{"id":18661,"date":"2019-02-06T22:08:38","date_gmt":"2019-02-06T21:08:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18661"},"modified":"2019-02-06T22:08:38","modified_gmt":"2019-02-06T21:08:38","slug":"aixi-actuen-enfront-de-lablacio-els-professionals-sanitaris-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/02\/06\/aixi-actuen-enfront-de-lablacio-els-professionals-sanitaris-a-espanya\/","title":{"rendered":"Aix\u00ed actuen enfront de l&#8217;ablaci\u00f3 els professionals sanitaris a Espanya"},"content":{"rendered":"<p><span class=\"hiddenSpellError\">Asha<\/span>\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Ismail<\/span>\u00a0tenia nom\u00e9s cinc anys quan li van practicar la mutilaci\u00f3 genital femenina (<span class=\"hiddenSpellError\">MGF<\/span>). Va oc\u00f3rrer a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Moyale<\/span>, un poble a la frontera entre Eti\u00f2pia i Kenya. Va ser la seva pr\u00f2pia mare qui la va acompanyar a casa de la seva \u00e0via, on els esperava una remeiera. Entre les dones havien cavat un clot en el s\u00f2l de fang de la cuina perqu\u00e8 s&#8217;estir\u00e9s dins i all\u00ed li ho van fer, sense personal m\u00e8dic ni anest\u00e8sia.<\/p>\n<p>\u00abCom havia nascut nena, en la meva comunitat no m&#8217;anaven a considerar neta i pura fins que em llevessin aquesta part del meu cos\u00bb, declara a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Sinc<\/span>\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Ismail<\/span>, presidenta de l&#8217;ONG\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Save<\/span>\u00a0a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Girl<\/span>\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Save<\/span>\u00a0a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Generation<\/span>. La seva fam\u00edlia estava conven\u00e7uda que era el correcte, per aix\u00f2, durant anys no es va atrevir a parlar amb ells de les seq\u00fceles i els dolors que sofria a causa d&#8217;aquesta agressi\u00f3, que consisteix en l&#8217;amputaci\u00f3 parcial o total dels \u00f2rgans genitals femenins.<\/p>\n<p>El 2001, quan va migrar a Espanya,\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Ismail<\/span>\u00a0pensava que per fi anava a tenir l&#8217;oportunitat de compartir la pesada c\u00e0rrega que arrossegava des de Kenya amb especialistes. No obstant aix\u00f2, la seva primera visita al ginec\u00f2leg no va ser el que esperava.<\/p>\n<p>\u00abEn el centre de salut ning\u00fa havia vist a una dona mutilada. Es va c\u00f3rrer la veu\u00a0<span class=\"hiddenGrammarError\">i\u00a0<\/span>en q\u00fcesti\u00f3 de minuts estava envoltada d&#8217;infermeres que m&#8217;observaven sense dirigir-me la paraula mentre jo seguia oberta de cames. Vaig passar vergonya i por i crec que la situaci\u00f3 hagu\u00e9s estat diferent si haguessin estat m\u00e9s sensibilitzats\u00bb, explica.<\/p>\n<figure id=\"attachment_18662\" aria-describedby=\"caption-attachment-18662\" style=\"width: 671px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/1009893_10153688879693347_763404744179403905_n_image671_405.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18662\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/1009893_10153688879693347_763404744179403905_n_image671_405.jpg\" alt=\"\" width=\"671\" height=\"377\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-18662\" class=\"wp-caption-text\">Asha Ismail, presidenta de la ONG Save a Girl Save a Generation \/ SINC<\/figcaption><\/figure>\n<p>Segons l&#8217;Organitzaci\u00f3 Mundial (OMS), encara que els professionals sanitaris del m\u00f3n han d&#8217;estar preparats per a atendre dones i nenes amb\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">MGF<\/span>, \u00absovint no estan prou capacitats per a recon\u00e8ixer i tractar les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que ocasiona aquesta pr\u00e0ctica sobre la salut\u00bb.<\/p>\n<p>En una recerca publicada el 2018, un equip de recerca liderat per la professora associada de la Facultat d&#8217;Infermeria i Podologia en la Universitat de Val\u00e8ncia Alba Gonz\u00e1lez-Timoneda va analitzar el grau de coneixement, les actituds i les pr\u00e0ctiques dels professionals d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria del departament\u00a0Cl\u00ednico-Malvarrosa\u00a0de l&#8217;Hospital Cl\u00ednic de Val\u00e8ncia. En total, van entrevistar 321 professionals sociosanitaris (metges d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria, infermers, matrones, pediatres, ginec\u00f2legs, psic\u00f2legs i treballadors socials).<\/p>\n<p>Segons els resultats, d&#8217;ells nom\u00e9s un 22% era capa\u00e7 d&#8217;identificar correctament els diferents tipus de mutilaci\u00f3 i \u00fanicament un 5% sabien en quines zones geogr\u00e0fiques segueix viva aquesta pr\u00e0ctica. Menys d&#8217;un 10% coneixia algun protocol d&#8217;actuaci\u00f3 i solo un 15% va contestar haver rebut formaci\u00f3. La detecci\u00f3 de casos va ser fonamentalment realitzada per professionals majors de 35 anys, majorit\u00e0riament les matrones, pediatres i treballadors socials.<\/p>\n<p>Per a Gonz\u00e1lez-Timoneda, \u00abcal continuar investigant per a saber amb certesa si aquests resultats s\u00f3n extrapolables a la resta d&#8217;Espanya\u00bb. No obstant aix\u00f2, el seu estudi \u00e9s rellevant perqu\u00e8 indica que no tots els professionals sociosanitaris d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria han rebut la formaci\u00f3 adequada per a tractar aquest problema en tota la seva dimensi\u00f3.<\/p>\n<figure id=\"attachment_18663\" aria-describedby=\"caption-attachment-18663\" style=\"width: 671px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/43185902_10156315283498347_6718488011077582848_o_image671_405.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18663\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/43185902_10156315283498347_6718488011077582848_o_image671_405.jpg\" alt=\"\" width=\"671\" height=\"377\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-18663\" class=\"wp-caption-text\">Asha (tercera per la dreta) en un acte de l&#8217;ONG<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Protocols d&#8217;actuaci\u00f3<\/h3>\n<p>La mutilaci\u00f3 genital femenina \u00e9s una pr\u00e0ctica tradicional amb fortes i ancestrals arrels socioculturals. UNICEF adverteix que m\u00e9s de 200 milions de dones han estat sotmeses a aquesta vulneraci\u00f3 de drets. Encara que en els \u00faltims anys la prevalen\u00e7a en nenes de fins a 14 anys s&#8217;ha redu\u00eft en la majoria de les regions africanes, cada any tres milions de menors s\u00f3n mutilades a tot el m\u00f3n per motius culturals, religiosos o socials.<\/p>\n<p>A Espanya, hi ha 69.086 dones que provenen de pa\u00efsos on es realitza, segons les \u00faltimes dades del 2016 de la Fundaci\u00f3\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Wassu<\/span>\u00a0de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), que realitza cada quatre anys un informe sobre la situaci\u00f3 de les v\u00edctimes potencials. D&#8217;elles, unes 17.000 nenes estan en risc de sofrir-la<\/p>\n<p>Enfront d&#8217;aquesta situaci\u00f3, les administracions \u00abhan de fomentar la intervenci\u00f3 preventiva de la\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">MGF<\/span>, la qual cosa es materialitza en accions d&#8217;educaci\u00f3 per a la salut que els professionals puguin emprendre amb el prop\u00f2sit de generar actituds positives que fomentin l&#8217;aband\u00f3 de la pr\u00e0ctica\u00bb, destaca Adriana\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Kapl\u00e1n<\/span>, directora de la Fundaci\u00f3\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Wassu<\/span>-UAB.<\/p>\n<p>L&#8217;any 2015, el Ministeri de Sanitat va presentar el Protocol com\u00fa d&#8217;actuaci\u00f3 sanit\u00e0ria davant la mutilaci\u00f3 genital femenina en el Sistema Nacional de Salut, una eina on s&#8217;unifiquen les instruccions que rep el personal sanitari si sospiten que una pacient ha estat mutilada o pot arribar a ser-ho.<\/p>\n<p>En mat\u00e8ria de prevenci\u00f3, una de les mesures m\u00e9s importants que recull el document t\u00e9 a veure amb la reacci\u00f3 del pediatre davant la sospita que en un viatge familiar al pa\u00eds d&#8217;origen una nena pugui ser mutilada. En aquest cas, el metge proposar\u00e0 als pares que signin un document en el qual es comprometen a \u00abcuidar la salut de la menor, evitar la seva mutilaci\u00f3 i acudir a revisi\u00f3 a la volta del viatge\u00bb. A m\u00e9s, advertir\u00e0 a la fam\u00edlia que \u00e9s delicte al nostre pa\u00eds.<\/p>\n<p>\u00abNo es tracta nom\u00e9s de transmetre informaci\u00f3, sin\u00f3 que s&#8217;ha de realitzar una entrevista motivacional com es realitza per a canviar altres conductes, ajudant-los a reflexionar sobre el tema perqu\u00e8 siguin ells els que identifiquin la necessitat de protegir a les nenes\u00bb, sost\u00e9 Teresa\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Garc\u00eda<\/span>\u00a0de\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Herreros<\/span>, membre de Metges del M\u00f3n i coordinadora de la Guia de Prevenci\u00f3 de la Mutilaci\u00f3 Genital Femenina de la Comunitat de Madrid. El m\u00e9s important \u00e9s deixar clar que, lluny d&#8217;aportar cap benefici, pot ocasionar complicacions m\u00e8diques greus.<\/p>\n<p>\u00abInfeccions, hemorr\u00e0gies, dolor, ansietat, problemes urinaris o lesions en altres \u00f2rgans ve\u00efns s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s immediates. A llarg termini poden sofrir infertilitat, infeccions cr\u00f2niques, trastorns\u00a0psicosexuals\u00a0i problemes durant l&#8217;embar\u00e0s i el part\u00bb, precisa.<\/p>\n<h3>Reconstrucci\u00f3 del cl\u00edtoris<\/h3>\n<p>A Catalunya, on resideixen gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de les dones procedents dels 30 pa\u00efsos africans en els quals est\u00e0 arrelada aquesta pr\u00e0ctica i empadronades a Espanya, la Seguretat Social cobreix els costos de la reconstrucci\u00f3 del cl\u00edtoris de les v\u00edctimes.<\/p>\n<p>\u00abLa reconstrucci\u00f3 consisteix a anar a buscar el que queda de cl\u00edtoris i exposar-ho el m\u00e9s externament possible, en el seu lloc original. D&#8217;aquesta manera aconseguim recuperar un aspecte est\u00e8tic normal en gaireb\u00e9 un 90% dels casos i la capacitat sensitiva en m\u00e9s d&#8217;un 70% de les intervencions\u00bb, explica Pere N. Barri Soldevila, coordinador de la Secci\u00f3 Quir\u00fargica de la Fundaci\u00f3 Dexeus Dona de Barcelona i primer metge a Espanya a realitzar la intervenci\u00f3.<\/p>\n<p>El perfil de la pacient \u00e9s el\u00a0d'\u00bbuna\u00a0jove d&#8217;origen afric\u00e0, d&#8217;uns 27\u00a0<span class=\"hiddenGreenError\">anys d&#8217;edat<\/span>, que ha viscut la seva inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia al nostre pa\u00eds i sent la necessitat d&#8217;integrar-se i ser com qualsevol altra de les quals conformen els seus respectius grups d&#8217;amics\u00bb, sost\u00e9 Barri Soldevila.<\/p>\n<p>El Programa de reconstrucci\u00f3 genital\u00a0post-ablaci\u00f3\u00a0de la Fundaci\u00f3 Dexeus ja ha at\u00e8s 97 dones entre els anys 2007 i 2018. L&#8217;operaci\u00f3 tamb\u00e9 es realitza a Madrid i a la Comunitat Valenciana, que compta des de 2016 amb una Unitat de Refer\u00e8ncia per a la Cirurgia Reconstructiva a l&#8217;Hospital Universitari Doctor\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Peset<\/span>\u00a0de Val\u00e8ncia a la qual poden ser remeses dones i nenes des d&#8217;altres centres de salut.<\/p>\n<figure id=\"attachment_15822\" aria-describedby=\"caption-attachment-15822\" style=\"width: 4032px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/IMG_2283.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-15822\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/IMG_2283.jpg\" alt=\"\" width=\"4032\" height=\"3024\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-15822\" class=\"wp-caption-text\">El Dr. Barri en una de les intervencions de reconstrucci\u00f3 genital postablaci\u00f3 \/ Fundaci\u00f3 Dexeus Mujer<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Si danya la salut, per qu\u00e8 es practica?<\/h3>\n<p>Mentre que la pressi\u00f3 social i la por a la marginaci\u00f3 perpetuen la tradici\u00f3, la falta d&#8217;informaci\u00f3 i educaci\u00f3 empara aquestes conductes en pa\u00efsos africans. Segons l&#8217;OMS, amb freq\u00fc\u00e8ncia, l&#8217;escissi\u00f3 \u00e9s considerada part important de la bona crian\u00e7a de les joves i de la seva preparaci\u00f3 per a la vida adulta i el matrimoni. Tot gira entorn de les creences sobre el comportament sexual, la virginitat prematrimonial i la fidelitat matrimonial.<\/p>\n<p>Moltes comunitats creuen que redueix la libido femenina i &#8216;ajuda&#8217; a la dona a resistir-se als actes sexuals &#8216;il\u00b7l\u00edcits&#8217;, per la qual cosa algunes fam\u00edlies que arriben a Espanya ho fan amb el convenciment que l&#8217;ablaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s necessari i benefici\u00f3s.<\/p>\n<p>\u00abAt\u00e8s que els motius pels quals es realitza la mutilaci\u00f3 tenen molt a veure amb la identitat cultural, per a prevenir i evitar nous casos no nom\u00e9s n&#8217;hi ha prou amb actuar en l&#8217;\u00e0mbit de la salut. \u00c9s imprescindible el treball comunitari, que s&#8217;ha de realitzar de forma coordinada amb altres professionals i sectors com a educaci\u00f3, serveis socials, associacions, l\u00edders comunitaris, fam\u00edlies i mediadors\u00bb, precisa\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Garc\u00eda<\/span>\u00a0de\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Herreros<\/span>.<\/p>\n<p>A Espanya, associacions com\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Save<\/span>\u00a0a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Girl<\/span>\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Save<\/span>\u00a0a\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Generation<\/span>\u00a0duen a terme una labor de sensibilitzaci\u00f3 i educaci\u00f3 amb els col\u00b7lectius de risc tant a \u00c0frica com a Europa a trav\u00e9s de xerrades, cursos, esdeveniments i entrevistes personals. El pr\u00f2xim projecte de l&#8217;ONG, que comen\u00e7ar\u00e0 aquest any, ser\u00e0 obrir una casa d&#8217;acolliment per a nenes a Kenya. Aquest pa\u00eds afric\u00e0 va prohibir la\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">MGF<\/span>\u00a0el 2011, per\u00f2 algunes fam\u00edlies continuen practicant-la perqu\u00e8 creuen que augmenta la probabilitat de la nena de contreure matrimoni.<\/p>\n<p>El mateix passa a G\u00e0mbia que, encara que va aprovar el 2016 la seva primera llei contra l&#8217;ablaci\u00f3 genital femenina, continua apareixent en la llista de les v\u00edctimes menors de 14 anys, segons Nacions Unides. Ara, Sierra Leone ha estat l&#8217;\u00faltim pa\u00eds a il\u00b7legalitzar-la.<\/p>\n<p>\u00abAmb prohibir nom\u00e9s no basta. Si una fam\u00edlia est\u00e0 conven\u00e7uda que ha de fer-ho, buscar\u00e0 la forma per a aix\u00f2\u00bb, afirma\u00a0<span class=\"hiddenSpellError\">Ismail<\/span>. Per aix\u00f2, l&#8217;activista est\u00e0 segura que la via penal ha de ser un suport a l&#8217;educaci\u00f3, que pot suposar una veritable oportunitat de futur per a les dones.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Asha\u00a0Ismail\u00a0tenia nom\u00e9s cinc anys quan li van practicar la mutilaci\u00f3 genital femenina (MGF). Va oc\u00f3rrer a\u00a0Moyale, un poble a la frontera entre Eti\u00f2pia i Kenya. Va ser la seva pr\u00f2pia mare qui la va acompanyar a casa de la seva \u00e0via, on els esperava una remeiera. Entre les dones havien cavat un clot en el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":574,"featured_media":18664,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[847,731,52,849,2661],"class_list":["post-18661","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres","tag-ablacio","tag-dexeus","tag-dones","tag-mutilacio-genital-femenina","tag-nenes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18661","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/574"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18661"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18661\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18661"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18661"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18661"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}