Tafanejar la hist\u00f2ria cl\u00ednica d’un company de treball, d’un familiar o d’un pacient amb el qual no tenen relaci\u00f3 assistencial ha abocat a diversos professionals sanitaris a una condemna superior a dos anys de pres\u00f3. Aquesta pena provoca l’ingr\u00e9s en la pres\u00f3. Per a evitar en una d’aquestes sent\u00e8ncies aquesta conseq\u00fc\u00e8ncia, l’Audi\u00e8ncia provincial de la Corunya ha arribat a sol\u00b7licitar a l’octubre al Govern la tramitaci\u00f3 d’un indult. Van realitzar aquesta petici\u00f3 despr\u00e9s d’emetre una decisi\u00f3 \u2013que implicava dos anys i set mesos de pres\u00f3\u2013 contra un metge del Servei Gallec de Salut (Sergas), que va accedir a un historial cl\u00ednic sense consentiment.<\/p>\n
Aquest mateix mes el Suprem va ratificar la condemna de dos anys i sis mesos a dos fisioterapeutes d’un hospital p\u00fablic que van entrar en el registre cl\u00ednic d’una companya i el van comentar davant d’altres pacients. Per part seva, al gener de l’any passat l’alt tribunal s\u00ed que va estimar el recurs d’una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audi\u00e8ncia Provincial de C\u00e0ceres per accedir \u00aben m\u00e9s d’un centenar d’ocasions\u00bb a l’historial del seu exjove\u00a0i la seva nova parella. Els magistrats van rebaixar la pena de tres anys i set mesos a dos anys.<\/p>\n
Aquestes actuacions estan penades pels articles 197 i 198 del Codi Penal que els emmarquen en delictes de descobriment i revelaci\u00f3 de secrets. \u00abCal tenir en compte que aquesta informaci\u00f3 est\u00e0 protegida perqu\u00e8 el dret a la intimitat t\u00e9 un component molt important en l’esfera de la privacitat. No nom\u00e9s compte amb la protecci\u00f3 de la Constituci\u00f3, tamb\u00e9 t\u00e9 la del Codi Penal\u00bb, explica\u00a0Francisco\u00a0Corpas, director dels serveis jur\u00eddics en el Consell General d’Infermeria.<\/p>\n
Per part seva, Jos\u00e9 Mar\u00eda Antequera, docent i divulgador en dret sanitari, creu que aquestes actuacions es produeixen pel desconeixement de les seves condemnes. \u00abCrec que no se sap en moltes ocasions la conseq\u00fc\u00e8ncia de l’incompliment. Els professionals desconeixen que accedir a la hist\u00f2ria cl\u00ednica d’una persona, quan no hi ha una vinculaci\u00f3 professional amb els pacients, \u00e9s una falta molt greu de l’estatut marc i un delicte segons el Codi Penal\u00bb, ressenya.<\/p>\n
Aquests dos lletrats coincideixen en assenyalar que l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 de forma instant\u00e0nia ha pogut contribuir al fet que es dilueixin les barreres mentals que determinen per a aquests condemnats quina documentaci\u00f3 \u00e9s confidencial. \u00abAbans accedies a la hist\u00f2ria cl\u00ednica perqu\u00e8 nom\u00e9s existia en paper i la tenies davant de tu. Amb la hist\u00f2ria cl\u00ednica electr\u00f2nica, l’acc\u00e9s \u00e9s immediat. Aquesta temptaci\u00f3 genera aquest tipus de situacions\u00bb, incideix Antequera. Aix\u00ed mateix, aquest lletrat ressenya que en accedir a aquests registres cl\u00ednics hi ha una alerta sobre l’\u00fas adequat del sistema. \u00abHi ha un av\u00eds en el qual es planteja que nom\u00e9s poden accedir a hist\u00f2ries cl\u00edniques assistencials\u00bb, incideix.<\/p>\n
Entre les \u00faltimes sent\u00e8ncies emeses per aquest assumpte, destaca la ratificaci\u00f3 de la condemna per part del Suprem a dos fisioterapeutes d’un hospital p\u00fablic que van entrar en la hist\u00f2ria cl\u00ednica d’una companya. L’Alt Tribunal va desestimar a l’octubre el recurs presentat per aquestes dues professionals i va confirmar la decisi\u00f3 que els considerava autores d’un delicte de descobriment i de revelaci\u00f3 de secret pel qual els sentenciaven a cadascuna d’elles a dos anys, sis mesos i un dia de pres\u00f3. Segons l’escrit judicial, els accessos a la hist\u00f2ria de la seva companya el 2011 \u00abconsten documentalment acreditats\u00bb. A m\u00e9s de la pena de pres\u00f3, la decisi\u00f3 comporta la inhabilitaci\u00f3 absoluta per sis anys.<\/p>\n
L’Audi\u00e8ncia Provincial d’Oviedo ressenya en la sent\u00e8ncia ratificada recentment pel Suprem que aquestes dues professionals es van assabentar de \u00ables malalties per les quals havia rebut tractament en el servei de salut mental [la seva companya], comentant-ho entre elles en el gimn\u00e0s de l’hospital, on treballaven com a fisioterapeutes, fent-lh en pres\u00e8ncia dels pacients als quals atenien\u00bb.<\/p>\n
Aquests fets \u2013segons plantegen en l’escrit judicial\u2013 s\u00f3n constitutiu de delictes, tal com recullen els articles 197 i 198 del Codi Penal. En ells castiguen a aquelles persones que \u00absense estar autoritzades\u00bb accedeixin a \u00abdades reservades de car\u00e0cter personal o familiar d’un altre que es trobin registrats en fitxers o suports inform\u00e0tics, electr\u00f2nics o telem\u00e0tics\u00bb. En aquest ep\u00edgraf es t\u00e9 en compte que aquestes condemnes s’aplicaran tamb\u00e9 a aquells treballadors p\u00fablics que \u00abfora dels casos permesos per la Llei, sense\u00a0mediar\u00a0causa legal per delicte, i prevalent-se del seu c\u00e0rrec, realitzin qualsevol de les conductes descrites en l’article anterior\u00bb.<\/p>\n
Els magistrats de l’Audi\u00e8ncia asturiana van destacar en la seva fallada la confidencialitat d’aquesta informaci\u00f3 i, per tant, recalquen la rellev\u00e0ncia d’aquesta infracci\u00f3. \u00abEs tracta de dades reservades que pertanyen al titular per\u00f2 que no es troben en el seu \u00e0mbit de protecci\u00f3\u00a0directe, directament custodiats pel titular\u00bb, ressenyen. Aix\u00ed mateix, estableixen que la legislaci\u00f3 de protecci\u00f3 de dades \u00abdelimita clarament la titularitat, maneig i cessi\u00f3 de la informaci\u00f3 continguda en aquests\u00bb.<\/p>\n
L’Audi\u00e8ncia de la Corunya tamb\u00e9 va condemnar a l’octubre a un metge a dos anys i set mesos de pres\u00f3 per entrar en un historial cl\u00ednic sense consentiment ni\u00a0mitjan\u00e7ant\u00a0una\u00a0relaci\u00f3 assist\u00e8ncia\u00a0entre el denunciant i el denunciat. En aquest cas, la sent\u00e8ncia no detalla quina vinculaci\u00f3 existia entre aquestes dues persones.<\/p>\n
A pesar que en l’escrit judicial constaten que aquest professional del\u00a0Sergas\u00a0va accedir en 2011 en dues ocasions a aquesta informaci\u00f3 \u00abamb la intenci\u00f3 de con\u00e8ixer el seu estat de salut, en concret, l’exist\u00e8ncia d’un comunicat de baixa per incapacitat temporal laboral\u00bb i que consideren que la condemna \u00e9s \u00abajustada al tenor de la llei i de les seves possibles interpretacions\u00bb, sol\u00b7liciten al Govern la tramitaci\u00f3 d’un indult per al condemnat. Han pres aquesta decisi\u00f3 al\u00b7legant que no volen que es \u00abgeneri una sanci\u00f3 objectivament desproporcionada i socialment reprovada\u00bb. Aquesta sent\u00e8ncia tamb\u00e9 comporta la inhabilitaci\u00f3 absoluta durant de sis anys.<\/p>\n
Per part seva, al gener de l’any passat el Suprem s\u00ed que va estimar el recurs presentat per una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audi\u00e8ncia Provincial de C\u00e0ceres com a autora responsable de dos delictes continuats de descobriment de secrets comesos per funcionaris p\u00fablics, que va implicar una pena de tres anys i set mesos de pres\u00f3. Aquesta professional va accedir \u00aben m\u00e9s d’un centenar d’ocasions\u00bb [entre 2011 i 2015] a l’historial del seu\u00a0exjove\u00a0i la seva nova parella.<\/p>\n
Segons figura en els fets provats, el pare dels seus n\u00e9ts \u00abtravessava problemes derivats de les seves addiccions, que van motivar que fos tractat per l’equip de salut mental\u00bb i aquesta circumst\u00e0ncia va arribar a convertir-se \u00aben una veritable obsessi\u00f3 [per a l’acusada], que li produ\u00efa un important estat d’ansietat\u00bb pel benestar dels seus n\u00e9ts. L’alt tribunal va estimar el recurs presentat per la infermera i va reduir la pena a dos anys de pres\u00f3, entenent que la seva conducta havia de ser entesa com a \u00abatenuant\u00bb. De fet, destaquen que ja en el relat de fets provats es va plantejar que \u00abl’acc\u00e9s de les dades reservades el realitzava amb l’\u00e0nim de protegir\u00bb als menors.<\/p>\n
Antequera destaca que en aquestes decisions \u00abhi ha un fenomen a destacar\u00bb. Per a aquest advocat expert en dret sanitari\u00a0subjau, en uns casos, \u00abun conflicte en la unitat en la qual treballen\u00bb i, en uns altres, \u00abs’accedeix a hist\u00f2ria cl\u00ednica de familiars\u00bb. \u00abHi\u00a0ha una percepci\u00f3 es perd\u00a0el car\u00e0cter legal en accedir a hist\u00f2ries de familiars o persones amb les quals has tingut una relaci\u00f3 sentimental\u00bb, apunta.<\/p>\n
Aquesta jurisprud\u00e8ncia no es limita a aquests casos. Al febrer, el Suprem va desestimar el recurs d’un metge condemnat a un any i tres mesos de pres\u00f3 i tres anys d’inhabilitaci\u00f3 absoluta per un delicte de descobriment de secrets, per consultar sense autoritzaci\u00f3 ni consentiment l’historial cl\u00ednic del examant, segons va informar Europa Press. Per part seva, l’Audi\u00e8ncia de Navarra tamb\u00e9 va sentenciar\u00a0l’abril\u00a0de 2017 a tres anys i nou mesos a una infermera per \u00abun delicte continuat de descobriment de secrets\u00bb per consultar la hist\u00f2ria de la seva exparella, de la nova parella d’aquest i de lal seu excunyat.<\/p>\n