La Josepa Forn va estudiar psicologia i pedagogia i treballava en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3 especial. D’un dia per l’altre va patir un ictus i la seva vida va canviar dr\u00e0sticament. Explica que va passar per diferents estats per acostumar-se a la seva nova realitat per\u00f2 que si ha tirat endavant ha estat gr\u00e0cies als professionals i a tots aquells que han estat al seu costat per\u00f2 tamb\u00e9, i sobretot, a l’actitud.<\/p>\n
\u00abJo no podia moure el costat esquerre, per\u00f2 avui puc jugar amb els meus n\u00e9ts i ser feli\u00e7. \u00c9s molt important l’actitud. Vaig passar per una depressi\u00f3 molt forta perqu\u00e8 passar de poder-ho fer tot,\u00a0ser una persona molt activa, ser aut\u00f2noma, treballar, i m\u00e9s si, com a mi, la teva professi\u00f3 t’agrada, a no poder fer res i haver de prejubilar-te \u00e9s molt dur\u00bb. Forn, ha explicat la seva experi\u00e8ncia durant l’acte ‘L’Ictus: l’estat de la q\u00fcesti\u00f3. El m\u00e8dic i el pacient’ que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelon\u00e8s i va ser el primer dels tres debats que es realitzaran dins el cicle ‘Sanitat: l’estat de la q\u00fcesti\u00f3’. Un cicle\u00a0on es parlar\u00e0 amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat a Catalunya: Ictus, cardiopaties i c\u00e0ncer.<\/p>\n
En aquesta primera pon\u00e8ncia Josepa Forn, pacient d’\u00e8xit, ha volgut deixar clar que malalties com l’Ictus es pot tirar endavant. De fet, en patir l’ictus, i retornant a la idea de l’actitud que compartia, recorda que si b\u00e9 al principi la dutxaven en una llitera, despr\u00e9s va demanar que la dutxessin dreta i en uns dies ja va demanar un caminador. Aix\u00ed, m\u00e9s enll\u00e0 d’una rehabilitaci\u00f3 necess\u00e0ria, cal mostrar-se predisposat i, segons Forn, feli\u00e7. Aquesta \u00e9s la idea que ha volgut transmetre amb el seu llibre \u00abDonant un xic de felicitat\u00bb, que va escriure despr\u00e9s de realitzar un curs d’escriptura i un altre de teologia.<\/p>\n
A part de l’actitud posterior calen dos elements indispensables per actuar davant un ictus: el temps i l’atenci\u00f3 especialitzada. Per parlar sobre aix\u00f2, l’acte va comptar amb la pres\u00e8ncia del doctor Jos\u00e9 \u00c1lvarez Sabin, cap del servei de neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. \u00c1lvarez, a m\u00e9s de ser el doctor de Josepa Forn, tamb\u00e9 ha format part de m\u00faltiples grups de treball i comit\u00e8s i ha coordinat el grup de treball ‘Malalts amb ictus’ i diversos protocols i guies de pr\u00e0ctica cl\u00ednica.<\/p>\n
Des d’aquest coneixement, \u00c1lvarez ha explicat en qu\u00e8 consisteix un ictus i els tipus que hi ha. Dades que ha volgut ressaltar de l’estat actual de l’ictus, situen aquesta malaltia com la segona causa de mort i la primera en dones. A m\u00e9s, \u00e9s la primera causa de discapacitat, la segona de dem\u00e8ncia – sent un factor de risc d’Alzheimer-, la primera causa d’epil\u00e8psia i una important causa de depressi\u00f3. Per altra banda, per l’entorn immediat, el 80% de les persones que han patit un ictus necessiten un cuidador. Un 35% de les persones que assumeixen aquest rol s\u00f3n persones en actiu. D’aquestes, 3 de cada 10 han de deixar de treballar. L’impacte d’un ictus t\u00e9 doncs tamb\u00e9 un impacte social important.<\/p>\n
\u00c1lvarez ha explicat tamb\u00e9 durant la seva pon\u00e8ncia que, donat que l’esperan\u00e7a de vida s’ha doblat en l’\u00faltim segle, l’ictus cada cop ser\u00e0 m\u00e9s freq\u00fcent. De fet, una de cada cinc persones majors de 45 anys patiran un ictus al llarg de la seva vida. L’ictus augmentar\u00e0 en un 34%, les seq\u00fceles un 25% i la mort un 45%, ja que hi haur\u00e0 m\u00e9s volum de poblaci\u00f3 en edat de patir-ne.<\/p>\n
Davant d’aix\u00f2, \u00c1lvarez no ha parat de repetir una paraula al llarg de tota la seva pon\u00e8ncia: temps. I \u00e9s que per cada minut que el cervell est\u00e0 mal irrigat es perden dos milions de neurones. Ser-hi a temps \u00e9s doncs fonamental, ja que a m\u00e9s fins a les 24 hores hi ha una operaci\u00f3 clau que acostuma a ser d’\u00e8xit. Aquesta consisteix a introduir un cat\u00e8ter que creua el co\u00e0gul que ha obturat l’arteria que est\u00e0 impedint que la sang circuli b\u00e9 pel cervell. Es desplega aleshores una malla i, aquesta, despr\u00e9s, en ser estirat el cat\u00e8ter, arrossega el co\u00e0gul i desobtura el pas.<\/p>\n
El doctor \u00c1lvarez tamb\u00e9\u00a0 ha volgut la seva pon\u00e8ncia per explicar qu\u00e8 \u00e9s, com actua, com es prev\u00e9 i com es tracta l’ictus per explicar els seus or\u00edgens. Situa els primers coneixements sobre l’ictus en l’\u00e8poca d’Hip\u00f2crates, 500 anys abans de Crist. Aleshores l’anomenaven apoplexia i volia dir colpejat violentament. Aleshores es creia el cervell com un \u00f2rgan desprove\u00eft de sang i es van trigar m\u00e9s de 21 segles en trencar amb aix\u00f2.<\/p>\n
L’any 1628, Harvey va descriure la circulaci\u00f3 de la sang per\u00f2 no \u00e9s fins 30 anys despr\u00e9s que Wepfer descriu la circulaci\u00f3 cerebral. El 1761, Morgagni va distingir dos tipus d’apoplexia i, 100 anys despr\u00e9s, l’any 1856, Virchow diferencia la trombosi de l’emb\u00f2lia. \u00c9s finalment a l’any 1968 quan es parla per primera vegada d’ictus per\u00f2 fins l’any 1977 no es considera com tractable.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Josepa Forn va estudiar psicologia i pedagogia i treballava en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3 especial. D’un dia per l’altre va patir un ictus i la seva vida va canviar dr\u00e0sticament. Explica que va passar per diferents estats per acostumar-se a la seva nova realitat per\u00f2 que si ha tirat endavant ha estat gr\u00e0cies als […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18525,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1251,1252,111],"class_list":["post-18524","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-amics-uab","tag-cicle","tag-ictus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18524","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18524"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18524\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18524"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18524"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18524"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}