{"id":18699,"date":"2019-02-12T22:18:30","date_gmt":"2019-02-12T21:18:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18699"},"modified":"2019-02-12T22:18:30","modified_gmt":"2019-02-12T21:18:30","slug":"dones-pioneres-contra-lassetjament-sexual-en-la-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/02\/12\/dones-pioneres-contra-lassetjament-sexual-en-la-ciencia\/","title":{"rendered":"Dones pioneres contra l&#8217;assetjament sexual en la ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p>El mes de juny passat, les Acad\u00e8mies Nacionals dels Estats Units de Ci\u00e8ncies, Enginyeria i Medicina (NAS) van publicar un informe que analitza l&#8217;assetjament sexual que sofreixen les dones que estudien o treballen en l&#8217;\u00e0mbit cient\u00edfic. Segons els resultats, m\u00e9s del 50% del professorat femen\u00ed en ci\u00e8ncies, enginyeria i medicina ha patit assetjament sexual o laboral.<\/p>\n<p>Per a\u00a0Julie\u00a0Libarkin, cient\u00edfica del Departament de Ci\u00e8ncies de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat Estatal de Michigan, les xifres s\u00f3n molt rellevants, per\u00f2 quan es tracta de passar a l&#8217;acci\u00f3 i denunciar als agressors no nom\u00e9s n&#8217;hi ha prou amb con\u00e8ixer els percentatges.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, poc abans que la flama del #MeToo prengu\u00e9s a Hollywood, va crear una base de dades d&#8217;acc\u00e9s obert sobre el comportament sexual inadequat en l&#8217;\u00e0mbit acad\u00e8mic. Noms, cognoms, c\u00e0rrecs, institucions i un enlla\u00e7 perqu\u00e8 l&#8217;usuari pugui verificar els fets. El seu document, que va comen\u00e7ar amb una dotzena de casos, ja suma m\u00e9s de 700.<\/p>\n<p>\u00abPerqu\u00e8 un cas aparegui en la base de dades ha de ser informaci\u00f3 p\u00fablica que pr\u00e8viament ha estat publicada en els mitjans de comunicaci\u00f3 o en documents legals, i ha d&#8217;haver-hi evid\u00e8ncies que ho provin\u00bb, declara a\u00a0Sinc\u00a0Libarkin.<\/p>\n<p>Per exemple, ha de constar en els informes p\u00fablics del T\u00edtol IX, la llei federal estatunidenca que estableix la protecci\u00f3 a estudiants v\u00edctimes d&#8217;assetjament, fustigaci\u00f3 sexual i agressi\u00f3 sexual dins o fora del campus, en qualsevol activitat acad\u00e8mica, educativa, extracurricular i atl\u00e8tica avalada per la instituci\u00f3. \u00abSi algun cas \u00e9s revocat o si es produeix una absoluci\u00f3 legal, es retira immediatament\u00bb, afegeix.<\/p>\n<p>La idea de crear la plataforma va sorgir a partir d&#8217;una experi\u00e8ncia personal. En una festa de jubilaci\u00f3 al campus on treballa, un professor em\u00e8rit la va assetjar f\u00edsicament. Encara que la llei va dictaminar a favor de la cient\u00edfica, en el treball tot es va mantenir com si res hagu\u00e9s ocorregut.<\/p>\n<p>\u00abEl meu assetjador t\u00e9 una cadira amb el seu nom en el meu departament i tenir a veure o sentir el seu nom \u00e9s traum\u00e0tic. Els meus companys no entenen exactament quant temps i energia he hagut de dedicar per a superar el que va passar i no semblen estar preocupats perqu\u00e8 pesen m\u00e9s els assoliments acad\u00e8mics\u00bb, explica la investigadora.<\/p>\n<p>\u00abUn dels majors problemes amb la mala conducta sexual \u00e9s que no hi ha manera de saber si alg\u00fa va passar per aix\u00f2 abans que tu\u00bb, sost\u00e9. \u00abPer aix\u00f2 vaig publicar la base de dades com una font d&#8217;acc\u00e9s obert\u00bb.<\/p>\n<h3>El moviment #METOO arriba a la ci\u00e8ncia<\/h3>\n<p>Amb el mateix objectiu \u2013que les hist\u00f2ries personals no es perdin en un mar de xifres\u2013\u00a0Libarkin\u00a0va crear tamb\u00e9 el 2018 l&#8217;estructura de la web de la campanya #MeTooSTEM, fundada per\u00a0Beth\u00a0Anne\u00a0McLaughling, professora de neurologia en la Universitat de\u00a0Vanderbilt.<\/p>\n<p>\u00abL&#8217;objectiu d&#8217;aquest lloc \u00e9s que sigui m\u00e9s dif\u00edcil per a les persones en el poder, les societats cient\u00edfiques, els companys i els becaris veure&#8217;ns com a simples n\u00fameros durant aquest per\u00edode cr\u00edtic per a les dones en\u00a0STEM\u00a0(ci\u00e8ncies, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques, per les seves sigles en angl\u00e8s)\u00bb, es llegeix en la plataforma quan accedeixes.<\/p>\n<p>Es tracta d&#8217;un espai perqu\u00e8 les dones comparteixin la seva hist\u00f2ria d&#8217;assetjament en primera persona. Una xarxa de suport en la qual les usu\u00e0ries poden parlar de la seva experi\u00e8ncia per\u00f2 no poden esmentar a altres persones o institucions per a evitar que es facin acusacions infundades.<\/p>\n<p>Fora de la p\u00e0gina web, el #MeTooSTEM\u00a0s\u00ed que\u00a0ha al\u00e7at la veu per a demanar responsabilitats, seguint el moviment que li d\u00f3na nom. En els \u00faltims mesos, va aconseguir que l&#8217;Associaci\u00f3 Estatunidenca per a l&#8217;Avan\u00e7 de la Ci\u00e8ncia no concedeixi honors als homes declarats culpables de conducta sexual inapropiada. Tamb\u00e9 va aconseguir organitzar sota la seva etiqueta a milers de cient\u00edfics perqu\u00e8 els Instituts Nacionals de Salut deixessin de finan\u00e7ar a persones culpables d&#8217;agressi\u00f3 sexual o conducta sexual inapropiada.<\/p>\n<p>Per portar el #MeToo a les institucions\u00a0STEM, per donar veu i for\u00e7a a les dones i ajudar les organitzacions a actuar contra l&#8217;assetjament,\u00a0McLaughlin\u00a0va rebre el 2018 el Premi Desobedi\u00e8ncia 2018 del\u00a0MIT\u00a0Mitjana\u00a0Lab, un centre de recerca interdisciplin\u00e0ria dins de l&#8217;Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT).<\/p>\n<p>La investigadora comparteix el guard\u00f3 amb\u00a0Tarana\u00a0Burke, fundadora del moviment #MeToo, i la cient\u00edfica\u00a0Sherry\u00a0Marts, que ajuda les organitzacions acad\u00e8miques i sense finalitats de lucre a ser m\u00e9s justes i inclusives.<\/p>\n<p>\u00abEl moviment #MeToo representa un canvi radical en la cultura estatunidenca, en les nostres institucions, en tots els \u00e0mbits professionals, acad\u00e8mics i pol\u00edtics. Aquestes tres dones estan en primera l\u00ednia d&#8217;aquest moviment, i la seva negativa a retrocedir o a ser silenciades \u00e9s el que continuar\u00e0 impulsant el moviment cap endavant enfront de tota mena d&#8217;oposici\u00f3. Hem de donar suport a aquest tipus d&#8217;heroisme\u00bb, va afirmar\u00a0Joi\u00a0Ito, director del Mitjana\u00a0Lab\u00a0i cofundador del\u00a0premi.<\/p>\n<p>El #MeTooSTEM tamb\u00e9 ha estat reconegut com\u00a0una\u00a0de les fites de l&#8217;\u00e0mbit cient\u00edfic m\u00e9s importants de 2018 per la revista\u00a0Science. Segons la publicaci\u00f3, \u00abl&#8217;assetjament sexual en l&#8217;\u00e0mbit cient\u00edfic ha estat poc denunciat i, en gran manera, ignorat. Per\u00f2 aquest any hi ha hagut senyals de canvi\u00bb.\u00a0McLaughling\u00a0ha estat una de les figures determinants en pressionar a les institucions perqu\u00e8 impulsin pol\u00edtiques contra el sexisme.<\/p>\n<p>La mateixa revista\u00a0Science\u00a0relata com la neurocient\u00edfica comen\u00e7a les seves xerrades en p\u00fablic amb 46 segons de silenci, un per cada any que els instituts Nacionals de Salut (NIH) han finan\u00e7at a cient\u00edfics i metges sense comprovar si han violat el T\u00edtol IX \u2013l&#8217;estatut que prohibeix l&#8217;assetjament sexual als estudiants\u2013. Amb aquest silenci,\u00a0McLaughling\u00a0vol \u00abhonrar als centenars de dones expulsades dels nostres campus\u00bb.<\/p>\n<h3>No s\u00f3n casos a\u00efllats<\/h3>\n<p>Mentre que la base de dades de\u00a0Libarkin\u00a0i el moviment #MeTooSTEM liderat per\u00a0McLaughling\u00a0han aconseguit personalitzar les experi\u00e8ncies d&#8217;assetjament i agressi\u00f3 en l&#8217;\u00e0mbit acad\u00e8mic, nous estudis revelen la magnitud del problema i demostren que no s\u00f3n casos a\u00efllats.<\/p>\n<p>Segons el citat informe de les Acad\u00e8mies Nacionals dels Estats Units de Ci\u00e8ncies, Enginyeria i Medicina (NAS), entre el 20% i el 50% de les estudiants, un percentatge que varia depenent del curs i la branca cient\u00edfica a la qual pertanyen, ha estat v\u00edctima de viol\u00e8ncia sexista tant verbal com no verbal \u2013com el menyspreu o la venjan\u00e7a\u2013.<\/p>\n<p>\u00abLa recerca demostra com de com\u00fa\u00a0 significatiu \u00e9s el problema de l&#8217;assetjament sexual en l&#8217;educaci\u00f3 superior\u00bb, declara a\u00a0Sinc\u00a0Franzier\u00a0Benya, encarregada del Comit\u00e8 de Dones en Ci\u00e8ncia, Enginyeria i Medicina, Divisi\u00f3 de Pol\u00edtiques i Assumptes Globals de NAS i una de les participants en la recerca. \u00abEn concret, revela que l&#8217;assetjament de g\u00e8nere (comportaments que transmeten hostilitat, objectivaci\u00f3, exclusi\u00f3 o estatus de segona classe) \u00e9s el tipus m\u00e9s com\u00fa d&#8217;assetjament sexual\u00bb, afegeix.<\/p>\n<p>Aquestes dades, basades en centenars d&#8217;entrevistes, enquestes, estad\u00edstiques i informes recollits durant m\u00e9s de dues d\u00e8cades, demostren que els empleats d&#8217;institucions acad\u00e8miques tenen la segona taxa m\u00e9s alta d&#8217;assetjament sexual als Estats Units nom\u00e9s per darrere dels militars.<\/p>\n<p>\u00abLes \u00e0rees en les quals predominen els homes \u2013en les quals el nombre d&#8217;homes supera al de dones, en les quals el lideratge est\u00e0 dominat pels homes o en els quals les ocupacions o ocupacions es consideren at\u00edpics per a les dones\u2013 tenen m\u00e9s incidents d&#8217;assetjament sexual\u00bb, afirma la investigadora.<\/p>\n<p>\u00abLa recerca tamb\u00e9 indica que als entorns de treball jer\u00e0rquics, com el militar i l&#8217;acad\u00e8mic, on existeix una gran difer\u00e8ncia de poder entre els empleats i on no es q\u00fcestiona als alts c\u00e0rrecs, tendeixen a tenir taxes m\u00e9s altes d&#8217;assetjament sexual\u00bb, afegeix.<\/p>\n<p>Segons\u00a0Benya, aix\u00f2 influeix en el nombre de dones que es decideixen per una carrera cient\u00edfica. \u00abQuan els estudiants experimenten assetjament sexual, hi ha major\u00a0absentisme\u00a0escolar, aband\u00f3 de classes, qualificacions m\u00e9s baixes i major taxa d&#8217;abandonament\u00bb, sost\u00e9. Un aspecte encara m\u00e9s rellevant si es t\u00e9 en compte que l&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;investigadores repercuteix sobre la qualitat de la ci\u00e8ncia, com es descrivia en un estudi publicat en 2017\u00a0Nature\u00a0Human\u00a0Behaviour.<\/p>\n<p>Encara que l&#8217;informe conclou amb una s\u00e8rie de recomanacions per a fer front a aquest problema sist\u00e8mic, alguns cient\u00edfics han subratllat que la\u00a0pr\u00f2pia NAS\u00a0hauria de comen\u00e7ar l&#8217;onada de canvis des de dins. Despr\u00e9s d&#8217;analitzar la base de dades de\u00a0Libarkin, el peri\u00f2dic The Washington Post va revelar que cinc homes sancionats per assetjament sexual continuen sent membres de les Acad\u00e8mies i tres d&#8217;ells investiguen amb finan\u00e7ament p\u00fablic.<\/p>\n<figure id=\"attachment_18702\" aria-describedby=\"caption-attachment-18702\" style=\"width: 640px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/24936304417_d83bd985f3_z_image671_405.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18702\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/24936304417_d83bd985f3_z_image671_405.jpg\" alt=\"\" width=\"640\" height=\"405\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-18702\" class=\"wp-caption-text\">Quatre joves es manifesten a favor de la igualtat el Dia de la Dona als EUA\/ Flickr<\/figcaption><\/figure>\n<h3>A les universitats espanyoles<\/h3>\n<p>L&#8217;assetjament sexual \u00e9s un problema transversal que afecta institucions de tot el planeta. A Espanya, quatre investigadores de les universitats de Barcelona, Girona i Rovira i Virgili van publicar el 2017 el primer estudi sobre viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en les universitats. Els seus resultats revelen que el 62% de l&#8217;alumnat ha patit o coneix a alg\u00fa que ha sofert viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en la universitat.<\/p>\n<p>\u00abAquesta xacra es coneixia, per\u00f2 ning\u00fa s&#8217;atrevia a fer p\u00fabliques aquestes dades i enfrontar-se a aix\u00f2\u00bb, afirma Rosa Valls, professora de Pedagogia Social de la Universitat de Barcelona i una de les autores de l&#8217;estudi, que precisa que es tracta d&#8217;un secret a veus que s&#8217;ha normalitzat durant anys.<\/p>\n<p>Segons el treball, en la gran majoria dels casos reconeguts pels estudiants entrevistats, la v\u00edctima era una\u00a0estudiant dona\u00a0(92%). Quant als agressors, el perfil m\u00e9s com\u00fa va ser el d&#8217;un home (84%) i estudiant (65%). El 25% de les persones que van ser testimonis de la viol\u00e8ncia contra una dona van declarar que l&#8217;agressor havia estat un professor.<\/p>\n<p>Enfront d&#8217;aix\u00f2, algunes universitats han fet el pas per a analitzar la situaci\u00f3 del seu centre i prendre mesures en conseq\u00fc\u00e8ncia. El mes de novembre passat, la Universitat de Vigo va presentar un informe en el qual s&#8217;avalua la situaci\u00f3 de l&#8217;assetjament sexual i per ra\u00f3 de sexe en la instituci\u00f3. Entre les conclusions principals del treball \u2013en el qual han participat 1.106 estudiants, 185 docents i investigadors i 154 integrants del personal administratiu\u2013, destaca que el 25% de les dones creuen \u00abbastant probable\u00bb sofrir assetjament sexual.<\/p>\n<p>Aquest mateix mes, la Universitat Complutense de Madrid (UCM) va publicar el primer informe sobre assetjament sexual en el centre basat en una enquesta de 21.000 persones. D&#8217;elles, el 8% de les dones van assegurar haver sofert assetjament sexual dins del campus. En la majoria dels casos, les persones enquestades es referien a \u00abassetjament ambiental\u00bb, entre els quals s&#8217;inclouen acudits, bromes o floretes ofensives de car\u00e0cter sexual, gestos i mirades lascives, invasions de l&#8217;espai f\u00edsic, o comentaris o observacions no desitjats de car\u00e0cter sexual.<\/p>\n<p>Segons Valls, per a acabar amb aquest problema, les universitats espanyoles han de dissenyar una estrat\u00e8gia en funci\u00f3 de dos pilars: la intransig\u00e8ncia davant qualsevol situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia i el suport i la solidaritat amb les v\u00edctimes. L&#8217;objectiu no \u00e9s nom\u00e9s acabar amb l&#8217;assetjament, sin\u00f3 tamb\u00e9 aconseguir un entorn acad\u00e8mic m\u00e9s igualitari.<\/p>\n<p>\u00abDes de la ci\u00e8ncia, les dones i els homes podem aportar coneixement per a aconseguir una igualtat de g\u00e8nere i perqu\u00e8 les nenes es trobin unes universitats no nom\u00e9s menys sexistes, sin\u00f3 tamb\u00e9 m\u00e9s cient\u00edfiques i humanes\u00bb, conclou la investigadora.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.agenciasinc.es\/Reportajes\/Mujeres-pioneras-contra-el-acoso-sexual-en-la-ciencia\">Aquest \u00e9s un article de l&#8217;Ag\u00e8ncia SINC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El mes de juny passat, les Acad\u00e8mies Nacionals dels Estats Units de Ci\u00e8ncies, Enginyeria i Medicina (NAS) van publicar un informe que analitza l&#8217;assetjament sexual que sofreixen les dones que estudien o treballen en l&#8217;\u00e0mbit cient\u00edfic. Segons els resultats, m\u00e9s del 50% del professorat femen\u00ed en ci\u00e8ncies, enginyeria i medicina ha patit assetjament sexual o [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":574,"featured_media":18700,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2419,905,2666,932,2664,1413],"class_list":["post-18699","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-assetjament-laboral","tag-assetjament-sexual","tag-dia-de-la-nena-i-la-dona-en-la-ciencia","tag-dona","tag-dona-i-ciencia","tag-escletxa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18699","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/574"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18699"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18699\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18699"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}