A les empreses de sanitat privada els ha anat molt b\u00e9 amb les retallades en la sanitat p\u00fablica. Mentre es deteriorava el sistema com\u00fa, s’ha accelerat un mercat que no para de cr\u00e9ixer tant pels diners que arriba de les asseguradores com pel dels concerts o concessions amb els governs.<\/p>\n
El sistema p\u00fablic va veure com van caure els seus recursos gaireb\u00e9 un 6% entre 2010 i 2015. La recuperaci\u00f3 dels pressupostos que s’ha registrat despr\u00e9s no ha restablert la situaci\u00f3. Aix\u00ed ho explicava la consultora\u00a0AON\u00a0en analitzar el mercat de salut privat el 2018: \u00abLes defici\u00e8ncies en el sector sanitari p\u00fablic que continua sofrint les mesures restrictives preses el 2012\u00bb.<\/p>\n
Les cl\u00edniques privades no ben\u00e8fiques van ingressar 1.615 milions d’euros p\u00fablics el 2017, segons l’\u00faltima an\u00e0lisi disponible de\u00a0DBK, encadenant cinc anys seguits d’increment (un 13% m\u00e9s). Les asseguradores han passat de facturar 6.900 milions en p\u00f2lisses a uns 8.000 milions. A la calor d’aquest negoci, grans grups sanitaris han acudit al negoci espanyol: vuit operadors es reparteixen tres quartes parts del past\u00eds.<\/p>\n
El sector est\u00e0 dominat per\u00a0Quir\u00f3nsalud, Vithas-Nisa, HM Hospitales, HLa (Asisa) i Hospiten\u00a0la facturaci\u00f3 dels quals \u2013uns 3.951 milions\u2013 acapara el 64% de la xifra de negoci global. Altres operadors destacats s\u00f3n\u00a0Sanitas\u00a0i Cl\u00ednica de Navarra. Tots junts facturen al voltant de 4.500 milions d’euros i presenten un increment sostingut d’ingressos fins a cotes r\u00e8cord. El mercat s’ha convertit en una cosa atractiva de manera que corporacions gegantesques han desembarcat adquirint el control d’alguns d’aquests grups.<\/p>\n
Aix\u00ed, l’alemanya\u00a0Fresenius\u00a0es va fer amb\u00a0Quironsalud, la brit\u00e0nica\u00a0BUPA\u00a0domina\u00a0Sanitas\u00a0i l’estatunidenca\u00a0Centene\u00a0es va comprar la meitat de Ribera\u00a0Salud. Els tres s\u00f3n els principals agents que dirigeixen hospitals 100% privatitzats de la xarxa p\u00fablica (com els de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana).<\/p>\n
El resultat \u00e9s que el n\u00ednxol est\u00e0 en cada vegada menys mans.\u00a0Quironsalud\u00a0s’ha conformat a base de fusions entre\u00a0Quir\u00f3n\u00a0i\u00a0IDC-Salut (l’antiga\u00a0Capio). Gestiona quatre hospitals del sistema sanitari p\u00fablic madrileny i altres dos concertats a Catalunya. Aix\u00f2 li va permetre facturar 2.540 milions d’euros el 2016. Els concerts amb la sanitat p\u00fablica aporten un ter\u00e7\u00a0del que\u00a0guanya. Aquests acords s’han convertit en un fil\u00f3 econ\u00f2mic.<\/p>\n
Els seus n\u00fameros van fer que\u00a0Fresenius, la major empresa de sanitat privada d’Europa, pagu\u00e9s 5.600 milions per ella (va cridar a la divisi\u00f3\u00a0Helios\u00a0Spain). \u00abEls ingressos del costat p\u00fablic s\u00f3n m\u00e9s rendibles que els del costat privat\u00bb, va confessar el conseller delegat de\u00a0Fresenius\u00a0en informar de l’operaci\u00f3. Amb la venda, el fons de capital de risc que dominava el conglomerat,\u00a0CVC, es va embutxacar 2.600 milions de plusv\u00e0lues. Fins a setembre de 2018, la divisi\u00f3 espanyola ha ingressat 2.231 milions, un 20% m\u00e9s que en el mateix per\u00edode de 2017, segons els informes trimestrals de l’empresa.<\/p>\n
La valenciana Ribera\u00a0Salud\u00a0va ser la pionera de la gesti\u00f3 externalitzada integral d’hospitals finan\u00e7ats amb fons p\u00fablics. Va estrenar el model Alzira a l’hospital de la Ribera a la Comunitat Valenciana i va ampliar les seves concessions a\u00a0D\u00e8nia, Torrevella i Vinalop\u00f3. Tamb\u00e9 va desembarcar a Madrid en fer-se amb el contracte dels laboratoris que donen servei a diferents hospitals p\u00fablics i un centro en la localitat de\u00a0Torrej\u00f3n\u00a0d’Ardoz.<\/p>\n
El Govern regional d’Ignacio\u00a0Gonz\u00e1lez (PP) li va donar m\u00e9s pista en adjudicar-li\u00a0dos\u00a0dels hospitals que va pretendre privatitzar en el seu avortat projecte de 2012. Ribera Salut es va desfer de l’hospital que controlava en vendre les accions que posse\u00efa en la societat contractista de\u00a0Torrej\u00f3n\u00a0d’Ardoz\u00a0a\u00a0Sanitas. L’any passat, el grup\u00a0Centene\u00a0va comprar el 50% de Ribera al mateix temps que\u00a0recomprava\u00a0a\u00a0Sanitas\u00a0la seva participaci\u00f3 en aquest hospital madrileny.<\/p>\n
Els diners que parteix dels pressupostos sanitaris de les comunitats aut\u00f2nomes per a concessions administratives d’aquest tipus \u00e9s una veta\u00a0suculenta, ja que\u00a0assegura els ingressos. Fins i tot alguns contractes recullen l’augment en la facturaci\u00f3 amb diferents criteris. Aix\u00ed, en la Comunitat de Madrid han passat d’assignar als hospitals privatitzats 299 milions d’euros en 2011 a 451 el 2012 i 617 el 2016. Ribera Salut i\u00a0Sanitas\u00a0es reparteixen els contractes de concessions de la Comunitat Valenciana. L’expansi\u00f3 del model privatitzat va fer que de 56,9 milions d’euros el 2010 es pass\u00e9s a 283 el 2014 i 308 milions el 2018.<\/p>\n
La Fundaci\u00f3\u00a0Idis, que agrupa empreses sanit\u00e0ries, analitza que \u00abcontinua la tend\u00e8ncia comen\u00e7ada fa alguns anys de concentraci\u00f3 en grups hospitalaris cada vegada m\u00e9s potents, arribant a un sector cada vegada m\u00e9s concentrat\u00bb. I, encara que la desinversi\u00f3 p\u00fablica s’ha revertit despr\u00e9s de la crisi econ\u00f2mica \u2013sobretot en la part d’hospitals\u2013, el mercat es refor\u00e7a any rere any. Tamb\u00e9 defensa que l’auge de la sanitat privada \u00e9s benefici\u00f3s per al sector p\u00fablic perqu\u00e8 \u00abdesc\u00e0rrega\u00bb al sistema i \u00aballibera recursos\u00bb en acudir m\u00e9s gent als hospitals privats.<\/p>\n
La presidenta de l’Associaci\u00f3 d’Economia de la Salut, Laura Vallejo-Torres adverteix per la seva part dels riscos que implica la concentraci\u00f3. Aquesta professora de la Universitat de Las Palmas ent\u00e9n que aglutinar \u00abpot portar a la creaci\u00f3 de monopolis i oligopolis que impliquen problemes per a la compet\u00e8ncia i aix\u00f2 pot suposar perjudicis tant per als pacients com per als treballadors del sector\u00bb. L’economista adverteix que la concentraci\u00f3 \u00e9s \u00abuna tend\u00e8ncia global en tots els sectors i tamb\u00e9 en el de la salut\u00bb.<\/p>\n
Un altre dels gegants que ha il\u00b7luminat aquesta nova realitat sanit\u00e0ria \u00e9s el nascut de la uni\u00f3 entre\u00a0Vithas\u00a0i\u00a0Nisa. \u00abDos importants grups sanitaris de prestaci\u00f3 de serveis d’assist\u00e8ncia privada de lliure elecci\u00f3 i concertada per a col\u00b7lectius p\u00fablics a Espanya i serveis sanitaris a pacients p\u00fablics mitjan\u00e7ant concerts sanitaris\u00bb, segons els va descriure la Comissi\u00f3 Nacional dels Mercats i la Compet\u00e8ncia en analitzar el seu projecte de fusi\u00f3 el 2016. Tots dos sumaven entre el 10 i el 20% del valor dels concerts p\u00fablics subscrits a Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia, va explicar la\u00a0CNMC.<\/p>\n
La compradora,\u00a0Vithas, \u00e9s el projecte dels germans\u00a0Gallardo, i va cr\u00e9ixer impulsada en part amb aquests diners p\u00fablics. Els amos dels laboratoris Almirall van presentar l’empresa d’hospitals privats el 2012, el mateix any en qu\u00e8 es van acollir a l’amnistia fiscal per a regularitzar 113 milions d’euros ocults. Aquest curs van ingressar, almenys, 30 milions d’euros de diferents administracions. El 2017 van adquirir\u00a0Nisa\u00a0per a ampliar el negoci. La facturaci\u00f3 global ha passat de 205 milions el 2013 a 521 milions el 2017.<\/p>\n
En aquesta c\u00fapula tamb\u00e9 es troba el grup\u00a0HM\u00a0Hospitals que mostra una senda de facturaci\u00f3 a l’al\u00e7a i va ingressar 336 milions d’euros el 2017, un 7,7% m\u00e9s que el curs previ, i la can\u00e0ria (ara estesa a M\u00e8xic i el Carib)\u00a0Hospiten\u00a0que ha passat de 244 milions el 2013 a 287 el 2017 (un 17,6% m\u00e9s).<\/p>\n
Hospiten\u00a0\u00e9s un gran grup hospitalari d’origen canari, el creixement del qual va ser unit als concerts p\u00fablics que va mantenir des de 1977, des del\u00a0postfranquisme, alguns renovats irregularment. L’executiu va haver de finalment\u00a0anul\u00b7lar una bateria d’ells el 2018 per a treure’ls de nou a concurs. L’amo\u00a0d’Hospiten, Pedro\u00a0Luis\u00a0Cobiella, va apar\u00e8ixer en els Papers de Panam\u00e0 per tenir una societat\u00a0off-*shore\u00a0per a ingressar plusv\u00e0lues.<\/p>\n