u201cla protecci\u00f3 de tots els comitents, que han de participar en el procediment de manera plenament informada, lliure i volunt\u00e0ria. Es garanteix aix\u00ed la llibertat personal d’accedir a la paternitat\/maternitat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, als diferents models de fam\u00edlia que conformen la nostra societat: parelles homosexuals i heterosexuals, homes sols i fins i tot dones soles que ho necessitin podran accedir a aquesta t\u00e8cnica per veure complert el seu desig de ser pares\/mares\u201d.<\/span><\/p>\n

La gestaci\u00f3 subrogada a debat<\/span><\/h3>\n

Nom\u00e9s pensar en com anomenar aquesta pr\u00e0ctica, que consisteix en qu\u00e8 una dona gestar\u00e0 un fill per\u00f2 no en tindr\u00e0 la cust\u00f2dia, sin\u00f3 que l\u2019entregar\u00e0 a una fam\u00edlia que per diverses raons no pot tenir fills biol\u00f2gics, ja provoca un debat terminol\u00f2gic. Hi ha qui utilitza el terme gestaci\u00f3 per subrogaci\u00f3, maternitat subrogada, gestaci\u00f3 per substituci\u00f3 o ventre de lloguer entre d\u2019altres. Segons Serena Brigidi, Antrop\u00f2loga M\u00e8dica i coordinadora de l\u2019Observatori contra la viol\u00e8ncia obst\u00e8trica,<\/span> el fet de referir-se a un terme o a l\u2019altre comporta \u201cmirar el marc te\u00f2ric, la ideologia que es vol adoptar i el coneixement situat de cada dona\u201d. <\/span><\/p>\n

Per abordar la gestaci\u00f3 subrogada cal un debat profund sobre els problemes \u00e8tics o morals que pot suscitar la seva legalitzaci\u00f3. Noelia Igareda, investigadora del grup Ant\u00edgona i doctora en Dret, est\u00e0 a favor que es reguli; considera que no fer-ho suposa mantenir la \u201chipocresia\u201d que siguin nom\u00e9s les fam\u00edlies riques les que es poden permetre anar als pa\u00efsos on la gestaci\u00f3 subrogada est\u00e0 permesa. A m\u00e9s, apunta que la regulaci\u00f3 \u00e9s \u201cuna manera de donar seguretat jur\u00eddica a totes les parts\u201d. Aquesta, per ella, seria la principal ra\u00f3, tant pels adults que accedeixen a aquesta pr\u00e0ctica com pels infants i la situaci\u00f3 de vulnerabilitat que es pot crear al seu voltant. <\/span><\/p>\n

A l\u2019altra banda de la moneda, des de l\u2019<\/span>Observatori de Bio\u00e8tica i Dret de la UB<\/span> consideren que estem davant un debat ple d\u2019interessos que expressen que la maternitat subrogada suposa obrir portes a situacions d\u2019explotaci\u00f3 de les dones gestants perqu\u00e8 al final all\u00f2 econ\u00f2mic passa a controlar els drets. \u201cHi ha al darrere lobbies molt potents amb interessos econ\u00f2mics de les empreses intermedi\u00e0ries\u201d. Per a aquests dos actors, si s\u2019arriba a la regulaci\u00f3, s\u2019haurien d\u2019establir uns m\u00ednims que garanteixin una regulaci\u00f3 molt restringida, que hi hagi control judicial i que s\u2019excloguin els intermediaris. <\/span><\/p>\n

En la l\u00ednia de la mercantilitzaci\u00f3 dels cossos \u00e9s en la que es recolza Marta Busquets, advocada especialitzada en drets sexuals i reproductius de les dones, per a mostrar-se contr\u00e0ria a la pr\u00e0ctica: si s\u2019examina \u201cel contracte de la gestaci\u00f3 subrogada el que es contracta \u00e9s un beb\u00e8, tractat com si fos un objecte. Per tant, no estem contractant el cos o la capacitat de gestar d\u2019una dona, sin\u00f3 un servei que inclou l\u2019entrega d\u2019un producte que \u00e9s el beb\u00e8. No em sembla de rebut que puguis contractar la vida\u201d, opina. Brigidi segueix la mateixa l\u00ednia i afegeix que \u201c\u00e9s un retorn, si alguna vegada hem sortit d\u2019aix\u00f2, a una biologitzaci\u00f3 dels cossos de les dones i una trivialitzaci\u00f3 del proc\u00e9s de l\u2019embar\u00e0s i el part\u201d. Per ella, un punt que hauria de centrar el debat \u00e9s \u201creplantejar els significats socials i culturals de tenir descend\u00e8ncia. Per qu\u00e8 un fill o filla? Un desig, una demanda, un dret?\u201d<\/span><\/p>\n

\u00c9s una decisi\u00f3 lliure?<\/span><\/h3>\n

A Espanya, les persones que estan a favor de la legalitzaci\u00f3 de la maternitat subrogada demanen que es faci de manera altruista, sense que la dona gestant pugui lucrar-se de tenir un fill. El debat est\u00e0 centrat en si \u00e9s una decisi\u00f3 lliure per a la dona. Serena Brigidi no ve<\/span>u<\/span> altruisme en un cont<\/span>r<\/span>acte entre mare gestant i fam\u00edlia: \u201c<\/span>q<\/span>uan hi ha un contracte que incl\u00fas marca les regles de la vida de la dona gestant o les seves pr\u00e0ctiques quotidianes (quan tenir sexe, que menjar, quins productes utilitzar….) no hi ha espontane\u00eftat, voluntarietat ni altruisme, sin\u00f3 necessitat per les dues parts\u201d.<\/span><\/p>\n

L\u2019explotaci\u00f3 de les dones gestants tamb\u00e9 \u00e9s un punt clau en el debat. Noelia Igareda explica que a<\/span>ls<\/span> Estats Units \u00e9s un negoci i que hi ha dones que es dediquen a aix\u00f2 per\u00f2 \u201camb un fort component altruista. Tampoc compensa perqu\u00e8 dels 150.000 euros que costa aproximadament la gestaci\u00f3 subrogada all\u00e0, la dona gestant se\u2019n porta 25.000 per nou mesos\u201d. Per ella, \u00e9s important que hi hagi una regulaci\u00f3 d\u2019aquesta pr\u00e0ctica precisament perqu\u00e8 no hi pugui haver casos d\u2019explotaci\u00f3 de les dones com els bordells reproductius de l\u2019\u00cdndia. <\/span>E<\/span>xplica que la falta de regulaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica a l\u2019\u00cdndia \u00e9s el que va provocar l\u2019explotaci\u00f3 \u201ci per aix\u00f2, el govern de l\u2019\u00cdndia va legislar-ho i va prohibir que els pares d\u2019intenci\u00f3 fossin estrangers, \u00e9s a dir, va tallar la possibilitat que all\u00f2 es convert\u00eds en un negoci on fos f\u00e0cil explotar la gent m\u00e9s pobra i en situaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable de l\u2019\u00cdndia\u201d. <\/span>Afegeix <\/span>que \u00e9s important tenir en compte que \u201cno hi ha cap tipus de legislaci\u00f3 que asseguri cap tipus d\u2019explotaci\u00f3. En els pa\u00efsos del tercer m\u00f3n hi ha gent esclava i no per la gestaci\u00f3 subrogada. Gent que treballa en condicions infrahumanes en la industria t\u00e8xtil i no ho prohibim. S\u00f3n condicions d\u2019esclavitud que aqu\u00ed no permetr\u00edem sota cap concepte\u201d. <\/span><\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, per Busquets s\u2019ha de tenir en compte la globalitzaci\u00f3, ja que \u201cla major part de les dones productores de beb\u00e8s estan en el tercer m\u00f3n, tornem a parlar de din\u00e0miques colonialistes on les dones que estan gestant i parint s\u00f3n les que tenen menys drets\u201d. Ella pensa que defensar l\u2019argument que \u201cpuc fer el que vulgui amb el meu cos\u201d \u00e9s \u201cun argument liberal. Per exemple, Ciutadans no promou una llei perqu\u00e8 <\/span>com a<\/span> Filipines <\/span>es puguin <\/span>vendre els ronyons. El cos de les dones sempre est\u00e0 a debat per la seva capacitat reproductora. Al final la maternitat subrogada mou molts diners i hi ha una part de l\u2019electorat a qui li encaixa aquest discurs\u201d. En tot cas, \u00e9s important centrar el debat en la protecci\u00f3 dels drets de les dones gestants perqu\u00e8 no hi hagi condicions d\u2019explotaci\u00f3. Serena Brigidi explica que \u201cvivim en una \u00e8poca on el dret es confon amb el desig i aix\u00ed es neguen els drets fonamentals\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
L’anunci que va donar debat sobre la gestaci\u00f3 subrogada \/ Son Nuestros Hijos<\/figcaption><\/figure>\n

Quina \u00e9s la regulaci\u00f3 a Espanya?<\/span><\/h3>\n

Pel que fa a la situaci\u00f3 actual de la maternitat subrogada a Espanya, \u00e9s important destacar que l\u2019article 10 de la Llei 14\/2006, de 26 de maig, sobre t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 humana assistida explica que tots els contractes de maternitat subrogada es consideraran nuls en el nostre dret. Per\u00f2 per altra banda, la Instrucci\u00f3 de la Direcci\u00f3 General de Registres i del Notariat, de data 5 d\u2019octubre de 2010 contempla la inscripci\u00f3 de les criatures nascudes sota aquesta t\u00e8cnica sempre que un dels dos progenitors tingui la nacionalitat espanyola i que hagin portat a terme la maternitat subrogada en un pa\u00eds on aquesta pr\u00e0ctica est\u00e0 regulada i existeixi una resoluci\u00f3 judicial que garanteixi els drets de la dona gestant i la garantia que en el moment que la dona gestant renuncia a l\u2019infant est\u00e0 en ple \u00fas de les seves facultats.<\/span><\/p>\n

Busquets explica que quan es parla de regular \u201cens estan mentint, no ens estan parlant de regular-la sin\u00f3 de despenalitzar-la\u201d. I \u00e9s que tamb\u00e9 hi ha controv\u00e8rsia sobre l\u2019estatus legal de la gestaci\u00f3 subrogada; aix\u00ed com hi ha qui, com Igareda, no la considera una pr\u00e0ctica penada \u201c\u00e9s una situaci\u00f3 de no admissi\u00f3\u201d, d\u2019altres com Busquets apunten a l\u2019article 221 del Codi Penal per afirmar que s\u00ed que ho est\u00e0:<\/span><\/p>\n

\u201cAquells qui, mitjan\u00e7ant compensaci\u00f3 econ\u00f2mica, entreguin a una altra persona un fill, descendent o qualsevol menor encara que no hi hagi relaci\u00f3 de filiaci\u00f3 o parentesc, eludint els procediments legals de la guarda, acollida o adopci\u00f3, amb la finalitat d\u2019establir una relaci\u00f3 an\u00e0loga a la de filiaci\u00f3, seran castigats amb les penes de pres\u00f3 d\u2019un a cinc anys i d\u2019inhabilitaci\u00f3 especial per a l\u2019exercici del dret de la p\u00e0tria potestat, tutela, curatela o guarda per un temps de quatre a 10 anys\u201d. <\/span><\/p>\n

Amb tota aquesta controv\u00e8rsia, una de les preguntes que sorgeix \u00e9s si la llei diu que el contracte ser\u00e0 nul perqu\u00e8 les fam\u00edlies poden inscriure les criatures al registre espanyol quan han passat pel proc\u00e9s de maternitat subrogada a un altre pa\u00eds. En aquests casos, segons Igareda i Busquets, s\u2019ha de tenir en compte que s\u2019al\u00b7lega l\u2019inter\u00e8s del menor, es diu que seria pitjor privar al menor d\u2019una fam\u00edlia. Cal destacar que la filiaci\u00f3 al registre espanyol \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil quan s\u2019ha recorregut a fer la pr\u00e0ctica a pa\u00efsos on hi ha una sent\u00e8ncia judicial que d\u00f3na la paternitat als pares per subrogaci\u00f3, perqu\u00e8, com diu Igareda: \u201cels pa\u00efsos es reconeixen m\u00fatuament les sent\u00e8ncies judicials, per tant, a Espanya l\u2019\u00fanic que es fa \u00e9s recon\u00e8ixer la validesa de la sent\u00e8ncia\u201d. <\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, pa\u00efsos com Ucra\u00efna, on no hi ha una sent\u00e8ncia judicial, el procediment \u00e9s m\u00e9s complicat per\u00f2 el que es fa es recon\u00e8ixer l\u2019inter\u00e8s del menor\u201d. Per\u00f2 segons Marta Busquets \u201cs\u2019est\u00e0 utilitzant la interpretaci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s del menor en favor del tr\u00e0fic econ\u00f2mic i els interessos del capital\u201d, ja que l\u2019inter\u00e8s del menor es pot interpretar tamb\u00e9 en el sentit que \u00e9s perill\u00f3s posar els menors en situaci\u00f3 d\u2019inseguretat jur\u00eddica i que corrin el risc que aquest menor pugui quedar desemparat.<\/span><\/p>\n

Situaci\u00f3 dels pa\u00efsos on la gestaci\u00f3 subrogada est\u00e0 regulada<\/span><\/h3>\n

Els pa\u00efsos que permeten la gestaci\u00f3 subrogada s\u00f3n Estats Units, Gr\u00e8cia, Ucra\u00efna, Regne Unit, Tail\u00e0ndia o R\u00fassia entre d\u2019altres. Entre aquests hi ha diferents legislacions. La majoria de persones d\u2019Espanya recorren als Estats Units, perqu\u00e8 hi ha molta seguretat jur\u00eddica, o a Ucra\u00efna, perqu\u00e8 el proc\u00e9s \u00e9s m\u00e9s barat. En aquests pa\u00efsos la gestaci\u00f3 subrogada \u00e9s comercial, \u00e9s a dir, es paguen uns diners a la dona gestant pel fet de ser-ho. Com explicava Igareda, als Estats Units accedir a la maternitat subrogada t\u00e9 un cost molt elevat, el proc\u00e9s oscil<\/span>\u00b7<\/span>la entre 80.000 i 240.000 euros depenent de l\u2019Estat on es practiqui. \u00c9s important tenir en compte que tots els nens que neixin als Estats Units tindran la ciutadania i seran considerats com a ciutadans de ple dret. A m\u00e9s, despr\u00e9s obtindran la nacionalitat espanyola per ser fills de pares espanyols.<\/span><\/p>\n

Per altra banda, Ucra\u00efna s\u2019ha convertit en un pa\u00eds rentable perqu\u00e8 el preu no \u00e9s tan elevat com als Estats Units, costa entre 26.000 <\/span>i<\/span> 60.000 euros. Pel que fa al procediment per registrar un beb\u00e8 nascut per gestaci\u00f3 subrogada a Ucra\u00efna hi ha alguns aspectes que criden l\u2019atenci\u00f3. La dona gestant, mitjan\u00e7ant un document, renuncia a la maternitat i es fa una prova d\u2019ADN del pare d\u2019intenci\u00f3 per demostrar la filiaci\u00f3 amb el pare. Una vegada a Espanya, el beb\u00e8 es registra nom\u00e9s amb el nom del pare i la mare d\u2019intenci\u00f3 ha d\u2019esperar 6 setmanes per demanar l\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquest beb\u00e8 nascut per gestaci\u00f3 subrogada perqu\u00e8 a Espanya nom\u00e9s es reconeix <\/span>com a<\/span> mare la dona que dona a llum, tot i que la mare d\u2019intenci\u00f3 hagi donat els seus \u00f2vuls. <\/span><\/p>\n

Als pa\u00efsos europeus la maternitat subrogada es fa de manera altruista com en el Regne Unit. Segons Busquets aix\u00f2 \u00e9s \u201cuna trampa enorme\u201d perqu\u00e8 si es llegeix la llei podem arribar a la conclusi\u00f3 que est\u00e0 bastant b\u00e9, apart que \u00e9s altruista, la dona que gesta pot decidir fins a l\u2019\u00faltim moment si vol o no entregar el beb\u00e8. La trampa es troba en el fet que, per exemple, a l\u2019\u00cdndia es va blindar la pr\u00e0ctica als estrangers excepte que en el seu pa\u00eds sigui legal, \u00e9s a dir, \u201csi al teu pa\u00eds est\u00e0 regulat i es permet altru\u00edsticament aleshores els anglesos poden anar a comprar beb\u00e8s a l\u2019\u00cdndia\u201d on \u00e9s menys restrictiu. <\/span><\/p>\n

Fora dels tractats internacionals de drets humans no hi ha cap marc legal que reguli aquesta pr\u00e0ctica, ja que en relaci\u00f3 a aquesta mat\u00e8ria cada pa\u00eds \u00e9s sobir\u00e0 i regula com creu convenient. Segons Marta Busquets crear un marc conjunt \u00e9s dif\u00edcil, \u201c<\/span>el pa\u00eds per excel\u00b7l\u00e8ncia on \u00e9s legal \u00e9s EEUU i aquesta gent no promour\u00e0 que hi hagi legislaci\u00f3 especifica\u201d. A m\u00e9s, Igareda explica que per exemple, \u201cEspanya o el Regne Unit t\u00e9 una legislaci\u00f3 permissiva i despr\u00e9s hi ha altres pa\u00efsos com Pol\u00f2nia o It\u00e0lia on tot \u00e9s pecat. Aix\u00ed \u00e9s impossible arribar a un consens\u201d. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La controv\u00e8rsia creada fa unes setmanes entre grups a favor i en contra de la gestaci\u00f3 subrogada a Espanya ha posat una altra vegada el debat\u00a0sobre\u00a0la taula. En aquest cas arran de l\u2019inici d\u2019una campanya per demanar la regulaci\u00f3 de la pr\u00e0ctica sota el lema \u00abNosaltres parim, nosaltres decidim\u00bb per part de l\u2019organitzaci\u00f3 Son\u00a0Nuestros\u00a0Hijos. La\u00a0Red\u00a0Estatal […]<\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":18258,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[136,630,459,631],"class_list":["post-18256","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-congres","tag-debat","tag-gestacio-subrogada","tag-maternitat-subrogada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18256","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/99"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18256"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18256\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}