![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/Instituto-Robotica-Informatica-Industrial-UPC-CSIC_EDIIMA20190208_0910_20.jpg\")
<\/a>Un estancament en f\u00edsica i enginyeria<\/h3>\n
Segons el\u00a0Gender\u00a0in\u00a0the\u00a0Global\u00a0Research\u00a0Landscape, als EUA i la Uni\u00f3 Europea les cient\u00edfiques suposen m\u00e9s del 40% dels investigadors. No obstant aix\u00f2, la representaci\u00f3 de les dones en ci\u00e8ncies de la salut \u00e9s relativament elevada, mentre que en f\u00edsica, matem\u00e0tiques o enginyeries els percentatges a penes superen el 25%. A Espanya, nom\u00e9s un 28% de l’alumnat universitari en aquestes carreres s\u00f3n dones.<\/p>\n
\u00abHist\u00f2ricament la dona ha tingut moltes m\u00e9s traves per a accedir a aquest tipus de carreres, per\u00f2 ara que no existeixen aquestes barreres directes continuen entrant menys\u00bb, afirma Concepci\u00f3n\u00a0Monje, de 40 anys i professora de rob\u00f2tica en la Universitat Carles III de Madrid, les recerques de la qual s’han centrat en el desenvolupament de robots humanoides. \u00abEns ho han posat sempre molt dif\u00edcil, per\u00f2 ara que est\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil, sembla que tampoc ens ho creiem\u00bb, assegura.<\/p>\n
Aquestes tres investigadores recorden que des de\u00a0molt nenes\u00a0ja mostraven inter\u00e8s en aparells electr\u00f2nics o en jocs que els permetessin construir coses. \u00abVeia que la majoria de les meves amigues jugaven amb\u00a0barbies\u00a0i jo amb mecano, llavors ja comences a intuir que alguna cosa no \u00e9s igual\u00bb, assegura Torrents. \u00abJo era conscient que no m’atreien les joguines t\u00edpiques de nenes, per\u00f2 a la meva casa sempre vaig jugar amb nois, aix\u00ed que al final ho veia com una cosa normal\u00bb, afirma Monje.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, Monje creu que pot haver-hi \u00abun missatge\u00a0subliminal\u00a0de la societat que fa que quan som m\u00e9s adolescents descartem aquest tipus de carreres perqu\u00e8 se les vincula amb alguna cosa m\u00e9s masculina\u00bb. A m\u00e9s, \u00abl’educaci\u00f3 masclista que hem tingut ens fa pensar que som menys intel\u00b7ligents i com tamb\u00e9 existeix la creen\u00e7a que aquest tipus de carreres \u00e9s nom\u00e9s per a gent molt intel\u00b7ligent, cosa que tampoc \u00e9s certa, al final acaben entrant menys dones\u00bb.<\/p>\n Segons un recent estudi publicat a Espanya, la proporci\u00f3 de noies que volen estudiar ci\u00e8ncies\u00a0als 15 anys\u00a0\u00e9s tres vegades menor que la de nois i entre les causes els autors apunten al d\u00e8ficit de confian\u00e7a que assenyalava Monjo. En aquest sentit, tamb\u00e9 un informe publicat per l’OCDE assegura que les nenes afronten amb major ansietat que els nens les mat\u00e8ries relacionades amb ci\u00e8ncies i, en general, se senten m\u00e9s pressionades i pitjor dotades per a assignatures com a matem\u00e0tiques o f\u00edsica, malgrat que les seves qualificacions solen ser similars o fins i tot superiors a les dels nois.<\/p>\n \u00abHem avan\u00e7at molt\u00edssim\u00bb, explica\u00a0Joaquina\u00a0\u00c1lvarez, presidenta de l’Associaci\u00f3 de Dones Investigadores i Tecn\u00f2logues (AMIT), \u00abper\u00f2 hi ha moltes in\u00e8rcies que es continuen mantenint i el primer problema que cal afrontar s\u00f3n aquests estereotips\u00bb, sent\u00e8ncia. \u00abPerqu\u00e8 una nena es decideixi a afrontar una carrera cient\u00edfica ha de superar moltes barreres culturals i per a fer-ho es requereix un suport expr\u00e9s de la fam\u00edlia o una motivaci\u00f3 especial\u00bb.<\/p>\n Aix\u00f2 va ser el que va succeir a totes aquestes investigadores. Torrents reconeix que quan va dir a la seva casa que volia fer inform\u00e0tica, al seu pare \u00abli va impactar molt\u00bb, per\u00f2 tamb\u00e9 que la seva mare \u00e9s cient\u00edfica (qu\u00edmica) i que aix\u00f2 li va facilitar les coses. Tamb\u00e9 \u00c1lvarez i\u00a0Torras\u00a0recorden amb especial afecte el suport que van rebre a casa, especialment del seu pare. \u00abEn la meva fam\u00edlia\u00a0eren super\u00a0oberts i la figura del meu pare va ser molt important, perqu\u00e8 em va donar suport en tot\u00bb, afirma\u00a0Torras.<\/p>\n Per\u00f2 no totes\u00a0les nenes\u00a0tenen aquest suport familiar, amb el que, al final, assegura Monje, \u00ables dones que arriben s\u00f3n les que han hagut de trencar la baralla i aix\u00f2 suposa un repte, per la qual cosa s’ho prenen molt m\u00e9s de deb\u00f2 que altres companys que han arribat per altres motius\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed, una vegada arribades al m\u00f3n acad\u00e8mic no totes tenen la mateixa percepci\u00f3 sobre com els tracta un entorn tan\u00a0masculinitzat.<\/p>\n Monje assegura no haver sofert \u00abcap discriminaci\u00f3 directa\u00bb en la seva carrera i afirma que sempre s’ha sentit en condicions d’igualtat respecte als seus companys, alguna cosa que comparteix\u00a0Torras. No obstant aix\u00f2, aquesta investigadora recorda que abans d’entrar en el m\u00f3n acad\u00e8mic va estar un any treballant en una empresa en la qual s\u00ed que va notar certa discriminaci\u00f3. \u00abQuan em reunia amb els clients sempre es dirigien al meu becari, en lloc de mi tot i que els hi explicava que jo era la responsable, li continuaven explicant tot a ell\u00bb.<\/p>\n L’opini\u00f3 de la m\u00e9s jove d’aquestes cient\u00edfiques \u00e9s m\u00e9s cr\u00edtica amb el seu entorn. Malgrat recon\u00e8ixer que sempre ha estat \u00abben tractada\u00bb, Torrents assegura que \u00aba l’hora d’expressar una idea, aquesta ha de ser molt millor que la dels nois perqu\u00e8 em parin esment\u00bb. Encara que considera que \u00e9s \u00abuna cosa inconscient, que est\u00e0 impl\u00edcita en aquesta societat\u00bb, destaca el fet\u00a0que \u00e9s\u00a0alguna cosa que en enginyeria \u00abest\u00e0 una mica m\u00e9s acusat\u00bb.<\/p>\n Respecte a l’evoluci\u00f3 dels seus respectius camps, totes les investigadores es mostren confiades que la situaci\u00f3 anir\u00e0 millorant i que augmentar\u00e0 la representaci\u00f3 de dones, arribant a una proporci\u00f3 m\u00e9s racional. \u00abArribarem a un punt d’equilibri, que no significa necess\u00e0riament un 50% de dones, per\u00f2 s\u00ed que cadascun faci el que vulgui sense traves ni pressions externes\u00bb, afirma Monje.<\/p>\n Torras, per part seva, assegura que \u00abanem a millor\u00bb i posa \u00e8mfasi a recordar que \u00aba poc a poc la societat es va conscienciant que el talent femen\u00ed \u00e9s necessari per a progressar\u00bb. \u00c1lvarez insisteix tamb\u00e9 en la necessitat d’incorporar a les dones a tots els camps de la ci\u00e8ncia per a tenir diversos punts de vista. \u00abEls \u00e9ssers humans investiguem tots aquells temes que ens v\u00e9nen al capdavant, per\u00f2 tot el que se’ns ocorre est\u00e0 influenciat per la cultura i hi ha visions i enfocaments que si no hi\u00a0ha una dona no es tindran\u00a0en compte\u00bb.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, malgrat el relatiu optimisme i de recon\u00e8ixer els avan\u00e7os que s’han donat en el m\u00f3n cient\u00edfic, la presidenta\u00a0de l’AMIT\u00a0adverteix que \u00abestem en un per\u00edode d’involuci\u00f3 pol\u00edtica en el qual s’est\u00e0 plantejant la p\u00e8rdua d’alguns drets aconseguits per les dones\u00bb. Torrents, per part seva, envia un missatge clar i rotund: \u00ables que estem dins continuarem lluitant\u00bb.<\/p>\n<\/a>Discriminaci\u00f3 en \u00e0mbit acad\u00e8mic<\/h3>\n
<\/a>Reivindicar la necessitat del talent femen\u00ed<\/h3>\n