{"id":18353,"date":"2018-12-20T22:30:34","date_gmt":"2018-12-20T21:30:34","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18353"},"modified":"2018-12-20T22:30:34","modified_gmt":"2018-12-20T21:30:34","slug":"la-sobrecarrega-de-cures-o-la-violencia-darrere-que-les-dones-prenguin-mes-tranquillitzants-que-els-homes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2018\/12\/20\/la-sobrecarrega-de-cures-o-la-violencia-darrere-que-les-dones-prenguin-mes-tranquillitzants-que-els-homes\/","title":{"rendered":"La sobrec\u00e0rrega de cures o la viol\u00e8ncia, darrere que les dones prenguin m\u00e9s tranquil\u00b7litzants que els homes"},"content":{"rendered":"

Totes les drogues a Espanya s\u00f3n consumides m\u00e9s per homes que per dones menys dos tipus de psicof\u00e0rmacs: els hipnosedants i \u2013en menor mesurada\u2013 els analg\u00e8sics opioides. Els primers s\u00f3n, segons l’\u00faltim estudio EDATS del Ministeri de Sanitat, la tercera subst\u00e0ncia m\u00e9s consumida<\/a>, per darrere de l’alcohol i el tabac i per davant de la coca\u00efna o el c\u00e0nnabis. El 15,4% de la poblaci\u00f3 femenina ha pres alguna vegada en els \u00faltims 12 mesos hipnosedants enfront del 9,3% de la masculina. La majoria dels tamb\u00e9 anomenats tranquil\u00b7litzants s’adquireixen, al contrari de les m\u00e9s consumides per homes, amb recepta m\u00e8dica.<\/p>\n

Qu\u00e8 est\u00e0 passant amb els psicof\u00e0rmacs, especialment, entre les dones?\u00a0L’\u00fas\u00a0d’hipnosedants\u00a0s’ha gaireb\u00e9 triplicat en dotze anys i el 63,9% dels consumidors el 2018, ja sigui tant d’\u00fas ocasional com abusiu, s\u00f3n dones. La seva edat mitjana \u00e9s de 47,5 anys.\u00a0Al rev\u00e9s\u00a0del que\u00a0ocorre, per exemple, amb la coca\u00efna, el consum augmenta amb els anys, per la qual cosa el grup de dones entre 55 i 64 anys \u00e9s el de m\u00e9s prevalen\u00e7a. S\u00f3n alguns dels motius pels quals al febrer es va comen\u00e7ar a utilitzar la perspectiva de g\u00e8nere en el Pla Nacional contra Drogues i ja\u00a0l’actual\u00a0Govern va anunciar a l’octubre que elaboraria un espec\u00edfic centrat en elles sobre bon \u00fas de psicof\u00e0rmacs. En l’Estrat\u00e8gia Nacional sobre Addiccions 2017-2021<\/a> descrivien l’\u00fas\u00a0d’hipnosedants\u00a0com a \u00abocult, no lligat a l’estigma, sin\u00f3 al desconeixement i a la consideraci\u00f3 del seu consum com a ‘normal’, especialment en dones\u00bb i recomanaven l’aplicaci\u00f3 de programes espec\u00edfics de g\u00e8nere.<\/p>\n

L’ab\u00fas d’aquestes subst\u00e0ncies t\u00e9 com a principal contraindicaci\u00f3 la depend\u00e8ncia. \u201c\u00c9s un f\u00e0rmac depressor que provoca addiccions greus\u201d, explica el metge\u00a0d’Energy\u00a0Control \u2013ONG Associaci\u00f3 Benestar i Desenvolupament \u2013\u00a0Fernando\u00a0Caudevilla. En \u00faltima inst\u00e0ncia, i encara que el cos hum\u00e0 sigui tolerant, tamb\u00e9 pot provocar intoxicacions. Que la consumeixin m\u00e9s les dones es deu en opini\u00f3 de\u00a0Caudevilla\u00a0a motius culturals: \u201cLes drogues, legals i il\u00b7legals, les consumeixen m\u00e9s els homes. Encara que la tend\u00e8ncia mundial, al llarg del temps i entre joves, \u00e9s que es vagi igualant. Per\u00f2 si les dones van m\u00e9s al metge i expressen m\u00e9s problemes de salut mental, l\u00f2gicament tenen m\u00e9s receptes\u00a0d’hipnosedants\u201d.<\/p>\n

El Ministeri calcula que hi ha en total 775.762 persones a Espanya que fan un consum problem\u00e0tic de\u00a0psicof\u00e0rmacs.\u00a0Caudevilla detalla\u00a0que la tend\u00e8ncia al fet que es consumeixin cada vegada m\u00e9s i amb recepta ve d’un problema de base: a molta gent li costa veure’ls inclosos en una enquesta sobre drogues al costat de l’hero\u00efna, \u201ci s\u00f3n drogues, com la resta. Unes te les donen en el centre de salut, per problemes, i unes altres al carrer. La difer\u00e8ncia \u00e9s legal, no cient\u00edfica. L’hero\u00efna deriva de la morfina [un opioide]\u201d. El fet que el prescrigui un metge provoca a m\u00e9s \u201cla percepci\u00f3 que comporten menys risc\u201d.<\/p>\n

Orfidal,\u00a0Tranxilium,\u00a0Lexatin\u00a0o\u00a0Trankimazin\u00a0s\u00f3n alguns dels\u00a0hipnosedants\u00a0m\u00e9s consumits, normalment receptats per a trastorns del somni o ansietat. Espanya est\u00e0 a m\u00e9s al capdavant d’Europa en \u00fas inapropiat. Per a\u00a0Caudevilla, es podria\u00a0\u00abentrar a discutir si normalment la recepta es mana amb bona indicaci\u00f3. La sensaci\u00f3 \u00e9s que hi ha una mica de m\u00e0niga ampla\u00bb. Sobre l’altre grup de psicof\u00e0rmacs, els analg\u00e8sics opiacis \u2013code\u00efna,\u00a0tramadol\u00a0o morfina\u2013, creu que normalment \u201cs\u00ed que es prescriuen b\u00e9, encara que als EUA estigui comen\u00e7ant a haver-hi\u00a0sobreprescripci\u00f3\u201d.<\/p>\n

L’EDADES<\/a>\u00a0esmenta que s’ha observat \u00abun augment de la prescripci\u00f3 de medicaments amb potencial addictiu (benzodiazepines i\u00a0hipnosedants)\u00bb, encara que no llan\u00e7a dades sobre\u00a0sobreprescripci\u00f3. Des del Ministeri de Sanitat assenyalen a eldiario.es\u00a0que \u201cel seu consum majorit\u00e0riament es produeix sota una prescripci\u00f3 facultativa correcta i el seu dosatge s’ajusta\u00a0al\u00a0que s’estableix pel professional sanitari\u201d. Per a\u00a0Patricia\u00a0Mart\u00ednez\u00a0Redondo, educadora social i experta en g\u00e8nere i drogues, el problema del consum feminitzat sobretot\u00a0d’hipnosedants\u00a0\u201cve des de lluny\u201d i t\u00e9 \u201cmolts factors\u00bb. El principal: la\u00a0medicalitzaci\u00f3\u00a0de les dones. \u201cSi una dona arriba amb ansietat, l’ansiol\u00edtic \u00e9s el m\u00e9s f\u00e0cil abans de veure qu\u00e8 passa, tapant nom\u00e9s els s\u00edmptomes. Es comen\u00e7a a estendre als homes, per\u00f2 \u00e9s molt tradicional amb dones\u201d, explica.<\/p>\n

No t\u00e9 tant\u00a0a\u00a0veure, des del seu punt de vista,\u00a0amb qu\u00e8\u00a0les dones acudeixin m\u00e9s al metge, sin\u00f3 amb el biaix de g\u00e8nere en la salut: \u201cSomatitzem\u00a0l’ansietat. Moltes vegades porten a consumir-los condicions de vida vulnerables associades al g\u00e8nere: responsabilitats de cures, estr\u00e8s, viol\u00e8ncia\u201d. Tamb\u00e9 per aix\u00f2 augmenta amb l’edat \u201ci per tant amb les sobrec\u00e0rregues. Funcionen per a evadir-se. Est\u00e0s administrant medicaci\u00f3 a processos que requereixen solucions socials\u201d. En casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u201csorprendria\u00a0l’associades\u00a0que van aquestes subst\u00e0ncies a les v\u00edctimes per a suportar situacions. Tamb\u00e9 l’alcohol\u201d.<\/p>\n

All\u00f2 cultural actua per a tot. S\u00f3n drogues a vegades \u201cque et recomana demanar o fins i tot et passa una mare o una ve\u00efna. Per aix\u00f2 no ha cridat l’atenci\u00f3 que ho consum\u00edssim\u201d. \u201cL’ab\u00fas de l’alcohol, per exemple, t\u00e9 m\u00e9s sanci\u00f3 social per a una dona que per a un home. Se la jutja m\u00e9s. Els\u00a0hipnosedants\u00a0tenen altres associacions, i a m\u00e9s, quan el consum \u00e9s problem\u00e0tic no \u00e9s\u00a0disruptiu\u00a0\u2013\u00e9s a dir, no resulta problem\u00e0tic socialment ni els seus s\u00edmptomes criden l’atenci\u00f3 a uns altres\u2013, com pot oc\u00f3rrer amb l’hero\u00efna o la coca\u00efna. Tampoc s’engloba com un problema de salut en moltes ocasions: a l’inrev\u00e9s, gaireb\u00e9 es relaciona amb cuidar-se\u201d, insisteix.<\/p>\n

No es reconeixen com a drogodependents<\/h3>\n

En la descripci\u00f3 de l’Estrat\u00e8gia Nacional 2017-2021, al repte sobre el consum ocult\u00a0d’hipnosedants\u00a0afegien que \u00abno existeixen campanyes generalitzades de prevenci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3\u201d. Mart\u00ednez\u00a0Redondo, que treballa amb pacients, confirma una altra trava: \u00e9s pr\u00e0cticament impossible que una senyora gran addicta a les pastilles demani ajuda. \u201cL’alcohol en dones ara, per fi, est\u00e0 arribant a centres especialitzats. Amb els psicof\u00e0rmacs no ser\u00e0 gens f\u00e0cil\u201d. Per aix\u00f2 \u00e9s essencial la cooperaci\u00f3 amb unitats d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, \u201caqu\u00ed \u00e9s on seran detectades\u201d.<\/p>\n

Ho diu tamb\u00e9\u00a0Mar\u00eda\u00a0del Mar\u00a0Garc\u00eda\u00a0Calvente, de l’Escola Andalusa de Salut P\u00fablica: \u00abNo solament no acudeixen a centres especialitzats, sin\u00f3 que no es perceben com a dependents\u00bb. Davant aquesta situaci\u00f3 s’han desenvolupat algunes intervencions en diverses comunitats: a Andalusia la Junta i els professionals m\u00e8dics han posat en marxa, per exemple, els Grups Socioeducatius d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria en Salut (GRUSE)<\/a>.<\/p>\n

GRUSE, explica\u00a0Garc\u00eda\u00a0Calvente, sorgeix per a \u00ababordar aquesta indefinici\u00f3 que desemboca en f\u00e0rmacs. \u00c9s interessant perqu\u00e8 quan van comen\u00e7ar a treballar es van veure aquestes raons de g\u00e8nere relacionades amb la sobrec\u00e0rrega o fins i tot la viol\u00e8ncia\u00bb. Es tracta de fomentar altres recursos com el \u00absuport mutu o l’autoconfian\u00e7a\u00bb. Va comen\u00e7ar amb dones per\u00f2 es va estendre a homes en comprovar que, amb la crisi, molts havien respost amb s\u00edmptomes semblants \u00absi escau per la p\u00e8rdua de l’ocupaci\u00f3\u00bb.\u00a0Garc\u00eda\u00a0Calvente\u00a0tamb\u00e9 dirigeix un Diploma sobre Salut i G\u00e8nere en la Universitat de Granada que busca formar a personal sanitari. Entre altres coses, \u00abconscienciem\u00a0que\u00a0\u00e9s important entendre que el malestar a vegades no \u00e9s org\u00e0nic. Un f\u00e0rmac no soluciona la desigualtat\u00bb.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article de eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Totes les drogues a Espanya s\u00f3n consumides m\u00e9s per homes que per dones menys dos tipus de psicof\u00e0rmacs: els hipnosedants i \u2013en menor mesurada\u2013 els analg\u00e8sics opioides. Els primers s\u00f3n, segons l’\u00faltim estudio EDATS del Ministeri de Sanitat, la tercera subst\u00e0ncia m\u00e9s consumida, per darrere de l’alcohol i el tabac i per davant de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":61,"featured_media":18357,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,16],"tags":[258,652,653,19,329],"class_list":["post-18353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","category-dret-a-la-salut","tag-drogues","tag-hipnosedants","tag-ministerio-sanidad","tag-salut","tag-sanidad"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/61"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18353"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18353\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}