{"id":18442,"date":"2019-01-10T21:30:54","date_gmt":"2019-01-10T20:30:54","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18442"},"modified":"2019-01-10T21:30:54","modified_gmt":"2019-01-10T20:30:54","slug":"la-gran-batalla-es-transformar-lhegemonia-que-te-limaginari-biomedic-sobre-el-genere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/01\/10\/la-gran-batalla-es-transformar-lhegemonia-que-te-limaginari-biomedic-sobre-el-genere\/","title":{"rendered":"\u00abLa gran batalla \u00e9s transformar l\u2019hegemonia que t\u00e9 l\u2019imaginari biom\u00e8dic sobre el g\u00e8nere\u00bb"},"content":{"rendered":"

Des de sempre, el discurs m\u00e9s est\u00e8s sobre transsexualitat ha afirmat que el malestar de les persones trans resideix al cos i, a m\u00e9s, que \u00e9s un problema individual que ha de solucionar cada persona. Miquel Miss\u00e9, soci\u00f2leg i activista pels drets trans, ha editat diversos llibres on parla sobre la transsexualitat i q\u00fcestiona el model binari de g\u00e8nere i els rols imposats per la societat, com\u00a0El g\u00e8nere desordenat: critiques entorn de la patologitzaci\u00f3 de la transsexualitat,<\/i>\u00a0editat juntament amb Gerard Coll-Planas o\u00a0Transsexualitats. Altres mirades possibles.<\/i>\u00a0Ara torna amb un nou llibre\u00a0A la conquesta del cos equivocat,<\/i>\u00a0en el qual reflexiona sobre el malestar que s\u2019atribueix al cos de les persones trans i proposa q\u00fcestionar aquest discurs est\u00e8s i hegem\u00f2nic sobre la transsexualitat.<\/p>\n

En el teu nou llibre poses en q\u00fcesti\u00f3 la idea del cos equivocat, a qu\u00e8 et refereixes?<\/b><\/p>\n

El principal imaginari al voltant de la transsexualitat est\u00e0 molt centrat en que el malestar que les persones trans tenim es resol modificant el nostre cos. Aquesta idea l\u2019hem assumida i fins i tot l\u2019hem reivindicada des del propi col\u00b7lectiu trans. El que proposo en el llibre \u00e9s que entenc perfectament la necessitat de modificar el cos perqu\u00e8 la nostra societat \u00e9s molt r\u00edgida amb el que \u00e9s acceptable de ser home o dona. Jo mateix modifico el meu cos per\u00f2 \u00e9s molt important que en algun moment puguem q\u00fcestionar-nos al servei de qui estan les modificacions culturals. Tinc la sensaci\u00f3 que plantejar el tema del cos equivocat \u00e9s una forma molt f\u00e0cil per la nostra societat de desentendre\u2019s de que part del nostre malestar tamb\u00e9 es resoldria si es transform\u00e9s l\u2019imaginari col\u00b7lectiu, el que passa \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que nosaltres modifiquem el nostre cos.<\/p>\n

El 2018 l\u2019OMS va deixar de considerar la transsexualitat com un trastorn mental per\u00f2 incorpora el que anomena \u201cincongru\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d en el cap\u00edtol de \u201ccondicions relatives a la salut sexual\u201d al costat d\u2019altres conceptes com a \u201cdisfuncions sexuals\u201d. Qu\u00e8 suposa aquesta redefinici\u00f3?<\/b><\/p>\n

Hi ha una petita millora. Abans el trastorn d\u2019identitat de g\u00e8nere era una categoria que estava a un cap\u00edtol de la classificaci\u00f3 internacional de malalties anomenada trastorns de comportament. El debat que hi havia sobre la taula era si s\u2019havia de treure totalment la transsexualitat del manual. Des d\u2019una perspectiva despatologitzadora ho haur\u00edem de treure, per\u00f2 si pensem en molts pa\u00efsos que no tenen sistemes sanitaris p\u00fablics i que necessiten que les asseguradores tinguin categories m\u00e8diques per cobrir-te el proc\u00e9s, si no existeix el concepte, per qu\u00e8 haurien de donar-nos medicaments o tractaments hormonals?.<\/p>\n

La gran q\u00fcesti\u00f3 va ser trobar una definici\u00f3 que permet\u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la salut en diversos llocs del m\u00f3n per\u00f2 que no fos patologitzadora. Es va introduir la categoria \u201cincongru\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d en el cap\u00edtol \u201ccondicions relatives a la salut sexual\u201d on hi ha diverses situacions que requereixen acompanyament m\u00e8dic per\u00f2 no s\u00f3n malalties com, per exemple, un embar\u00e0s. La cr\u00edtica que faig \u00e9s que la categoria que proposen em sembla problem\u00e0tica perqu\u00e8, de nou, estableix que hi ha una manera congruent d\u2019articular com ha de ser la teva expressi\u00f3, la teva identitat i el teu sexe. S\u2019ha d\u2019entendre que era complicat i arriscat fer aquest canvi, est\u00e0 b\u00e9 canviar d\u2019un cap\u00edtol a un altre, per\u00f2 crec que el concepte no ens ajuda.<\/p>\n

Actualment es fa la distinci\u00f3 entre identitat de g\u00e8nere i expressi\u00f3 de g\u00e8nere. Quin \u00e9s el significat de cada concepte?<\/b><\/p>\n

El concepte g\u00e8nere se subdivideixi en dues categories: identitat i expressi\u00f3. \u00c9s una gran riquesa que aporta el llenguatge a l\u2019imaginari perqu\u00e8 diferencia que tu t\u2019identifiquis com a home, dona, o en un g\u00e8nere no binari, amb el fet que tinguis una expressi\u00f3 masculina o femenina. Fins ara semblava que quan eres un home amb una expressi\u00f3 molt femenina era perqu\u00e8 necess\u00e0riament et senties dona. Sentir-se dona i ser femen\u00ed era el mateix. Ara no \u00e9s aix\u00ed i podem explicar que els homes poden ser molt femenins i ser homes, que les dones poden ser molt masculines i sentir-se dones.<\/p>\n

El que fem \u00e9s ampliar el ventall de possibilitats d\u2019expressi\u00f3 per la gent amb una identitat determinada. El principal tema de la transsexualitat \u00e9s que el fet de tenir una expressi\u00f3 de g\u00e8nere, unes identificacions, unes aficions i un imaginari que t\u2019identifica m\u00e9s amb el g\u00e8nere contrari, et porta a la conclusi\u00f3 que el que est\u00e0 passant \u00e9s que tu no deus ser un home o una dona. En canvi, si flexibilitz\u00e9ssim molt\u00edssim el que \u00e9s ser un home i que \u00e9s ser una dona, la transsexualitat com a necessitat disminuiria.<\/p>\n

Afirmes que ens diuen que ser trans \u00e9s n\u00e9ixer en un cos equivocat. Com definiries tu la transsexualitat?<\/b><\/p>\n

Definiria la transsexualitat com l\u2019experi\u00e8ncia, el desig o el fenomen de voler viure en una identitat de g\u00e8nere que no \u00e9s la que se\u2019t va assignar en n\u00e9ixer. En alguns casos aix\u00f2 implicar\u00e0 tamb\u00e9 modificar el cos, en major o menor mesura, i en altres potser no. Per mi t\u00e9 a veure amb la necessitat de viure amb una altra identitat de g\u00e8nere per sentir-te reconegut per la societat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Miquel Miss\u00e9, soci\u00f2leg i activista trans, durant l\u2019entrevista | Sandra Vicente<\/figcaption><\/figure>\n

Creus que modificar el cos \u00e9s la soluci\u00f3?<\/b><\/p>\n

Modificar el cos pot ser la soluci\u00f3 per un individu en un moment concret i pot ser una soluci\u00f3 entre cometes, perqu\u00e8 despr\u00e9s haur\u00edem de veure si realment modificar el cos transforma el nostre mal estar o el que realment fa que estiguem millor \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019empoderament i autoestima corporal.<\/p>\n

Hem d\u2019aspirar a m\u00e9s, per exemple: encara que a algunes dones els ajudi fer autodefensa per sentir-se m\u00e9s segures, el que resol \u00e9s que els homes no agredeixin. M\u00e9s enll\u00e0 que modificar el nostre cos ens faci sentir millor, el que realment resol el problema de fons \u00e9s que la nostra societat faci una revoluci\u00f3 en la forma en la qual ent\u00e9n la identitat, el cos i el g\u00e8nere.<\/p>\n

Parlem dels menors transsexuals. Fins a quin punt podem dir que un menor \u00e9s trans o que \u00e9s una nena masculina o un nen efeminat?<\/b><\/p>\n

\u00c9s un debat molt complex perqu\u00e8 principalment hi ha moltes fam\u00edlies que estan intentant fer-ho el millor possible i \u00e9s el que s\u2019ha de destacar. Hi ha una situaci\u00f3 que \u00e9s molt dif\u00edcil de gestionar en relaci\u00f3 a la fam\u00edlia extensa, a l\u2019espai p\u00fablic, a l\u2019escola o al pediatre, que \u00e9s quan un nen o una nena expressa amb molta contund\u00e8ncia comportaments de g\u00e8nere o identificacions que no s\u00f3n les que s\u2019esperaven.<\/p>\n

Una de les complexitats \u00e9s que quan es parla de menors trans hi ha moltes fam\u00edlies que se senten q\u00fcestionades. No es tracta de culpar ning\u00fa per\u00f2 s\u2019ha de posar en q\u00fcesti\u00f3 el paradigma de la transsexualitat infantil com un paradigma explicatiu de per qu\u00e8 els nens i les nenes a vegades fan aix\u00f2.<\/p>\n

Hem de pensar formes molt m\u00e9s \u00e0mplies perqu\u00e8 el que est\u00e0 passant t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la rigidesa de g\u00e8nere i la poca llibertat per expressar-se, que amb el fet que clarament hi hagi uns nens que tinguin una situaci\u00f3 especifica de no concordan\u00e7a. La nostra feina \u00e9s aconseguir que els nens tinguin altres imaginaris possibles.<\/p>\n

Al teu llibre \u201cTranssexualitats. Altres mirades possibles\u201d q\u00fcestiones la patologitzaci\u00f3 de la transsexualitat i planteges altres maneres d\u2019entendre-la. Quines serien aquestes mirades?<\/b><\/p>\n

B\u00e0sicament \u00e9s intentar explicar la q\u00fcesti\u00f3 trans des d\u2019un altre paradigma que el que proposa \u00e9s que la transsexualitat no m\u2019ha passat a mi individualment, sin\u00f3 que \u00e9s una cosa relacional i col\u00b7lectiva i, per tant, per a que a mi se m\u2019hagi acudit que jo s\u00f3c trans hi ha hagut molts elements culturals que m\u2019han influ\u00eft en aquesta decisi\u00f3. Per mi t\u00e9 m\u00e9s a veure amb una q\u00fcesti\u00f3 estructural que una q\u00fcesti\u00f3 biol\u00f2gica.<\/p>\n

En aquest mateix llibre dius que \u201cEls metges deixaven de ser metges i passaven a convertir-se en guardians del sistema binari home\/dona\u201d. A qu\u00e8 et refereixes?<\/b><\/p>\n

La gran batalla \u00e9s transformar l\u2019hegemonia que t\u00e9 l\u2019imaginari biom\u00e8dic. Tot i viure en una societat que sembla que ha fet una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 en relaci\u00f3 al seu imaginari feminista, encara en molts contextos els grans experts en temes de sexe, g\u00e8nere i sexualitat continuen sent els metges. Hem d\u2019aconseguir transformar tamb\u00e9 el seu imaginari, flexibilitzar-lo\u2026 A m\u00e9s, una feina molt important \u00e9s visibilitzar i promoure altres models i referents d\u2019homes que tenen expressions femenines i de dones que tenen expressions masculines. Cal parlar que no tothom neix mascle o femella i que no tothom s\u2019identifica com a home o com a dona.<\/p>\n

La poblaci\u00f3 trans \u00e9s molt rica i diversa i s\u2019allunya de la normativitat que la visibilitat\u00a0\u00a0<\/span>medi\u00e0tica proposa. Cal no rebutjar la riquesa de la qual partim perqu\u00e8 \u00e9s inspiradora. El m\u00e9s important \u00e9s poblar l\u2019imaginari col\u00b7lectiu amb una gran riquesa de possibilitats d\u2019exist\u00e8ncia perqu\u00e8 la gent sigui m\u00e9s lliure. Hi haur\u00e0 gent que continuar\u00e0 dient que hi ha una l\u00ednia entre el normal i el patol\u00f2gic, entre la forma correcta i esperable de viure el g\u00e8nere, etc. Mentre aquesta gent diu aix\u00f2, anem omplint l\u2019imaginari de tothom de moltes formes d\u2019exist\u00e8ncia fins que al final la seva posici\u00f3 quedi totalment relativitzada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Miquel Miss\u00e9, soci\u00f2leg i activista trans, durant l\u2019entrevista | Sandra Vicente<\/figcaption><\/figure>\n

Tamb\u00e9 parles del concepte transsexualitat normativa, et refereixes a la que impulsa el discurs m\u00e8dic?<\/b><\/p>\n

T\u00e9 a veure amb els mandats de la transsexualitat. Per exemple, acceptar que ets una persona trans per\u00f2 has de passar totalment desapercebut, el que es diu la cultura del passing de la que parlo al llibre. Hi ha una pressi\u00f3 per passar desapercebut o desapercebuda i quan no se\u2019t nota que ets una persona transsexual, ets premiat. Per exemple, jo vinc a fer aquesta entrevista i porto una samarreta compressora que fa que el meu pit no es noti i aix\u00f2 t\u00e9 un premi socialment. Si vingu\u00e9s sense aquesta semblaria trans, per aix\u00f2 si penso en treure-me-la sento que la gent m\u2019acceptar\u00e0 menys.<\/p>\n

Quan no fas una transici\u00f3 completa segons aquesta normatitivitat trans, sembla estrany. Hem de fer molta pedagogia sobre que l\u2019objectiu no \u00e9s que jo passi de A a B sin\u00f3 que jo trobi el meu lloc en la l\u00ednia entre tots dos punts. Per mi l\u2019empoderament trans passa perqu\u00e8 jo s\u00e0piga que si no em poso aquesta samarreta compressora, la gent tamb\u00e9 em premiar\u00e0. Per\u00f2 ara el que sento \u00e9s que m\u2019he de fer una mastectomia. No est\u00e0 valorat com de dif\u00edcil \u00e9s dir que no em vull operar. Hem passat d\u2019un paradigma de reivindicar el dret d\u2019operar-nos, que ens ha costat molt, a un paradigma quasi de reivindicar el dret a no operar-nos.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies patides per mirar la transsexualitat des d\u2019una mirada m\u00e8dica i patologitzadora?<\/b><\/p>\n

La principal conseq\u00fc\u00e8ncia la patim la gent trans perqu\u00e8 vivim tota la vida pensant que som nosaltres els que tenim un problema i que l\u2019hem de solucionar. El moment principal de malestar \u00e9s al principi, quan penses que no ets com els altres, que hi ha alguna cosa que no encaixa. Aquest patiment \u00e9s molt dur i \u00e9s inacceptable que jo hagi hagut de passar moments en la meva vida on pensava que la meva exist\u00e8ncia no era correcta.<\/p>\n

El principal problema del model patologitzador \u00e9s que individualitza i responsabilitza del malestar a la persona i al seu cos. S\u2019emet un missatge afirmant que jo s\u00f3c el responsable d\u2019estar millor, per\u00f2 tota la societat en t\u00e9 la responsabilitat. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si podem educar la nostra mirada per respectar la riquesa de cossos possibles i la manera de viure el cos de la gent.<\/p>\n

Al final, \u201cel cos equivocat\u201d \u00e9s un tema que ens interpel\u00b7la a totes?<\/b><\/p>\n

Tots els cossos estan equivocats, no n\u2019hi ha cap que estigui b\u00e9. El que passa \u00e9s que es parla molt del cos de les persones transsexuals perqu\u00e8 requereix un canvi de sexe. La proposta del llibre \u00e9s apel\u00b7lar a les aliances entre la gent. Jo s\u00f3c trans i potser tu no ho ets per\u00f2 est\u00e0s entenent perfectament el que t\u2019estic dient i et pot molestar i pots rebel\u00b7lar-t\u2019hi. Ens hem de preguntar a qui li interessa que hi hagi pressi\u00f3 corporal, que ens vulguem modificar el cos i que sempre estiguem una mica a disgust. Ens hem de fer c\u00e0rrec que aquesta manera de viure el cos \u00e9s profundament desigual i violenta.<\/p>\n

Una manera de reconquerir el cos \u00e9s interpel\u00b7lar la societat?<\/b><\/p>\n

Si, reconquerir el cos, ho intento explicar al llibre, no \u00e9s culpabilitzar la gent que s\u2019opera dient que no el reconqueriran. \u00c9s quasi un estat mental o una posici\u00f3. Per exemple, partint de la base que la gent es depila per pressi\u00f3 est\u00e8tica i perqu\u00e8 si no, no es veu b\u00e9, all\u00f2 important \u00e9s prendre consci\u00e8ncia cr\u00edtica. Tu et pots depilar perqu\u00e8 \u00e9s una norma sexista que est\u00e0 apuntalant els mites de la bellesa femenina, no perqu\u00e8 el teu cos estigui malament; ho saps i tot aix\u00ed ho necessites per\u00f2 no \u00e9s que tu siguis una boja que no acceptes el teu pel, sin\u00f3 que hi ha pressions socials que afecten la teva autoestima. \u00c9s aqu\u00ed on hem d\u2019assenyalar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de sempre, el discurs m\u00e9s est\u00e8s sobre transsexualitat ha afirmat que el malestar de les persones trans resideix al cos i, a m\u00e9s, que \u00e9s un problema individual que ha de solucionar cada persona. Miquel Miss\u00e9, soci\u00f2leg i activista pels drets trans, ha editat diversos llibres on parla sobre la transsexualitat i q\u00fcestiona el […]<\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":18443,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2635,2636,19,218],"class_list":["post-18442","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-binomi-de-genere","tag-imaginari-biomedic","tag-salut","tag-trans"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18442","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/99"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18442"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18442\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18442"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18442"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18442"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}