La casa de Carola P\u00e9rez sempre est\u00e0 en penombra. \u00abEl dolor es porta malament amb la llum\u00bb, s’excusa en obrir la porta. I a la seva llar sempre hi ha penombra perqu\u00e8 sempre hi ha dolor. Un dolor f\u00edsic insuportable, que la fa estar al llit durant llargs per\u00edodes de temps.<\/p>\n
Un dia, quan tenia 11 anys, va sortir a patinar, com tantes vegades, i va caure. Igual que en altres ocasions. Per\u00f2 aquesta vegada no era el mateix. Ella no ho sabia, per\u00f2 aquesta caiguda li anava a canviar la vida per sempre. Trencament de\u00a0coxis. Amb ella vindria el dolor cr\u00f2nic neurop\u00e0tic, la pitjor de les versions del dolor. \u00abAlguna vegada t’has trencat un os? Perqu\u00e8 imagina aquest dolor constantment\u00bb, tracta d’explicar-lo.<\/p>\n
Avui, 29 anys despr\u00e9s, Carola \u00e9s un referent mundial en c\u00e0nnabis i dolor. Autodidacta, la criden de tot arreu del m\u00f3n perqu\u00e8 doni xerrades i expliqui la seva experi\u00e8ncia. Despr\u00e9s d’anys d’un patiment insuportable tractant-se per la via convencional, a base d’opiacis, va acabar recorrent a la marihuana per a pal\u00b7liar el seu dolor. Va provar variants, olis, flors. Va barrejar plantes, les va curar, va desenvolupar els seus propis ceps fins a trobar el que el seu dolor necessitava: \u00abCada dolor necessita una cosa\u00bb.<\/p>\n
Aconseguida l’estabilitat f\u00edsica pr\u00f2pia, ara dedica tots els seus esfor\u00e7os a l’aliena, a trav\u00e9s de l’associaci\u00f3 Dos Emociones, d’ajuda a pacients. I en el temps lliure que li deixa la seva activitat professional fa lobby, \u00abper\u00f2 sense ser lobby, no tenim finan\u00e7ament\u00bb, per a aconseguir la legalitzaci\u00f3 del c\u00e0nnabis amb finalitats terap\u00e8utiques des de l’Observatori Espanyol de C\u00e0nnabis Medicinal, que va fundar.<\/p>\n
S’ha convertit en el rostre visible de la lluita perqu\u00e8 Espanya deixi de ser una anomalia europea amb la seva prohibici\u00f3 total. Al contrari que el seu treball,\u00a0tot satisfacci\u00f3, aquesta faceta de moment nom\u00e9s ha aconseguit frustrar-la. Especialment el PSOE, afirma. \u00abEl que est\u00e0 fent la ministra [de Sanitat] \u00e9s cruel\u00bb, dispara.<\/p>\n
Fa tres-quatre anys, Carola estava conven\u00e7uda que la legalitzaci\u00f3 del c\u00e0nnabis amb finalitats medicinals estava a punt d’arribar. Ella, i tot el sector. Els senyals se succe\u00efen. Els EUA, un dels impulsors del prohibicionisme, obria la m\u00e0. Es van arribar a registrar dues iniciatives en el Congr\u00e9s a Espanya. Aqu\u00ed va morir la il\u00b7lusi\u00f3. Les iniciatives legislatives estan bloquejades i no hi ha aspectes que vagin a moure’s abans de les eleccions, siguin quan siguin, el que significar\u00e0 tornar a comen\u00e7ar. \u00ab\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de medalles, de qui se la posi. I com nosaltres sortim amb\u00a0C’s\u00a0i Podemos…\u00bb, lamenta.<\/p>\n
\u00abNo crec en ning\u00fa ni en res ja. La paraula d’un pol\u00edtic no val per a res\u00bb, explica Carola, amb el seu m\u00e0ster en pol\u00edtica \u00aba les dolentes\u00bb a coll. Saca del lot a\u00a0Francisco\u00a0Igea, de Ciutadans.\u00a0Igea, metge de professi\u00f3, ha estat la persona en la qual ha trobat m\u00e9s suport, explica.<\/p>\n
Per\u00f2 no en el PSOE, m\u00e9s enll\u00e0 que Jos\u00e9 Manuel\u00a0Freire, portaveu de Sanitat en l’Assemblea madrilenya, s\u00ed que els hi va donar suport. Per\u00f2 \u00e9s un c\u00e0rrec menor, sense for\u00e7a\u00a0a nivell nacional. \u00abEls arguments de la ministra no s\u00f3n v\u00e0lids i la seva obligaci\u00f3 hauria de ser atendre les nostres peticions com a pacients\u00bb, sost\u00e9.<\/p>\n
\u00abDiuen que no hi ha evid\u00e8ncia, que est\u00e0 augmentant el consum de tabac entre menors. A mi qu\u00e8 m’explica, que consumeixo olis, cremes i\u00a0vapejo\u00a0sobretot? Els israelians, els alemanys, els italians, ho estan fent malament? D\u00f3na’m un argument diferent, que el pacient pugui entendre\u00bb.<\/p>\n
I no s\u00f3n pocs. No existeix estad\u00edstica oficial dels consumidors de c\u00e0nnabis amb finalitats terap\u00e8utiques (entre altres coses perqu\u00e8 la majoria de les persones no ho admet, \u00e9s gaireb\u00e9 com \u00absortir de l’armari\u00bb, explica Carola), per\u00f2 se sap que gaireb\u00e9 el 8% de la poblaci\u00f3 declara haver consumit c\u00e0nnabis en l’\u00faltim mes. \u00abPosa-li que un 10% d’ells ho fa per q\u00fcestions m\u00e8diques. Serien 360.000 persones. Igual creuen que no votem\u00bb.<\/p>\n
Explica Carola que el m\u00e9s sagnant \u00e9s que Espanya ho t\u00e9 tot per a ser un referent mundial en el c\u00e0nnabis medicinal. De fet ho \u00e9s, per\u00f2 no de manera oficial. \u00abSom pioners a treure ceps com aquest\u00bb, diu mentre assenyala un pot ple de cabdells que ella mateixa prepara, \u00abque despr\u00e9s ens copien els israelians i els canadencs. Tenim els millors investigadors del m\u00f3n\u00bb, cita a Manuel Guzm\u00e1n, catedr\u00e0tic de Bioqu\u00edmica de la Universitat Complutense que treballa amb l’OECM, a Cristina S\u00e1nchez, refer\u00e8ncia en c\u00e0nnabis i c\u00e0ncer de mama, a\u00a0Guillermo\u00a0Velasco, company de Guzm\u00e1n, o a Jos\u00e9 Antonio\u00a0Orgado.<\/p>\n
\u00abTenim sol, tenim llic\u00e8ncies per a conrear marihuana [una empresa anomenada\u00a0Alcaliber, que haur\u00e0 d’exportar a altres pa\u00efsos tota la seva producci\u00f3], tenim el projecte europeu que m\u00e9s sap de c\u00e0nnabis i dolor\u00bb. Per\u00f2 est\u00e0 prohibit comprar, transportar o consumir c\u00e0nnabis en la via p\u00fablica. Es pot conrear a casa si \u00e9s per a consum personal, es pot fumar en el teu sal\u00f3. Per\u00f2 fins aqu\u00ed. \u00abNing\u00fa ho ent\u00e9n. L’altre dia li ho intentava explicar a una periodista belga i no era capa\u00e7 de comprendre-ho. Creia que el meu angl\u00e8s no era bo\u00bb.<\/p>\n
Carola recorda que no lluita per capritx ni t\u00e9 a veure amb la reivindicaci\u00f3 dels grups que busquen la legalitzaci\u00f3 integral, tamb\u00e9 de la marihuana l\u00fadica, a l’estil canadenc o uruguai\u00e0 (encara que ella en doni suport). \u00abLes necessitats no s\u00f3n les mateixes. El que vol consumir de manera l\u00fadica, consumeix\u00bb, exposa en refer\u00e8ncia a la possibilitat de l’autoconsum o l’exist\u00e8ncia dels clubs de fumadors.<\/p>\n
Per als malalts no \u00e9s tan f\u00e0cil. Se sap cient\u00edficament que el c\u00e0nnabis alleuja el dolor, ajuda al sistema nervi\u00f3s, amb les convulsions, l’epasticitat, obre l’apetit, un aspecte no menor per als pacients. Per\u00f2 cada persona \u00e9s un m\u00f3n, la planta t\u00e9 diferents subst\u00e0ncies actives (el\u00a0THC\u00a0i el\u00a0CBD\u00a0s\u00f3n les dues conegudes amb majors propietats m\u00e8diques) i no \u00e9s el mateix, per exemple, consumir un c\u00e0nnabis amb un 3% de\u00a0CDB\u00a0(que no \u00e9s psicoactiu) i un 10% de\u00a0THC\u00a0que viceversa. I en el mercat \u2013molt propici per a ser negre\u2013 no hi ha manera de saber amb certesa qu\u00e8 porta una determinada varietat de marihuana o un oli o crema. En l’OECM\u00a0ho saben b\u00e9: van estudiar 15 olis comprats per internet i nom\u00e9s en dos dels lots la composici\u00f3 anunciada en l’etiquetatge era real.<\/p>\n
\u00abHi ha deu milions de persones amb dolor cr\u00f2nic, tres d’elles amb neurop\u00e0tic. El 70% dels pacients no trobem cap soluci\u00f3. Deixa’ns que almenys aix\u00f2 sigui una opci\u00f3. No diem que sigui la panacea, ni tan sols que serveixi a tothom ni que ens vagi a curar. El meu\u00a0coxis\u00a0trencat segueix aqu\u00ed. Jo no m’hauria posat els electroestimuladors i no tindria aquesta cicatriu horrible. Que ajud\u00e9s a, posa-li, un 40% dels pacients ja seria un \u00e8xit\u00bb, reflexiona.<\/p>\n
Perqu\u00e8, prohibida com est\u00e0, un metge no pot recomanar un tractament a base de c\u00e0nnabis. Molt menys dispensar-ho. N’hi ha, de fet, \u00abque ho menyspreen\u00bb, lamenta Carola. Com quan va anar al Col\u00b7legi de Metges i un doctor li va venir a dir que el c\u00e0nnabis era com el Reiki o com si es prengu\u00e9s un suc de moniato. \u00abHi ha molta ignor\u00e0ncia\u00bb, exposa una persona que, si no fora pel c\u00e0nnabis, fa temps hauria deixat de lluitar, segons explica amb la tranquil\u00b7litat i serenitat de qui t\u00e9 una certesa gravada en la pell.<\/p>\n
\u00abNo es parla del dolor. Com no es veu, \u00e9s com si no exist\u00eds. \u00daltimament cada vegada surt m\u00e9s gent i aix\u00f2 em posa molt contenta. Per\u00f2 hi ha moltes persones sofrint perqu\u00e8 no volen fer aix\u00f2 fins que no sigui legal i es pugui fer b\u00e9\u00bb, exposa.<\/p>\n
Carola explica que l’opci\u00f3 m\u00e9s habitual s\u00f3n els opiacis legals.\u00a0Fentanil, benzodiazepines, morfina. \u00abEt fan un addicte i despr\u00e9s et deixen anar. I est\u00e0s enganxat, no t’acompanyen en el proc\u00e9s\u00bb, explica una situaci\u00f3 que coneix de primera persona. \u00abEt veus de sobte en el Centre d’Atenci\u00f3 a la Drogodepend\u00e8ncia, amb un sentiment de culpa tremend, amb els\u00a0yonkis\u00a0del barri. En el\u00a0CAD\u00a0de la Casa de\u00a0Campo\u00a0la meitat dels 400 pacients que tenen s\u00f3n persones addictes als opiacis\u00bb, abunda.<\/p>\n
Entre tant disgust, dolor i frustraci\u00f3, Carola ha trobat el seu lloc en el m\u00f3n en l’associaci\u00f3 Dos Emociones, que va fundar i presideix. Al costat d’altres tres dones, es dediquen a atendre, aconsellar, donar suport i, si es d\u00f3na, ensenyar a conrear marihuana i administrar-se dosi a persones en la seva mateixa situaci\u00f3, sobretot pacients amb dolor cr\u00f2nic. Elles s\u00f3n, per a la seva desgr\u00e0cia, la seva \u00faltima esperan\u00e7a.<\/p>\n
\u00abSom el clau cremant, i jo no vull. Jo voldria ser el primer clau, el que et d\u00f3na l’impuls per a sortir cap amunt\u00bb, comenta. Atenen unes 150 fam\u00edlies a l’any perqu\u00e8 no donen m\u00e9s de si. Tenen una llista d’espera gaireb\u00e9 igual de gran, per\u00f2 els fons s\u00f3n limitats perqu\u00e8 es nodreixen, b\u00e0sicament, de la quota dels socis (sis euros al mes) i de donacions desinteressades d’empreses o organitzacions vinculades al m\u00f3n del c\u00e0nnabis.<\/p>\n
Per la porta de Dos\u00a0Emociones\u00a0creuen mares desesperades perqu\u00e8 els seus fills de dos anys convulsionen sense remei fins que proven el c\u00e0nnabis (en forma d’oli per als nens). \u00abDem\u00e0 tinc cinc pacients. Cinc persones amb fam\u00edlia, amb fills, que necessiten suport, que alg\u00fa els escolti. A vegades, encara que el c\u00e0nnabis no funcioni, la gent necessita que alg\u00fa els escolti, i avui dia els metges no l’estan fent. El dolor t\u00e9 un component emocional molt gran\u00bb, explica.<\/p>\n
El seu activisme, haver-se fet un rostre p\u00fablic reconeixible al seu pesar a for\u00e7a de sortir a televisi\u00f3 i donar entrevistes, ha vingut amb un preu. El menyspreu de molts, l’estigma social que encara t\u00e9 el c\u00e0nnabis en certs sectors de la poblaci\u00f3, malgrat que el 84% de les persones donaria suport a la legalitzaci\u00f3 amb finalitats terap\u00e8utiques, segons l’\u00faltima enquesta del CIS. \u00abNo vaig ser conscient del que estava passant, i si\u00a0hagu\u00e9s de tornar a fer-ho ho faria\u00a0d’una altra manera\u00bb, explica. \u00abPerqu\u00e8 la gent es creu que m’estic enriquint amb aix\u00f2, quan he rebutjat ofertes de les farmac\u00e8utiques i dels partits pol\u00edtics. Com em veuen b\u00e9, com el dolor no es veu, no s\u00f3n conscients del que passa quan me’n\u00a0vaig\u00a0a casa. Quan hi ha dies que t’aixeques amb tal dolor que nom\u00e9s esperes que sigui de nit per\u00a0adormir-te una altra vegada. O no despertar-te mai m\u00e9s\u00bb.<\/p>\n
Per\u00f2 de moment nom\u00e9s queda seguir cap endavant: \u00abMentre tingui forces lluitar\u00e9 pel dolor, no ja pel c\u00e0nnabis. El dolor, una patologia abandonada que pateix molta gent, i ning\u00fa fa res. Jo ja no s\u00e9 qu\u00e8 m\u00e9s puc fer. No em queda res. No puc sortir m\u00e9s a la tele\u00bb.<\/p>\n