La malaltia d’Alzheimer s’endinsa en la vida de les persones de manera insidiosa, sense fer soroll per\u00f2 amb pas ferm fins que, de sobte, obliden usar els coberts per a menjar, comencen a exclamar inesperades grolleries o manifesten un inopinat desig sexual. L’alzheimer atrapa aix\u00ed no nom\u00e9s al pacient, sin\u00f3 tamb\u00e9 als seus \u00e9ssers estimats.
\nLa deterioraci\u00f3 cognitiva que comporta aquesta patologia \u2013que representa el 70% de totes les dem\u00e8ncies\u2013 no afecta \u00fanicament a la mem\u00f2ria o al llenguatge. Els pacients experimenten una progressiva disminuci\u00f3 dels mecanismes de control, la qual cosa deixa lliure albir als impulsos.<\/p>\n
\u00abTenim menys neurones per a fer el mateix. Tot funciona pitjor\u00bb, explica a\u00a0Sinc\u00a0Luis\u00a0Ag\u00fcera\u00a0Ortiz, cap de secci\u00f3 en el Servei de Psiquiatria de l’Hospital 12 d’Octubre a Madrid. En aquest context, la sexualitat, tan controlada per les normes socials, l’educaci\u00f3 i la cultura, no es queda fora.<\/p>\n
Els pacients deixen de saber com satisfer adequadament les seves necessitats de proximitat i intimitat i les seves conductes es tornen cada vegada menys\u00a0matisades. Els escassos estudis cient\u00edfics que tracten el tema parlen de ‘comportaments sexuals inapropiats’, referint-se a una\u00a0hipersexualitat\u00a0o desinhibici\u00f3 de les pulsions sexuals.<\/p>\n
\u00abLa majoria dels articles dedicats a la sexualitat l’aborden des d’aquests ‘comportaments sexuals inadequats’. \u00c9s sobretot aquesta sexualitat que es considera problem\u00e0tica la que rep atenci\u00f3 m\u00e8dica centrada en q\u00fcestions de consentiment i desinhibici\u00f3\u00bb, indica a\u00a0Sinc\u00a0Lorraine\u00a0Ory, investigadora en l’Institut Nacional de Salut i Recerca M\u00e8dica de Fran\u00e7a, que ha comparat la percepci\u00f3 de la sexualitat en persones amb discapacitats i amb alzheimer.<\/p>\n
Des del punt de vista cient\u00edfic, no hi ha a penes dades objectives sobre aquest tema, i en l’\u00e0mbit associatiu, sanitari o psicosocial no existeixen protocols d’actuaci\u00f3 per a abordar els canvis conductuals sexuals. L’experi\u00e8ncia amb pacients demostra, no obstant aix\u00f2, que es poden donar situacions socialment conflictives.<\/p>\n
\u00abUna persona amb alzheimer que es despulla en p\u00fablic, que es realitza tocaments o que es masturba en un entorn que no \u00e9s la seva intimitat genera animadversi\u00f3 i malestar\u00bb, detalla a\u00a0Sinc\u00a0l’educadora sexual Felicitat\u00a0Iriarte\u00a0Romero. Aquests comportaments es deuen a \u00abuna disminuci\u00f3 del control social i personal que tothom exerceix, m\u00e9s que a una\u00a0hipersexualitat\u00bb, aclareix\u00a0Ag\u00fcera\u00a0Ortiz.<\/p>\n
Aquests s\u00edmptomes s\u00f3n especialment cridaners en la dem\u00e8ncia\u00a0frototemporal, tamb\u00e9 coneguda com a malaltia de\u00a0Pick, en la qual es degeneren centres del cervell com els l\u00f2buls temporals que tenen a veure directament amb el control. \u00abRealment es perd la capacitat de valorar l’adequat o inadequat de les coses en el context social\u00bb, matisa el psiquiatre, fins fa poc president de la Societat Espanyola de\u00a0Psicogeriatria.<\/p>\n
Aquests pacients, que a m\u00e9s acusen el canvi de manera molt m\u00e9s preco\u00e7 que altres dem\u00e8ncies i a edats m\u00e9s primerenques (a partir dels 45 anys), poden comen\u00e7ar a fer proposicions a gent que no coneixen de res davant dels seus\u00a0\u00e9ssers\u00a0estimats.<\/p>\n
\u00abNo hi ha intencionalitat. \u00c9s a la regi\u00f3 cerebral que t\u00e9 a veure amb el control de la conducta i de l’adequaci\u00f3 dels h\u00e0bits socials on s’estan morint les seves neurones i, per tant, aquest control deixa de succeir. \u00c9s molt caracter\u00edstic d’aquesta dem\u00e8ncia\u00bb, recalca a\u00a0Sinc\u00a0l’expert.<\/p>\n
En aquestes poblacions, no obstant aix\u00f2, la funcionalitat sexual o les malalties de transmissi\u00f3 sexual s\u00f3n poc analitzades. \u00abHi ha molt pocs estudis que se centrin en les persones afectades\u00bb, assenyala\u00a0Ory.<\/p>\n
Per\u00f2 aquests canvis conductuals i aquesta p\u00e8rdua de control no es produeixen en totes les persones que sofreixen alzheimer o altres dem\u00e8ncies. \u00abDep\u00e8n una mica de quin ha estat la seva vida sexual anterior. En una persona de 80 anys que ha viscut d’una manera molt important la seva activitat sexual en els 15 o 20 \u00faltims anys, \u00e9s possible que aix\u00f2 no tingui major repercussi\u00f3\u00bb, subratlla l’expert de l’Hospital 12 d’Octubre.<\/p>\n
Entre el 50% i el 80% de les persones majors de 60 anys es mantenen sexualment actives, i aquesta activitat sexual normal es pot mantenir\u00a0fins\u00a0passats els 80. Malgrat l’edat, el desig no t\u00e9 per qu\u00e8 desapar\u00e8ixer, ni tan sols amb la malaltia d’Alzheimer, encara que s\u00ed que poden sorgir pertorbadors canvis conductuals que acaben afectant la parella.<\/p>\n
Aquests trastorns en la conducta sexual poden ser font de sofriment\u00a0a l’entorn del pacient. La sexualitat no \u00e9s f\u00e0cil d’abordar per la parella. Segons una publicaci\u00f3 de la Confederaci\u00f3 Espanyola de l’Alzheimer (CEAFA) sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la malaltia en els cuidadors familiars, la relaci\u00f3 afectiva i sexual sol ser un tema tab\u00fa.<\/p>\n
\u00abAls cuidadors els costa manifestar els seus sentiments davant les noves situacions i comportaments sexuals que poden sorgir durant el proc\u00e9s de la malaltia: canvis en l’apetit sexual, conductes an\u00f2males, desinhibici\u00f3, etc.\u00bb, manifesta el document.<\/p>\n
\u00abLa sexualitat \u00e9s un dels temes que no es tracta, no s’aborda o es fa de manera biol\u00f2gica o fisiol\u00f2gica sense aprofundir en l’engranatge\u00bb, declara\u00a0Iriarte\u00a0Romero, presidenta de l’Associaci\u00f3 de Familiars de Persones Malaltes d’Alzheimer i altres Dem\u00e8ncies\u00a0ALCREBITE\u00a0a Granada.<\/p>\n
Un estudi liderat per cient\u00edfics brasilers va mostrar, mitjan\u00e7ant entrevistes als c\u00f2njuges-cuidadors de pacients amb alzheimer, una falta de coneixement en el terme ‘sexualitat’, aix\u00ed com vergonya per a tractar el tema. \u00abLa sexualitat est\u00e0 present en la vida d’uns i \u00e9s anul\u00b7lada en la d’uns altres\u00bb, adverteixen els experts.<\/p>\n
Aix\u00ed, en certs casos, la malaltia provoca una apatia important no nom\u00e9s per a sortir al carrer, vestir-se, parlar amb altres persones, o rentar-se, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a tenir sexe. \u00abEl pacient amb dem\u00e8ncia s’oblida de la vida sexual, deixa de tenir aquesta activitat i la parella el sofreix\u00bb, exposa\u00a0Ag\u00fcera\u00a0Ortiz.<\/p>\n
Per\u00f2 en la vida en parella tot pot passar: l’espectre \u00e9s molt ampli, coincideixen els experts. \u00abHi ha parelles que ho porten millor, fins i tot si hi ha un increment de la demanda sexual que no correspon amb els h\u00e0bits anteriors. Per\u00f2 unes altres es poden sentir molt mal i espantades, o poden irritar-se molt\u00bb, apunta\u00a0Ag\u00fcera.<\/p>\n
Fins i tot, a vegades, apareixen actituds d’agressivitat o viol\u00e8ncia. \u00abEl malalt es torna m\u00e9s impulsiu, la demanda en la relaci\u00f3 es fa m\u00e9s autorit\u00e0ria, sobretot si \u00e9s home\u00bb, exposa l’educadora sexual.<\/p>\n
Investigadors en el\u00a0National\u00a0Ageing\u00a0Research\u00a0Institute\u00a0d’Austr\u00e0lia suggereixen en un treball que \u00e9s necessari comprendre l’impacte dels c\u00f2njuges cuidadors en les relacions \u00edntimes per a anticipar i donar suport a experi\u00e8ncies. A aix\u00f2 tamb\u00e9 s’afegeix la necessitat d’entendre les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en els canvis que es produeixen.<\/p>\n
\u00abQuan el malalt \u00e9s home hi ha major problem\u00e0tica, major conflictivitat i m\u00e9s problemes emocionals en la parella que quan la malalta d’alzheimer \u00e9s dona\u00bb, revela Felicitat\u00a0Iriarte\u00a0Romero.<\/p>\n
Per aix\u00f2, algunes dones perceben l’acostament sexual de la seva parella malalta com una agressi\u00f3 i sofreixen alts nivells d’ansietat i angoixa. \u00abHi ha dones que es veuen reclamades a tenir relacions sexuals no desitjades de manera freq\u00fcent. Quan no hi ha relacions amb penetraci\u00f3, hi ha tocaments continus\u00bb, assegura a\u00a0Sinc\u00a0l’experta, que destaca que en aquesta dem\u00e8ncia es projecten tots els estereotips, prejudicis, falsos mites, tab\u00fas i creences err\u00f2nies entorn de la sexualitat.<\/p>\n
En general, tot canvi en el pacient repercuteix en la parella. Aix\u00f2 forma part del proc\u00e9s d’adaptaci\u00f3 del paper de cuidador, sobretot quan sorgeixen conductes mai abans observades. \u00ab\u00c9s m\u00e9s freq\u00fcent l’increment de trets de personalitat que l’aparici\u00f3 de nous, per\u00f2 poden sorgir\u00bb, estima el cient\u00edfic espanyol.<\/p>\n
El c\u00f2njuge se situa en primera l\u00ednia i el frec amb el malalt \u00e9s inevitable. \u00abMalgrat ser les persones que m\u00e9s els cuiden, les parelles s’emporten\u00a0tots els empipaments. El malalt s’enfada amb qui l’est\u00e0 cuidant\u00bb, assegura\u00a0Ag\u00fcera\u00a0Ortiz, que\u00a0porta d\u00e8cades\u00a0tractant a pacients amb dem\u00e8ncies.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, contr\u00e0riament al que algunes experi\u00e8ncies han relatat, la persona amb alzheimer no nom\u00e9s no s’allunya emocionalment de la seva parella, sin\u00f3 que dif\u00edcilment pot enamorar-se d’una altra persona. Els pacients es tornen extraordin\u00e0riament dependents dels seus cuidadors.<\/p>\n
\u00abL’enamorament\u00a0i la vida afectiva requereixen\u00a0d’un\u00a0funcionament mental no deteriorat. En la immensa majoria dels casos, aquests canvis de conducta produeixen m\u00e9s sofriment en la parella\u00bb, observa el psiquiatre.<\/p>\n
Encara que podria oc\u00f3rrer que les persones descurin la seva afectivitat, aix\u00f2 \u00e9s justament una de les coses que m\u00e9s tard es perden. En realitat, poques vegades s’observa en consulta casos en el que el pacient s’oblidi de la seva parella.<\/p>\n
Els canvis de conducta sexual que es poden produir en les persones amb la malaltia d’Alzheimer poden rebre tractaments, sobretot quan la sexualitat es converteix en una cosa\u00a0disruptiva. \u00abPer\u00f2 no hi ha moltes coses\u00bb, lamenta\u00a0Luis\u00a0Ag\u00fcera\u00a0Ortiz, cap de secci\u00f3 del Servei de Psiquiatria a l’Hospital 12 d’Octubre.<\/p>\n
Segons l’expert, aquests canvis conductuals es tracten a trav\u00e9s de dues vies. Els pacients poden prendre inhibidors selectius de la\u00a0recaptaci\u00f3\u00a0de serotonina (ISRS)\u200b usats com a antidepressius perqu\u00e8 l’efecte secundari que poden generar \u00e9s benefici\u00f3s en el control d’impulsos. \u00abProdueixen una disminuci\u00f3 de la libido i de la funci\u00f3 sexual que en aquest cas es pot utilitzar com una cosa terap\u00e8utica\u00bb, aclareix el psiquiatre.<\/p>\n
D’altra banda, tamb\u00e9 s’han provat tractaments hormonals per a disminuir la sexualitat en casos en els quals el descontrol \u00e9s molt gran, com amb pacients amb dem\u00e8ncia\u00a0frototemporal. \u00abL’abordatge \u00e9s treballar amb la parella-cuidador i intentar veure les vies perqu\u00e8 aquest tema millori per m\u00e8todes no farmacol\u00f2gics, per\u00f2 aquests tractaments ajuden, i, encara que no s\u00f3n curatius, alleugen l’efecte que la malaltia t\u00e9 sobre els mecanismes de control dels impulsos sexuals\u00bb, conclou.<\/p>\n