El paisatge del Camp de Tarragona es caracteritza per la petroqu\u00edmica. Preocupats per l’impacte que aquesta, aix\u00ed com altres ind\u00fastries de la zona, podien tenir sobre la poblaci\u00f3, diverses entitats s’han anat activant al llarg dels anys per treballar en defensa del territori i la salut de la seva gent. La Plataforma Cel Net va n\u00e9ixer el 2008, entre un grup de gent que ja es coneixia, sense que fos res seri\u00f3s. El motiu va ser l’ampliaci\u00f3 del pol\u00edgon nord i el pla parcial urban\u00edstic que havia de cr\u00e9ixer riu amunt. Aquest pla va quedar paralitzat i van decidir seguir treballant en altres temes: va ser aleshores quan es van centrar en l’estudi de les olors i els contaminants.<\/p>\n
Anys de feina van culminar en un estudi\u00a0de la qualitat de l\u2019aire al voltant del Pol\u00edgon Nord de Tarragona que, com expliquen en el seu comunicat, va treure en evid\u00e8ncia les mancances actuals que hi ha en el nostre pa\u00eds en quant a protecci\u00f3 de la qualitat de l\u2019aire per a la salut de les persones. L’estudi, realitzat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya, va comptar en la seva primera edici\u00f3 amb el conveni dels ajuntaments de Constant\u00ed, El Morell, Perafort-Puigdelf\u00ed i Vilallonga del Camp. Va sortir l’any 2014 despr\u00e9s d’estudiar durant un any i mig\u00a0la qualitat de l’aire a partir de controls socials, qu\u00edmics i de modelitzaci\u00f3 num\u00e8rica de les emissions atmosf\u00e8riques contaminants a la Vall de Francol\u00ed, en aquests municipis propers al complex petroqu\u00edmic.<\/p>\n
Els resultats d’aquest primer estudi i la pressi\u00f3 que va exercir en posar sobre la taula el problema van fer que el Parlament de Catalunya aprov\u00e9s per unanimitat crear una taula de qualitat de l’aire per buscar solucions per contaminants que no estaven legislats. Neus Roig, membre de la Plataforma Cel Net, ens explica que abans d’aix\u00f2 la Generalitat \u00abobviava que hi havia un problema, deien que no pat\u00edssim per les pudors, que no era t\u00f2xic\u00bb. Els acusa tamb\u00e9 de treure import\u00e0ncia a un fet hist\u00f2ric: \u00abja hav\u00edem apr\u00e9s a viure amb la petroqu\u00edmica i ning\u00fa q\u00fcestionava qu\u00e8 implicava\u00bb.<\/p>\n
La creaci\u00f3 d’aquesta taula, que ara mateix est\u00e0 aturada, ha estat, per Roig, \u00abl’excusa per als ajuntaments per deixar de finan\u00e7ar l’estudi\u00bb. \u00abEntenem perfectament que ara que s’ha creat un \u00f2rgan els ajuntaments es retirin, ja que qui ha de liderar-ho \u00e9s la Generalitat. Aix\u00f2 fa, no obstant, que no tinguem un control real de la zona\u00bb, afegeix. El Morell ha estat l’\u00fanic municipi que s\u00ed que ha seguit pagant aquests estudis independents. Aix\u00f2 suposa, per\u00f2, que no es tingui una visi\u00f3 clara del que ha passat. Des de Cel Net expliquen que tot i que s’han creat m\u00e9s punts de control dins la xarxa de contaminaci\u00f3 de Catalunya, la majoria de punts extres no s\u00f3n captadors en continu. Si hi ha una fuita, ha de coincidir que el captador estigui en actiu.<\/p>\n
Tota aquesta denuncia, aquesta realitat, aquesta conviv\u00e8ncia, l’expliquen Saurines Produccions en el seu documental \u00abLa Vall del francol\u00ed. L’al\u00e8 del Camp\u00bb. En un dels seus textos introductoris, Saurines diu: \u00abal Camp de Tarragona fa m\u00e9s de 40 anys es va imposar un model de desenvolupament econ\u00f2mic que va portar feina i riquesa als pobles on es va implementar, per\u00f2 a la llarga ha hipotecat el territori.\u00a0Problemes de salut i de contaminaci\u00f3 ambiental han fet que avui en dia el que en un moment es va considerar progr\u00e9s ara es posi en q\u00fcesti\u00f3\u00bb. Aix\u00ed, el documental recull diversos testimonis i explica la realitat de la zona comunicant tamb\u00e9 els resultats dels estudis i la situaci\u00f3 legislativa actual.<\/p>\n
L’objectiu del documental, com ens explica la seva directora, Elisenda Trilla, ha estat \u00abdonar llum a la situaci\u00f3 al camp de Tarragona\u00bb. Trilla, de la productora Saurines, una productora audiovisual que tracta temes de territori i paisatge de la zona, volia que aquest documental serv\u00eds per reivindicar la vall del Francol\u00ed. \u00abNosaltres ens trobem a\u00a0pocs quil\u00f2metres de la refineria i, si b\u00e9 no rebem totes les agressions com la gent del Morell, s\u00ed que \u00e9s cert que la refineria forma part del nostre paisatge… El paisatge que coneixien els nostres avis ha desaparegut sota la ind\u00fastria\u00bb, explica.<\/p>\n