Cadasc\u00fa tria la seva professi\u00f3 i la seva feina per aptituds, habilitats, gustos o necessitats. Que el treball triat et retorni satisfacci\u00f3 potser no \u00e9s un dels requisits principals a l’hora d’escollir a qu\u00e8 dedicar\u00e0s els principals anys de la teva vida. Tot i aix\u00f2, que quan et jubilis el teu entorn t’ho agraeixi i que acabis per descriure 34 anys de la teva vida com una satisfacci\u00f3 \u00e9s tot un privilegi.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el cas de Josep Maria Casanovas Gord\u00f3, metge pediatre que just s’ha jubilat ara despr\u00e9s de treballar durant 34 anys i mig al Centre d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Roquetes Canteres. L’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns i Ve\u00efnes de Roquetes li ha entregat una placa de reconeixement en nom de tot el barri per la seva tasca desenvolupada amb els nens i nenes de la comunitat.<\/p>\n
Parlem amb ell sobre les bondats i les traves de treballar com a pediatre a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, sobre quins canvis ha viscut i sobre per qu\u00e8 les virtuts de treballar en un barri que ell mateix descriu com \u00abun barri humil, amb dificultats econ\u00f2miques amb \u00edndex d’atur molt alts, que ha patit molt aquests anys de crisis\u00bb.<\/p>\n
A les noves generacions despr\u00e9s d’aquests dies de vaga? Els hi diu que \u00abla pediatria \u00e9s una gran especialitat, \u00e9s la medicina interna de la inf\u00e0ncia i, per tant, \u00e9s una especialitat molt bonica\u00bb i afegeix a m\u00e9s que ara falten molts pediatres, ja que est\u00e0 havent-hi moltes jubilacions: \u00abhi haur\u00e0 feina per tots\u00bb.<\/p>\n
Com t’endinses en el m\u00f3n de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria quan tan sols ni existia com a tal?<\/strong><\/p>\n Acabo la carrera l’any 1977 a l’Hospital Cl\u00ednic. Volia fer pediatria i me’n vaig a Vall d’Hebron, amb la Universitat Aut\u00f2noma. Aleshores em recomanen que \u00e9s el millor lloc per poder fer l’especialitat a l’escola professional, una cosa que ara ja no existeix. Mentrestant em presento a l’examen MIR. Del 78 al 82 faig l’especialitat per\u00f2 en aquella \u00e8poca podies simultaniejar l’escola professional amb el MIR i fer pediatria per les dues vies.<\/p>\n En acabar el MIR, les places dels ambulatoris eren feines que ocupaven dues hores i despr\u00e9s feies domicilis i \u00e9s aleshores quan l’any 83-84 hi ha unes oposicions per obtenir places de pediatria, ja que s’est\u00e0 reformulant l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Qui les fem, ens convertim en metge adjunt de pediatria i et destinaven a la Mina de Sant Adri\u00e0, a Canteres a Roquetes o a Vila Roja a Girona. La reforma comen\u00e7a, els Centres d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria s’obren de 8 a 20 hores i nosaltres treballem 6 o 7 hores al mat\u00ed o a la tarda. A Canteres formem un equip amb 5 pediatres perqu\u00e8 en aquell moment hi havia uns 5.000 nens. No es va preveure que la natalitat baixaria i despr\u00e9s d’arribar al m\u00e0xim amb el naixement de 115.000 nens, 10 anys despr\u00e9s, l’any 1995 ens vam quedar amb la meitat de pacients.<\/p>\n Qu\u00e8 et trobes en entrar al centre Canteres i com ho encares?<\/strong><\/p>\n Quan entro a Roquetes tenia 30 anys, molta il\u00b7lusi\u00f3, un equip molt maco que ten\u00edem una feina nova, un projecte nou, amb tota la llibertat del m\u00f3n per fer el que vol\u00edem, ja que ni ells mateixos tenien clar que hav\u00edem de fer. Ja \u00e9rem aleshores metges de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut perqu\u00e8 les compet\u00e8ncies ja estaven traspassades. Des del 1984 fins al 2000 estem al CAP Canteres i all\u00ed don\u00e0vem tota la vessant assistencial per\u00f2 tamb\u00e9 podem fer recerca, cosa que ara \u00e9s cada cop m\u00e9s habitual per\u00f2 aleshores era molt innovador, podem fer doc\u00e8ncia perqu\u00e8 la UAB crea unes places de professors associats que fem amb els alumnes de sis\u00e8 de medicina. Aquests comencen a passar un parell de mesos pel CAP i roten per medecina de fam\u00edlia i per pediatria per veure el dia a dia d’un ambulatori. Aix\u00f2 l’estudiant de medicina que t\u00e9 al cap nom\u00e9s a l’hospital no ho coneix i \u00e9s molt interessant. A m\u00e9s, ens omple d’orgull veure que alumnes que han passat per all\u00e0 despr\u00e9s s’han fet pediatre d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. Tamb\u00e9 vam publicar algun treball, ja que aleshores hi havia poca literatura sobre el canvi de model: ning\u00fa havia explicat qu\u00e8 passava amb el canvi a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. A part de doc\u00e8ncia i assist\u00e8ncia hem publicat i hem fet recerca doncs. Un exemple el trobem al voltant de la vacunaci\u00f3 infantil. Fins principis dels 90 hi havia un calendari vacunal determinat i a partir d’aleshores hi ha una explosi\u00f3 de noves vacunes i nosaltres des d’un centre i des d’un barri tan petit vam poder participar en fer assajos cl\u00ednics i per tant en la recerca. Complim aix\u00ed les tres potes que fonamentals del metge: l’assist\u00e8ncia, la doc\u00e8ncia i la recerca.<\/p>\n Canvieu aleshores de centre.<\/strong><\/p>\n El CAP Canteres, l’edifici era molt antic, una planta baixa amb nom\u00e9s una entrada i una sortida.\u00a0Era molt gran per\u00f2 poc adequat i arribem aix\u00ed a una segona etapa, a partir de l’any 2000, on ens mudem a un nou centre molt m\u00e9s adient, molt m\u00e9s modern, com els que coneixem ara.\u00a0El barri t\u00e9 entre 18.000 i 20.000 habitants i \u00e9s com un poble i el nou CAP el situen al centre del poble.<\/p>\n All\u00e0 comen\u00e7a una nova etapa que introdueix la informatitzaci\u00f3 del centre per exemple. Deixem d’utilitzar la hist\u00f2ria cl\u00ednica, una novetat dels anys 80 que aleshores es guardaven en sobres i en calaixos, i passem a poc a poc a informatitzar-ho tot.\u00a0Un altre aspecte que ens trobem \u00e9s que als anys 2000 arriben molts immigrants de tot arreu a tota Barcelona per\u00f2 encara m\u00e9s a la zona on ens trobem. V\u00e9nen d’\u00c0sia, d’\u00c0frica, de l’est d’Europa de Sud Am\u00e8rica… i aix\u00f2 ens d\u00f3na un coneixement al qual no est\u00e0vem acostumats. Veiem altres tipus de patologies i per nosaltres aquesta \u00e8poca \u00e9s molt interessant. Fins al 2008 arriba molta gent a Roquetes. Roquetes \u00e9s un barri humil, amb dificultats econ\u00f2miques amb \u00edndex d’atur molt alts, que ha patit molt aquests anys de crisis. Anem tirant durant aquests anys i molta gent tamb\u00e9 torna als seus pa\u00efsos d’origen.<\/p>\n A part dels components de l’equip que \u00e9rem metges de fam\u00edlia, pediatres i infermeres, s’afegeix odontologia, psiquiatria, ginecologia i llevadores pel control de les embarassades… El CAP s’amplia molt\u00edssim. Comen\u00e7a aix\u00ed tamb\u00e9 a donar-se molta m\u00e9s formaci\u00f3 continuada. Tenim la sort de trobar-nos molt a prop de Vall d’Hebron i el contacte \u00e9s molt fluid. Gr\u00e0cies a poder fer doncs, com he dit abans, assist\u00e8ncia, doc\u00e8ncia i recerca, hem participat de molts projectes. Ara, per exemple, Roquetes participa en un estudi per determinar in situ si aquell pacient amb un quadre febril t\u00e9 una grip. Aix\u00f2 ens permet donar un diagn\u00f2stic fiable als pares i aix\u00f2 comporta que aquests pacients rebran menys tractaments antibi\u00f2tics i tamb\u00e9 faran menys visites. Molta gent al tercer dia de febre es posa nerviosa i va a l’hospital per\u00f2 donar el diagn\u00f2stic tancat els pares saben que el nen seguir\u00e0 tenint febre per\u00f2 perqu\u00e8 t\u00e9 una grip que li han pogut determinar. Hem avan\u00e7at molt\u00edssim.<\/p>\n Roquetes \u00e9s un dels barris amb les rendes m\u00e9s baixes. Creus que per tenir la necessitat de la sanitat p\u00fablica reconeixen m\u00e9s la part m\u00e9s humana i al metge i el pediatre de fam\u00edlia? Ve d’aqu\u00ed el reconeixement de l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns i Ve\u00efnes?<\/strong><\/p>\n A mi em va il\u00b7lusionar molt perqu\u00e8 no m’ho esperava. Per\u00f2 un pediatre que est\u00e0 34 anys i mig en un mateix lloc \u00e9s excepcional i aix\u00f2 deu haver estat el que ha fet que l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns m’ho hagi volgut agrair. En un poble potser s\u00ed per\u00f2 dins la ciutat de Barcelona no \u00e9s habitual que un metge aguanti tants anys en un mateix lloc. A m\u00e9s, el 2008 es jubilen dos pediatres i em quedo jo un parell de mesos. De passar de cinc pediatres, en un moment determinat em quedo sol fins que arriba un altre pediatre. Durant alguns anys hem patit moments molt dif\u00edcils. Jo com a pediatre em sentia molt c\u00f2mode amb la poblaci\u00f3. \u00c9s molt satisfactori per un pediatre poder treballar amb gent humil, gent amb dificultats. Hagu\u00e9s pogut marxar a altres zones, podria haver accedit a una altra pla\u00e7a per\u00f2 vaig preferir quedar-m’hi.<\/p>\n Moltes vegades ens diuen que nom\u00e9s veiem problemes banals per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s cert: per les portes de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria pot passar qualsevol tipus de patologia. Podem estar m\u00e9s o menys preparat per\u00f2 veiem de tot i per aix\u00f2 la import\u00e0ncia de la formaci\u00f3 continuada. Sempre podem derivar-los a l’hospital per\u00f2 inicialment han passat per les nostres mans i nosaltres nom\u00e9s amb el fonendo, la llitera i els coneixements de cadasc\u00fa l’haurem intentat diagnosticar.<\/p>\n Una de les reivindicacions de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria \u00e9s recon\u00e8ixer aquesta porta d’entrada.<\/strong><\/p>\n A Barcelona \u00e9s molt f\u00e0cil recorre als hospitals i sent de tercer nivell \u00e9s normal que certes les trobin banals per\u00f2 s’ha de veure que la base som els metges de l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria. El 90% dels pacients passen per nosaltres.<\/p>\n A nivell comunitari i en prevenci\u00f3 en salut, com ho treball\u00e0veu?<\/strong><\/p>\n Sempre a Roquetes se n’ha fet molta. Quan vaig comen\u00e7ar hi havia un programa dirigit a aquelles mares recents per acompanyar-les que es deia ‘Ja tenim un fill’. Ara aix\u00f2 ja s’ha instaurat arreu per\u00f2 abans no era com\u00fa i a Roquetes ja an\u00e0vem a les escoles bressol del barri per resoldre dubtes als pares. Eren interessants les trobades on cadasc\u00fa exposava les seves dificultats tant a escoles bressol com escoles de prim\u00e0ria.<\/p>\n Es parla que cada cop els nens estan m\u00e9s hiperdiagnosticats.<\/strong><\/p>\n La generaci\u00f3 actual de pares tot i estar m\u00e9s ben preparats, m\u00e9s educats i m\u00e9s ben informats, tamb\u00e9 tenen m\u00e9s por i costa que apliquin sentit com\u00fa. Tamb\u00e9 que els pares que treballen, si tenen el nen malalt, aix\u00f2 els hi suposa un problema. A Roquetes els avis han sigut un mur de contenci\u00f3 molt important, ja que s\u00f3n ells els qui cuidaven els nens quan no podien anar a l’escola. I \u00e9s cert que els pares a vegades es saturen per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s culpa de l’estr\u00e8s que els hi suposa la vida actual que fa que vulguin sempre que els nens estiguin b\u00e9 i sans.<\/p>\n Que hi hagi hiperdiagn\u00f2stic est\u00e0 relacionat amb altres factors com ara els mediambientals.\u00a0Ara veiem moltes infeccions respirat\u00f2ries, despr\u00e9s ve l’\u00e8poca de la grip i aix\u00f2 cada any i tota la vida ha estat igual.\u00a0Es diagnostiquen m\u00e9s perqu\u00e8 es coneix m\u00e9s i aleshores tamb\u00e9 preocupa m\u00e9s.<\/p>\n La poblaci\u00f3 est\u00e0 envellint i s’est\u00e0 cronificant, en els nens tamb\u00e9 ha canviat el marc?<\/strong><\/p>\n A pediatria utilitzem molts pocs f\u00e0rmacs. A m\u00e9s, incorporant el diagn\u00f2stic r\u00e0pid, amb el que pots detectar si tens una grip, una bronquiolitis o si t\u00e9 un virus o no, podem estalviar antibi\u00f2tics. Hem guanyat molt\u00edssim amb aquestes proves de detecci\u00f3 r\u00e0pida: si pots afinar tant pots dir als pares que tal cosa no requereix cap tractament i que simplement hauran d’esperar que passi amb certes indicacions. Els pediatres actuals utilitzem pocs f\u00e0rmacs i hem aconseguit que els pares, tot i que tothom busca solucions i entenen sovint que un f\u00e0rmac \u00e9s una soluci\u00f3, han apr\u00e9s que hi ha patologies que es curen soles. En els \u00faltims 30 anys hem guanyat una barbaritat: han desaparegut els antibi\u00f2tics que es posaven mitjan\u00e7ant injecci\u00f3. Ara nom\u00e9s se’ls hi posen vacunes i perqu\u00e8 la majoria s\u00f3n via intramuscular.\u00a0S’ha fet molt bona feina aquests \u00faltims anys per\u00f2 clar els professionals estan molt cansats i vista l’\u00faltima vaga… Jo he tingut el privilegi de poder viure l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria des de l’inici amb la reforma i ha estat molt interessant.<\/p>\n Quin missatge deixaries a les noves generacions, a les que han triat l’especialitat i a les que dubten sobre qu\u00e8 triar?<\/strong><\/p>\n La pediatria \u00e9s una gran especialitat, \u00e9s la medicina interna de la inf\u00e0ncia i, per tant, \u00e9s una especialitat molt bonica. Falten molts pediatres, ara est\u00e0 havent-hi moltes jubilacions i hi haur\u00e0 feina per tots. El problema \u00e9s que l’administraci\u00f3 no reconeix l’esfor\u00e7 que fa tota la professionalitat. Aix\u00f2 s’ha vist i per aix\u00f2 s’ha fet una vaga de quatre dies, per\u00f2 no s\u00e9 si servir\u00e0 per massa. Semblava que ara l’administraci\u00f3 era m\u00e9s sensible per\u00f2 va a la seva. Al final es va poder tallar la vaga per\u00f2 l’administraci\u00f3 \u00e9s poc sensible als professionals i la sanitat ha tirat gr\u00e0cies a la bona voluntat de metges i infermeres. L’esfor\u00e7 es reconeix per\u00f2: que ho faci l’Associaci\u00f3 de Ve\u00efns fa que vegis que ha valgut la pena per\u00f2 l’Administraci\u00f3 no es porta gaire b\u00e9 i aix\u00f2 ho sap tothom. Ho ha reconegut la mateixa poblaci\u00f3 que no ha dit ni mu.\u00a0La gent t’ho diu: ‘veure que els professionals sanitaris, que no es queixen mai, que han aguantat tot el sistema, que ara fan una vaga, \u00e9s perqu\u00e8 la situaci\u00f3 deu ser ca\u00f2tica’. Una cosa \u00e9s tenir suport i l’altra com has de treballar tu per anar tirant el dia a dia. No sempre tens sort de viure en un equip on la gent s’ent\u00e9n b\u00e9. L’altre avantatge de la pediatria \u00e9s el privilegi de poder tenir una professi\u00f3 que gaudeixes, que encara que portis 40 anys treballant-hi, quan la deixes tens un cert dol. Jo aix\u00f2 no m’ho imaginava. Fa un mes i mig que no treballo a la medicina p\u00fablica i encara tens ganes. No desitgem jubilar-nos.<\/p>\n Encara que dins d’una rutina, cada dia viviu coses diferents.<\/strong><\/p>\n Clar. Coses noves que t’obliguen a formar-te per aquell malalt. \u00c9s un privilegi. Aix\u00f2 l’Administraci\u00f3 ho sap i per aix\u00f2 se n’aprofita. Sap que normalment tota la gent que treballa dins el m\u00f3n sanitari est\u00e0 contenta i vol fer-ho<\/p>\n Segueixes exercint a les tardes per\u00f2.<\/strong><\/p>\n Fa molts anys que tinc una consulta i a les tardes ara encara segueixo treballant una mica amb la poblaci\u00f3 de Catalunya que t\u00e9 una m\u00fatua. Qui la t\u00e9 ha anat minvant perqu\u00e8 tenim la sort que la sanitat p\u00fablica \u00e9s molt bona, els professionals s\u00f3n molt bons i estan molt ben preparats. La part privada \u00e9s una comoditat de les fam\u00edlies per\u00f2 no t\u00e9 massa sentit. Jo fa 37 anys que vaig comen\u00e7ar la consulta en acabar la resid\u00e8ncia i em vaig plantejar deixar-la en algun moment per\u00f2 hagu\u00e9s estat un error perqu\u00e8 al final la medicina que fas tu a casa teva tamb\u00e9 et d\u00f3na molta satisfacci\u00f3.<\/p>\n I a la inversa? Deixar la p\u00fablica vas arribar a plantejar-t’ho mai?<\/strong><\/p>\n No. Hi ha l’aspecte econ\u00f2mic i la gent relaciona la medicina privada amb els especialistes que guanyen tants diners per\u00f2 en el cas de la pediatria \u00e9s insignificant aix\u00f2. Tot i que mai hem estat ben pagats mai m’he arribat a plantejar deixar la medicina p\u00fablica. Primer van ser molts anys d’il\u00b7lusi\u00f3, despr\u00e9s va venir una \u00e8poca de m\u00e9s dificultats, sobretot quan em vaig quedar sol, despr\u00e9s va retornar la il\u00b7lusi\u00f3 amb nous professionals i amb l’equip que conform\u00e0vem amb infermeria… Quan treballes amb bon rotllo,\u00a0 que veus que hi ha tan bona relaci\u00f3, que pots aprendre i ensenyar, tamb\u00e9 la relaci\u00f3 amb els estudiants de sis\u00e8 de medicina… Ells canviaven cada dos mesos i veure el qu\u00e8 aprenien i com vivien la relaci\u00f3 que existia entre el pediatre i les fam\u00edlies que seguir\u00e0s des dels 0 als 15 anys del seu fill… S’estableix sempre un vincle que ara a mi, per com ho he viscut, m’ha comportat aquest reconeixement. A pesar de les dificultats, fer de pediatre \u00e9s un privilegi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cadasc\u00fa tria la seva professi\u00f3 i la seva feina per aptituds, habilitats, gustos o necessitats. Que el treball triat et retorni satisfacci\u00f3 potser no \u00e9s un dels requisits principals a l’hora d’escollir a qu\u00e8 dedicar\u00e0s els principals anys de la teva vida. Tot i aix\u00f2, que quan et jubilis el teu entorn t’ho agraeixi i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18341,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[116,294,84,647,648,649],"class_list":["post-18336","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-atencio-primaria","tag-cap","tag-medicina","tag-pediatre","tag-pediatria","tag-roquetes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18336"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18336\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}