\u00abNo pot haver-hi salut p\u00fablica sense salut per a migrants i refugiats\u00bb. Aquesta \u00e9s la principal conclusi\u00f3 del primer informe sobre la poblaci\u00f3 migrant a Europa publicat per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut. El document, que ha estat elaborat per m\u00e9s d’una dotzena d’experts de diferents pa\u00efsos, es considera com \u00abun primer pas per a generar evid\u00e8ncia\u00a0a nivell regional\u00a0sobre la salut dels refugiats i migrants\u00bb. Segons el coordinador del programa de Migraci\u00f3 i Salut i principal responsable de l’informe,\u00a0Santino\u00a0Severoni, \u00ab\u00e9s de summa import\u00e0ncia consolidar i difondre les proves, no nom\u00e9s per a fonamentar les pol\u00edtiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a contrarestar els mites\u00bb, ja que la xenof\u00f2bia i el racisme representen un important \u00abdesafiament\u00bb que podria \u00abretardar els progressos reeixits\u00bb en mat\u00e8ria de salut global.<\/p>\n
El document destaca com la falta d’acc\u00e9s a una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria equitativa per als refugiats i els migrants pot tenir repercussions negatives en la salut p\u00fablica, tant per als refugiats com per als migrants i la comunitat d’acolliment, i pot obstaculitzar l’assoliment dels objectius mundials en mat\u00e8ria de salut. \u00abL’exist\u00e8ncia de grups de poblaci\u00f3 amb baixa cobertura sanit\u00e0ria pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a tota la comunitat\u00bb, destaca\u00a0Severoni.<\/p>\n
Tal com va fer un estudi internacional publicat el mes de desembre passat, l’informe desmenteix el mite que els refugiats i els migrants porten malalties contagioses que suposin un perill per a la poblaci\u00f3 local. Segons els seus resultats, \u00abexisteix un risc molt baix de transmissi\u00f3 de malalties de la poblaci\u00f3 de refugiats i migrants a la poblaci\u00f3 d’acolliment a la regi\u00f3 europea de l’OMS\u00bb.<\/p>\n
Malgrat aix\u00f2, \u00e9s cert que els refugiats i els migrants corren un major risc de contreure malalties infeccioses a causa de la seva exposici\u00f3, la falta d’acc\u00e9s a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, la interrupci\u00f3 de l’atenci\u00f3 i les males condicions de vida. Per tant, destaquen que \u00e9s necessari \u00abgarantir que els treballadors sanitaris de primera l\u00ednia comprenguin els riscos\u00bb.<\/p>\n
Respecte a algunes de les malalties infeccioses m\u00e9s comunes, com la tuberculosi, l’informe afirma que les grans difer\u00e8ncies en les taxes nacionals \u00abdificulten l’avaluaci\u00f3 de l’impacte regional de la tuberculosi relacionada amb la migraci\u00f3\u00bb, encara que destaquen que la prevalen\u00e7a d’aquesta malaltia sol estar associada a la prevalen\u00e7a al pa\u00eds d’acolliment.<\/p>\n
En els estats membres de la Uni\u00f3 Europea (UE), les persones nascudes a l’estranger representen el 32,7% de totes les notificacions de tuberculosis i tamb\u00e9 experimenten una major c\u00e0rrega de tuberculosi multiresistent, mentre que a Espanya el percentatge \u00e9s del 28,5%.<\/p>\n
\u00abMolts dels casos que detectem a Espanya s\u00f3n de tuberculosi latent, \u00e9s a dir, que s\u00f3n persones que han estat en contacte amb el bacil que la produeix, per\u00f2 que rares vegades l’arriben a convertir-se en vehicles de transmissi\u00f3\u00bb, explica a eldiario.es\u00a0el coordinador de la plataforma Salut entre Cultures,\u00a0Ignacio\u00a0Pe\u00f1a.<\/p>\n
A m\u00e9s,\u00a0Pe\u00f1a\u00a0recorda que \u00abal nostre pa\u00eds aquesta malaltia est\u00e0 controlada, que no\u00a0erradicada, entre altres coses perqu\u00e8 tenim unes condicions\u00a0higi\u00e8nico-sanit\u00e0ries que s\u00f3n bastant millors a les dels pa\u00efsos d’origen i l’adhesi\u00f3 al tractament \u00e9s major, amb el que a penes tenim resist\u00e8ncies\u00bb.<\/p>\n
Respecte al VIH, s’ha estimat que aproximadament el 40% dels nous diagn\u00f2stics a la UE es donen en persones que s\u00f3n origin\u00e0ries de fora del pa\u00eds informant. No obstant aix\u00f2, \u00abuna proporci\u00f3 significativa dels refugiats i migrants que s\u00f3n VIH\u00a0positius\u00a0adquireixen la infecci\u00f3 despr\u00e9s d’haver arribat\u00bb a Europa, destaca l’informe.<\/p>\n
\u00abEl mite diu que com v\u00e9nen de regions en les quals el virus \u00e9s end\u00e8mic el porten quan v\u00e9nen, per\u00f2 molts el contreuen aqu\u00ed\u00bb, assegura\u00a0Pe\u00f1a. A m\u00e9s, aquest activista destaca les dificultats de les persones infectades per a accedir a tractament per les barreres administratives d’algunes comunitats aut\u00f2nomes. \u00abA Madrid, per exemple, per a adquirir una targeta sanit\u00e0ria has d’haver estat empadronat durant almenys 3 mesos, per la qual cosa seran 3 mesos sense estar baix tractament, amb el risc que aix\u00f2 suposa\u00bb.<\/p>\n
Precisament les dificultats d’acc\u00e9s als sistemes sanitaris \u00e9s una altra de les reclamacions que fa l’informe, que estableix com una de les prioritats el \u00abproporcionar una cobertura sanit\u00e0ria de qualitat i assequible a tots els refugiats i migrants, independentment de la seva situaci\u00f3 legal\u00bb.<\/p>\n
A Espanya, l’actual govern va derogar el reial decret del Partit Popular que limitava l’acc\u00e9s dels immigrants en situaci\u00f3 irregular al sistema sanitari. No obstant aix\u00f2, el mes de novembre passat, diverses organitzacions integrades en la plataforma\u00a0REDER\u00a0van denunciar que, malgrat la derogaci\u00f3, encara no s’ha aconseguit aquest objectiu.<\/p>\n
\u00abContinuem lluitant per a veure si recuperem realment l’acc\u00e9s universal a la salut, perqu\u00e8 administrativament continuem tenint les mateixes barreres que abans\u00bb, afirma\u00a0Pe\u00f1a. A m\u00e9s, assegura que el decret del PP \u00abva deixar un missatge en el col\u00b7lectiu\u00a0immigrant\u00a0que encara persisteix i \u00e9s que si no\u00a0tens papers no tens\u00a0dret a la salut, malgrat que ja ha estat derogat\u00bb.<\/p>\n
Finalment, l’informe tamb\u00e9 destaca la detenci\u00f3 de migrants en situaci\u00f3 irregular com una de les mesures que tenen un efecte negatiu sobre la salut. L’OMS recorda que \u00ables directrius internacionals indiquen que la detenci\u00f3 nom\u00e9s ha d’utilitzar-se com a \u00faltim recurs\u00bb, per\u00f2 que, no obstant aix\u00f2, aquest tipus de detenci\u00f3 \u00abes practica \u00e0mpliament en tota la regi\u00f3 europea\u00bb.<\/p>\n
Encara que la major part dels estudis s’han centrat sobre les malalties infeccioses de la poblaci\u00f3 migrant, l’informe afirma que les afeccions cr\u00f2niques o no transmissibles tamb\u00e9 requereixen atenci\u00f3. En aquest sentit, les dades indiquen que els migrants tenen menor risc de contreure totes les formes de c\u00e0ncer, excepte el c\u00e0ncer de coll uter\u00ed, per\u00f2 el diagn\u00f2stic sol ser m\u00e9s tard\u00e0. D’altra banda, la poblaci\u00f3 immigrant t\u00e9 una major incid\u00e8ncia, prevalen\u00e7a i taxa de mortalitat per diabetis que la poblaci\u00f3 d’acolliment, amb taxes especialment m\u00e9s altes entre les dones. Finalment, recerques realitzades a Noruega, Espanya i Su\u00e8cia descriuen una menor prevalen\u00e7a del consum d’alcohol i drogues entre els joves refugiats i migrants en comparaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3 local.<\/p>\n