El Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social realitza cada dos anys una enquesta sobre l’\u00fas de drogues a l’Ensenyament Secundari a l’estat (ESTUDES). Els subjectes amb els quals es compta per l’estudi s\u00f3n estudiants de 14 a 18 anys que cursen 3\u00ba i 4\u00ba d’ESO, 1\u00ba i 2\u00ba de Batxillerat, aix\u00ed com Cicles de Formaci\u00f3 Professional B\u00e0sica i de Grau Mig.<\/p>\n
Aquesta enquesta comen\u00e7a a l’edat de 14 anys. Una edat que alguns ja consideren com a massa tardana. I \u00e9s que un estudi\u00a0de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria (CAMFiC) ha analitzat les motivacions per les que els joves consumeixen drogues amb estudiants de 1\u00ba i 2\u00ba d’ESO de Salou, a Tarragona i un ter\u00e7 dels que ja les han provat ho fan per evadir-se.<\/span><\/p>\n Els resultats reflecteixen que\u00a0aproximadament un 11% dels joves ha provat en alguna ocasi\u00f3 alguna droga\u00a0i que li ha agradat. Nom\u00e9s\u00a0un 2% reconeix haver-les provat i que no repetir\u00e0. U<\/span>n 29% dels joves van dir que provaven les drogues per evasi\u00f3, un 27% per diversi\u00f3, un 18% per provar noves experi\u00e8ncies, un 10% per seguir la moda, un 2% perqu\u00e8 no hi veu cap risc, i un 3% per perdre la vergonya.<\/span><\/p>\n Per altra banda, entre les principals motivacions per no provar les drogues, els joves van dir en un 50% perqu\u00e8 son perjudicials per la salut, un 10% perqu\u00e8 provoquen addicci\u00f3, un 13% per la fam\u00edlia, un 8% per la mala imatge, un 7% va al\u00b7ludir al cost econ\u00f2mic, un 4% perqu\u00e8 s\u00f3n il\u00b7legals. De fet, un 6% va declarar que no tenien curiositat pel tema.<\/span><\/p>\n El projecte de recerca es va iniciar amb la pregunta \u00ab<\/span>Per qu\u00e8 proven els adolescents les drogues?\u00bb per part de professionals, tant metges de fam\u00edlia, com residents de fam\u00edlia i infermeres, d’un Centre d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria a Salou.\u00a0<\/span><\/p>\n Per Yolanda Ortega, metgessa de fam\u00edlia, vocal de doc\u00e8ncia de la CAMFiC i impulsora de l\u2019estudi \u201cque un 50% dels joves refusi provar les drogues perqu\u00e8 perjudiquen la salut \u00e9s un s\u00edmptoma de la feina ben feta per part dels professionals de la salut, dels formadors i dels pares. Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 cert, que ens ha d\u2019alarmar que fins a un 11% dels joves que han provat les drogues reconeguin que els hi va agradar i que continuaran consumint\u00bb.\u00a0 En aquest sentit, afegeix que el missatge que transmeten els joves amb aquesta resposta \u00e9s que fins i tot a 1\u00ba i 2\u00ba d’ESO \u00abs’arriba tard\u00bb.\u00a0<\/span><\/p>\n Els resultats de l’estudi, que va comen\u00e7ar quasi de forma espont\u00e0nia, serviran ara per iniciar un projecte m\u00e9s extens al llarg del curs escolar. Inicialment es van fer 8 sessions en les que metges de prim\u00e0ria i mossos d\u2019esquadra explicaven als joves els riscos sanitaris i legals del consum de subst\u00e0ncies. Es va aprofitar aquestes sessions informativa per preguntar-los sobre els motius pels quals consumien. Ara, el que preveuen \u00e9s iniciar \u00abun projecte de gamificaci\u00f3<\/em>, de jugar amb els alumnes, per tal de, a trav\u00e9s de jocs, copsar all\u00f2 que no saben respondre sobre les drogues\u00bb, explica Ortega. Tamb\u00e9 apunta que els joves d’avui tenen tota la informaci\u00f3 al seu abast per\u00f2 que no la busquen. \u00abSi nosaltres no sabem que \u00e9s el que saben i el que no, no podem decidir com enfocar la formaci\u00f3 i la prevenci\u00f3\u00bb, explica Ortega, que ent\u00e9n que un cop es s\u00e0piga aix\u00f2 es podr\u00e0 treballar amb directrius molt m\u00e9s espec\u00edfiques amb els alumnes.\u00a0<\/span><\/p>\n Aix\u00ed, el projecte, ent\u00e8s com a projecte de salut comunit\u00e0ria, compta amb tot el suport de la comunitat educativa. Per Ortega, que es descriu com una persona de \u00abprojectes petits\u00bb per despr\u00e9s \u00abestendre’ls com una taca d’oli\u00bb, treballs com aquest tamb\u00e9 serveixen per mostrar als residents de medicina d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria la import\u00e0ncia de l’atenci\u00f3 comunit\u00e0ria. De fet, han estat ells els principals actors del projecte. \u00abEls Mossos van a les escoles a parlar de lleis per\u00f2 la dist\u00e0ncia que creen amb els alumnes \u00e9s molt gran. La idea que anessin els metges residents amb un paper de germ\u00e0 gran serveix per als alumnes\u00bb, explica Ortega.\u00a0<\/span><\/p>\n De manera global, les dades de ESTUDES 2016-2017 confirmen que les drogues consumides per un major percentatge d’estudiants, en els \u00faltims dotze mesos, continuen sent les de l\u00edcit comer\u00e7 entre majors d’edat. En primer lloc, l’alcohol (75,6%) i en segon lloc el tabac (34,7%). El c\u00e0nnabis se situa en tercer lloc -primera droga il\u00b7legal- amb una prevalen\u00e7a (proporci\u00f3 de poblaci\u00f3 que ho consumeix) del 26,3%, seguit dels hipnosedants (amb i sense recepta), que aconsegueixen el 11,6%.<\/p>\n La dada m\u00e9s significativa que ha proporcionat aquesta \u00faltima edici\u00f3 d’ESTUDES \u00e9s que l’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol es retarda per primera vegada als 14 anys, quan el primer contacte amb l’alcohol segons la primera edici\u00f3 d’ESTUDES (1994) era als 13,5 anys de mitjana.<\/p>\n Tamb\u00e9 per primera vegada, l’edat mitjana d’inici al consum de tabac es\u00a0retarda fins als 14 anys (14,1 anys, concretament), la qual cosa suposa un retard\u00a0progressiu d’un any en el primer contacte amb aquesta subst\u00e0ncia, que el 2006 se\u00a0situava en els 13,1 anys. Aquesta tend\u00e8ncia positiva varia en el cas dels\u00a0hipnosedants<\/span>\u00a0(amb o sense<\/span>\u00a0recepta), l’edat de la qual d’inici en el consum ha caigut\u00a0lleugerament fins als 13,7 anys, continuant aix\u00ed el descens iniciat el 2012.<\/p>\n El consum de c\u00e0nnabis comen\u00e7a, de mitjana,\u00a0als 14,8 anys; el de\u00a0coca\u00efna i amfetamines\u00a0als 15,1 anys\u00a0i el d’\u00e8xtasi als 15,2 (tot aix\u00f2\u00a0referit a aquells adolescents que comencen a consumir en les edats\u00a0incloses en l’enquesta).<\/p>\n La resta de drogues tenen unes prevalences m\u00e9s redu\u00efdes. Les noves\u00a0subst\u00e0ncies\u00a0psicoactives<\/span>\u00a0aconsegueixen el 3,1%; la coca\u00efna es queda en un 2,5%; l’\u00e8xtasi\u00a0en un 1,6%; les amfetamines en un 1,2% i la resta de les subst\u00e0ncies\u00a0estudiades (m\u00e9s de 20) se situen en l’1% o per sota.<\/p>\n El consum de totes les drogues il\u00b7legals est\u00e0 m\u00e9s est\u00e8s entre els homes\u00a0que entre les dones, si b\u00e9 amb les drogues de l\u00edcit comercio -alcohol, tabac\u00a0o\u00a0hipnosedants<\/span>– succeeix el contrari.\u00a0Quant a la percepci\u00f3 del risc, l’alcohol \u00e9s la subst\u00e0ncia que es percep\u00a0com menys perillosa, amb una notable difer\u00e8ncia enfront de totes les altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social realitza cada dos anys una enquesta sobre l’\u00fas de drogues a l’Ensenyament Secundari a l’estat (ESTUDES). Els subjectes amb els quals es compta per l’estudi s\u00f3n estudiants de 14 a 18 anys que cursen 3\u00ba i 4\u00ba d’ESO, 1\u00ba i 2\u00ba de Batxillerat, aix\u00ed com Cicles de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18435,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26,8],"tags":[502,132,373,176,194,64],"class_list":["post-18431","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","category-recerca","tag-alcohol","tag-camfic","tag-cannabis","tag-estudi","tag-recerca","tag-tabac"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18431"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18431\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Un estudi comunitari i en comunitat<\/h3>\n
L’alcohol, el tabac i el c\u00e0nnabis: les tres drogues m\u00e9s consumides pels adolescents<\/h3>\n