La deterioraci\u00f3 de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria s’ha est\u00e8s de tal manera que ha arribat a un seg\u00fcent nivell: l’aband\u00f3 de professionals davant una situaci\u00f3 que consideren insostenible. Aquest mes, tres metgesses de Burgos han deixat el seu treball en un centre de salut com a \u00faltima protesta davant l’ordre de la seva Conselleria que cobrissin gu\u00e0rdies despr\u00e9s de completar les seves jornades. Al desembre, 22 caps de centre de Vigo van renunciar als seus llocs. \u00abHem explotat\u00bb, van dir les sanit\u00e0ries burgaleses en formalitzar la seva ren\u00fancia.<\/p>\n
El menyscapte de la cura sanit\u00e0ria de primer nivell ve acumulant-se des de fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada. Els recursos assignats pels diferents governs auton\u00f2mics \u2013els encarregats de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria\u2013 estan en nivells de fa deu anys, segons reflecteix el Sistema de Comptes de la Salut del Ministeri de Sanitat.<\/p>\n
Miri on es miri, la situaci\u00f3 comparteix caracter\u00edstiques comunes: la reducci\u00f3 d’inversions ha derivat en una escassetat de plantilla insuficient per a atendre les necessitats que planteja una poblaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s envellida i dependent. Les consultes en el centre acaben per ser rabents i m\u00e9s superficials. Els metges demanen disposar de 10 minuts per pacient. En algunes zones es queden moltes vegades en cinc, asseguren.<\/p>\n
La import\u00e0ncia que les administracions atorguen a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria ve reflectida per l’evoluci\u00f3 de l’esfor\u00e7 que li han dedicat: el 1982, prim\u00e0ria suposava el 20,2% de tot el pressupost sanitari. En un declivi sostingut, el 2017 es va col\u00b7locar en el 14,2% (9.500 milions d’euros de 66.600). La inversi\u00f3 en atenci\u00f3 hospital\u00e0ria \u00e9s 4,6 vegades major. \u00abL’atenci\u00f3 especialitzada \u00e9s m\u00e9s vendible. Un accelerador lineal d\u00f3na m\u00e9s centelleig\u00bb, una esp\u00e8cie d’electoralisme hospitalari, explica\u00a0Aurelio\u00a0Duque, metge de cap\u00e7alera i president de la Societat Valenciana de Medicina de Fam\u00edlia.<\/p>\n
2018 ha vist com els sanitaris de fam\u00edlia s’han tirat al carrer en protestes. A Catalunya va haver-hi vaga a l’octubre. A Andalusia i la Comunitat Valenciana les mobilitzacions van ser al novembre. A Burgos, se succeeixen setmanalment els actes de protesta davant el que descriuen com a \u00absobrec\u00e0rrega i saturaci\u00f3\u00bb del servei. A Gal\u00edcia, els aturs dels treballadors dels llocs d’atenci\u00f3 continuada s’han mantingut durant mesos. L’Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial resumeix que \u00abuna atenci\u00f3 prim\u00e0ria afeblida i sense alta capacitat de resoluci\u00f3 llastrar\u00e0 tot el nostre sistema sanitari p\u00fablic\u00bb.<\/p>\n
Juan\u00a0Antonio\u00a0Ayll\u00f3n, veter\u00e0 metge de prim\u00e0ria a Burgos, va m\u00e9s enll\u00e0 i considera que la deterioraci\u00f3 \u00e9s \u00abproducte d’un\u00a0indissimulat\u00a0inter\u00e8s per acabar amb un sistema equitatiu i eficient. La falta de personal i de temps s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2\u00bb.<\/p>\n
Aquesta conseq\u00fc\u00e8ncia t\u00e9 xifres concretes i esclaridores. A Espanya, la mitjana de metges de prim\u00e0ria per cada 10.000 habitants est\u00e0 en uns 7,4 quan la mitjana europea arriba als 9,7. En el cas de les infermeres, la mitjana espanyola \u00e9s de 6,8 sanit\u00e0ries per 10.000 i a Europa se’n va als 8,8. \u00abAix\u00f2 fa que hi hagi professionals que tinguin fins a 1.600 pacients assignats. O pediatres amb 900 nens\u00bb, abunda\u00a0Aurelio\u00a0Duque. \u00abI si hi\u00a0ha baixes podem\u00a0comen\u00e7ar la jornada amb 35 cites i acabar la jornada amb 45 consultes\u00bb.<\/p>\n
La mitjana d’espera per a obtenir cita en una comunitat aut\u00f2noma com Madrid est\u00e0 en 2,26 dies \u00abencara que pot arribar a set\u00bb, explica el sindicat CCOO. L’Executiu regional d’\u00c1ngel\u00a0Garrido (PP) ha posat en marxa un projecte pilot perqu\u00e8 14 centres de salut acabin els seus horaris ordinaris a les 18.30 davant la seva incapacitat per a implementar substitucions. \u00abM\u00e9s de la meitat de les baixes no es cobreixen\u00bb, va recon\u00e8ixer en presentar el pla als sindicats.<\/p>\n
El nombre de metges de fam\u00edlia en centres p\u00fablics a penes ha variat des de 2010. Una mica per sobre de 28.000. El de pediatres ha crescut un 0,9% i es mou en els 6.400. La infermeria est\u00e0 pitjor i, per exemple, en 2017 es va acabar amb menys infermeres contractades en centres p\u00fablics que un any abans i nom\u00e9s un 1% m\u00e9s que el 2010.<\/p>\n
Aquestes jornades de qualitat assistencial minvada i la directriu de la Junta de Castella i Lle\u00f3 perqu\u00e8 les metgesses del centre de salut de Los Cubos (Burgos) atenguessin despr\u00e9s urg\u00e8ncies en un altre Servei d’Urg\u00e8ncies de Prim\u00e0ria va ser el que va fer que les doctores Pilar, Sonia i N\u00faria decidissin deixar el treball fa deu dies. Sanitat els va oferir una esp\u00e8cie de morat\u00f2ria que van rebutjar per no abordar el problema estructural, van dir. \u00abRenuncien a causa de la impossibilitat de garantir una atenci\u00f3 digna. \u00c9s un acte de responsabilitat\u00bb, assegura la Coordinadora Estatal d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n
L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s considerada crucial i, no obstant aix\u00f2, rep quatre vegades menys recursos que l’especialitzada quan les comunitats aut\u00f2nomes reparteixen els pressupostos. \u00abEl que embeni electoralment \u00e9s un hospital ple de m\u00e0quines\u00bb, reflexiona el metge\u00a0Ayll\u00f3n. \u00abPer\u00f2 la base del sistema sanitari no \u00e9s l’hospital. \u00c9s l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria la que atalla la diabetis o la hipertensi\u00f3\u00bb.<\/p>\n
L’OCDE li d\u00f3na la ra\u00f3. Fa nom\u00e9s uns mesos, l’organitzaci\u00f3 va emetre un veredicte demolidor: el 20% de la despesa sanit\u00e0ria a la Uni\u00f3 Europea es malgasta per la falta d’inversi\u00f3 en prim\u00e0ria i medicaments gen\u00e8rics. L’informe explicava que fins a un 6,3% dels ingressos hospitalaris a Espanya podrien resultar evitables amb millor atenci\u00f3 en els centres de salut: \u00abMillor gesti\u00f3 tant de patologies cr\u00f2niques com agudes fora de l’hospital\u00bb.<\/p>\n
A quines malalties feia refer\u00e8ncia l’informe? Diabetis, malaltia obstructiva pulmonar, asma, fallada card\u00edaca i hipertensi\u00f3. \u00abMolts pacients es presenten als hospitals simplement perqu\u00e8 l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no est\u00e0 disponible\u00bb, conclo\u00efa l’an\u00e0lisi. I com el que passa en el sistema sanitari est\u00e0 connectat, aquest flux engreixat d’usuaris cap a les urg\u00e8ncies hospital\u00e0ries redunda en la saturaci\u00f3 i col\u00b7lapse del servei. Un \u00faltim\u00a0cap\u00edtol sobre aix\u00f2 s’ha\u00a0viscut fa dues setmanes a Santiago de Compostel\u00b7la, on el personal m\u00e8dic va portar a la fiscalia la mort de dues persones a urg\u00e8ncies despr\u00e9s de llargues esperes. La\u00a0Xunta\u00a0nega que la demora fos la causa i ha demanat que no es doni una \u00abalarma innecess\u00e0ria\u00bb.<\/p>\n
Els col\u00b7legis de metges calculen que revertir la deterioraci\u00f3 implica afegir uns 2.700 metges de fam\u00edlia, encara que \u00abon es donen plantilles m\u00e9s prec\u00e0ries \u00e9s en infermeria\u00bb, matisa Marciano S\u00e1nchez\u00a0Bayle, pediatre i portaveu de la Federaci\u00f3n en Defensa de la Sanidad P\u00fablica. La ra\u00f3 m\u00e9s habitual esgrimida per les administracions \u00e9s que no hi ha professionals als quals rec\u00f3rrer.<\/p>\n
\u00abNo hi ha tant escassetat com mala distribuci\u00f3 i precarietat\u00bb, opina\u00a0Aurelio\u00a0Duque. \u00abSi s’ofereixen contractes de dos dies, \u00e9s molt dif\u00edcil que s’accepti. Amb una plantilla ben dimensionada,\u00a0el mateix equip\u00a0podria cobrir les abs\u00e8ncies curtes\u00bb, afegeix.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, el nombre de places de formaci\u00f3 ofertes per a especialitzar-se en Medicina de Fam\u00edlia en el\u00a0MIR\u00a0no ha fet m\u00e9s que caure en l’\u00faltima d\u00e8cada i ha perdut 1.051 places, segons el recompte de CCOO. \u00abJa avisem fa deu anys que en 2018 hi hauria una caiguda de plantilla per les jubilacions\u00bb, repeteix\u00a0Ayll\u00f3n. La Societat Espanyola de Medicina de Fam\u00edlia i Comunit\u00e0ria calcula que, cada curs, surten 7.000 metges formats, per\u00f2 que \u00ab3.000 acaben per sortir a treballar a l’estranger\u00bb per les condicions ofertes a Espanya.<\/p>\n
\u00abDavant la falta de recursos, la pressi\u00f3 ha recaigut en la voluntat dels equips. En un context de retallades per la crisi econ\u00f2mica, tothom aguanta la seva part, per\u00f2 quan el missatge que reben els professionals \u00e9s que s’ha sortit de la crisi i la teva situaci\u00f3 \u00e9s la mateixa… aquesta voluntat decau\u00bb, reflexiona S\u00e1nchez\u00a0Bayle.<\/p>\n
El pediatre creu que el deca\u00efment del servei respon, a m\u00e9s de les retallades econ\u00f2miques, al fet que \u00abl’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de privatitzar. Quan els diners ha tornat s’ha anat a despesa farmac\u00e8utica i privatitzacions\u00bb, opina.<\/p>\n
Externalitzar els centres de salut encara no ha funcionat a Espanya. La Comunitat de Madrid va fer un intent enmig de la seva \u00faltima andanada de privatitzacions sanit\u00e0ries de 2012 sota la presid\u00e8ncia d’Ignacio\u00a0Gonz\u00e1lez i amb el llavors conseller\u00a0Javier\u00a0Fern\u00e1ndez\u00a0Lasquetty\u00a0com a dissenyador: assignar la gesti\u00f3 del 10% dels centres de salut a concession\u00e0ries. L’oposici\u00f3 dels directors \u2013m\u00e9s del 50% dels equips directius van signar cartes de dimissi\u00f3\u2013 va deixar el pla en res. Fern\u00e1ndez\u00a0Lasquetty\u00a0va acabar dimitint i lluny de la pol\u00edtica. El desembre passat, va tornar fitxat com a cap de gabinet del president del Partit Popular Pablo\u00a0Casado.<\/p>\n