La idea era crear espais propis d\u2019empoderament per a les dones que usen drogues, acompanyades d\u2019una atenci\u00f3 hol\u00edstica que les posi al centre a elles i que no se les jutgi pel fet de ser consumidores. No vol\u00edem assistencialisme sin\u00f3 activisme. Vam crear la Xarxa de Dones que Usen Drogues (XADUD) i amb la Fundaci\u00f3 Salut i Comunitat vam projectar la idea de Metzineres plantejat com el primer entorn integral de reducci\u00f3 de danys exclusiu per dones a Catalunya. International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service (ICEERS), pioners en el replantejament de les pol\u00edtiques de drogues, ens fan d\u2019aixopluc legal mentre ens constitu\u00efm com a cooperativa, que \u00e9s el proc\u00e9s que tenim en marxa ara.<\/p>\n
Com est\u00e0 organitzat el projecte Metzineres?<\/strong><\/p>\n Apartir de tres entorns. El primer \u00e9s el \u201cde moment\u201d, un espai on les dones hi tenen una entrada directa i on hi tenen totes les necessitats b\u00e0siques que se\u2019ns han ocorregut. Per exemple, hi ha lliteres on poden dormir durant el dia perqu\u00e8 sabem que moltes dones a la nit s\u00f3n al carrer i s\u2019han de mantenir despertes. Tamb\u00e9 poden entrar amb els gossos, aix\u00f2 no passa a cap altre servei, i\u00a0 incorporem el consum com una part de les seves necessitats perqu\u00e8 entenem que tot el consum que es fa al carrer o narcopisos \u00e9s d\u2019un risc extrem i, per tant, intentem acompanyar-les.<\/p>\n El segon entorn \u00e9s \u201cla coberta\u201d: \u00e9s un pis pel que hi han passat 3 dones, dues d\u2019elles encara hi s\u00f3n.\u00a0La tercera pota \u00e9s \u201cl\u2019osada\u201d que \u00e9s la part productiva. Cada mes anem a un mercadet del raval i estem treballant en una l\u00ednia de marxandatge pr\u00f2pia. La veritat \u00e9s que hem tingut moltes aliances amb dissenyadores i vol\u00edem fer un material que fos innovador i que alhora tingu\u00e9s un missatge anti-estigma, perqu\u00e8 les majors barreres que es troben s\u00f3n l\u2019estigma i el prejudici de pensar que pel fet d\u2019utilitzar drogues est\u00e0s inhabilitada per ser res m\u00e9s.<\/p>\n Els entorns s\u00f3n complementaris?<\/strong><\/p>\n Si per\u00f2, ara estem al voltant de les 150 dones i \u00e9s molt\u00edssim amb un equip petit de persones amb moltes activitats cont\u00ednues. Per tant, costa. La idea \u00e9s que com tenim una heterogene\u00eftat tan gran dels serveis i d\u2019activitats no es tracta que totes vagin a tot sin\u00f3 que totes tinguin el seu lloc.<\/p>\n Hi ha un perfil concret?<\/strong><\/p>\n No tenim un perfil concret, s\u00ed que \u00e9s veritat que la majoria d\u2019elles estan en una situaci\u00f3 molt greu d\u2019exclusi\u00f3 i estan al carrer. Tenim des de dones trans, treballadores sexuals, dones racialitzades, un \u00edndex molt gran de dones que tenen trastorns de salut mental i tamb\u00e9 moltes en situacions molt prec\u00e0ries o de viol\u00e8ncia. A aquestes dones els han posat l\u2019etiqueta de les drogues drogues per\u00f2 quan analitzem cas per cas veiem que el seu problema no s\u00f3n les drogues. El problema \u00e9s que s\u00f3n sense llar, que utilitzen el sexe per superviv\u00e8ncia, tenen trastorns de salut mental, VIH, hepatitis, maltractament de parella i tamb\u00e9 institucional, injust\u00edcia social, pobresa\u2026 Tot aix\u00f2 \u00e9s l\u2019entramat de problemes que elles tenen.<\/p>\n Si posem \u00e8mfasi a les pol\u00edtiques de reducci\u00f3 de danys, per qu\u00e8 les dones hi acudeixen m\u00e9s tard?<\/strong><\/p>\n S\u00f3n dones que sobreviuen a situacions de m\u00faltiples viol\u00e8ncies i la majoria de recursos per dones que usen drogues demanen que abandonin el seu consum. Per una banda, quan van als serveis de reducci\u00f3 de danys es troben que s\u00f3n poblacions completament masculinitzades i no ho senten com espais segurs. A m\u00e9s, veuen com no s\u2019aborden les seves viol\u00e8ncies com a sexistes tot i que tenen un component de g\u00e8nere molt important. El tipus d\u2019intrusisme familiar, l\u2019amena\u00e7a i retirada de cust\u00f2dia, per exemple. Els serveis d\u2019acolliment nocturn continuen sent espais masculinitzats on l\u2019abordatge des de perspectives de g\u00e8nere falta. I quan trobem que s\u00f3n espais nom\u00e9s per dones ens trobem que s\u00f3n espais que v\u00e9nen de l\u00f2giques igual de masclistes perqu\u00e8 estan pensats des de la l\u00f2gica culpabilitzadora de la dona que consumeix drogues.<\/p>\n No s\u2019inclou la perspectiva de g\u00e8nere en les pol\u00edtiques de drogues?<\/strong><\/p>\n Les poques vegades que es xerra de dones que usen drogues sovint \u00e9s en relaci\u00f3 a la seva maternitat i moltes vegades posant per sobre la salut del menor. Nosaltres el que veiem \u00e9s que hi ha una interacci\u00f3, no pots contraposar la salut de la mare amb la del menor. S\u00f3n dones que quan es visibilitzen nom\u00e9s \u00e9s en vers a una altra persona, no per elles mateixes. A m\u00e9s, com coment\u00e0vem s\u00f3n dones amb m\u00e9s problemes i els serveis no estan connectats. Per exemple, van a un recurs de reducci\u00f3 de danys i la seva treballadora social els diu una cosa que al final es contradiu amb la treballadora social que porta el servei de l\u2019habitatge. No hi ha cap servei que les miri a elles en la seva totalitat i posi les seves necessitats al centre.<\/p>\n Hi ha algun tipus d\u2019inter\u00e8s per part de les institucions per seguir el model de Metzineres?<\/strong><\/p>\n Des del departament de Benestar i Fam\u00edlia, des de la Subdirecci\u00f3 de drogodepend\u00e8ncies de la Generalitat ens han donat molt\u00edssim de suport per\u00f2 no a nivell econ\u00f2mic. A m\u00e9s, des de l\u2019Ajuntament i l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona els interessa com a model perqu\u00e8 veuen que estem omplint un buit que ha estat aqu\u00ed hist\u00f2ricament. Si mirem els plans de drogues de fa anys, tots estan projectant la necessitat de m\u00e9s estudis i nosaltres tenim una branca \u00e9s la part d\u2019observatori, on fem recerca sobre quines dones estem atenent, com les estem atenent i si funciona o no funciona. Hem generat tot un sistema propi d\u2019intranet que ens permet tenir totes aquestes dades actualitzades cont\u00ednuament i ara per ara, crec que podr\u00edem dir que tenim la base de dades m\u00e9s gran sobre dones que usen drogues a nivell internacional, ning\u00fa ha recollit de manera espec\u00edfica.<\/p>\n Valoreu de manera positiva haver engegat aquest projecte?<\/strong><\/p>\n Estem aconseguint molts m\u00e9s resultats dels que mai haur\u00edem imaginat. Quan vam comen\u00e7ar pens\u00e0vem que vendrien unes 40 dones en total i tenim 40 dones al dia. Elles mateixes et diuen que com m\u00e9s temps s\u00f3n a l\u2019espai menys consumeixen. Tenim moltes dones que han aconseguit deixar les seves relacions amb companys que els exercien viol\u00e8ncia perqu\u00e8 ara tenen un espai i sobretot tenen un grup d\u2019amigues. Hem posat l\u2019\u00e8mfasi en la voluntat d\u2019empoderament, de suport mutu, de solidaritat i d\u2019activisme. Tenir aquest espai on es veuen entre elles ha fet que de sobte moltes d\u2019elles tinguin un cercle social i moltes et diuen que al final s\u00f3n fam\u00edlia a Metzineres.<\/p>\n Nosaltres oferim l\u2019espai i veiem com elles creen la m\u00e0gia. Partim d\u2019un m\u00f3n on totes usem drogues i qui digui el contrari est\u00e0 mentint. La difer\u00e8ncia \u00e9s on tu accedeixes a les drogues, si ho pots fer a una farm\u00e0cia, si te\u2019ls d\u00f3na el metge o si et veus obligada a acudir a un camell que et donar\u00e0 una droga que no saps ni quina \u00e9s. Per tant, d\u2019alguna manera no podem diferenciar-nos sin\u00f3 que \u00e9s una situaci\u00f3 molt complexa d\u2019injust\u00edcia social. Veiem que \u00e9s tan complex que ho hem de fer totes plegades, sense distinci\u00f3 entre professionals i dones que acuden a Metzineres. Elles s\u00f3n les expertes.<\/p>\n Les dones que usen drogues parteixen m\u00e9s desavantatges a l\u2019hora d\u2019accedir als recursos de drogues que els homes?<\/strong><\/p>\n El simple fet que per accedir als recursos i serveis es posi en dubte la cust\u00f2dia d\u2019aquelles que s\u00f3n mares ja \u00e9s una barrera i per tant, triguen m\u00e9s a accedir-hi. A m\u00e9s, les dones pateixen m\u00e9s estigma que els homes, per tant, solen optar per recursos que no s\u00f3n espec\u00edfics de drogues, com per exemple, l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. I quan arriben als recursos espec\u00edfics, hi arriben tard i sovint es troben que aquests serveis no estan adaptats a les seves necessitats. Aix\u00f2 provoca que tinguin menys possibilitats d\u2019acabar els tractaments i de vincular-se als serveis a la llarga.<\/p>\n Manquen professionals formats en perspectiva de g\u00e8nere?<\/strong><\/p>\n Falta formaci\u00f3 professional, falta voluntat pol\u00edtica, falta voluntat per part dels i les responsables dels serveis i falta possibilitat de formar-te acad\u00e8micament. Hem de tenir en compte que actualment els m\u00e0sters i les formacions espec\u00edfiques en drogodepend\u00e8ncies tenen un abordatge bastant obsolet del que \u00e9s la reducci\u00f3 de danys. No hem de parlar nom\u00e9s de drogues sin\u00f3 d\u2019habitatge, d\u2019oci, salut, de feina, d\u2019entorns de confian\u00e7a, d\u2019espais segurs\u2026 Jo no tinc legitimitat per poder treure\u2019ls l\u2019\u00fanica eina que tenen i que elles controlen per copar amb el seu trauma. La caracter\u00edstica principal de Metzineres \u00e9s que precisament som un servei de reducci\u00f3 de danys per\u00f2 no posem el centre en les drogues, el posem en el trauma.<\/p>\n Hi ha dos aspectes que en les pol\u00edtiques de reducci\u00f3 de danys moltes vegades s\u2019obliden. Per una banda, \u00e9s molt important que les persones que usen drogues han d\u2019estar en el disseny, implementaci\u00f3 i l\u2019avaluaci\u00f3 del projecte. Per altra banda, cal tenir present que hem d\u2019anar on elles estan, no podem esperar que elles venguin. Les nostres dones utilitzen meta-amfetamina injectada o fumada, utilitzen hero\u00efna, coca\u00efna\u2026 i s\u00f3n les subst\u00e0ncies m\u00e9s estigmatitzades que hi ha. Tot i que sabem que n\u2019hi ha de m\u00e9s perjudicials que s\u2019han aconseguit regularitzar com \u00e9s el tabac o alcohol. Quan dius utilitzo hero\u00efna venen tots els fantasmes i l\u2019estigma dels anys 80, persona que usa drogues i per aix\u00f2 es dedica a robar. Sabem que ni amb l\u2019hero\u00efna ni coca\u00efna ni amb cap de les subst\u00e0ncies tots aquests monstres s\u00f3n reals:tenen m\u00e9s a veure amb la situaci\u00f3 social, econ\u00f2mica, familiar, de salut mental que no amb la mateixa subst\u00e0ncia.<\/p>\n La guerra que molts pa\u00efsos han jugat en contra de les drogues ha estat perjudicial?<\/strong><\/p>\n Les mateixes Nacions Unides reconeixen que la guerra contra les drogues t\u00e9 tot un seguit de conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles. Per\u00f2 diria que les pol\u00edtiques de drogues s\u00f3n pitjors: han generat molt m\u00e9s dolor que les mateixes drogues. Les drogues en si sempre han estat eines que la societat ha tingut per copar amb el seu dia a dia, sigui per augmentar el plaer o per disminuir el patiment. La guerra contra les drogues comen\u00e7a vers poblacions que s\u00f3n considerades problem\u00e0tiques i aquestes s\u00f3n l\u2019excusa per controlar poblacions senceres, per controlar fronteres, mercaderies i persones. S\u00f3n una excusa perfecta que el que fan \u00e9s estigmatitzar les poblacions que ja eren estigmatitzades.<\/p>\n A m\u00e9s, la pol\u00edtica de drogues actual continua sent molt perjudicial pels tractaments, trobem dones majors que usen el c\u00e0nnabis per tractar el c\u00e0ncer o la fibromi\u00e0lgia i que s\u00f3n perseguides per tenir cultius propis i cultivar-se la seva pr\u00f2pia medicina, quan \u00e9s el que els hi ha funcionat.\u00a0Al final el que es fa \u00e9s deixar unes subst\u00e0ncies que evidentment tenen molt de riscos, en mans d\u2019unes persones que volen fer negoci. Per tant, un tipus de regulaci\u00f3 que tingui en compte la perspectiva social i no nom\u00e9s la perspectiva econ\u00f2mica \u00e9s necess\u00e0ria. Per exemple, necessitem fer accessibles serveis on ens poden analitzar les drogues que comprem, les persones que estan al carrer dif\u00edcilment arriben a aquests serveis. Cal ampliar els serveis de reducci\u00f3 de riscos i fer-los accessibles tamb\u00e9 en aquestes poblacions que estan en situacions de m\u00e9s vulnerabilitat.<\/p>\n Al final, la guerra contra les drogues ha tingut pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies per a les dones?<\/strong><\/p>\n En tots els sentits. Hem de tenir en compte que la majoria de dones que estan empresonades ho estan per delictes relacionats amb drogues, s\u00f3n les que tenen un \u00edndex m\u00e9s alt de morts per sobredosis, de VIH, d\u2019Hepatitis, s\u00f3n les que quan estan en situacions d\u2019exclusi\u00f3, viuen m\u00e9s situacions d\u2019exclusi\u00f3 interrelacionades. Per exemple, pateixen tres vegades m\u00e9s que la resta de dones les viol\u00e8ncies per part de la seva parella.<\/p>\n Quins serien els reptes de futur pel que fa a la q\u00fcesti\u00f3 de pol\u00edtiques de drogues?<\/strong><\/p>\n Si comparem Catalunya amb l\u2019\u00e0mbit internacional, veiem com en el seu moment es va apostar per una pol\u00edtica de drogues basada en la salut perqu\u00e8 la gent moria. S\u2019havien d\u2019implementar programes d\u2019intercanvi de xeringues, fer f\u00e0cil i accessible la metadona o obrir sales de consum amb condicions d\u2019higiene favorables. En el seu moment Catalunya va innovar i va ser pionera per\u00f2 ara creiem que aquest model queda curt. Despr\u00e9s de 20 anys trobem que la gent no mor per\u00f2 no tenim una societat que les accepti per continuar vives. S\u00f3n persones que porten anys sense sortir del bucle perqu\u00e8 si b\u00e9 s\u2019han desenvolupat mesures per mantenir-se vives, la part de com desenvolupen aquestes vides, creant projeccions que siguin realistes, no s\u2019han aconseguit. Hem de fer un salt m\u00e9s enll\u00e0 i posar l\u2019accent als drets d\u2019aquestes persones.<\/p>\n Des de Metzineres pensem que les pol\u00edtiques de drogues han d\u2019estar basades en els drets humans, basades en la transversalitat de g\u00e8nere i en la reducci\u00f3 de danys. No per crear opcions per sobreviure sin\u00f3 per fer una passa m\u00e9s enll\u00e0 per poder crear vides dignes i felices. Al final el que ens interessa no \u00e9s tant si usen o no usen drogues sin\u00f3 que si la gent obt\u00e9 el benestar que vol. I si no ho fa, poder minimitzar les barreres estructurals d\u2019acc\u00e9s a aquest benestar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La xarxa d\u2019atenci\u00f3 a les persones que usen drogues t\u00e9 una mirada marcada per l\u2019androcentrisme, motiu pel qual, les dones que usen drogues pateixen m\u00e9s estigma que els homes, fet que provoca el menor acc\u00e9s de les dones als recursos i serveis a la drogodepend\u00e8ncia. Quan les dones hi arriben, majorit\u00e0riament \u00e9s tard perqu\u00e8 pateixen […]<\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":18386,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[546,31,2629],"class_list":["post-18385","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-drogodependencies","tag-genere","tag-metzineres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/99"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18385"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18385\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/IMG_0535.jpg\")
<\/div>\n![\"\"](\"http:\/\/catalunyaplural.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/IMG_0520.jpg\")
<\/div>\n