Espanya no compleix una directiva de la Uni\u00f3 Europea i ignora a la comunitat cient\u00edfica perqu\u00e8 no compta amb l’especialitat m\u00e8dica de Psiquiatria de la Inf\u00e0ncia i l’Adolesc\u00e8ncia. Al nostre pa\u00eds no existeix formaci\u00f3 ni titulaci\u00f3 espec\u00edfica sobre salut mental dels menors i les necessitats i trastorns propis associats, com tamb\u00e9 recomana la European Union of Medical Specialists (UEMS), sin\u00f3 que nens i adolescents s\u00f3n tractats per psiquiatres generals.<\/p>\n
El m\u00ednim obligatori a cursar d’infantil durant els 4 anys com a Metge Intern Resident (MIR) en la branca de Psiquiatria s\u00f3n 4 mesos. Despr\u00e9s, la preparaci\u00f3 dep\u00e8n de l’inter\u00e8s del metge i del centre al qual hagi estat destinat. Per a Celso Arango, vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria, \u00abel que hi ha ara equival al fet que per a ser pediatra bast\u00e9s amb fer la resid\u00e8ncia de medicina integral i, dels seus 4 anys, dedicar 4 mesos a nens\u00bb.<\/p>\n
La creaci\u00f3 de l’especialitat a Espanya \u00e9s un projecte arrossegat des de 2009, quan el llavors ministre de Sanitat de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero, Bernat Soria, la va anunciar despr\u00e9s de la insist\u00e8ncia de fam\u00edlies i professionals. Es va retardar fins a 2014, quan va estar aprovat durant un any un Reial decret que modificava de manera troncal algunes especialitats i que inclo\u00efa en un annex Psiquiatria Infantil. Aquest va ser derogat per falta d’informaci\u00f3 de la mem\u00f2ria econ\u00f2mica i no va haver-hi temps a formar a cap psiquiatre infantil, encara que s\u00ed al fet que alguns estrangers homologuessin el seu t\u00edtol.<\/p>\n
Avui dia, torna a existir un esborrany de Reial decret (RD) redactat per Sanitat que instaura la Psiquiatria per al Nen i l’adolescent \u2013posteriorment modificat a ‘de la Inf\u00e0ncia i l’Adolesc\u00e8ncia’\u2013. Est\u00e0 datat a 17 de gener de 2018 i aprovat a l’abril per les comunitats dins del termini en el Consell Interterritorial, per\u00f2 no ha arribat a la seva seg\u00fcent fase, el vistiplau del Consell d’Estat, ni durant el govern de Mariano Rajoy ni durant el de Pedro S\u00e1nchez. D’arribar a aquest \u00f2rgan, el seg\u00fcent pas seria el Consell de Ministres, per la qual cosa es preveu que amb la convocat\u00f2ria d’eleccions es quedar\u00e0 definitivament en standby.<\/p>\n
Al desembre, Educaci\u00f3 va posar alguns ‘per\u00f2s’ formals a la redacci\u00f3 del Reial decret relativa a les homologacions, per\u00f2 les associacions de psiquiatria atribueixen aquesta \u00faltima paralitzaci\u00f3 sobretot a la inacci\u00f3 de Sanitat. Fernando G\u00f3nzalez, president de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Psicoter\u00e0pia del Nen i de l’Adolescent (SEPYNA), \u00e9s un dels quatre signants d’una carta que quatre representants d’associacions de psiquiatria van enviar al novembre a la ministra de Sanitat, Mar\u00eda Luisa Carcedo, demanant explicacions. Ell ent\u00e9n que aquest nou retard es deu a l'\u00bbalentiment burocr\u00e0tic\u00bb propi d’un canvi de govern, per\u00f2 \u00abno podem tolerar-lo ni esperar m\u00e9s donat el consens que hi ha des de fa anys entre comunitat cient\u00edfica i fam\u00edlies\u00bb.<\/p>\n
Sanitat no ha respost a eldiario.es sobre per qu\u00e8 en aquesta legislatura tampoc s’ha arribat a efectuar la creaci\u00f3 de l’especialitat, ni sobre si hi ha hagut nous avan\u00e7os. En el seu web continua allotjat l’esborrany de Reial decret: entre els arguments que presenta el mateix document est\u00e0 que amb ella els professionals tindrien compet\u00e8ncia en el tractament de trastorns mentals del neurodesenvolupament, fomentar el benestar de les fam\u00edlies i parlar de resultats a nivell educatiu i social, amb esment a l’assetjament escolar.<\/p>\n
L’esborrany del RD detalla que la implantaci\u00f3 suposaria un augment de la despesa deguda principalment al fet que el programa formatiu per als dos tipus de Psiquiatria que existirien passaria de 4 anys a 5. Per a corregir-ho s’oferirien menys places, de 241 a 185 \u2013de les quals anirien 88% per a adult, 12% per a nen, amb una mitjana de 104 jubilacions anuals\u2013 amb \u00abun marge de creixement del nombre de professionals\u00bb, aix\u00ed que el saldo resultaria lleument negatiu.<\/p>\n
Aquest extrem s\u00ed ha estat criticat: Mikel Munarriz, president de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) i un altre dels remitents de la carta a Carcedo, es reafirma en el seu comprom\u00eds amb qu\u00e8 \u00abl’urgent \u00e9s l’especialitat\u00bb, per\u00f2 no comparteix els comptes del Ministeri i opina que es deuen \u00aba la tend\u00e8ncia pol\u00edtica a evitar l’increment del pressupost\u00bb i que pot haver-hi altres vies. Considera que fer-se aix\u00ed pot ser acceptable \u00abpuntualment, els primers anys\u00bb, per\u00f2 que caldr\u00e0 treballar perqu\u00e8 el sistema es reajusti i es mantingui l’oferta.<\/p>\n
Les places per a professionals de salut mental al nostre pa\u00eds s\u00f3n, en general, poc nombroses \u00abmirant la r\u00e0tio i comparant-la amb altres pa\u00efsos\u00bb, per\u00f2 \u00abaquesta \u00e9s una altra guerra\u00bb, explica Celso Arango, que tamb\u00e9 \u00e9s signant de la carta remesa a Carcedo \u2013la quarta \u00e9s Dolores Moreno, de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent\u2013. Es refereix al fet que \u00absi hi hagu\u00e9s m\u00e9s professionals en general, molt millor. Per\u00f2 ni tan sols \u00e9s aix\u00f2 el que demanem ara, sin\u00f3 simplement que hi hagi especialistes\u00bb.<\/p>\n
Arango enumera algunes de les patologies m\u00e9s freq\u00fcents que ha d’atendre un especialista en psiquiatria infantil: problemes de vincles prematurs en neonatologia, trastorns de la conducta, autisme o prevenci\u00f3 del su\u00efcidi en l’adolesc\u00e8ncia. Mikel Munarriz (AEN) subratlla la import\u00e0ncia de la detecci\u00f3 preco\u00e7 i del coneixement d’aquestes patologies per\u00f2 el que destaca \u00e9s que \u00abla xarxa de recursos \u00e9s molt diferent entre menors i adults. Per exemple, en les modalitats d’intervenci\u00f3 -en la qual t\u00e9 molt pes la col\u00b7laboraci\u00f3 amb institucions educatives- la psicoter\u00e0pia, l’atenci\u00f3 a pares. La capacitaci\u00f3 fa que no nom\u00e9s h\u00e0gim de saber m\u00e9s d’uns diagn\u00f2stics que d’uns altres, que \u00e9s important, sin\u00f3 de com s’intervenen\u00bb.<\/p>\n
Fernando Gonz\u00e1lez (SEPYNA) descriu que avui dia la formaci\u00f3 d’especialistes en infantil \u00e9s \u00abheterog\u00e8nia\u00bb i dep\u00e8n \u00abdel centre i de la geografia\u00bb: \u00abEn hospitals grans de capitals s\u00ed a vegades hi ha professionals nom\u00e9s dedicats a infantil que s’han format una vegada tinguda la pla\u00e7a, perqu\u00e8 ells mateixos han tingut aquest inter\u00e8s. En comarques passa m\u00e9s que un mateix psiquiatre at\u00e9n adults i nens alhora. Tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies entre comunitats: a Pa\u00eds Basc o Catalunya hi ha m\u00e9s professionals, a Castella i Lle\u00f3 o Arag\u00f3 estan pitjor\u00bb. Hi ha professionals que, per aquest propi inter\u00e8s, estan molt formats, per\u00f2 \u00abquan es jubilen pot passar que cobreixi la seva pla\u00e7a alg\u00fa que nom\u00e9s ha fet aquests 4 mesos dins del MIR\u00bb.<\/p>\n
A les associacions \u00aboficialment no ens han donat cap motiu\u00bb perqu\u00e8 no s’acabi de crear l’especialitat. Celso Arango creu que una opci\u00f3 \u00e9s que es pretengui tornar a una f\u00f3rmula semblant a la qual es va emprar en 2014: no redactar un Reial decret nom\u00e9s per a la Psiquiatria Infantil sin\u00f3 realitzar una modificaci\u00f3 troncal que ho inclogui. Per\u00f2 \u00e9s cr\u00edtic, ja que suposaria \u00abcomen\u00e7ar tot el treball de zero\u00bb despr\u00e9s d’una d\u00e8cada i tres governs diferents de demora.<\/p>\n
Les fam\u00edlies tamb\u00e9 han passat anys insistint. L’any 2008, la Plataforma de Fam\u00edlies per a la Creaci\u00f3 de l’Especialitat de Psiquiatria Infantojuvenil ja va llan\u00e7ar un comunicat en el qual relataven algunes de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la falta de titulaci\u00f3: mals diagn\u00f2stics i tractaments inadequats que desemboquen en nens amb depressions, ansietat i altres problemes que porten aparellats a m\u00e9s rebuig social, fracasso escolar o situacions familiars \u00abpoc desitjables\u00bb.<\/p>\n
El 2019 moltes fam\u00edlies segueixen amb la batalla: Carmen de la Osa, presidenta de l’Associaci\u00f3 de familiars de malalts mentals per la integraci\u00f3 infantojuvenil (AFEMI) i mare d’una noia de 16 anys diagnosticada als quatre amb un \u00abtrastorn del desenvolupament sense especificar, un d’aquests calaixos de sastre\u00bb, apunta a la falta de professionals sanitaris, que fa que les consultes es produeixin massa espaiades, per\u00f2 tamb\u00e9 a la \u00aburg\u00e8ncia que s’activi la formaci\u00f3 d’especialistes, perqu\u00e8 s’est\u00e0 tractant als nens com a adults\u00bb. Assenyala en primer lloc que amb l’actual sistema hi ha una falta de coordinaci\u00f3 amb els centres escolars, \u00abon tampoc se sap aconsellar b\u00e9. Al final, molts nens acaben en centres d’educaci\u00f3 especial per falta d’assessorament, quan es podria evitar. Tampoc es t\u00e9 en compte per exemple que es faci ter\u00e0pia a les tardes, perqu\u00e8 puguin no faltar a classe\u00bb.<\/p>\n
A l’associaci\u00f3 que lidera De la Osa, a Ciudad Real, arriben molts casos de nens\u00a0sobremedicalitzats\u00a0\u00abque sense pastilles es converteixen en malalts cr\u00f2nics. A vegades \u00e9s necess\u00e0ria la medicaci\u00f3, per\u00f2 unes altres estem veient que se’ls recepta com si fossin persones majors\u00bb.\u00a0Fernando\u00a0Gonz\u00e1lez apunta que \u00e9s freq\u00fcent que un psiquiatre sense la suficient formaci\u00f3 en infantil s’inclini m\u00e9s a l’\u00fas de f\u00e0rmacs, com en adults, \u00abper\u00f2 els d’infantil tendim a ser m\u00e9s prudents, ja que hi ha menys estudis sobre l’efecte en el desenvolupament\u00bb. L’objectiu \u00e9s tamb\u00e9 i en resum, segons\u00a0Mikel\u00a0Munarriz, que \u00abes tractin adequadament els problemes des del principi, perqu\u00e8 nens i nenes creixin millor i sigui m\u00e9s dif\u00edcil que arribin a adults amb problemes de salut mental. Aquests se solen iniciar molt primerencament en la vida. En unitats d’adults el que ens trobem sovint \u00e9s el que no va poder ser resolt en la inf\u00e0ncia\u00bb.<\/p>\n