{"id":18514,"date":"2019-01-20T22:30:38","date_gmt":"2019-01-20T21:30:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18514"},"modified":"2019-01-20T22:30:38","modified_gmt":"2019-01-20T21:30:38","slug":"un-50-dels-medicaments-prescrits-en-el-sistema-de-salut-son-innecessaris-i-en-alguns-casos-mes-perjudicials-que-beneficiosos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/01\/20\/un-50-dels-medicaments-prescrits-en-el-sistema-de-salut-son-innecessaris-i-en-alguns-casos-mes-perjudicials-que-beneficiosos\/","title":{"rendered":"\u00abUn 50% dels medicaments prescrits en el sistema de salut s\u00f3n innecessaris i, en alguns casos, m\u00e9s perjudicials que beneficiosos\u00bb"},"content":{"rendered":"

\u201cM’enrecordo d’un llibre que vaig llegir fa una mica m\u00e9s d’un any de David Healy, professor de psiquiatria i farmacologia del pa\u00eds de gales<\/a>.\u00a0<\/span>E<\/span>n e<\/span>ll explica que havia conegut dos tipus de metges amb la mort dels seus pares: els que volien intervenir molt sobre la malaltia, perqu\u00e8 s’oblidaven del conjunt de la persona; i els metges que veien una persona, no una malaltia, i tenien actituds molt diferents. Crec que era el seu pare, <\/span>a qui el van conv\u00e8ncer d’operar un c\u00e0ncer de colon. Tenia 86 anys i moltes altres coses per l’edat i <\/span>va morir de les complicacions postoperat\u00f2ries. No calia operar un c\u00e0ncer de colon amb aquesta edat\u201d. <\/span><\/p>\n

Joan-Ramon Laporte valora aix\u00ed que s\u00ed que hi ha una <\/span>medicina que mira les persones per\u00f2 <\/span>que \u201c<\/span>per influ\u00e8ncia de la ind\u00fastria <\/span>farmac\u00e8utica<\/span> per\u00f2 tamb\u00e9 <\/span>de la <\/span>ind\u00fastria<\/span> diagn\u00f2stica, <\/span>cada cop \u00e9s miren m\u00e9s els indicadors i menys les persones\u201d.<\/span><\/p>\n

L<\/span>aporte \u00e9s catedr\u00e0tic de farmacologia i ha estat cap de farmacologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i director de l’Institut Catal\u00e0 de Farmacologia. <\/span>La seva experi\u00e8ncia, com ell mateix explica, s’ha desenvolupat entorn el descobriment i l’avaluaci\u00f3 dels efectes indesitjats dels medicaments, estudis d’utilitzaci\u00f3 i auditoria dels medicaments, l’elaboraci\u00f3 de protocols i en informe d’avaluaci\u00f3 de nous medicaments i protocols de recerca. Explica que,quan va comen\u00e7ar a donar classes es va adonar que en el llibre mare de farmacologia, anomenat Goodman & Gilman, parlava <\/span>d’uns medicaments <\/span>que, en comparar-los amb e<\/span>ls 20 m\u00e9s consumits a Catalunya, nom\u00e9s <\/span>en <\/span>sortia 1. \u201cV<\/span>iv\u00edem en un m\u00f3n totalment diferent i v<\/span>aig pensar qu\u00e8 pod\u00edem fer per prendre medicaments realment \u00fatils: aix\u00ed va comen\u00e7ar el meu activisme <\/span>per la vigil\u00e0ncia dels efectes adversos i pe<\/span>r consumir medicaments necessaris\u201d. <\/span>Aquest activisme s’ha tradu\u00eft entre d’altres en crear una fitxa de cadascun dels articles que s’ha llegit des que va acabar la carrera. Amb l’aparici\u00f3 d’Internet va haver de digitalitzar-ne 26.000 fitxes. Ara, potser en duu m\u00e9s de 90.000 i tots s\u00f3n dins una web de la Fundaci\u00f3 de l’Institut Catal\u00e0 de Farmacologia<\/a>. \u201cLlegeixo tant que no ho recordo per\u00f2 l’ordinador s\u00ed: jo s\u00f3c el que penso i ell \u00e9s la meva mem\u00f2ria, i a m\u00e9s d’acc\u00e9s p\u00fablic!\u201d. <\/span><\/p>\n

L<\/span>‘extensa lectura i els treballs que ell mateix ha realitzat el porten a declarar que els medicaments sens dubte s\u00f3n un progr\u00e9s per\u00f2 que estan sent mal utilitzats. <\/span>A l’any 19<\/span>8<\/span>5, <\/span>a Espanya, cada ciutad\u00e0 rebia de mitjana 10 prescripcions per any, els joves no en rebien quasi cap i els vells en rebien m\u00e9s. L’any 2011 va arribar a 19,8 <\/span>i ara hem tornat a arribar a 19,8. <\/span>Compartint aquestes dades, Joan-Ramon Laporte fa veure que e<\/span>n aquest per\u00edode l’exposici\u00f3 de la poblaci\u00f3 espanyola als medicaments s’ha duplicat <\/span>i, per tant, a<\/span>ix\u00f2 causa el doble de iatrog\u00e8nia <\/span>o, fins i tot, <\/span>m\u00e9s del doble, <\/span>ja que<\/span> com m\u00e9s medicaments, <\/span>m\u00e9s<\/span> interaccions farmacol\u00f2giques. <\/span>Denuncia en aquest sentit que <\/span>entre els indicadors de qualitat assistencial dels metges es t\u00e9 en compte quins medicaments prescriuen per\u00f2 no la quantitat: \u201c<\/span>h<\/span>i ha molta gent que pren un medicament per\u00f2 despr\u00e9s ning\u00fa se’n cuida de dir-li para ja\u201d. \u201cLa gent ha de preguntar al metge quin \u00e9s l’objectiu, si terap\u00e8utic o preventiu <\/span>o de quin tipus<\/span>, per quan<\/span>t<\/span> de temps, i si pot interactuar de manera desfavorable amb els medicaments que ja est\u00e0 prenent\u201d, <\/span>aconsella Laporte.<\/span><\/p>\n

Les xifres mitjanes de consum de medicaments a l’estat espanyol fan que de cada 100 euros que es destinen a sanitat, 29,6 vagin a pagar la factura farmac\u00e8utica. Laporte apunta que els <\/span>estudis que <\/span>s’han fet a<\/span>qu\u00ed a Catalunya diuen que \u201ccom a m\u00ednim un 50% dels medicaments prescrits en el sistema de salut s<\/span>\u00f3<\/span>n innecessaris i en alguns casos contraindicats, s<\/span>\u00f3<\/span>n m\u00e9s perjudicials que beneficiosos. Per exemple antidepressius en nens\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Joan-Ramon Laporte, catedr\u00e0tic en farmacologia \/ Sandra Vicente<\/figcaption><\/figure>\n

T<\/span>ornant doncs a quin tipus de medicina s’est\u00e0 desenvolupant, Laporte assegura que aquesta cada cop \u201c<\/span>mira m\u00e9s indicadors i menys persones: miren el colesterol, miren la densitat mineral \u00f2ssia per\u00f2 no el conjunt de la persona. Hi ha una exageraci\u00f3 de les malalties i dels factors de risc\u201d. <\/span>Per explicar aix\u00f2 posa com exemple que es tracti<\/span> la densitat mineral \u00f2ssia, que no \u00e9s m\u00e9s que una variable escassament predictiva del risc de factura de f\u00e8mur i que comporta l’\u00fas de medicaments, en comptes de promoure mesures per reduir els factors de risc de caiguda. <\/span><\/p>\n

J<\/span>ustifica q<\/span>ue es miri el colesterol o la pressi\u00f3 arterial en comptes del risc cardiovascular o la densitat mineral \u00f2ssia en comptes del risc de fractura <\/span>perqu\u00e8 aix\u00ed es <\/span>beneficia a les empreses que comercialitzen amb les proves diagn\u00f2stiques i tamb\u00e9 a les emp<\/span>r<\/span>eses que venen els medicaments que suposadament corregeixen els factors de risc<\/span><\/p>\n

Un altre element que Laporte destaca sobre com est\u00e0 canviant la medicina \u00e9s la <\/span>medicalitzaci\u00f3 del malestar. <\/span>Com ja explicava <\/span>el psiquiatra <\/span>Alberto Lobo Ortiz en una entrevista per aquest diari, <\/span>\u201c<\/span>l<\/span><\/a>a hiperindividualitzaci\u00f3 d\u2019aquesta societat neoliberal transforma el patiment en malaltia i el medicalitza\u201d<\/a>. <\/span><\/span>En la mateixa l\u00ednia, Laporte apunta que \u201cl<\/span><\/span>a tristesa ve etiquetada com a depressi\u00f3 i en <\/span>conseq\u00fc\u00e8ncia<\/span> es tractada amb medicaments. La <\/span>menopausa<\/span> ve tractada com a malaltia i per tant amb medicaments… <\/span>independentment<\/span> que es pugui<\/span>n<\/span> tractar s\u00edmptom<\/span>es<\/span> com els fogots es fa de la <\/span>menopausa<\/span> una patologia general\u201d. <\/span>En el seu parer, a<\/span>ix\u00f2 fa que les percepcions socials tamb\u00e9 hagin canviat o alguns processos les hagin fet canviar. <\/span>\u201cH<\/span>i ha molta gent que pensa que els medicaments s\u00f3n m\u00e0gics: que si est\u00e0s trist, prens un medicament deixes d’estar-ho o que si tens el colesterol alt prens una estatina ja no tindr\u00e0s un infart. <\/span>To<\/span>ta aquesta medicalitzaci\u00f3 fa que la gent busqui en el sistema sanitari respostes a problemes que el metge de cap\u00e7alera ha d’entendre i ha de comp<\/span>a<\/span>rtir i ha de con\u00e8ixer perqu\u00e8 no s\u00f3n purament problemes de diagn\u00f2stic tecnol\u00f2gic\u201d.<\/span><\/p>\n

Laporte tamb\u00e9 opina que la<\/span> percepci\u00f3 que qualsevol problema trobar\u00e0 la soluci\u00f3 en un medicament <\/span>p<\/span>assa tamb\u00e9 amb proves diagn\u00f2stique<\/span>s: \u201cq<\/span>uanta gent t\u00e9 mal d’esquena durant molts mesos, li fan una resson\u00e0ncia i es cura? La resson\u00e0ncia era diagn\u00f2stica, no terap\u00e8utica\u201d. <\/span><\/p>\n

N<\/span>o responsabilitza els pacients sobre aquestes din\u00e0miques sin\u00f3 que apunta a una q\u00fc<\/span>esti\u00f3 <\/span>d<\/span>e mal govern del sistema de salut que pret<\/span>\u00e9<\/span>n que els metges millorin la seva pr\u00e0ctica <\/span>a base d’aplicaci\u00f3 de protocols i de guies de pr\u00e0ctica cl\u00ednica <\/span>que, afegeix, estan inspirades en gran part <\/span>per laboratoris farmac\u00e8utics i e<\/span>n molts casos les <\/span>financen.<\/span> Despr\u00e9s, explica \u201ce<\/span>s mesuren els indicadors de qualitat assistencial per les coses que diuen les guies de pr\u00e0ctica cl\u00ednica per\u00f2 aquestes per la inspiraci\u00f3 dels laboratoris per una banda i despr\u00e9s perqu\u00e8 s\u00f3n guies de malalties <\/span>a\u00efllades<\/span>, fan que els pacients rebin molts m\u00e9s medicaments dels que necessiten o que poden tolerar\u201d.<\/span><\/p>\n

H<\/span>o exemplifica amb <\/span>una persona amb diabetis que hagi fet un infart de miocardi i tingui una insufici\u00e8ncia card\u00edaca. \u201c<\/span>Per protocols<\/span> prendr\u00e0 un o dos medicaments per la diabetis, un a<\/span>n<\/span>tiagregant plaquetari o dos, una estatina, un bloquejador… Potser li augmenten la dosi d’un dels medicaments i tamb\u00e9 li posaran un <\/span>di\u00fcr\u00e8tic.<\/span> A m\u00e9s, aquest pacient que t\u00e9 una insufici\u00e8ncia card\u00edaca, que t\u00e9 menys capacitat f\u00edsica des de l’infart, se’l veu que es mou poc i a m\u00e9s se’l considera deprimit perqu\u00e8 s’ha posat trist… naturalment perqu\u00e8 s’ha posat malalt i abans no ho estava <\/span>per\u00f2 davant d’aix\u00f2 <\/span>li donen un antidepressiu. I com pren tants medicaments li donen tamb\u00e9 un omeprazol per protegir <\/span>l’est\u00f3mac<\/span> encara que sigui de manera injustificada\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Joan-Ramon Laporte, catedr\u00e0tic en farmacologia \/ Sandra Vicente<\/figcaption><\/figure>\n

Casos com aquest fan que a C<\/span>atalunya t<\/span>inguem <\/span>entre 7 i 800.000 persones que prenen simult\u00e0niament cinc medicaments a c\u00e0rrec del CatSalut m\u00e9s els que prenguin per altres vies. I tenim unes 100.000 persones que prenen m\u00e9s de 10 medicaments al dia. <\/span>Laporte indica que a<\/span>ix\u00f2 est\u00e0 generant una patologia causada per medicaments <\/span>i afegeix, citant a altres autors, que<\/span> els medicaments s\u00f3n una causa molt important de mort: <\/span>de fet, hi ha veus que diuen que \u00e9s<\/span> la tercera causa de mort encara que no es pugui quantificar. \u201cTu classifiques les causes de mort com directes, segons l’aparell o sistema afectat, o indirectes, que serien el tabac o els medicaments. <\/span>Com e<\/span>ls medicaments poden produir c\u00e0ncer, la mort v<\/span>indr\u00e0<\/span> quantificada com c\u00e0ncer. No vull dir que no hem de prendre medicaments per\u00f2 s\u00ed que hem de reduir el nombre que prenem i sobretot la polimedicalitzaci\u00f3 de la gent gran\u201d. <\/span><\/p>\n

L<\/span>aporte tamb\u00e9 t\u00e9 temps per parlar sobre patents i sobre els interessos de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. <\/span>Veu com una m<\/span>anipulaci\u00f3 del pensament m\u00e8dic que l’Ag\u00e8ncia Europea del Medicament, que en la <\/span>s<\/span>eva opini\u00f3 serveix m\u00e9s a interessos que a la ciutadania, <\/span>quan aprova u<\/span>n medicament <\/span>tothom corre a <\/span>prescriure’l <\/span>quan aquest <\/span>simplement complia els requisits legals per donar-li la llum verda de comercialitzaci\u00f3. <\/span>Laporte defensa que aquest medicaments que s’aproven i es determinen com efica\u00e7os no tenen perqu\u00e8 ser millors que altres que ja existien. Critica de fet que el 5<\/span>0% dels assaigs cl\u00ednics al m\u00f3n no h<\/span>an<\/span> estat publicats: \u201c<\/span>\u00e9<\/span>s obligatori que per llei si comences un assaig el registris per\u00f2 en molts <\/span>estats<\/span> despr\u00e9s no \u00e9s obligatori publicar-ho. La legislaci\u00f3 acostuma a definir l’efic\u00e0cia com a superioritat al placebo en un o dos assaigs cl<\/span>\u00ed<\/span>nics. Ara, la llei no diu que <\/span>especifiquis<\/span> si l’assaig s’ha fet 8 cops <\/span>abans d’aconseguir-ho.<\/span> Ara ja no val l’excusa de que no te l’han acceptat a cap revista perqu\u00e8 penjar-los a internet \u00e9s gratis\u201d.<\/span><\/p>\n

No fer-ho, per Laporte, \u201c\u00e9s una manipulaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i de la ci\u00e8ncia. A la vegada \u00e9s una greu falta \u00e8tica perqu\u00e8 quan un investigador fa un assaig cl\u00ednic i li demana a alg\u00fa que participi impl\u00edcitament o explicita li diu que aix\u00f2 \u00e9s pel progr\u00e9s cient\u00edfic. Per\u00f2 el progr\u00e9s i la ci\u00e8ncia si s\u00f3n secrets no s\u00f3n progr\u00e9s ni s\u00f3n ci\u00e8ncia. Les persones que participen tenen dret a que els resultats es publiquin\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cM’enrecordo d’un llibre que vaig llegir fa una mica m\u00e9s d’un any de David Healy, professor de psiquiatria i farmacologia del pa\u00eds de gales.\u00a0En ell explica que havia conegut dos tipus de metges amb la mort dels seus pares: els que volien intervenir molt sobre la malaltia, perqu\u00e8 s’oblidaven del conjunt de la persona; i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18515,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[2648,358,292,2649,272],"class_list":["post-18514","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-farmacologia","tag-industria","tag-industria-farmaceutica","tag-joan-ramon-laporte","tag-medicalitzacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18514","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18514"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18514\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18514"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18514"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18514"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}