\u00abS’ha portat molt malament\u00bb, \u00abno es mereix a aquesta nena\u00bb, \u00abhauria de treure’t a la nena, perqu\u00e8 t’has portat molt malament\u00bb. S. va escoltar aquestes frases de la matrona que la va atendre durant el seu part a l’hospital de Cruces (Biscaia) el 2012 i que, poc abans, li va practicar una episiotomia (tall de pell, m\u00fasculs, nervis i\u00a0f\u00e0scies\u00a0que envolten la vagina) no indicada malgrat l’oposici\u00f3 de la dona. Ja des del seu ingr\u00e9s a l’hospital, no li van deixar beure, la van obligar a romandre de cap per amunt i sense moure’s i no van permetre que el pare l’acompany\u00e9s en tot moment. L’episiotomia li va provocar incontin\u00e8ncia urin\u00e0ria i repercussions \u00abseveres\u00bb en la seva vida sexual i de parella. El seu cas \u00e9s una de les quatre den\u00fancies per viol\u00e8ncia obst\u00e8trica que una advocada espanyola ha portat davant la Comissi\u00f3 de Drets Humans de l’ONU.<\/p>\n
Els quatre casos arriben davant la Comissi\u00f3 despr\u00e9s que totes les dones hagin\u00a0intentat, sense \u00e8xit, buscar respostes a Espanya. En el cas de S., va presentar una den\u00fancia davant els jutjats penals que va ser arxivada sense que s’obr\u00eds una recerca. Encara que l’Audi\u00e8ncia Provincial va ordenar obrir una recerca, la den\u00fancia va tornar a ser arxivada. \u00abDurant el proc\u00e9s judicial es van aportar informes pericials de ginecologia i obstetr\u00edcia que provaven que no hi havia cap necessitat cl\u00ednica per a tallar la vagina de la Sra. S. Tamb\u00e9 es va aportar un informe pericial que provava les seq\u00fceles psicol\u00f2giques i el diagn\u00f2stic d’estr\u00e8s\u00a0posttraum\u00e0tic\u00a0en relaci\u00f3 amb el maltractament patit durant el part. Tot el material probatori aportat per la v\u00edctima va ser ignorat\u00bb, relata l’advocada, Francisca Fern\u00e1ndez, en el relat presentat davant l’ONU.<\/p>\n
Fern\u00e1ndez, que ha preparat els casos al costat de les tamb\u00e9 advocades\u00a0Luc\u00eda\u00a0Mart\u00ednez i Paloma Torres, explica que amb aquestes den\u00fancies davant la Comissi\u00f3 de Drets Humans busquen el reconeixement que es van vulnerar els drets d’aquestes dones, que aquestes pr\u00e0ctiques suposen tractes inhumans i degradants i que no se’ls va donar una resposta adequada, tampoc judicialment. En \u00faltima inst\u00e0ncia, i com desgrana en les seves den\u00fancies, que Espanya va incomplir la seva obligaci\u00f3\u00a0d'\u00bbadoptar\u00a0les mesures necess\u00e0ries per a modificar o abolir els costums i pr\u00e0ctiques vigents que siguin discriminat\u00f2ries per a la dona\u00bb.<\/p>\n
Un altre dels casos \u00e9s el de MD., una dona que va donar a llum el 2009 a la seva filla a l’Hospital Virgen del Roc\u00edo de Sevilla. All\u00ed, segons la den\u00fancia, quan estaven a punt de portar-la al paritori la dirigeixen finalment a un quir\u00f2fan i li practiquen una ces\u00e0ria \u00abper estar saturat el paritori\u00bb i malgrat l’oposici\u00f3 de la dona. Davant la seva negativa, els metges informen el seu marit que ser\u00e0 operada, \u00e0dhuc sense comptar amb el consentiment informat de la pacient. \u00abLes gr\u00e0fiques de monitoratge fetal mostraven que el beb\u00e8 estava b\u00e9 en tot moment. Despr\u00e9s de la ces\u00e0ria, se la priva d’analg\u00e8sia per al dolor postoperatori, malgrat els precs de la pacient\u00bb, compte la den\u00fancia, alguna cosa que, assenyala, \u00abno es justifica m\u00e8dicament\u00bb perqu\u00e8 l’analg\u00e8sia est\u00e0\u00a0protocolitzada\u00a0en aquests casos.<\/p>\n
Metges estudiants o residents -\u00abno experts\u00bb- li van punxar l’epidural fins a deu vegades, nou d’elles fallides:\u00a0\u00abEl cat\u00e8ter va haver de ser reinserit en la columna diverses vegades: un proc\u00e9s que normalment no porta m\u00e9s de deu minuts es va prolongar durant una hora. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquestes puncions li va quedar una lesi\u00f3 anomenada\u00a0‘hiperrefl\u00e8xia\u00a0osteotendinosa bilateral en membres inferiors i claudicaci\u00f3 en posici\u00f3 de bipedestaci\u00f3 en talons i de puntetes de probable origen medul\u00b7lar\u00a0radicular'\u00bb.<\/p>\n
La dona ha hagut de fer-se \u00abmultitud de proves diagn\u00f2stiques\u00bb en els \u00faltims anys i seguir diversos tractaments en neurologia o rehabilitaci\u00f3. Pateix una \u00ablesi\u00f3 neurop\u00e0tica, feblesa generalitzada, an\u00e8mia, insomni i ansietat\u00bb. \u00abNo pot cuidar de la seva filla i \u00e9s totalment dependent de terceres persones per a desembolicar-se en la seva vida quotidiana\u00bb, apunten. Despr\u00e9s d’anys de procediments administratius i judicials, no ha aconseguit cap resposta. L’advocada subratlla que en aquest cas s’ha passat per alt les garanties sobre el consentiment informat als pacients, \u00abdonant per bona la informaci\u00f3 prestada al marit\u00bb.<\/p>\n
La Comissi\u00f3 de Drets Humans de l’ONU analitzar\u00e0 ara els casos i podria dictar una resoluci\u00f3 amb una declaraci\u00f3 sobre els fets. \u00abEstan arribant casos similars d’altres pa\u00efsos. Busquem el reconeixement que s’estan incomplint obligacions legals. L’Estat va donar el vistiplau a l’estrat\u00e8gia al part normal en el Sistema Nacional de Salut, per\u00f2 despr\u00e9s no s’aplica\u00bb, diu Fern\u00e1ndez. L’advocada esmenta tamb\u00e9 la Llei d’Autonomia del Pacient, el Conveni per a l’Eliminaci\u00f3 de totes les formes de Discriminaci\u00f3 contra la Dona (CEDAW) o les declaracions de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) sobre la prevenci\u00f3 i\u00a0erradicaci\u00f3\u00a0de les faltes de respecte i maltractament durant l’atenci\u00f3 al part. El Tribunal Europeu de Drets Humans, diu, ha reconegut el dret de les dones \u00aba decidir amb autonomia\u00bb durant l’embar\u00e0s, el part i el puerperi.<\/p>\n
Una altra de les queixes \u00e9s la de F, que el 2009 va acudir al\u00a0Complejo\u00a0Hospitalario\u00a0Xeral\u00a0Calde\u00a0de Lugo amb contraccions i per precauci\u00f3. L’advocada assegura que se li va ingressar \u00abprematurament\u00bb i se li van realitzar fins a nou tactes vaginals, \u00abprovocant-li una infecci\u00f3 amb febre\u00a0intrapart\u00a0i la necessitat d’administrar antibi\u00f2tics i ingressar a la seva filla en nounats en n\u00e9ixer\u00bb. En el seu relat, parlen de l’administraci\u00f3 de medicaci\u00f3 \u00absense necessitat cl\u00ednica i sense sol\u00b7licitar el seu consentiment\u00bb i que el personal la va obligar a parir tombada, pujada a un poltre. A F tamb\u00e9 li van practicar una episiotomia, i el seu part va derivar en \u00abhipotonia del s\u00f2l p\u00e8lvic amb retracci\u00f3 de la cicatriu\u00bb i vaginisme que va requerir tractament de fisioter\u00e0pia.<\/p>\n
Tamb\u00e9 acudeix a l’ONU una dona a la qual s’identifica com a Sra.\u00a0NAE, que relata una \u00abces\u00e0ria innecess\u00e0ria\u00bb a l’hospital p\u00fablic de\u00a0Donostia. En la seva queixa, la dona subratlla la falta d’explicacions i d’atenci\u00f3 a les seves necessitats. \u00abEm van posar en la taula d’operacions com si fos una nina. Ning\u00fa es presenta, ning\u00fa em parla, ning\u00fa em mira a la cara. Ning\u00fa es preocupa a intentar calmar-me. Ploro molt. Em posen els bra\u00e7os en creu. […] Un metge que fa de tutor va guiant tots els passos (informaci\u00f3 que m’hagu\u00e9s agradat no sentir), dels qui m’operen, els va dient com han de tallar i qu\u00e8 estan tallant i movent… L’anestesista \u00e9s l’\u00fanica persona que en algun moment es dirigeix a mi i intenta tranquil\u00b7litzar-me. Em sacsegen\u00bb, relata ella mateixa.<\/p>\n
En n\u00e9ixer, i abans de portar-se al beb\u00e8, li ho ensenyen \u00abper\u00f2 no pot acariciar-lo perqu\u00e8 li han lligat els bra\u00e7os en creu per a l’operaci\u00f3 i l’han deixat aix\u00ed\u00bb. La den\u00fancia inclou que el seu marit no va ser informat que ella havia sortit de quir\u00f2fan i no li van permetre estar acompanyada per ell en les seg\u00fcents hores. Setmanes despr\u00e9s, la dona \u00e9s diagnosticada d’estr\u00e8s\u00a0posttraum\u00e0tic\u00a0en el seu centre salut i li prescriuen\u00a0tractament ansiol\u00edtic.<\/p>\n
Presenta una reclamaci\u00f3 de responsabilitat patrimonial enfront del servei de salut amb un informe pericial d’obstetr\u00edcia que revela \u00abmala praxi\u00bb i l’exist\u00e8ncia\u00a0d'\u00bbalternatives\u00a0terap\u00e8utiques que no es van posar a la seva disposici\u00f3 i que podrien haver-li estalviat la ces\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n
L’advocada Francisca Fern\u00e1ndez creu que aquests casos mostren fins a quin punt es permeten \u00abactituds discriminat\u00f2ries, maltractaments durant el part i altres formes de viol\u00e8ncia obst\u00e8trica basades en estereotips de g\u00e8nere tals com anteposar la funci\u00f3 reproductiva de la dona, la seva\u00a0infantilitzaci\u00f3\u00a0o la seva percepci\u00f3 com a incapa\u00e7 de prendre decisions sobre la seva salut i el seu cos\u00bb. \u00abSembla que si no ens sotmetem a tot el que ens diu el metge exposarem als nostres fills. Sembla que ens poden tallar els genitals i que aix\u00f2 ho salva tot i que som \u00e9ssers capritxosos per voler evitar que aix\u00f2 succeeixi i exigir informaci\u00f3 i alternatives\u00bb.<\/p>\n