Una mescla de retallades, falta de planificaci\u00f3 i precarietat laboral ha creat una situaci\u00f3 paradoxal a Espanya. Hi ha escassetat de metges especialistes per a completar determinats serveis sanitaris al mateix temps que, cada any, surt un gran volum de graduats en medicina \u2013fruit de la multiplicaci\u00f3 de facultats universit\u00e0ries\u2013 que no poden convertir-se en especialistes: el sistema de formaci\u00f3 no d\u00f3na prove\u00efment per a cobrir els buits que han anat creant les desinversions acumulades.<\/p>\n
Aquest dissabte, 15.475 graduats en medicina buscaven una pla\u00e7a de metge intern resident (MIR) per a formar-se com a especialistes. Un examen global de la carrera de medicina. Hi ha 6.797 llocs en joc, segons la nota que s’aconsegueixi en la prova. Fa una setmana, el Ministeri de Sanitat va calcular que a Espanya fan falta 4.000 especialistes m\u00e9s, segons l’an\u00e0lisi que va presentar a les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n
L’escassetat en determinades disciplines s’ha anat acumulant i no pot solucionar-se de la nit al dia. Un especialista triga a formar-se, de mitjana, 11 anys des que ingressa en la facultat fins que surt preparat.<\/p>\n
Davant la previsi\u00f3 de les futures necessitats, l’aposta oficial es va centrar\u00a0a\u00a0autoritzar centres universitaris per a acomodar la demanda d’estudiants. Quan va arribar l’\u00e8poca de retallades pressupost\u00e0ries, el sistema\u00a0MIR\u00a0d’especialitzaci\u00f3 es va ressentir i va perdre oferta. La ministra de Sanitat,\u00a0Mar\u00eda\u00a0Luisa\u00a0Carcedo, va admetre fa uns dies a\u00a0RNE\u00a0que \u00abno hi ha m\u00e0gia\u00bb. \u00abNo\u00a0podem dir tirem\u00a0pols\u00a0i apareixen places de formaci\u00f3 d’especialistes\u00bb, va assegurar. I va recordar que, segons el seu criteri, s’ha arribat a aquesta situaci\u00f3 per certa \u00abfalta de previsi\u00f3\u00bb de les administracions. Molts graduats, menys especialistes.<\/p>\n
Aquest curs creixen les places un 6%. \u00abPer\u00f2 no hi ha hagut un estudi de necessitats sobre quines disciplines s\u00f3n les que cal potenciar. L’\u00faltima vegada que es va fer va ser el 2011. Sense aquest estudi, no pot haver-hi bona planificaci\u00f3\u00bb, explica el secretari d’estudis de la Federaci\u00f3 de Sanitat de CCOO, Pablo\u00a0Caballero. Aquest sindicat analitza de manera detallada cada any l’oferta\u00a0MIR. I repeteix el diagn\u00f2stic: \u00abNo s’est\u00e0 quantificant la necessitat de places de formaci\u00f3 tractant de garantir l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria en el futur\u00bb.<\/p>\n
La llei de professions sanit\u00e0ries indica qui \u00e9s el responsable de dur a terme aquesta tasca: \u00abEl Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat determinar\u00e0 les necessitats d’especialistes del sistema sanitari sobre la base d’indicadors objectius i criteris de planificaci\u00f3 que garanteixin l’equitat i efici\u00e8ncia del sistema de formaci\u00f3 sanit\u00e0ria especialitzada\u00bb. L’oferta s’ha de coordinar amb les comunitats aut\u00f2nomes, que s\u00f3n les que gestionen els hospitals on s’incrusten els residents.<\/p>\n
Ara Sanitat ha explicat que les mancances se centren en medicina familiar i comunit\u00e0ria i pediatria per a Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, seguits per anest\u00e8sia i reanimaci\u00f3, radiodiagn\u00f2stic i urologia. Tamb\u00e9 repara que no tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de n\u00fameros a l’hora d’explicar per qu\u00e8 no troben professionals per a les plantilles: la precarietat a base de places poc atractives i contractes temporals tamb\u00e9 influeix. Unes causes que\u00a0van repetint\u00a0els sanitaris des de fa temps.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s que les places que s’ofereixen aquest 2019 \u2013de les quals salin els futurs especialistes dels hospitals\u2013 s\u00f3n menys que les que van apar\u00e8ixer el 2011. Fa vuit anys la llista era de 6.881 llocs. El 2014, havien caigut a 6.149, un 10,6% menys. Les retallades en els pressupostos sanitaris de les comunitats aut\u00f2nomes presenten una correlaci\u00f3 amb la caiguda en l’oferta. Tant per la reducci\u00f3 en les partides en formaci\u00f3 com per les despeses que un\u00a0MIR\u00a0comporta en remuneracions i especialistes que els supervisin.<\/p>\n
El declivi en el nombre de professionals sanitaris no ha\u00a0arribat de sobte. Ja el 2008, la Comunitat de Madrid anunciava que necessitaria uns 2.500 facultatius en 10 anys. I que el 53% de les jubilacions es donarien en medicina de fam\u00edlia. No obstant aix\u00f2, va optar per multiplicar el nombre de facultats de medicina. Va animar a quatre universitats al fet que muntessin els seus centres: una p\u00fablica (la Rei Joan\u00a0Carlos) i tres privades. El Govern central en principi sol volia autoritzar la de la Rei Joan\u00a0Carlos. Va acabar per cedir.<\/p>\n
Aquesta tend\u00e8ncia es va expandir per Espanya. La demanda dels estudiants va fer que altres tres comunitats aut\u00f2nomes (Catalunya, Comunitat Valenciana i la Regi\u00f3 de M\u00farcia) promoguessin facultats per a metges. Dels nou nous centres, sis van ser iniciatives privades (fins llavors nom\u00e9s hi havia dues facultats privades de medicina: la de Navarra i el\u00a0Ceu\u00a0de Madrid). L’Organitzaci\u00f3 M\u00e8dica Col\u00b7legial va advertir llavors que, abans d’ampliar les places de manera accelerada, havien d’analitzar-se les necessitats.<\/p>\n
Per a 2014 Espanya era ja el segon pa\u00eds del m\u00f3n en nombre de facultats de medicina per habitants. Havia passat de 28 a 41 (actualment s\u00f3n 42). Just aquest 2014, les places de\u00a0MIR\u00a0ofertes tocaven fons. La proporci\u00f3 est\u00e0 en 0,95 facultats per mili\u00f3 de ciutadans. L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut considera \u00f2ptim 0,5 per mili\u00f3. A la llum de les dades actuals, aquesta estrat\u00e8gia per a garantir les plantilles sanit\u00e0ries s’ha rebel\u00b7lat fallida. Precisament l’especialitat de medicina de fam\u00edlia ha patit una p\u00e8rdua acumulada de mil places de\u00a0MIR\u00a0en l’\u00faltima d\u00e8cada.<\/p>\n
La saturaci\u00f3 de facultats ha acabat per derivar que 4.000 graduats no obtinguessin pla\u00e7a en la convocat\u00f2ria de 2018. \u00abEl\u00a0MIR\u00a0no \u00e9s una sortida m\u00e9s. \u00c9s pr\u00e0cticament l’\u00fanica sortida\u00bb, expliquen en el Consell Estatal d’Estudiants de Medicina. Aquesta fase educativa \u00e9s obligat\u00f2ria per a exercir de manera general a Espanya. Els estudiants consideren que aquesta proliferaci\u00f3 de centres, a m\u00e9s, posa en risc la qualitat de l’ensenyament: \u00abCompartir infraestructures entre diverses facultats com s\u00f3n els hospitals universitaris i els centres de salut, necessaris per a la realitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques cl\u00edniques comporta m\u00e9s estudiants per tutor de pr\u00e0ctiques, saturaci\u00f3 de consultes i m\u00e9s treball per al professional, en detriment tant de la formaci\u00f3 dels estudiants com de la qualitat assistencial\u00bb.<\/p>\n
Pablo\u00a0Caballero\u00a0ent\u00e9n que ha estat incorrecte crear tota aquesta bateria de facultats \u00abm\u00e9s aviat amb un criteri econ\u00f2mic, sobretot en les universitats privades\u00bb. Hi havia alta demanda per a estudiar medicina. Els estudiants del\u00a0CEEM\u00a0coincideixen que s’ha respost m\u00e9s \u00aba interessos econ\u00f2mics o pol\u00edtics, no justificats per una demanda real de professionals ni a criteris acad\u00e8mics ni sanitaris\u00bb.<\/p>\n