![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Judit-Riera.jpeg\")
<\/a>Judit Riera, farmacologia cl\u00ednica: \u00abRecomano anar fer els simulacres al costat del m\u00e9s mogut per anar preparat\u201d<\/h3>\n
Judit Riera \u00e9s resident de tercer any de farmacologia cl\u00ednica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Recorda el moment de sortir de l’elecci\u00f3 de pla\u00e7a amb sentiments contradictoris: \u00abincertesa per com ser\u00e0 la teva vida a partir d’ara, si t’agradar\u00e0 el que has triat, que et faran fer a l’hospital.. i molta felicitat al mateix temps\u00bb.<\/p>\n
A Riera, a m\u00e9s, se li sumava que poca gent del seu entorn coneixia l’especialitat que havia triat i, ella, sense encara estar-la fent havia d’explicar-la a tothom. Ara, tres anys despr\u00e9s, est\u00e0 completament satisfeta amb el que va escollir i l’explica juntament amb els seus companys a trav\u00e9s d’un blog de residents de farmacologia cl\u00ednica de Vall d’Hebron<\/a>.<\/p>\n Judit Riera va estudiar Medicina a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i un cop acabada es va apuntar a una academia per preparar-se l’examen per a Metge Intern Resident. Recorda l’\u00e8poca com una etapa molt estressant: \u201ccada dia anava a la facultat i ens enclaustr\u00e0vem amb sis o set companys m\u00e9s. Es percebien moltes ungles mossegades, pentinats de guerra, cuetes molt altes, gent que incl\u00fas dormia a la facultat si venia de lluny…\u201d.<\/p>\n Aquest ambient tamb\u00e9 es traslladava a casa on Riera recorda que tothom anava m\u00e9s en compte a l’hora de parlar-li, que ning\u00fa li deia res negatiu i eren m\u00e9s tolerants si estava m\u00e9s irritable. Nou mesos estudiant entre 8 i 10 hores van fer que Riera descrigui avui el MIR \u201ccom un embar\u00e0s\u201d.<\/p>\n Arribat el dia de l’examen, Riera destaca la necessitat que tenia de tenir-ho tot preparat fins i tot una setmana abans. \u201cJo volia portar el meu caf\u00e8 amb llet, tres peces de fruita, tres bol\u00edgrafs, llapis… tenia una llista feta. Vaig arribar una hora abans a la facultat d’economia a la Diagonal amb els meus pares i no trob\u00e0vem cap bar ni restaurant on agafar-me el caf\u00e8… si una cosa falla el dia de l’examen, se’t fa un m\u00f3n\u201d, explica.<\/p>\n Riera tamb\u00e9 recorda trobar els companys all\u00e0 esperant, alguns llegint, altres xerrant i sentir-se m\u00e9s nerviosa abans d’entrar que no un cop va veure les preguntes. Reconeix que sempre hi ha coses que sobten i poden desestabilitzar-te com ara que en el seu any, d’estad\u00edstica, branca que portava molt b\u00e9, nom\u00e9s van sortir 7 preguntes mentre que l’any anterior n’hi havia hagut 35. \u201cTamb\u00e9 s’ha de tenir molt en compte la gent que tens al teu voltant, hi ha gent que estressa molt: un no parava d’estornudar i un altre movia el peu i feia tremolar la taula… recomano anar a fer els simulacres al costat del m\u00e9s mogut per anar preparat\u201d, riu.<\/p>\n Anatomia patol\u00f2gica, medicina preventiva o farmacologia cl\u00ednica eren les tres especialitats que m\u00e9s li cirdaven l’atenci\u00f3. Per escollir una va visitar o va fer trucades a hospitals de Catalunya, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Arag\u00f3. Diu que no estava preocupada, ja que sempre s\u00f3n les especialitats quir\u00fargiques o assistencials les que primer s’acaben. Es va decantar finalment en base a com es gestionava cada hospital: horaris, el tracte als residents, tema gu\u00e0rdies… i tamb\u00e9 per prioritzar quedar-se a Barcelona.<\/p>\n Amb un 5.500 aproximadament al MIR, una noia que es trobava tan sols tres n\u00fameros davant seu es va endur una de les dues places que hi havia per farmacologia cl\u00ednica a Vall d’Hebron. Van ser els minuts de m\u00e9s patiment concentrat que recorda per si alg\u00fa altre s’enduia el que volia.<\/p>\n Arnau Salvany va examinar-se fa tan sols un any. Ara mateix \u00e9s resident de primer a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a l’especialitat d’al\u00b7lergologia. Explica que encara est\u00e0 intentant assimilar la seva decisi\u00f3 per\u00f2 que est\u00e0 molt content. Amb pocs n\u00fameros m\u00e9s enll\u00e0 del 2.500, Salvany va ser el primer de Catalunya en triar l’especialitat d’al\u00b7lergologia i, tot i que hist\u00f2ricament tamb\u00e9 va ser dels primers en triar, nom\u00e9s hi havia una pla\u00e7a on ell volia formar-se, cosa que el feia estar nervi\u00f3s. Abans de la tria, Salvany dubtava entre set o vuit especialitats: totes elles eren m\u00e8diques i no quir\u00fargiques per\u00f2 algunes eren de planta i altres no. Si finalment va triar al\u00b7lergologia entre altres opcions com ara pneumologia, hematologia o endocrinologia va ser pel viatge amb AVE fins a Madrid.<\/p>\n Tot i saber que encara quedaven totes les places, pensava que tri\u00e9s el que tri\u00e9s s’equivocaria per\u00f2 per una s\u00e8rie de coincid\u00e8ncies va acabar anant en un tren diferent al dels seus pares i al seu costat s’hi va asseure un senyor que es dirigia a un congr\u00e9s d’al\u00b7lergologia. Salvany no parava de consultar v\u00eddeos de diverses acad\u00e8mies on s’explicaven les claus de cada especialitat i va acabar parlant amb ell i animant-se a col\u00b7locar al\u00b7lergologia com la primera opci\u00f3.<\/p>\n Salvany recorda l’\u00e8poca del MIR com una etapa on semblava que ho estudiessis tot de nou, on cada dia acabaves amb molt mal de cap. En comen\u00e7ar l’estiu va tornar a casa seva, a Lleida, i va comen\u00e7ar a estudiar 10 hores al dia: \u201cacabava d’estudiar i estava molt marejat. Vaig adaptar-me poc a poc per\u00f2 a la nit necessitava sortir una estona o anar al gimn\u00e0s\u201d, recorda Salvany. Finalment, com altres companys, l’acad\u00e8mia els hi va donar l’oportunitat de fer un simulacre al mateix lloc de l’examen. El va fer a la facultat de F\u00edsica i si b\u00e9 recorda els nervis va sortir-ne content. A m\u00e9s, destaca que va aprofitar per fer el simulacre sense anar al lavabo per acostumar-se i aix\u00ed el dia de l’examen no perdre estona.<\/p>\n \u201cJo no faig molt de cas del que em diuen en general i en aquell moment ens deien que no estudi\u00e9ssim m\u00e9s… vaig estar tot l’\u00faltim dia i fins i tot una hora abans d’entrar llegint, com si fos un examen de l’ESO!\u201d, sost\u00e9 Salvany. Va arribar mitja hora abans i va trobar-se que tothom ja havia arribat i a un dels seus millors amics amb una bossa preparada per si tenia n\u00e0usees. A m\u00e9s, riu en recordar que \u201csemblava que fos un berenar m\u00e9s que un examen perqu\u00e8 tothom portava m\u00e9s menjar que bol\u00edgrafs\u201d. Per destensar, li va servir molt el cas d’una noia que va arribar mitja hora tard per\u00f2 tot i aix\u00f2, com encara estaven explicant el funcionament, van deixar que fes l’examen per\u00f2 un cop la van anar a identificar, s’havia deixat el DNI. No sap com va acabar la hist\u00f2ria quan va anar a buscar-lo doncs ja es va centrar en l’examen.<\/p>\n Va sortir amb l’idea que li havia anat malament per\u00f2 semblava ser que tothom pensava el mateix: \u201csi a tots ens havia sortit malament, entrar\u00edem els menys dolents, vaig pensar\u201d. Salvany no va voler fer cas de les correccions de les academies i va decidir \u201cviure a Matrix\u201d durant uns dies. Amb les notes oficials i les correccions estava m\u00e9s nervi\u00f3s que el dia del MIR en si per\u00f2 ja en sortir el percentil i veure que podia triar tot el que volia fer ja es va relaxar. Tres mesos de vacances i de ruta per hospitals el van fer acabar triant al\u00b7lergologia a la Vall d’Hebron: \u201ca Madrid ens van anar cridant i asseient i tothom estava nervi\u00f3s apuntant les seves opcions i saltant quan escoltava alguna que s’assemblava a la pla\u00e7a que volies. En el moment de triar recordo esfor\u00e7ar-me per estar molt atent, el del Ministeri tecleja i tu has de comprovar-ho… estava alliberat per\u00f2 no sabia qu\u00e8 acabava de passar\u201d.<\/p>\n Josep Balany\u00e0 \u00e9s resident d’urologia a la Cl\u00ednica Puigvert. A l’hora de triar-la encara dubtava entre aquesta especialitat o la d’oftalmologia o otorrinolaringologia. Finalment, amb tan sols un n\u00famero 1.212 va endur-se l’\u00faltima pla\u00e7a d’urologia a Barcelona, on aquest any hi ha 8 places per ocupar. Recorda que potser pots voler molt fer una especialitat per\u00f2 no pot acabar sent i per aix\u00f2 \u00e9s necessari dibuixar-te diferents opcions.<\/p>\n Sabent que potser t’haur\u00e0s de conformar \u00e9s millor tenir on triar tamb\u00e9 perqu\u00e8 com destaca Balany\u00e0, \u201cles resid\u00e8ncies s\u00f3n dures a nivell d’horari laboral, de c\u00e0rrega de feina i a vegades t’emportes a casa preocupacions i material per estudiar i llegir\u201d. Donada aquesta realitat, \u00e9s necessari doncs estar conven\u00e7ut d’all\u00f2 que tries: \u201c\u00e9s un treball molt exigent per\u00f2 tamb\u00e9 molt bonic i que val molt la pena\u201d.<\/p>\n Balany\u00e0 va comen\u00e7ar a preparar-se amb temps, tot just comen\u00e7ar el sis\u00e8 curs de Medicina a la facultat. Anava els dissabtes a l’acad\u00e8mia per anar-se situant poc a poc i aix\u00ed portar-ho ja m\u00e9s o menys b\u00e9 quan arriba juny i acabes per fi la carrera. Recorda que a partir de l’estiu va ser quan va comen\u00e7ar l’estudi fort: \u201cestudies cada dia entre 8 i 9 hores i nom\u00e9s descanses els diumenges que evidentment els aprofitaves m\u00e9s que mai\u201d.<\/p>\n Tot i entrar en l’\u00faltima etapa i que normalment s’entengui com a \u00e8poca de vacances, Balany\u00e0 recorda que durant l’estiu encara era suportable. El fet que hi hagu\u00e9s molta llum a totes hores ajudava. En canvi, amb l’hivern ja a sobre, quan fa fred, Balany\u00e0 recorda que en general tant ell com els seus companys van deixar de sortir, de socialitzar-se o de fer esport. A banda del fred i la foscor tamb\u00e9 s’apropa la data de l’examen i els nervis s\u00f3n m\u00e9s forts.<\/p>\n Si b\u00e9 Balany\u00e0 creu que \u201cel MIR \u00e9s una \u00e8poca dura amb molts mesos d’estudi concentrats\u201d, tamb\u00e9 destaca que \u201ct’ajuda a recordar coses \u00fatils i sents que t’est\u00e0s formant\u201d. Explica que a les acad\u00e8mies, unes setmanes abans et fan simulacres a la mateixa aula on far\u00e0s l’examen i opina que aix\u00f2 ajuda molt, \u201ccrea uns nervis que el dia del MIR real et fan estar m\u00e9s tranquil perqu\u00e8 ja coneixes l’aula i el procediment\u201d.<\/p>\n Els seg\u00fcents passos en sortir de l’examen, i \u201cdespr\u00e9s de pensar que t’ha anat molt malament\u201d, \u00e9s corregir la prova a les acad\u00e8mies per fer-te una idea de quin n\u00famero ser\u00e0s. \u00c9s aleshores quan els metges que opten a pla\u00e7a comencen a anar a hospitals per parlar amb metges especialistes i residents per veure com seria treballar all\u00e0.<\/p>\nArnau Salvany, al\u00b7lergologia: \u00abel del Ministeri tecleja i tu has de comprovar-ho… estava alliberat per\u00f2 no sabia qu\u00e8 acabava de passar\u00bb<\/h3>\n
<\/a>Josep Balany\u00e0, urologia:\u00a0\u201c\u00e9s un treball molt exigent per\u00f2 tamb\u00e9 molt bonic i que val molt la pena\u201d<\/h3>\n