{"id":18747,"date":"2019-02-20T22:00:01","date_gmt":"2019-02-20T21:00:01","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18747"},"modified":"2019-02-20T22:00:01","modified_gmt":"2019-02-20T21:00:01","slug":"el-meu-fill-te-tdah-hauria-de-prendre-metilfenidat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/02\/20\/el-meu-fill-te-tdah-hauria-de-prendre-metilfenidat\/","title":{"rendered":"El meu fill t\u00e9 TDAH? Hauria de prendre metilfenidat?"},"content":{"rendered":"

El TDAH ha fet c\u00f3rrer rius de tinta. No nom\u00e9s a les revistes cient\u00edfiques, tamb\u00e9 a la premsa generalista. Entre les primeres, per esmentar nom\u00e9s una investigaci\u00f3 recent, el\u00a0Scandinavian Journal of Child and Adolescent Psychatry and Psychology<\/em>\u00a0analitza en el seu \u00faltim n\u00famero els efectes del metilfenidat (MFD) a 77.358 pacients i com s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents les al\u00b7lucinacions i altres s\u00edmptomes psic\u00f2tics en el grup de nens amb aquest trastorn que es va iniciar en aquesta medicaci\u00f3 que en el grup control (amb placebo). Els resultats, no obstant aix\u00f2, no s\u00f3n estad\u00edsticament significatius i els mateixos autors reclamen m\u00e9s recerca en aquest sentit. Entre les segones, la m\u00e9s sonada va ser l\u2019entrevista al\u00a0Der Spiegel\u00a0<\/em>amb el denominat \u201cpare del TDAH\u201d, Leon Eisenberg, fa ja alguns anys, una entrevista en la qual semblava que al final dels seus dies es retractava de tot el que s\u2019ha dit.<\/p>\n

La veritat \u00e9s que moltes fam\u00edlies amb fills amb s\u00edmptomes de TDAH no saben a quins atenir-se. Si buscar a internet davant del dubte en q\u00fcestions de salut no acostuma a ser bona idea, en aquest cas conv\u00e9 estar especialment vigilant en un terreny en qu\u00e8 es barregen pares que declaren orgullosos, com si haguessin sortit de l\u2019armari, que els seus fills han crescut feli\u00e7os gr\u00e0cies al metilfenidat (MFD), amb professionals que asseguren que algun dia es deixar\u00e0 de dispensar a farm\u00e0cies. On les\u00a0fake news<\/em>\u00a0se superposen amb informacions contrastades i ni tan sols les guies diuen el mateix a totes les comunitats.<\/p>\n

Des del Diario de la Educaci\u00f3n hem intentat llan\u00e7ar una mica de llum de la m\u00e0 de professionals de diferents disciplines \u2013de l\u2019orientaci\u00f3 i la psicopedagogia, de la psicologia cl\u00ednica i educativa, de la neurologia i de la neuropediatria\u2013 al voltant \u201cdel trastorn psiqui\u00e0tric m\u00e9s sovint diagnosticat i tractat en poblaci\u00f3 pedi\u00e0trica\u201d, segons la revista de l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Pediatr\u00eda,\u00a0Anales de pediatr\u00eda<\/em>. Un tractament que des de la seva aprovaci\u00f3 els anys vuitanta a Espanya \u00e9s a base de metilfenidat (MFD), un f\u00e0rmac psicoestimulant que es troba entre els m\u00e9s prescrits en l\u2019actualitat.<\/p>\n

El component org\u00e0nic<\/strong><\/h3>\n

Ana Cobos Cedillo \u00e9s la presidenta de la Confederaci\u00f3n de Organizaciones de Psicopedagog\u00eda y Orientaci\u00f3n de Espa\u00f1a (COPOE). Creu que un dels problemes \u00e9s que el terme hiperactivitat s\u2019ha vulgaritzat i s\u2019abusa d\u2019ell: \u201cEs confon amb l\u2019exc\u00e9s d\u2019activitat, o ens trobem amb persones que consideren que els seus problemes d\u2019aprenentatge durant la inf\u00e0ncia es devia al fet que tenien aquest diagn\u00f2stic i no ho van saber\u201d. \u201cQuan es denominava disfunci\u00f3 cerebral m\u00ednima es tenia clar que hi havia un component no nom\u00e9s comportamental sin\u00f3 org\u00e0nic\u201d, rememora.<\/p>\n

L\u2019experta t\u00e9 clar que no sempre darrere d\u2019un nen disruptiu, amb problemes de conducta a casa o a l\u2019aula, hi ha un TDAH: \u201cHi ha tres possibles explicacions: org\u00e0nica, social o educativa. Pot ser que el nen tingui un trastorn, per\u00f2 pot tamb\u00e9 ser que es trobi en un context sociocultural i econ\u00f2mic desfavorit o que, sense aquest context, no hagi tingut unes pautes educatives \u2013davant un mal comportament o desordre en els menjars, amb nens als quals se\u2019ls deixa menjar de tot o no menjar res, se\u2019ls regala tot, se\u2019ls acarona, s\u00f3n l\u2019\u00fanic nen entre un munt d\u2019adults, sobreprotegits i amb dificultats per conviure amb els iguals, no s\u2019han enfrontat a la frustraci\u00f3\u2026\u201d\u2013. El TDAH, a m\u00e9s, acostuma a apar\u00e8ixer m\u00e9s en els nens que en les nenes: \u201cCrec que moltes vegades en elles es d\u00f3na TDA. S\u00f3n nenes intenses per\u00f2, en faltar-los la part visible de la hiperactivitat, s\u00f3n m\u00e9s discretes\u201d.<\/p>\n

Si la causa \u00e9s org\u00e0nica (TDAH), i el personal sanitari i de salut mental aix\u00ed ho determina, per Cobos una bona manera d\u2019afrontar-lo \u00e9s per mitj\u00e0 del MFD: \u201c\u00c9s un estimulant del sistema nervi\u00f3s central, i veus que, despr\u00e9s d\u2019un primer moment en qu\u00e8 es regula la dosi correcta, ajuda al nen que el necessita a centrar l\u2019atenci\u00f3. Ells mateixos, amb 12, 13 o 14 anys, li ho van administrant, saben que ho han de prendre\u201d.<\/p>\n

Cobos matisa que la part del diagn\u00f2stic cl\u00ednic i el tractament farmacol\u00f2gic o la psicoter\u00e0pia correspon al personal sanitari, que els orientadors s\u2019encarreguen de l\u2019avaluaci\u00f3 psicopedag\u00f2gica, de com es troba el nen en el context escolar, de com influeixen les seves capacitats, la seva conducta, la seva adaptaci\u00f3 social, el seu context sociofamiliar i educatiu: \u201cDavant un possible TDAH es parla amb la fam\u00edlia i, a partir d\u2019aqu\u00ed, amb l\u2019avaluaci\u00f3 psicopedag\u00f2gica com a primer pas, ja interv\u00e9 el pediatre, el metge de fam\u00edlia o l\u2019especialista en salut mental\u201d.<\/p>\n

Avaluaci\u00f3 objectiva<\/strong><\/h3>\n

Silvia \u00c0laba \u00e9s psic\u00f2loga cl\u00ednica i educativa. Considera que s\u00ed que pot haver-hi tend\u00e8ncia al sobrediagn\u00f2stic, i ho atribueix a l\u2019avaluaci\u00f3: \u201cSi ens remetem tan sols a un q\u00fcestionari que contesten pares i tutors, si no l\u2019acompanyem de proves objectives neuropsicol\u00f2giques per mesurar el quocient intel\u00b7lectual, la capacitat d\u2019atenci\u00f3 selectiva i sostinguda, de planificaci\u00f3, d\u2019organitzaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s, la funci\u00f3 executiva, la capacitat de lectura i escriptura, podem generar falsos positius, podem estar davant nens moguts i amb altres dificultats que en realitat no tenen TDAH\u201d<\/p>\n

Per \u00c0laba, tamb\u00e9 abans de receptar MFD ha de realitzar-se una exploraci\u00f3 m\u00e8dica per analitzar el cost-benefici: \u201cEls estudis ho continuen presentant com el tractament m\u00e9s efica\u00e7 si es combina amb ter\u00e0pia, per\u00f2 \u00e9s cert que t\u00e9 una s\u00e8rie d\u2019efectes secundaris \u2013p\u00e8rdua de gana, dificultat per agafar el son, mal de cap\u2026\u2013 i que el medicament per si mateix no ensenya res, nom\u00e9s prepara al cervell perqu\u00e8 atengui millor, l\u2019estimula, el predisposa a aprendre. Sempre, amb independ\u00e8ncia de si s\u2019hi recorre o no, s\u2019ha d\u2019incloure la ter\u00e0pia, entrenar la capacitat d\u2019atenci\u00f3, de planificaci\u00f3, de regulaci\u00f3 de conducta, emocions\u2026\u201d. Si la ter\u00e0pia, per ella, mai \u00e9s prescindible, la medicaci\u00f3 no sempre \u00e9s necess\u00e0ria: \u201cEncara que en determinades ocasions pot ser-ho, l\u2019error \u00e9s creure que nom\u00e9s per medicar el solucionarem. No \u00e9s una pastilla m\u00e0gica i moltes vegades tendim a sobremedicar sense pensar per qu\u00e8 hem de rec\u00f3rrer a aquest f\u00e0rmac. El tractament, com m\u00e9s multidisciplinari, millor\u201d, subratlla \u00c0laba, que inclou en l\u2019abordatge del TDAH a neur\u00f2legs, psic\u00f2legs, orientadors, psicopedagogs, pares i mares i professors i que constata com, gr\u00e0cies a l\u2019entrenament en una s\u00e8rie d\u2019estrat\u00e8gies, \u00e9s freq\u00fcent que aquesta medicaci\u00f3 amb MFD pugui abandonar-se: \u201cSi el nen apr\u00e8n aquestes pautes ja no necessita continuar amb ella\u201d.<\/p>\n

De la generaci\u00f3 Katovit a la generaci\u00f3 metilfenidat<\/h3>\n

Joaquim Jubert i Gruart \u00e9s neur\u00f2leg i \u00e9s radical en la seva posici\u00f3 contra el TDAH i el MFD. Per ell, el primer \u201cno existeix, \u00e9s un invent, per la qual cosa qualsevol diagn\u00f2stic que es faci \u00e9s un fals diagn\u00f2stic o un sobrediagn\u00f2stic\u201d. El segon \u00e9s \u201cuna amfetamina, coca\u00efna infantil\u201d.<\/p>\n

S\u2019aferra Jubert a les revelacions de Leon Eisenberg poc abans de morir, i sost\u00e9 que, tant en nens com en adults, el d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i la hiperactivitat \u201cs\u00f3n un signe, no una malaltia\u201d. Segons diu, com succeeix amb la febre, la qual pot venir provocada per multitud de malalties, i per tant s\u2019ha d\u2019analitzar qu\u00e8 provoca aquests s\u00edmptomes \u201ci no tractar-los amb un f\u00e0rmac que en realitat \u00e9s un activador\u201d.<\/p>\n

Aprofundeix en el seu s\u00edmil del MFD amb la coca\u00efna: \u201cUna persona hi recorre quan necessita activar-se molt, per\u00f2 tamb\u00e9 si se sent sobrecarregada per molts problemes i busca tranquil\u00b7litzar-se. La coca\u00efna el relaxa. Els problemes desapareixen\u201d. Per ell, el tractament amb MFD \u00e9s una \u201cprescripci\u00f3 reflex\u201d que, a m\u00e9s, crea depend\u00e8ncia: \u201c\u00c9s un inhibidor selectiu de la recaptaci\u00f3 de la noradrenalina presin\u00e0ptica, igual que els antidepressius s\u00f3n inhibidors i fan que les persones deixin de tenir ansietat, idees depressives i pugi el seu estat d\u2019\u00e0nim. Els s\u00edmptomes desapareixen, per\u00f2 qu\u00e8 hi ha de les causes?\u201d.<\/p>\n

Abans de la prescripci\u00f3 ve el diagn\u00f2stic, que per Jubert \u00e9s el quid de la q\u00fcesti\u00f3: \u201cNo s\u2019est\u00e0 fent diagn\u00f2stic. S\u2019est\u00e0 posant una etiqueta pels interessos de les farmac\u00e8utiques, que van influir perqu\u00e8 s\u2019inclogu\u00e9s aquest trastorn en els manuals DSM nord-americans\u201d.<\/p>\n

Moltes vegades, al seu judici, si es grata sota un positiu en TDAH apareix un problema d\u2019aprenentatge i conducta. Les causes, prossegueix, s\u00f3n m\u00faltiples: \u201cObedi\u00e8ncia, in\u00e8rcia, ineptitud, abs\u00e8ncia de criteris cl\u00ednics diagn\u00f2stics o de formaci\u00f3 dels professionals en diagn\u00f2stic diferencial o l\u2019afany per fer coincidir la realitat amb la doctrina\u201d.<\/p>\n

\u201cTDAH \u00e9s una etiqueta posada sobre una capsa que cal obrir i sotmetre a una exploraci\u00f3 neurol\u00f2gica completa\u201d, assevera Jubert, acostumat a rebre a la seva consulta nens amb aquest diagn\u00f2stic \u2013i tractats amb MFD\u2013 que ell descobreix com a falsos positius a for\u00e7a d\u2019indagar en la seva atenci\u00f3, reactivitat emotiva, capacitat cognitiva, d\u00e8ficit d\u2019aprenentatge, trastorns emocionals, conflictes d\u2019interacci\u00f3 social\u2026 \u201cCal analitzar quina part de les seves funcions cerebrals deixa d\u2019aportar per aconseguir un rendiment adequat, si estem davant una lesi\u00f3 cerebral m\u00ednima, un problema cognitiu, emocional, estricte d\u2019aprenentatge o un trastorn de conducta\u201d. Assegura que viu aquesta situaci\u00f3 \u201camb extraordin\u00e0ria freq\u00fc\u00e8ncia i amb gran resist\u00e8ncia dels pares i del personal sanitari a fer el canvi\u201d. Una vegada identificat el problema, el doctor recorre a diferents estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques no farmacol\u00f2giques, implicant diferents professionals: \u201cEs retrocedeix fins al nivell en qu\u00e8 es produeixen les dificultats i s\u2019intenten solucionar\u201d.<\/p>\n

Entretant, es continuaran creant \u201cfuturs drogodependents\u201d, lamenta Jubert, el qual assegura que ha vist algun cas en qu\u00e8 es passa del MFD a altres subst\u00e0ncies no legals despr\u00e9s d\u2019un consum prolongat: \u201cUna subst\u00e0ncia qu\u00edmica est\u00e0 substituint a un neurotransmissor normal, amb la qual cosa el receptor s\u2019atrofia i es desenvolupa un receptor d\u2019aquesta subst\u00e0ncia estranya\u201d.<\/p>\n

Per la seva part, la revista\u00a0Anales de pediatr\u00eda<\/em>\u00a0reconeix com a la d\u00e8cada dels noranta, \u201cparal\u00b7lelament a l\u2019augment de la prevalen\u00e7a de TDAH, es va incrementar notablement l\u2019\u00fas no m\u00e8dic del MFD entre estudiants per millorar el rendiment escolar aix\u00ed com per finalitats recreatives entre adolescents i joves\u201d. Per Jubert, hi haur\u00e0 un dia en qu\u00e8 el MFD es deixar\u00e0 de comercialitzar, com en el seu moment van deixar de vendre\u2019s a farm\u00e0cia els optalidons o el Katovit. \u201cHi haur\u00e0 un relleu generacional, un canvi en l\u2019avaluaci\u00f3, i es donar\u00e0 una transformaci\u00f3 sobtada, de la mateixa manera que ja no es comercialitzen les centramines i les simpatines de la meva joventut. Els uns i els altres es troben en la mateixa classificaci\u00f3 farmacol\u00f2gica que el MFD, agents simpaticomim\u00e8tics d\u2019acci\u00f3 central, i aquest s\u2019acabar\u00e0 retirant del mercat farmacol\u00f2gic i passar\u00e0 a vendre\u2019s en el mercat il\u00b7legal\u201d.<\/p>\n

Des de sempre i a tots els nivells<\/h3>\n

Mar\u00eda Alba Jim\u00e9nez \u00e9s neuropediatre a l\u2019Hospital General de Villalba (Madrid). Reconeix que a la seva consulta arriben els casos de TDAH amb una simptomatologia m\u00e9s intensa: \u201cEntenc que una gran majoria es tracten en atenci\u00f3 prim\u00e0ria o s\u2019aborden per mitj\u00e0 de mesures educatives, i que treballo amb una mostra esbiaixada\u201d. Dins d\u2019aquesta, el 20% dels pacients, explica, no requereix cap mena de mesura farmacol\u00f2gica.<\/p>\n

En la seva opini\u00f3, no hi ha dubte que el TDAH existeix: \u201cEstem davant un trastorn en el neurodesenvolupament del qual es comen\u00e7a a parlar el segle XIX, per\u00f2 que sempre ha existit. \u00c9s cert que en els \u00faltims anys hi ha hagut un boom en el diagn\u00f2stic, per\u00f2 \u00e9s una alteraci\u00f3 multigen\u00e8tica que afecta el cervell, a la funci\u00f3 executiva, de control d\u2019impulsos, an\u00e0lisis i planificaci\u00f3 de situacions. Les proves de neuroimatge ens demostren que pot donar-se un retard de fins a dos anys i mig en la maduraci\u00f3 cerebral\u201d.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, concedeix que \u201cno tot \u00e9s TDAH\u201d: \u201cPot haver-hi falta d\u2019atenci\u00f3, impulsivitat i hiperactivitat sense TDAH. El TDAH \u00e9s una cosa org\u00e0nica. I, per a comen\u00e7ar, han de ser s\u00edmptomes que hagin estat presents des de sempre. Els pares ens relaten com aquests nens ja eren beb\u00e8s inquiets. Un nen que est\u00e0 dormint malament perqu\u00e8 pateix insomni o que t\u00e9 problemes a casa, pot mostrar-se inquiet, irritable, impulsiu\u2026 sense tenir TDAH\u201d. Han de ser, a m\u00e9s, s\u00edmptomes prou intensos perqu\u00e8 l\u2019afectin i no nom\u00e9s en una esfera: \u201cUn nen que es porta malament a classe i no at\u00e9n per\u00f2 a casa \u00e9s un altre (i viceversa) no compleix aquest criteri. El TDAH afecta a escala familiar, escolar, social\u2026\u201d.<\/p>\n

Pel que fa al MFD, Alba es remet a la simptomatologia: \u201cEl 100% dels nens amb TDAH no han de rec\u00f3rrer a aquesta o una altra medicaci\u00f3. Aquells amb una simptomatologia m\u00e9s lleu i sense trastorns associats poden tractar-se amb una ter\u00e0pia cognitiva conductual, amb suport al col\u00b7legi i assessorament a les fam\u00edlies. Si els s\u00edmptomes s\u00f3n m\u00e9s intensos o s\u2019associen amb oposici\u00f3 desafiadora, ansietat, depressi\u00f3, etc. s\u00ed que est\u00e0 indicat el tractament farmacol\u00f2gic\u201d. \u201cCom qualsevol f\u00e0rmac, mal prescrit tindr\u00e0 m\u00e9s contraindicacions que efectes beneficiosos, per\u00f2 si est\u00e0 indicat nom\u00e9s pot ser un factor favorable -amb els seus efectes secundaris, com qualsevol- i pot generar un canvi acad\u00e8mic, familiar, social\u2026 Serveix perqu\u00e8 el nen focalitzi la seva atenci\u00f3, augmenta l\u2019alliberament de catecolamines en l\u2019escor\u00e7a prefrontal, la m\u00e9s alterada, i potser podem tenir un nen que de 50 minuts a l\u2019aula at\u00e9n 40 en comptes de cinc, els que atenia abans, encara que en funci\u00f3 tamb\u00e9 de la seva capacitat cognitiva i de la seva for\u00e7a de voluntat, perqu\u00e8 la pastilla no canvia al nen, nom\u00e9s la simptomatologia\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El TDAH ha fet c\u00f3rrer rius de tinta. No nom\u00e9s a les revistes cient\u00edfiques, tamb\u00e9 a la premsa generalista. Entre les primeres, per esmentar nom\u00e9s una investigaci\u00f3 recent, el\u00a0Scandinavian Journal of Child and Adolescent Psychatry and Psychology\u00a0analitza en el seu \u00faltim n\u00famero els efectes del metilfenidat (MFD) a 77.358 pacients i com s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents […]<\/p>\n","protected":false},"author":575,"featured_media":18748,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[236,1517,551,529],"class_list":["post-18747","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-infancia","tag-medicacio","tag-nens","tag-tdah"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18747","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/575"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18747"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18747\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18747"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18747"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18747"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}