{"id":18529,"date":"2019-01-21T22:29:57","date_gmt":"2019-01-21T21:29:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18529"},"modified":"2019-01-21T22:29:57","modified_gmt":"2019-01-21T21:29:57","slug":"almenys-800-000-dones-a-espanya-estan-en-risc-dun-embaras-no-desitjat-per-no-usar-anticonceptius","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/01\/21\/almenys-800-000-dones-a-espanya-estan-en-risc-dun-embaras-no-desitjat-per-no-usar-anticonceptius\/","title":{"rendered":"Almenys 800.000 dones a Espanya estan en risc d&#8217;un embar\u00e0s no desitjat per no usar anticonceptius"},"content":{"rendered":"<p>Un 27,8% de les dones a Espanya entre 15 i 49 anys no utilitzen m\u00e8todes anticonceptius. La dada s&#8217;extreu de l&#8217;informe biennal de l&#8217;Observatori de la Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 (SEC), i es mant\u00e9 estable: el 2016 eren el 24,8%, el 2014 el 27,3%. No obstant aix\u00f2, la xifra no \u00e9s tan alarmant com sembla. Amb el desagregat de les respostes amb les raons per a no emprar-los, i llevant a les que no els necessiten, la SEC estima que el percentatge de dones que \u00abte\u00f2ricament\u00bb est\u00e0 en risc d&#8217;embar\u00e0s no planificat \u00e9s \u00abbaix\u00bb: entorn del 7% de la poblaci\u00f3 femenina en aquestes edats. Es tradueix en 795.000 dones, segons el cens de l&#8217;INE.<\/p>\n<p><iframe id=\"datawrapper-chart-mJlH0\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important;\" src=\"\/\/datawrapper.dwcdn.net\/mJlH0\/7\/\" height=\"524\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">if(\"undefined\"==typeof window.datawrapper)window.datawrapper={};window.datawrapper[\"mJlH0\"]={},window.datawrapper[\"mJlH0\"].iframe=document.getElementById(\"datawrapper-chart-mJlH0\"),window.addEventListener(\"message\",function(a){if(\"undefined\"!=typeof a.data[\"datawrapper-height\"])for(var b in a.data[\"datawrapper-height\"])if(\"mJlH0\"==b)window.datawrapper[\"mJlH0\"].iframe.style.height=a.data[\"datawrapper-height\"][b]+\"px\"});<\/script><\/p>\n<p>La SEC, que encara que t\u00e9 intenci\u00f3 de corregir-ho ara com ara nom\u00e9s pregunta a dones, explica aquesta reducci\u00f3 del 27,8% al 7% dividint a les usu\u00e0ries del q\u00fcestionari en dos grups. En primer lloc, un, ampli, de dones que no mantenen relacionis \u2013heterosexuals o homosexuals\u2013. En segon, un altre en el qual col\u00b7loquen a les que no usen anticonceptius per\u00f2 s\u00ed que tenen sexe amb certa regularitat. En aquest segon, al seu torn, es compten, d&#8217;una banda, les que no els precisen perqu\u00e8 elles o les seves parelles s\u00f3n est\u00e8rils, s\u00f3n lesbianes, volen tenir fills o estan ja en per\u00edode de gestaci\u00f3. Per un altre, les que efectivament estan en risc. Entre les raons que addueixen aquestes \u00faltimes estan \u00abtenir parella estable\u00bb, \u00abefectes secundaris\u00bb, \u00abdesinter\u00e8s\u00bb, \u00abincomoditat\u00bb, \u00abla seva parella no vol\u00bb o, un 5,3%, \u00abaltres motius\u00bb, sense especificar. I de la suma de tot es treu aquest orientatiu 7% en risc del total de dones en edat f\u00e8rtil.<\/p>\n<p><iframe id=\"datawrapper-chart-jYwKO\" style=\"width: 0; min-width: 100% !important;\" src=\"\/\/datawrapper.dwcdn.net\/jYwKO\/2\/\" height=\"752\" frameborder=\"0\" scrolling=\"no\"><\/iframe><script type=\"text\/javascript\">if(\"undefined\"==typeof window.datawrapper)window.datawrapper={};window.datawrapper[\"jYwKO\"]={},window.datawrapper[\"jYwKO\"].iframe=document.getElementById(\"datawrapper-chart-jYwKO\"),window.addEventListener(\"message\",function(a){if(\"undefined\"!=typeof a.data[\"datawrapper-height\"])for(var b in a.data[\"datawrapper-height\"])if(\"jYwKO\"==b)window.datawrapper[\"jYwKO\"].iframe.style.height=a.data[\"datawrapper-height\"][b]+\"px\"});<\/script><\/p>\n<p>En realitat, la proporci\u00f3 de dones en perill de tenir un embar\u00e0s no desitjat \u00e9s major. Jos\u00e9\u00a0Vicente\u00a0Gonz\u00e1lez, ginec\u00f2leg i portaveu\u00a0de la SEC, incideix que \u00abaix\u00f2 \u00e9s un risc te\u00f2ric. No es correspon amb la realitat que vivim i amb la xifra d&#8217;embarassos no planificats que ens donen les estad\u00edstiques del Ministeri\u00bb. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 ho estan les que usen anticonceptius per\u00f2 fan \u00abun \u00fas incorrecte i inconsistent, el preservatiu no s&#8217;utilitza sempre, es col\u00b7loca tard, la p\u00edndola s&#8217;oblida, etc. Per tant hem d&#8217;insistir no nom\u00e9s en l&#8217;\u00fas, sin\u00f3 en el bon \u00fas. Hi ha un grup de dones que, \u00e0dhuc estant cobertes per un m\u00e8tode anticonceptiu, per problemes d&#8217;\u00fas o fallada es queden embarassades. Una cosa s\u00f3n les condicions perfectes, una altra la vida real\u00bb.<\/p>\n<p>Les respostes, tant en aquest tipus de q\u00fcestionaris com en consulta, assegura Gonz\u00e1lez, solen ser sinceres, per\u00f2 \u00abhi ha un problema de conscienciaci\u00f3. Una persona pot pensar que ho est\u00e0 fent b\u00e9, per\u00f2 no. Respon que ho usa sempre per\u00f2 \u00e9s &#8216;gaireb\u00e9 sempre&#8217; i no, has d&#8217;usar-ho sempre. Aqu\u00ed radica la difer\u00e8ncia entre risc te\u00f2ric i real\u00bb. \u00abUna dona et diu que es pren la p\u00edndola per\u00f2 just aquest mes se li va oblidar una. Aix\u00f2 s&#8217;escapa d&#8217;aquest 7% al qual ens referim\u00bb, continua.<\/p>\n<p>Tant en l&#8217;acc\u00e9s com en el bon \u00fas hi ha a m\u00e9s difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques. \u00ab\u00c9s una constant des de fa anys i globalment\u00bb, explica Gonz\u00e1lez. \u00abEncara que sempre es posin en el mateix sac, cal diferenciar entre el nivell social, l&#8217;educatiu, i l&#8217;econ\u00f2mic, perqu\u00e8 impliquen coses diferents\u00bb, matisa. \u00c9s entre les dones de rendes m\u00e9s baixes entre les quals menys s&#8217;usen anticonceptius: un 33,4% contesten que no ho fan. Entre les quals tenen rendes mitjanes i mitjanes-baixes ronda el 25%, encara que en alts puja a 29,4%. Quant al nivell d&#8217;estudis, un 35,4% de les dones amb estudis primaris diuen no emprar res, i baixa al 26,7% entre les quals tenen t\u00edtols universitaris.<\/p>\n<p>\u00abQue hi hagi difer\u00e8ncies en educaci\u00f3 implica tamb\u00e9 difer\u00e8ncies en l&#8217;acc\u00e9s a l&#8217;educaci\u00f3 sexual que han tingut o tenen, aqu\u00ed est\u00e0 el preocupant\u00bb, incideix Gonz\u00e1lez. I aix\u00f2, en l&#8217;actualitat, dep\u00e8n en gran manera de les comunitats aut\u00f2nomes. \u00abCom l&#8217;educaci\u00f3 sexual al nostre pa\u00eds no est\u00e0 integrada en el curr\u00edculum escolar, algunes comunitats compten amb programes alternatius d&#8217;educaci\u00f3 sexual i unes altres no\u00bb, recorda Raquel\u00a0Hurtado\u00a0des de la Federaci\u00f3 Estatal de Planificaci\u00f3 Familiar.<\/p>\n<p>\u00abInequitat\u00bb per comunitats aut\u00f2nomes<br \/>\nL&#8217;acc\u00e9s i \u00fas dels anticonceptius \u00e9s, en general i com l&#8217;educaci\u00f3 sexual, desigual i dependent de\u00a0les\u00a0comunitats aut\u00f2nomes espanyoles. A pesar que est\u00e0 regulat per la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010, a Espanya cada regi\u00f3 estableix les seves pr\u00f2pies pol\u00edtiques en la mat\u00e8ria. \u00abEl que sens dubte pot portar a una falta d&#8217;equitat\u00bb, afegeix Jos\u00e9\u00a0Vicente\u00a0Gonz\u00e1lez com una altra de les principals fonts de preocupaci\u00f3\u00a0de la SEC: \u00abMentre que en algunes\u00a0s\u00f3n finan\u00e7ats\u00a0pr\u00e0cticament tots els m\u00e8todes, en unes altres hi ha greus defici\u00e8ncies\u00bb. En la Federaci\u00f3 Estatal de Planificaci\u00f3 Familiar ja van elaborar un informe sobre aquest tema en 2016. Llavors, vuit comunitats no tenien plans espec\u00edfics d&#8217;atenci\u00f3 a la salut sexual i acc\u00e9s a la contracepci\u00f3. No ho tenien \u00abcom una \u00e0rea priorit\u00e0ria d&#8217;intervenci\u00f3 en els seus respectius plans de salut, la qual cosa implica que no s&#8217;ha tradu\u00eft en pol\u00edtiques p\u00fabliques que millorin l&#8217;acc\u00e9s\u00bb.<\/p>\n<p>Les comunitats que no ho tenen es regeixen\u00a0pel\u00a0que s&#8217;estableix en la Cartera de Serveis de l&#8217;antic\u00a0INSALUD, un pla d&#8217;atenci\u00f3 a la dona desenvolupat en els anys de la d\u00e8cada dels 80. En aquests dos \u00faltims anys, una d&#8217;aquestes comunitats, Ast\u00faries, ha posat en marxa una estrat\u00e8gia espec\u00edfica, i Comunitat Valenciana i Arag\u00f3, que s\u00ed que tenien, l&#8217;han actualitzat. Madrid, que no comptava amb normativa pr\u00f2pia en 2016, ha elaborat en aquest temps un &#8216;Pla integral d&#8217;abordatge dels embarassos no desitjats&#8217;, per\u00f2 durant aquesta legislatura no s&#8217;ha implementat.<\/p>\n<p>El problema que el Sistema Nacional de Salut no proporcioni un finan\u00e7ament complet, es llegia en l&#8217;informe, \u00e9s que \u00ables dones no poden realitzar una lliure elecci\u00f3\u00bb. Alertaven sobre que, a Espanya i a tot el m\u00f3n, \u00abun dels obstacles m\u00e9s importants perqu\u00e8 les dones utilitzin anticonceptius moderns i efica\u00e7os \u00e9s l&#8217;econ\u00f2mic\u00bb. Posaven a m\u00e9s el focus en la import\u00e0ncia de la prestaci\u00f3 de m\u00e8todes reversibles de llarga durada per ser els m\u00e9s efica\u00e7os, i a fomentar l&#8217;\u00fas del cond\u00f3 no nom\u00e9s a trav\u00e9s de programes de prevenci\u00f3 d&#8217;MTS\u00a0o VIH sin\u00f3 sobre l&#8217;embar\u00e0s. La principal conclusi\u00f3 de l&#8217;estudi de la Federaci\u00f3 eren les grans difer\u00e8ncies territorials \u00abtant pel que fa a l&#8217;organitzaci\u00f3 dels serveis com al finan\u00e7ament de la prestaci\u00f3. Deixar al finan\u00e7ament auton\u00f2mic alguns m\u00e8todes genera importants desigualtats territorials i\u00a0inequitats\u00a0en l&#8217;acc\u00e9s a l&#8217;anticoncepci\u00f3, i abunda en la falta de normalitzaci\u00f3 d&#8217;aquesta prestaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n<p>Com seria llavors un Pla Integral que actu\u00e9s\u00a0a nivell nacional? Basant-se en el comprom\u00eds de l&#8217;Estrat\u00e8gia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva del Ministeri de 2011, que ja reconeixia aquesta desigualtat territorial, consistiria en plans auton\u00f2mics espec\u00edfics a partir d&#8217;un general. Des de la Federaci\u00f3, Raquel\u00a0Hurtado\u00a0detalla que haurien d&#8217;incloure el finan\u00e7ament de tots els m\u00e8todes anticonceptius, l&#8217;exist\u00e8ncia de serveis espec\u00edfics d&#8217;atenci\u00f3 a la salut sexual i de serveis dirigits a col\u00b7lectius concrets m\u00e9s vulnerables \u2013com a joves\u2013, la capacitaci\u00f3 de professionals sanitaris per a l&#8217;atenci\u00f3 a la salut sexual, educaci\u00f3 sexual inclosa en cada etapa, i capacitaci\u00f3 del professorat. Des\u00a0de la SEC\u00a0asseguren tenir coneixement que des del Ministeri \u00abs&#8217;estan fent passos\u00bb per a corregir aquestes \u00abinequitat\u00bb i igualar les condicions en tot el territori, encara que no han estat detallats per la instituci\u00f3 en ser consultats per eldiario.es.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/sociedad\/uso-anticonceptivos-Espana-riesgo-embarazo_0_858114925.html\">Aquest \u00e9s un article original de eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un 27,8% de les dones a Espanya entre 15 i 49 anys no utilitzen m\u00e8todes anticonceptius. La dada s&#8217;extreu de l&#8217;informe biennal de l&#8217;Observatori de la Societat Espanyola de Contracepci\u00f3 (SEC), i es mant\u00e9 estable: el 2016 eren el 24,8%, el 2014 el 27,3%. No obstant aix\u00f2, la xifra no \u00e9s tan alarmant com sembla. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":61,"featured_media":18533,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-18529","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18529","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/61"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18529"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18529\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}