{"id":18399,"date":"2019-01-13T23:28:11","date_gmt":"2019-01-13T22:28:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18399"},"modified":"2019-01-13T23:28:11","modified_gmt":"2019-01-13T22:28:11","slug":"la-salut-mental-el-sedentarisme-la-mortalitat-infantil-i-limpacte-climatic-reptes-del-nou-any","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/01\/13\/la-salut-mental-el-sedentarisme-la-mortalitat-infantil-i-limpacte-climatic-reptes-del-nou-any\/","title":{"rendered":"La salut mental, el sedentarisme, la mortalitat infantil i l’impacte clim\u00e0tic, reptes del nou any"},"content":{"rendered":"

Fa anys que la inform\u00e0tica i la transformaci\u00f3 digital han irromput en el camp de la salut. L\u2019atenci\u00f3 virtual, les aplicacions vinculades al m\u00f3n sanitari o els dispositius portables (wearables<\/em>) s\u00f3n algunes de les eines tecnol\u00f2giques que han vingut per a quedar-se i que creixeran els pr\u00f2xims anys, eines que poden ajudar a la prevenci\u00f3 i el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de malalties i aconseguir que els usuaris siguin m\u00e9s \u00abproactius\u00bb en el maneig de la pr\u00f2pia salut i, per tant, fer m\u00e9s sostenible el sistema sanitari, cada cop m\u00e9s tibat per l\u2019alta esperan\u00e7a de vida i les malalties cr\u00f2niques. L\u2019atenci\u00f3 de la salut mental, la lluita contra el sedentarisme en les societats industrialitzades, la reducci\u00f3 de la mortalitat infantil als pa\u00efsos de renda baixa i l’impacte del canvi clim\u00e0tic en la salut s\u00f3n alguns dels reptes clau que els especialistes posen sobre la taula per aquest any que comen\u00e7a. Els professors dels Estudis de Ci\u00e8ncies de la Salut de la UOC\u00a0Carme Carrion<\/a>\u00a0i\u00a0Diego Redolar<\/a>\u00a0expliquen les tend\u00e8ncies i q\u00fcestions que marcaran l’agenda d’aquest \u00e0mbit els propers mesos.<\/p>\n

1. Continuaran augmentant les aplicacions de salut.\u00a0<\/strong>L\u2019any 2017 hi havia m\u00e9s de 325.000 aplicacions disponibles al mercat, de les quals 78.000 s\u2019havien creat nom\u00e9s en un any, segons la consultora alemanya\u00a0Research 2 Guidance.<\/a>\u00a0Aleshores es van fer m\u00e9s de 370 milions de baixades d\u2019aquesta mena d\u2019aplicacions, fet que representa un increment d\u2019un 16% respecte de l\u2019any anterior. La professora Carme Carrion, que \u00e9s coordinadora de l\u2019\u00e0mbit de disseny i avaluaci\u00f3 d\u2019intervencions de l’eHealth Center<\/a>, augura que aquesta xifra continuar\u00e0 creixent enguany i que aquest fet respon a un model m\u00e9s \u00abproactiu\u00bb del pacient\/usuari en la seva salut.<\/p>\n

2. Els dispositius portables per a monitorar malalties cr\u00f2niques es faran servir m\u00e9s.\u00a0<\/strong>Continuant amb aquesta t\u00f2nica de vetllar per la pr\u00f2pia salut, tamb\u00e9 continuar\u00e0 creixent la venda de dispositius portables (rellotges, bra\u00e7alets, peces de roba, ulleres…), que entre altres coses permeten registrar la pressi\u00f3 arterial, el pols o els passos recorreguts. L\u2019any 2016 se\u2019n van vendre m\u00e9s de 102 milions d\u2019unitats a tot el m\u00f3n, segons dades de l\u2019empresa d\u2019an\u00e0lisi i consultoria IDC, que en un dels\u00a0darrers informes<\/a>\u00a0pronostica sobretot un increment dels rellotges intel\u00b7ligents (smartwatches<\/em>), uns aparells que t\u00e9 la poblaci\u00f3 sana d\u2019entre trenta i cinquanta anys, que n\u2019\u00e9s la usu\u00e0ria principal. Carrion considera que un repte de futur seria el monitoratge amb aquests dispositius de malalties cr\u00f2niques, un tema que encara \u00e9s a les beceroles. Darrerament, la revista\u00a0Plos Biology<\/em>\u00a0ha publicat alguns\u00a0estudis<\/a>\u00a0del professor Michael Snyder, de la Universitat de Stanford, que permeten predir persones que poden patir diabetis en un futur, i en un cas es va poder fer un diagn\u00f2stic preco\u00e7 de la malaltia de Lyme a partir dels canvis al pols, la temperatura i la concentraci\u00f3 d\u2019oxigen en sang d\u2019un pacient.<\/p>\n

3. Augmentar\u00e0 la relaci\u00f3 virtual entre el professional i el pacient.<\/strong>\u00a0Com m\u00e9s va m\u00e9s, les assegurances m\u00e8diques inclouen el metge en l\u00ednia a les p\u00f2lisses. La possibilitat de ser tractat per un doctor sense sortir de casa comen\u00e7a a agafar for\u00e7a. Segons dades d\u2019algunes asseguradores, l\u2019any 2020 el 25% de les consultes m\u00e8diques es far\u00e0 per mitj\u00e0 de canals digitals com el xat, la veu o la videoconfer\u00e8ncia, una tecnologia que ha arribat per a quedar-se. Carrion explica que en el sistema p\u00fablic tamb\u00e9 hi comen\u00e7a a haver canvis en aquest sentit, el que es coneix com a\u00a0eConsulta<\/em>, una eina de comunicaci\u00f3 digital entre els pacients i els professionals sanitaris que complementa l\u2019atenci\u00f3 presencial. Tot i que les xifres encara s\u00f3n baixes, la tend\u00e8ncia \u00e9s que vagi adquirint m\u00e9s import\u00e0ncia en un futur, segons l\u2019experta.<\/p>\n

4. Falten psic\u00f2legs en la sanitat p\u00fablica.\u00a0<\/strong>El professor i neurocient\u00edfic Diego Redolar constata una mancan\u00e7a important d\u2019aquests professionals en el sistema sanitari actual. \u00abLa xifra de psic\u00f2legs que treballen en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic \u00e9s petita\u00bb, assegura. A l\u2019Estat espanyol, la r\u00e0tio de psic\u00f2legs en la sanitat p\u00fablica \u00e9s de 4,3 per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea \u00e9s de 18 professionals, segons\u00a0dades<\/a>\u00a0recollides per la Confederaci\u00f3 de Salut Mental d\u2019Espanya. Un nombre m\u00e9s elevat d\u2019aquests professionals seria de gran ajut en patologies mentals com la depressi\u00f3 major o els trastorns d\u2019ansietat. Redolar explica que actualment l\u2019actuaci\u00f3 m\u00e9s habitual en aquestes malalties \u00e9s el tractament farmacol\u00f2gic, i poques vegades s\u2019opta pel tractament psicol\u00f2gic, perqu\u00e8 es m\u00e9s lent i m\u00e9s car. Si el pacient tingu\u00e9s la possibilitat de seguir tots dos tractaments, la resposta seria m\u00e9s r\u00e0pida i tindria menys recaigudes, explica l\u2019expert.<\/p>\n

5. El canvi clim\u00e0tic fa aflorar noves malalties.<\/strong>\u00a0L\u2019aparici\u00f3 de casos a\u00efllats de dengue en diferents zones de la Mediterr\u00e0nia \u00e9s, segons l\u2019experta Carme Carrion, un \u00abpetit senyal d\u2019alerta\u00bb dels efectes que pot generar el canvi clim\u00e0tic sobre la salut. Els canvis motivats per la climatologia fan que determinades esp\u00e8cies que ja fa anys havien desaparegut o mai no havien existit en aquest pa\u00eds s\u2019adaptin al territori, i aix\u00f2 pot fer aflorar malalties que pens\u00e0vem que ja havien desaparegut. Al marge, l\u2019escalfament global tamb\u00e9 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre les collites o la falta d\u2019aigua en pa\u00efsos en via de desenvolupament, fets que es poden traduir en problemes de desnutrici\u00f3 importants.<\/p>\n

6. Cal reduir la mortalitat infantil.<\/strong>\u00a0Un dels\u00a0objectius de desenvolupament sostenible de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides<\/a>\u00a0\u00e9s reduir la taxa mundial de mortalitat materna com a m\u00ednim a 70 per cada 100.000 nadons que neixen vius i reduir la mortalitat neonatal almenys fins a 12 per cada 1.000 nadons nascuts vius. En regions en via de desenvolupament, la taxa de mortalitat materna \u00e9s encara 14 vegades superior a la que tenen les regions desenvolupades, una difer\u00e8ncia a la qual es vol posar fi l\u2019any 2030, any en qu\u00e8 segons l\u2019ONU tamb\u00e9 es vol posar fi a epid\u00e8mies com la sida, la tuberculosi, la mal\u00e0ria, les malalties tropicals desateses, les malalties transmeses pel consum d\u2019aigua en mal estat i altres malalties que es poden transmetre.<\/p>\n

7. El sedentarisme \u00e9s un problema greu.\u00a0<\/strong>Segons la darrera\u00a0Encuesta nacional de salud<\/a>, elaborada pel Ministeri de Sanitat, m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 d\u2019entre 15 i 69 anys a l\u2019Estat espanyol no arriba al nivell d\u2019activitat f\u00edsica saludable recomanat per l\u2019OMS<\/a>, que en poblaci\u00f3 adulta i sana, d\u2019entre 18 i 64 anys, consisteix a fer 30 minuts d\u2019exercici moderat cinc cops per setmana. Carrion afirma que el sedentarisme \u00e9s un \u00abproblema greu\u00bb que afecta totes les edats. Tant homes com dones asseguren que passen gran part de l\u2019activitat principal asseguts i, el seu temps de lleure, un 37,8% diu que el passa tamb\u00e9 assegut, sigui llegint, veient la televisi\u00f3 o anant al cinema. El temps mitj\u00e0 diari que la poblaci\u00f3 passa asseguda s\u00f3n 5 hores, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s elevat entre els joves de 15 a 24 anys, en els quals s\u2019enfila a les 6 hores i mitja. Entre els nens, crida l\u2019atenci\u00f3 la dada que diu que m\u00e9s de la meitat dels que tenen entre 1 i 4 anys passen m\u00e9s d\u2019una hora davant una pantalla.<\/p>\n

8. S\u2019han de promoure h\u00e0bits per a evitar l\u2019envelliment del cervell.\u00a0<\/strong>El professor Redolar explica que un dels reptes que t\u00e9 la neuroci\u00e8ncia en un futur relativament pr\u00f2xim \u00e9s identificar factors i h\u00e0bits que poden fomentar un bon envelliment del cervell. L\u2019estudi internacional\u00a0Barcelona Brain Health Initiative<\/a>, coordinat per l\u2019Institut Guttmann, i en qu\u00e8 col\u00b7laboren diverses universitats, entre les quals hi ha la UOC, treballa per predir tots aquests factors. De moment ja s\u2019ha vist que l\u2019exercici f\u00edsic incrementa la neurog\u00e8nesi en l\u2019hipocamp del cervell, una estructura vinculada a la mem\u00f2ria i l\u2019aprenentatge i on es formen noves neurones cada dia. Explica Redolar que s\u2019ha vist que mentre l\u2019exercici f\u00edsic fa augmentar la taxa de neurog\u00e8nesi, l\u2019estr\u00e8s la redueix. Per tant, diu l\u2019expert, \u00absi volem millorar l\u2019aprenentatge i la mem\u00f2ria, hem d\u2019evitar l\u2019estr\u00e8s i seguir unes pautes d\u2019exercici f\u00edsic\u00bb.<\/p>\n

\u00abEl nostre repte \u00e9s comunicar a la societat que la persona en la vida adulta ha de treballar per prevenir l\u2019envelliment del cervell\u00bb, afirma el professor Redolar. De la mateixa manera, tamb\u00e9 \u00e9s important donar a con\u00e8ixer que al llarg de la vida d\u2019una persona, tamb\u00e9 un cop jubilada, si aquesta persona t\u00e9 una activitat mental cont\u00ednua (llegeix, estudia, fa mots encreuats…), el deteriorament cognitiu lligat amb l\u2019envelliment i malalties com l\u2019Alzheimer poden tardar m\u00e9s a afectar-la. L\u2019Encuesta nacional de salud constata que un 31,3% de la poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 65 anys presenta alguna dificultat cognitiva.<\/p>\n

9. Les dades massives (big data<\/em>) i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial ajudaran a escur\u00e7ar el temps de diagn\u00f2stic.<\/strong>\u00a0Segons la patronal tecnol\u00f2gica\u00a0Digitales<\/a>, cada 73 dies les dades sanit\u00e0ries es dupliquen i cada persona pot arribar a generar durant la seva vida una gran quantitat de dades sobre la seva salut, amb les quals podria omplir 300 milions de llibres. \u00c9s per aix\u00f2 que les dades massives ja s\u2019apliquen en aquest \u00e0mbit, com tamb\u00e9 es fa amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, capa\u00e7 d\u2019identificar patrons ocults en les dades que poden ajudar un metge a prescriure tractaments m\u00e9s personalitzats. Carrion confia que aquests sistemes poden ajudar a predir malalties abans que arribin i posar-hi remei m\u00e9s aviat. Redolar explica que un dels projectes en qu\u00e8 hi ha implicades aquestes eines \u00e9s un estudi de la Universitat de Calif\u00f2rnia Meridional que permetr\u00e0 investigar la connectivitat funcional del cervell per mitj\u00e0 de dades de neuroimatge d\u2019investigadors d\u2019arreu del m\u00f3n i de manera col\u00b7laborativa.<\/p>\n

10. Conv\u00e9 invertir m\u00e9s en prevenci\u00f3 per reduir medicaments.\u00a0<\/strong>Un de cada deu ciutadans consumeix tranquil\u00b7litzants, relaxants o pastilles per a anar a dormir i prop d\u2019un 5%, antidepressius o estimulants, segons l\u2019Encuesta nacional de salud<\/a>. Carrion parla d\u2019una societat excessivament medicada no solament en el camp de la salut mental. \u00abSocialment, preferim prendre\u2019ns una pastilla que sortir a caminar cada dia\u00bb, explica i, en aquest sentit, aposta per la necessitat d\u2019invertir m\u00e9s en prevenci\u00f3. Un dels reptes de l\u2019atenci\u00f3 del trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 amb hiperactivitat (TDAH) \u00e9s, segons Redolar, disposar d\u2019eines diagn\u00f2stiques que permetin saber si un nen amb TDAH necessita ser tractat amb medicaci\u00f3 o no i quina li pot anar millor. \u00abEn el TDAH hi ha diferents gens implicats i factors, i aix\u00f2 explica que la medicaci\u00f3 pugui funcionar en un nen s\u00ed i en un altre no\u00bb, diu el professor.<\/p>\n

11. El doctor Google guanya pacients.<\/strong>\u00a0La inform\u00e0tica permet consultar en l\u00ednia qualsevol s\u00edmptoma que puguem patir. L\u2019estudi internacional\u00a0Global Views of Healthcare 2018<\/a>, fet per la consultora Ipsos a m\u00e9s de 20.000 adults de 27 pa\u00efsos, constata que el 43% de persones amb dubtes sobre el seu estat de salut recorre a motors de cerca com Google. El pacient est\u00e0 m\u00e9s apoderat i pot arribar a q\u00fcestionar decisions de professionals amb informaci\u00f3 consultada a la xarxa. Explica Carrion que aix\u00f2, m\u00e9s que un element de por per al professional, hauria de ser una oportunitat per a avan\u00e7ar conjuntament en la presa de decisions compartides entre la ciutadania i els metges, que tamb\u00e9 haurien d\u2019orientar els pacients a saber destriar el gra de la palla.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un article original de la Universitat Oberta de Catalunya<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa anys que la inform\u00e0tica i la transformaci\u00f3 digital han irromput en el camp de la salut. L\u2019atenci\u00f3 virtual, les aplicacions vinculades al m\u00f3n sanitari o els dispositius portables (wearables) s\u00f3n algunes de les eines tecnol\u00f2giques que han vingut per a quedar-se i que creixeran els pr\u00f2xims anys, eines que poden ajudar a la prevenci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":572,"featured_media":15242,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2631,2632,2633,53],"class_list":["post-18399","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-2631","tag-impacte-climatic","tag-reptes","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18399","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/572"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18399"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18399\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18399"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18399"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18399"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}