![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Comparativa-precios-varios-medicamentos-cancer_EDIIMA20181211_0398_19.jpg\")
<\/a>A part d’aquest error, cal destacar que es desconeixen els preus reals que paguen els diferents pa\u00efsos pels f\u00e0rmacs, alguna cosa que reconeixen\u00a0els mateixos autors\u00a0de l’informe, que adverteixen de \u00ables limitacions degudes a la dificultat en l’acc\u00e9s a informaci\u00f3 relativa a preus reals\u00bb i aclareixen que \u00abels resultats no pretenen ser extrapolables a tots els f\u00e0rmacs actuals\u00bb.<\/p>\n
De fet, altres medicaments com el\u00a0sofosbuvir, indicat per a l’hepatitis C, pot arribar a costar a Espanya entorn de 47.000 euros per tractament, segons els preus publicats pel Ministeri de Sanitat el mes passat, mentre que en altres pa\u00efsos europeus com Fran\u00e7a, Regne Unit o Alemanya s’estima que aquests tractaments poden arribar a costar aproximadament el doble.<\/p>\n
Finalment, els preus mostrats en l’informe per a tots dos f\u00e0rmacs s\u00f3n els de 2013 i ja no apareixen en el nou llistat publicat pel ministeri. A m\u00e9s, corresponen al que es coneix com a Preus de Venda de Laboratori (PVL), que tampoc \u00e9s necess\u00e0riament el preu final\u00a0dels mateixos, sin\u00f3 que s\u00f3n el valor m\u00e0xim a partir\u00a0de com\u00a0les comunitats aut\u00f2nomes i els hospitals podran negociar a la baixa amb les farmac\u00e8utiques, encara que amb poc marge. De fet, el 2013 la Junta d’Andalusia va aconseguir rebaixar lleugerament el preu de l’Avastin\u00a0fins als 1.224 euros.<\/p>\n
Per tant, no es pot afirmar que Espanya pagui m\u00e9s pels seus medicaments que altres pa\u00efsos del nostre entorn. El fet que diferents pa\u00efsos i fins i tot diferents hospitals dins d’una mateixa ciutat aconsegueixin preus diferents per als f\u00e0rmacs dep\u00e8n de molts factors, inclosa la capacitat de negociaci\u00f3 o el nombre de tractaments necessaris.<\/p>\n
No se sap com es negocia el preu d’un f\u00e0rmac<\/h3>\n
Sibina\u00a0tamb\u00e9 denuncia l’opacitat respecte a la negociaci\u00f3 dels preus, el que \u00e9s cert en el cas dels\u00a0PVL. Aquests preus inicials s\u00f3n establerts per la Comissi\u00f3 Interministerial de Fixaci\u00f3 de Preus dels Medicaments despr\u00e9s de negociar amb la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. No obstant aix\u00f2, el govern segueix sense publicar els criteris seguits per aquesta comissi\u00f3, a pesar que \u00e9s alguna cosa que diverses organitzacions\u00a0porten anys\u00a0exigint.<\/p>\n
Segons va explicar a\u00a0eldiario.\u00e9s\u00a0la portaveu de No Es Sano, Eva\u00a0Ir\u00e1izoz, en una entrevista realitzada el mes passat, \u00abla fixaci\u00f3 dels preus ha de venir determinada pels costos de producci\u00f3 i de desenvolupament del medicament, m\u00e9s un benefici raonable, per\u00f2 desconeixem si la Comissi\u00f3 t\u00e9 en compte o no aquests factors, perqu\u00e8 no es coneixen els criteris en els quals es basen aquestes negociacions\u00bb.<\/p>\n
Es desconeix el cost de desenvolupament d’un medicament<\/h3>\n
Precisament la determinaci\u00f3 dels costos de desenvolupament d’un f\u00e0rmac \u00e9s una altra de les q\u00fcestions plantejades per\u00a0Sibina\u00a0i, de nou, la diputada t\u00e9 ra\u00f3, at\u00e8s que no se sap quin tipus d’informaci\u00f3 comparteixen les farmac\u00e8utiques amb els membres de la Comissi\u00f3 de Fixaci\u00f3 de Preus i hist\u00f2ricament els laboratoris han estat poc inclinats a especificar els costos, adduint riscos amb la compet\u00e8ncia.<\/p>\n
Sibina\u00a0conclou que \u00ables farmac\u00e8utiques ens estan cobrant molt m\u00e9s del que valen realment els medicaments\u00bb i, malgrat descon\u00e8ixer els costos de desenvolupament d’un f\u00e0rmac, la diputada arriba fins i tot a posar xifres, assegurant que el que inverteix la ind\u00fastria farmac\u00e8utica per desenvolupar un f\u00e0rmac \u00e9s amb prou feines un 16% del preu final del producte o que els preus de molts medicaments estan un 1000% per sobre del seu cost.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la realitat \u00e9s que no existeixen dades amb els quals es pugui fer\u00a0un c\u00e0lcul\u00a0prec\u00eds sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 i \u00e9s dif\u00edcil saber d’on han sortit les dades esmentades per\u00a0Sibina. El que\u00a0s\u00ed que\u00a0se sap, segons la informaci\u00f3 publicada per la Federaci\u00f3 Europea d’Associacions de la Ind\u00fastria Farmac\u00e8utica, \u00e9s que, globalment, les farmac\u00e8utiques dediquen a recerca un 16% del total de facturaci\u00f3 per vendes i un 21% a producci\u00f3.<\/p>\n
Tamb\u00e9 diversos estudis han mostrat com els costos d’alguns f\u00e0rmacs s\u00f3n molt inferiors al seu preu de mercat, com el cas del\u00a0sofosbuvir, el tractament del qual pot produir-se per poc m\u00e9s de 100 d\u00f2lars, segons un estudi recent, en comparaci\u00f3 dels 47.000 euros de preu de sortida que ha marcat la Comissi\u00f3 Interministerial.<\/p>\n
L’informe de No Es Sano tamb\u00e9 destaca\u00a0el cas de la\u00a0Lemtrada\u00a0(nom comercial de\u00a0l’alentuzumab), pel qual la ind\u00fastria solament va aportar el 13% dels 156 milions de d\u00f2lars que van costar els assajos cl\u00ednics, mentre que les vendes del primer semestre del passat any van ascendir a m\u00e9s de 249 milions de d\u00f2lars.<\/p>\n
L’afany de lucre de les farmac\u00e8utiques<\/h3>\n
Sibina\u00a0tamb\u00e9 critica l’afany de lucre de les farmac\u00e8utiques i fa refer\u00e8ncia a unes declaracions d’un directiu de\u00a0Gilead\u00a0que va assegurar que demanarien tot el que el client pogu\u00e9s pagar. No \u00e9s l’\u00fanic empresari del sector que ha mostrat p\u00fablicament la seva opini\u00f3 sobre aquest tema. El passat mes de setembre el director executiu de la farmac\u00e8utica\u00a0Nostrum,\u00a0Nirmal\u00a0Mulye, assegurava que \u00e9s \u00abun requisit moral vendre un producte al preu m\u00e9s gran\u00a0possible\u00bb.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 dels excessos puntuals, el problema no sembla estar en el leg\u00edtim afany de lucre de les farmac\u00e8utiques, sin\u00f3 en una regulaci\u00f3 que no ofereix un marc de protecci\u00f3 per als productes sanitaris. Segons va explicar el mes passat la directora de la plataforma Salud por Derecho, Vanessa L\u00f3pez, \u00abel problema \u00e9s que es tracta als f\u00e0rmacs com si fossin un producte de consum qualsevol\u00bb, en lloc de ser \u00abtractats com un ben p\u00fablic, ja que d’ells dep\u00e8n la vida de les persones\u00bb.<\/p>\n
Les patents no protegeixen a les farmac\u00e8utiques<\/h3>\n
Finalment,\u00a0Sibina\u00a0assenyala com a base del problema el fet que les farmac\u00e8utiques estiguin \u00abprotegides per les patents\u00bb que \u00abels concedeixen els governs\u00bb. No obstant aix\u00f2, aquestes no s\u00f3n concedides pels governs, sin\u00f3 per les oficines de patents nacionals o supranacionals, com l’Oficina Europea de Patents. Tamb\u00e9 existeixen acords internacionals per a la validaci\u00f3 d’una patent, amb el que el procediment no \u00e9s alguna cosa tan lineal.<\/p>\n
Malgrat aix\u00f2, no s\u00f3n pocs els analistes que consideren que el sistema actual de patents ha de ser revisat. Segons un estudi publicat el passat any en una de les revistes de l’Associaci\u00f3 M\u00e8dica Americana, les farmac\u00e8utiques segueixen diverses estrat\u00e8gies per allargar les patents i mantenir el monopoli, com \u00abpatentar aspectes perif\u00e8rics d’un medicament o formulacions modificades que no agreguen valor cl\u00ednic\u00bb, una pr\u00e0ctica coneguda\u00a0com\u00a0perennitzaci\u00f3\u00a0de les patents.<\/p>\n
A m\u00e9s,\u00a0Sibina\u00a0associa la capacitat d’una farmac\u00e8utica per \u00abfer xantatge\u00bb a un govern amb el fet de tenir una patent. Encara que \u00e9s innegable que la patent ofereix un avantatge negociador important, la fixaci\u00f3 de preus \u00e9s m\u00e9s complexa. De fet, el 2015\u00a0Roche\u00a0va perdre la patent del primer f\u00e0rmac esmentat per\u00a0Sibina\u00a0en el\u00a0v\u00eddeo,\u00a0l’Herceptin, i actualment hi ha dues farmac\u00e8utiques que ja estan comercialitzant f\u00e0rmacs similars a Espanya. S’estima que els medicaments\u00a0biosimilars\u00a0s\u00f3n fins a un 30% m\u00e9s\u00a0barats, per\u00f2, de nou, es desconeix el preu\u00a0al qual\u00a0s’estan venent aquestes noves versions.<\/p>\n