![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/copagament-4.1.png\")
<\/a><\/p>\nEn termes del % sobre el PIB, entre 2008 i 2011 la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica va passar del 6,1% al 6,7%, conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019estancament del PIB. Entre 2011 i 2016, amb creixement del PIB es mant\u00e9 en el 6,4%, igualant a la mitja de la zona euro, per\u00f2 amb un PIB que a Espanya ha crescut a un ritme superior al de la zona euro.<\/p>\n
Malgrat l\u2019increment en la despesa, persisteix una amplia diferencia en relaci\u00f3 a la despesa sanit\u00e0ria per habitant dels pa\u00efsos de la zona Euro, i per tant, l\u2019exist\u00e8ncia de marge de millora per la cobertura de la nostra sanitat p\u00fablica. El 2016, segons l\u2019OCDE, la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica per habitant a Espanya era el 50% de la de Fran\u00e7a, el 56% de la de B\u00e8lgica (en ambd\u00f3s pa\u00efsos el copagament afecta a tot el sistema sanitari) i el 88,4% del d\u2019It\u00e0lia (amb copagament a l\u2019atenci\u00f3 especialitzada, urg\u00e8ncies i farm\u00e0cia). Aquests indicadors il\u00b7lustren la paradoxa de que la nostra despesa en sanitat per habitant sigui el 63,2% de la mitja de la zona euro, mentre el PIB generat per habitant \u00e9s el 86,1% de la mitja de la zona euro.<\/p>\n
Des de la perspectiva de la despesa sanit\u00e0ria per habitant, la difer\u00e8ncia entre els dos per\u00edodes s\u2019accentua, aix\u00ed entre 2008 i 2011 creix el 2,69% i entre 2013 i 2016 creix el 8,63%. Aquesta evoluci\u00f3 contrasta amb la de la mitja de la zona euro: un creixement del 8,83% durant el primer per\u00edode, superior al d\u2019Espa\u00f1a i un creixement del 5,97% durant el segon per\u00edode, clarament per sota del creixement d\u2019Espanya despr\u00e9s de la reforma.<\/p>\n La despesa p\u00fablica en sanitat, sense computar la despesa en farm\u00e0cia segueix la mateixa tend\u00e8ncia. Entre 2008 i 2011 creix el 4,51% i entre 2013 i 2016 creix el 9,6%. Aquestes taxes de creixement son molt superiors a les de la despesa en farm\u00e0cia que baixen -5,2% entre 2008 i 2013, i creixen el 3,56% entre 2013 i 2016. Aix\u00f2 apunta a l\u2019exist\u00e8ncia de factors de creixement de la despesa p\u00fablica en sanitat m\u00e9s significatius que la despesa en farm\u00e0cia. En el per\u00edode 2013 a 2016 tamb\u00e9 caldria computar com consum farmac\u00e8utic la major aportaci\u00f3 dels pacients jubilats, que no existia en el per\u00edode anterior, amb el que l\u2019increment de la despesa encara fora superior al registrat.<\/p>\n Entre els dos per\u00edodes considerats es produeix un canvi significatiu en la despesa farmac\u00e8utica p\u00fablica total, en sentit contrari al pret\u00e8s per la reforma de 2012. Abans de la reforma, durant el per\u00edode 2008 a 2011 (Gr\u00e0fic DPFarm_G311) es redueix el -3,57%, mentrestant, entre 2013 i 2016 s\u2019incrementa el 3,26%.<\/p>\n El 2016 la despesa p\u00fablica de farm\u00e0cia per habitant (Gr\u00e0fic DFarm_Hb_G11) era equivalent al 84% de la despesa mitja per habitant de la zona euro, i nom\u00e9s el 60,4% de la mitja de Fran\u00e7a, B\u00e8lgica i It\u00e0lia: el 45,9% de Fran\u00e7a, el 61,1% de B\u00e8lgica i el 86,7% d\u2019It\u00e0lia. Aquestes difer\u00e8ncies tamb\u00e9 fan evidents amplies possibilitats d\u2019actuaci\u00f3 sobre l\u2019efici\u00e8ncia de la despesa en farm\u00e0cia, m\u00e9s enll\u00e0 del copagament.<\/p>\n Des de la perspectiva de la incid\u00e8ncia del consum farmac\u00e8utic p\u00fablic sobre la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica, la proporci\u00f3 \u00e9s semblant a la d\u2019altres pa\u00efsos europeus. El 2016 era l\u201911,02%, y en la zona euro l\u201911,52%, i la mitja de B\u00e8lgica, Fran\u00e7a i It\u00e0lia era el 12,06%. Entre 2008 i 2013 el pes de la despesa de farm\u00e0cia va baixar en -1,1 punts, mentre entre 2013 i 2016 ho va fer la meitat, nom\u00e9s en -0,47 punts . Aquestes dades son reflex de l\u2019abs\u00e8ncia de la suposada millora d\u2019efici\u00e8ncia que s\u2019hauria de produir amb l\u2019ampliaci\u00f3 del copagament farmac\u00e8utic.<\/p>\n L\u2019augment de la pressi\u00f3 pol\u00edtica i medi\u00e0tica per justificar la introducci\u00f3 de sistemes de copagament farmac\u00e8utic ha coincidit temporalment amb les dures i injustes retallades de la despesa en la sanitat p\u00fablica, amb l\u2019establiment de restriccions d\u2019acc\u00e9s al sistema de sanitat p\u00fablica i amb accions destinades a desmantellar progressivament la cobertura del Sistema Nacional de Salut. El discurs del copagament, justificat per l\u2019ajust fiscal i per les suposades i no contrastades millores en l\u2019efici\u00e8ncia, contribueixen per una part a dotar d\u2019un marc ideol\u00f2gic de suport d\u2019aquestes pol\u00edtiques, i per una altra, facilita deixar en segon pla dues q\u00fcestions ineludibles: el regressiu sistema fiscal vigent i l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un elevat frau fiscal. Un entorn gens favorable per un Estat del Benestar d\u00e8bil com el nostre. Amb aquests antecedents \u00e9s dif\u00edcil justificar, com a causa priorit\u00e0ria a combatre, l\u2019\u00fas excessiu o inadequat dels serveis p\u00fablics de sanitat.<\/p>\n Per Andreu M\u00e1s Collell (El Pa\u00eds, 3 de maig de 2012): \u201cel copagament constitueix l\u2019\u00fanica forma significativa d\u2019augmentar els ingressos per finan\u00e7ar de la sanitat sense reduir l\u2019oferta de prestacions\u201d. En sentit contrari, per Rafael Abengoa (M\u00e8tode, 25 de mar\u00e7 de 2013): \u201cni el copagament, ni les retallades serveixen per que la sanitat sigui m\u00e9s sostenible i millori la qualitat de la cura\u201d i indica com l\u00ednia d\u2019actuaci\u00f3 la medicina proactiva: \u201ccal dissenyar una s\u00e8rie de programes per convertir el domicili en el centre de la cura i refor\u00e7ar l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Amb m\u00e9s atenci\u00f3 prim\u00e0ria i menys hospitals, es pot prevenir l\u2019ingr\u00e9s d\u2019un 50% de les persones\u201d. Es tracta d\u2019impedir que la gent empitjori, \u00e9s a dir, el contrari d\u2019un dels efectes identificats provocats per el copagament.<\/p>\n La causa de la crisi no resideix en els suposats abusos del sistema sanitari, ni en el d\u00e8ficit p\u00fablic. \u00c9s la crisi econ\u00f2mica la que afecta a la salut dels ciutadans i al sistema sanitari, no al rev\u00e9s. No obstant, la crisi ha sigut un pretext per activar, amb la reforma de 2012, el desmantellament del sistema sanitari p\u00fablic (amb retallades pressupost\u00e0ries, amb ampliacions del copagament, i trocejant l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria en una sanitat privada per persones riques, una seguretat social per els assalariats i classes mitges, i ajuts socials (benefic\u00e8ncia) per la poblaci\u00f3 pobre) La reforma tamb\u00e9 ha conduit a l\u2019ampliaci\u00f3 del d\u00e8ficit en despesa social i sanit\u00e0ria per habitant a Espanya en relaci\u00f3 amb al dels pa\u00efsos del nostre entorn, i tamb\u00e9 al que permetria el nivell del PIB per habitant.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 del copagament farmac\u00e8utic hi ha marge per actuar. El segon Informe Vilardell (mar\u00e7 de 2010) formula algunes propostes com: el consum de gen\u00e8rics, actuar sobre la presentaci\u00f3 de les dosificacions, actuar sobre l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019efici\u00e8ncia i dels resultats en salut, revisar els cat\u00e0legs de f\u00e0rmacs amb criteris de cost-efectivitat i de la seguretat, garantir que les m\u00fatues i asseguradores laborals assumeixin el cost dels tractaments de les malalties laborals. I, tamb\u00e9: actuar tamb\u00e9 sobre la demanda de f\u00e0rmacs a trav\u00e9s de refor\u00e7ar les comissions farmacoterap\u00e8utiques, la difusi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 contrastada, dotar d\u2019instruments de suport a la prescripci\u00f3, seguiment de consums en les respectives \u00e0rees d\u2019influ\u00e8ncia, recerca en cost-efectivitat, i la formaci\u00f3 dels professionals. Son actuacions en la direcci\u00f3 del que es coneix com les tres fitesi<\/a>: millor salut, millor atenci\u00f3, menor cost.<\/p>\n Nom\u00e9s \u00e9s possible millorar promovent m\u00e9s responsabilitat del conjunt del sistema sanitari i de tots els ciutadans. La sanitat \u00e9s una conting\u00e8ncia l\u2019atenci\u00f3 de la qual \u00e9s un dels pilars que garanteixen la igualtat d\u2019oportunitats. La sanitat p\u00fablica constitueix una de les propostes b\u00e0siques per una ampla concertaci\u00f3 social, d\u2019un nou contracte social (Anton Costas, 2017) )ii<\/a> que faci possible un entorn social sostenible i democr\u00e0tic. Una concertaci\u00f3 social que substitueixi la societat de la por i la incertesa per una de m\u00e9s solid\u00e0ria, amb restriccions, per\u00f2 indubtablement amb m\u00e9s possibilitats.<\/p>\n Si el resultat del copagament farmac\u00e8utic dels pensionistes \u00e9s incert, o negatiu, i els seus efectes recauen sobre m\u00e9s de 10,5 milions de pensionistes i les seves fam\u00edlies, entre els que hi trobem els que suporten gran part de les desigualtats, haur\u00edem de preguntar-nos si val la pena augmentar aquestes situacions de risc, causar efectes no desitjats en salut, i incrementar a mig termini la despesa p\u00fablica en sanitat amb pol\u00edtiques com la de la reforma de 2012. Amb aquests v\u00edmets, podem preguntar-nos si no fora prudent, fins que no disposem d\u2019un millor equipatge, la reducci\u00f3 o eliminaci\u00f3 dels copagaments farmac\u00e8utics. Sense copagament. Per qu\u00e8 no?<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nSense copagament \u00bfper qu\u00e8 no?<\/h3>\n