Cada mat\u00ed, tres petits baixen a la cuina de l’escola infantil La\u00a0Jara, en el barri madrileny d’Usera. All\u00ed pregunten als cuiners quin \u00e9s el men\u00fa del dia i, aula per aula, li ho comuniquen als seus companys, de 0 a 6 anys, mentre compten i anoten en un foli quants nens han assistit a classe aquest dia. Despr\u00e9s, tornen a baixar a la cuina, per a informar els cuiners i que aquests calculin la quantitat de menjar que han de preparar aquesta jornada. Aix\u00ed, \u00abaprenen lectoescriptura d’una manera molt funcional i molt pr\u00e0ctica\u00bb, explica la directora del centre, Elena\u00a0Puch. Aquest \u00e9s el primer exemple en el qual les educadores utilitzen el menjar com a eina d’aprenentatge. \u00ab\u00c9s un moment educatiu m\u00e9s\u00bb, assenyala.<\/p>\n
L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) alerta que \u00abla promoci\u00f3 de les dietes saludables i l’activitat f\u00edsica a l’escola \u00e9s fonamental en la lluita contra l’epid\u00e8mia d’obesitat infantil\u00bb. Segons l’informe\u00a0Aladino\u00a02015, la taxa de sobrep\u00e8s i obesitat infantil se situa en el 41%. La\u00a0Jara\u00a0\u00e9s una de les escoles que s’engloba en el projecte Alimentar el canvi, de la cooperativa\u00a0Gar\u00faa, que aposta per una alimentaci\u00f3 ecol\u00f2gica o de proximitat en la qual els pares tamb\u00e9 s\u00f3n part\u00edcips de les decisions que es prenen respecte a l’alimentaci\u00f3 dels seus fills. \u00abHo vam con\u00e8ixer per l’associaci\u00f3 de fam\u00edlies, que ens va animar a presentar-nos\u00bb, explica\u00a0Puch.<\/p>\n
Amb l’alimentaci\u00f3 saludable van arribar tamb\u00e9 una altra s\u00e8rie de rutines educatives. Els m\u00e9s petits es posen el pitet i col\u00b7loquen la cullera al costat del plat; els majors (de 3 a 6 anys) treballen les matem\u00e0tiques repetint la\u00a0seq\u00fc\u00e8ncia cullera-plat-forquilla-got en posar la taula; amb cinc anys,\u00a0tots els dies, hi ha responsables que ajuden les educadores i serveixen als seus companys. \u00abVan sent conscients del que ells volen menjar i del que s’han de servir, posen la taula, socialitzen amb els seus amics, mengen tranquils, saben que no poden tirar el menjar…\u00bb, enumera\u00a0Azucena\u00a0de\u00a0Juan, la secret\u00e0ria de l’escola, on \u00abmai\u00bb es for\u00e7a a menjar.<\/p>\n
\u00abTenen les seves funcions i les seves responsabilitats. A m\u00e9s, hi ha un percentatge molt alt de menjar ecol\u00f2gic. \u00c9s important no nom\u00e9s perqu\u00e8 mengen sa, sin\u00f3 perqu\u00e8 impulsem un canvi en el paradigma, que els arriba a ells educativament\u00bb, explica\u00a0Ana\u00a0Paniagua, una mare del centre. \u00abQuan iniciem el projecte, vam fer una s\u00e8rie d’activitats de sensibilitzaci\u00f3 amb les fam\u00edlies. Va ser una sorpresa que aquelles m\u00e9s interessades no eren les que a priori podrien estar-ho, sin\u00f3 aquelles amb nivells socioecon\u00f2mics m\u00e9s baixos, a les quals els importa l’alimentaci\u00f3 dels seus fills i filles\u00bb, assenyala\u00a0Luis\u00a0Gonz\u00e1lez, pare i membre de la comissi\u00f3 de menjador. \u00abHi ha fam\u00edlies del barri, molt pobres i amb molt pocs recursos, la prioritat principal dels quals \u00e9s sobreviure. Tenim clar\u00edssim que l’\u00fanic menjar saludable del dia \u00e9s la que tenen aqu\u00ed\u00bb, afegeix\u00a0Puch.<\/p>\n
L’alimentaci\u00f3 a l’escola ajuda tamb\u00e9 a atallar les desigualtats. En aquesta no hi ha difer\u00e8ncia entre el berenar que els petits prenen en l’esbarjo. Sempre \u00e9s fruita de temporada, que d\u00f3na el centre. De fet, pels passadissos es veuen safates amb pl\u00e0tans i mandarines. \u00abAl principi costava, per\u00f2 ara mengen molt\u00edssima fruita\u00bb, indica l’educadora\u00a0Almudena\u00a0Abell\u00e1n. \u00abSi veus els berenars dels nens d’aquesta escola, hi ha m\u00e9s fruita\u00bb, confirma\u00a0Paniagua. \u00abQuan\u00a0portes molts anys\u00a0a l’escola acabes tenint contacte amb fam\u00edlies que han anat canviant els seus h\u00e0bits alimentaris com a conseq\u00fc\u00e8ncia del proc\u00e9s que es viu en el col\u00b7legi\u00bb, apunta Gonz\u00e1lez.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una de les poques escoles de la Comunitat de Madrid que t\u00e9 gesti\u00f3 directa del menjador. \u00c9s a dir, \u00e9s\u00a0la pr\u00f2pia escola\u00a0qui elabora els men\u00fas, que han de tenir el vistiplau de la Comunitat, i gestiona el seu pressupost. Com aconsegueixen elaborar un men\u00fa compost per productes ecol\u00f2gics (excepte la carn, el peix i els lactis, que s\u00f3n inassumibles econ\u00f2micament)? \u00abEl menjar ecol\u00f2gic \u00e9s m\u00e9s car per\u00f2 preferim… preferim no pensar-ho molt!\u00bb, riu\u00a0Puch. \u00abAnem\u00a0treient\u00a0una altra s\u00e8rie de despeses. Per exemple, caldria pintar, per\u00f2 no tenim diners. Un any fem una cosa, un altre any, una altra, per\u00f2 que els nostres nens mengin b\u00e9\u00bb, explica.<\/p>\n
En el cas dels col\u00b7legis p\u00fablics de la Comunitat (fins a 12 anys), la normativa obliga al fet que el servei de menjador sigui gestionat per una empresa externa segons criteris econ\u00f2mics, la qual cosa dificulta aquest tipus de projectes, aix\u00ed com que els pares tinguin capacitat de decisi\u00f3 sobre l’alimentaci\u00f3 dels seus fills.<\/p>\n
\u00abSom consumidors captius\u00bb, den\u00fancia Isabel Fern\u00e1ndez, portaveu de la plataforma\u00a0Ecomedores\u00a0Madrid, que persegueix que prevalguin criteris de qualitat i sostenibilitat en la compra p\u00fablica d’aliments. \u00abA les fam\u00edlies els preocupa la salut, per\u00f2 la salut ara tamb\u00e9 \u00e9s mediambiental\u00bb, recalca. En tot cas, les adjudicacions depenen de les comunitats aut\u00f2nomes. Per exemple, al Pa\u00eds Basc, els pares i mares podran gestionar els menjadors escolars a partir del pr\u00f2xim curs. Alguna cosa que ja ocorre a Gal\u00edcia, on conviuen diferents models de gesti\u00f3 o a Catalunya, on es permet m\u00e9s flexibilitat als centres.<\/p>\n
En el col\u00b7legi concertat Ciutat educativa\u00a0Hipatia, en Rivas\u00a0Vaciamadrid, l’aposta per un menjar m\u00e9s ecol\u00f2gic i de proximitat va partir del propi centre. \u00abCosta que els nens acostumin el paladar a aquests productes i, tamb\u00e9, acostumar a les fam\u00edlies, que ens han d’anar acompanyant\u00bb, explica el responsable del menjador,\u00a0Carlos\u00a0Carricoba. Per aix\u00f2, es van fent petits passos, encara que \u00abara tot el que se serveix \u00e9s ecol\u00f2gic i el que no pot ser, per q\u00fcesti\u00f3 de pressupost (carns, peixos i lactis), \u00e9s de proximitat\u00bb, explica. El producte que arriba des de m\u00e9s lluny \u00e9s el pl\u00e0tan, de Can\u00e0ries.<\/p>\n
Tamb\u00e9 en aquest centre utilitzen el menjador per a conscienciar a l’alumnat. \u00abLes nenes i nens de 5\u00e8 i 6\u00e8 se serveixen sols, solament el que ells menjaran. D’aquesta manera, en la safata no queda cap residu\u00bb, indica\u00a0Carricoba. L’objectiu \u00e9s estendre aquesta mesura a 3r i 4t, per al que hauran\u00a0d'\u00bbanar\u00a0progressivament, perqu\u00e8 tenim 2 hores per a 1.100 nens\u00bb. A m\u00e9s, a les aules es realitzen activitats relacionades amb el menjar, \u00abper a saber la petjada ecol\u00f2gica que deixem si portem productes de fora\u00bb i pel centre hi ha cartells amb missatges sobre el que contamina consumir determinats productes.<\/p>\n
El director d’infantil i prim\u00e0ria\u00a0d’Hipatia,\u00a0Carlos\u00a0M\u00e9ndez, explica que \u00abel projecte t\u00e9 una part educativa de treball a les aules\u00bb. Aquesta part consta de sessions de sensibilitzaci\u00f3 respecte al producte ecol\u00f2gic, i aborda diferents tem\u00e0tiques: \u00abaliments de proximitat, quants recursos fan falta per a tenir la carn per al consum hum\u00e0 o quina cistella de la compra fan en altres pa\u00efsos, per a entendre les difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques\u00bb. Aix\u00f2 acompanyat d’un impuls per la dinamitzaci\u00f3 dels patis. \u00abEs forma als monitors de menjador perqu\u00e8 treballin amb l’alumnat i que el temps de pati no sigui un temps lliure, sin\u00f3 que sigui lliure per a qui vulgui i que qui vulgui pugui fer \u00fas de racons de joc o de la mediateca\u00bb, desenvolupa\u00a0M\u00e9ndez.<\/p>\n
A m\u00e9s, han creat el grup ‘alumne ajudant’, a trav\u00e9s del qual els majors s’encarreguen que \u00abno hi hagi nens sols i d’incorporar i integrar als m\u00e9s petits amb els majors\u00bb, indica. Precisament, per la quantitat de nens i l’abs\u00e8ncia de professors, els menjadors escolars poden convertir-se en un focus de conductes m\u00e9s dominants entre iguals, que s’agreugen en els casos d’assetjament escolar. \u00abEls menjadors han de ser espais on la gent se senti a gust per a menjar i per a estar\u00bb, defensa\u00a0Alberto\u00a0Brasero, del projecte Alimentar el Canvi, que denuncia tamb\u00e9 el nivell d’estr\u00e8s al qual est\u00e0 sotm\u00e8s el personal, que ha de suportar volums de soroll per damunt fins i tot dels 90 decibels.<\/p>\n
\u00abAix\u00f2 \u00e9s un horror per als nens\u00bb, defensa la directora de la\u00a0Jara. All\u00ed, els petits mengen en les seves respectives classes, amb la resta de companys (un m\u00e0xim de 22 per classe) i les seves dues educadores. \u00abTal com ens ho plantegem, el proc\u00e9s cal acaronar-lo\u00bb, indica\u00a0Puch. Per aix\u00f2, quan els seus alumnes arriben al col\u00b7legi \u00abs’espanten, perqu\u00e8 solen passar a instal\u00b7lacions enormes, amb persones que no s\u00f3n les seves tutores i estan perduts totalment. No hi ha ning\u00fa que els doni suport o els doni una m\u00e0\u00bb, conclou.<\/p>\n