Fa uns dies una companya d’un equip d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria em va explicar aquesta hist\u00f2ria: atenia en Josep des de feia anys per m\u00faltiples problemes, era una d’aquestes persones malaltes que se’ls anomena i classifica com a PCC\u00a0(pacient cr\u00f2nic complex). En Josep va ingressar a l’hospital per una complicaci\u00f3 infecciosa i va ser donat d’alta amb tractament antibi\u00f2tic endoven\u00f3s i amb seguiment per \u00abhospitalitzaci\u00f3 domicili\u00e0ria\u00bb, a c\u00e0rrec de personal de l’hospital on havia estat ingressat. El segon dia d’estar a casa, en Josep va anar al CAP a veure la infermera per ensenyar-li la via per on li posaven la medicaci\u00f3 i el material de cures que feien servir quan anaven a casa a curar-lo. Volia que ella ho sab\u00e9s i li digu\u00e9s qu\u00e8 li semblava; en definitiva ella era la \u00abseva infermera\u00bb i hi tenia tota la confian\u00e7a.<\/p>\n
En Josep \u00e9s un home senzill que no coneix els estudis que conclouen que el seguiment per un mateix professional allarga la vida. En el cas de persones amb diabetis com ell, a m\u00e9s a m\u00e9s, disminueix els ingressos hospitalaris i els costos de l’atenci\u00f3. Per\u00f2 el que s\u00ed sap \u00e9s que la seva infermera i la seva metgessa de cap\u00e7alera coneixen tots els seus problemes des de fa molt de temps. S\u00ed, tamb\u00e9 que la seva filla \u00e9s drogodependent i el fa patir molt. Sap que quan alguna cosa no va b\u00e9 sempre estan disposades a escoltar, a buscar una explicaci\u00f3, a ajustar un medicament, i, quan conv\u00e9, a parlar amb algun dels metges de l’hospital que tamb\u00e9 el porten. Sap que tenen cura de tot plegat. Per aix\u00f2, quan torna de l’hospital les va a veure i junts acorden un pla de seguiment. Quan ha necessitat una visita a casa sempre hi han anat, no ent\u00e9n per qu\u00e8 en aquesta ocasi\u00f3 hi va una infermera des de l’hospital, que est\u00e0 a 20 kil\u00f2metres.<\/p>\n
Aquest \u00e9s un dels molts exemples del desenfocament de l’atenci\u00f3 als pacients amb malalties cr\u00f2niques que s’est\u00e0 imposant en aquests moments. En comptes de potenciar les relacions i els recursos habituals, se n’instauren d’altres que no respecten el coneixement, el vincle ni la confian\u00e7a i trasplanten mitjans hospitalaris a l’entorn comunitari. S\u00f3n f\u00f3rmules que en general no aporten cap valor al pacient i resulten molt m\u00e9s cares. El terme hospitalitzaci\u00f3 domicili\u00e0ria \u00e9s un ox\u00edmoron, per\u00f2 cont\u00e9 un missatge potent i perill\u00f3s: all\u00f2 que el pacient necessita no ho pot proporcionar l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, s’ha de fer des de l’hospital. La metgessa i la infermera de cap\u00e7alera hi s\u00f3n per\u00f2 no actuen: En realitat \u00e9s com si no hi fossin.<\/p>\n
Aquest cas evoca la idea de condici\u00f3 p\u00f2stuma que Marina Garc\u00e9s desenvolupa en el seu llibre \u00abLa Il\u00b7lustraci\u00f3 radical\u00bb. En ell ens explica que el nostre temps \u00e9s el temps del \u00abtot s’acaba\u00bb. S’acaben els recursos naturals, s’acaba la feina, s’acaben els diners, s’acaben les pensions, s’acaben els serveis p\u00fablics. L’actual din\u00e0mica sanit\u00e0ria apunta que l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria tamb\u00e9 s’est\u00e0 acabant, va cam\u00ed de ser p\u00f2stuma. Els equips d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria es dissoldran en una xarxa de diferents serveis; la metgessa i la infermera de cap\u00e7alera, que s\u00f3n la base que d\u00f3na sentit a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, es van quedant sense pacients cr\u00f2nics, sense pacients terminals, sense atenci\u00f3 domicili\u00e0ria, sense funcions de suport emocional, sense urg\u00e8ncies, sense incid\u00e8ncia en l’atenci\u00f3 secund\u00e0ria, sense… Faran atenci\u00f3 comunit\u00e0ria per\u00f2 no trepitjaran la realitat familiar i domicili\u00e0ria. El seu paper, tan valorat per les persones malaltes i tan \u00fatil en termes de salut, s’est\u00e0 acabant. Els professionals estan confusos, estan en un no saber \u00abqui s\u00f3c jo per als meus pacients\u00bb, estan perdent la identitat.<\/p>\n
Per a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria no hi ha m\u00e9s pressupost perqu\u00e8 es gasta en altres coses (s\u00ed que n’hi ha per a l’hospitalitzaci\u00f3 domicili\u00e0ria, per exemple); no hi ha personal perqu\u00e8 estan treballant en llocs que els paguen i els tracten millor; no hi ha compet\u00e8ncies perqu\u00e8 les hi treuen. No hi ha prestigi, no hi ha valoraci\u00f3 social, ning\u00fa no reconeix el seu saber. En aquestes condicions, pot haver-hi un futur? Poden les professionals visualitzar m\u00e9s vida, quan tot s’est\u00e0 acabant?<\/p>\n
Garc\u00e9s diu que la condici\u00f3 p\u00f2stuma l’atorga el discurs dominant que est\u00e0 configurat pels sistemes de poder. El mateix discurs que atribueix les identitats i el sentit de l’acci\u00f3. En efecte, s’ha imposat un relat sanitari que respon al domini del saber biologicista, parcial i tecnificat. Un saber que no considera els condicionants socials o mediambientals de la salut. Un saber que ignora les dimensions humanes m\u00e9s profundes del patiment i de la lluita per la vida digna. Un saber en el qual conceptes intr\u00ednsecs al rol de metge o infermera de cap\u00e7alera, com acompanyar, tenir cura, deliberar, respectar, comprendre o acceptar, hi tenen dif\u00edcil cabuda.<\/p>\n
Potser els professionals (o com a m\u00ednim una part) ja hem acceptat de manera obedient i acr\u00edtica aquest relat? \u00abPer qu\u00e8, si estem vius, acceptem un escenari post mortem?\u00bb diu la mateixa autora.<\/p>\n
Per aix\u00f2, demana una nova il\u00b7lustraci\u00f3 radical que parteixi de no caure en la credulitat del relat dominant i que en construeixi d’altres amb un sentit cr\u00edtic, que ens proporcioni el saber i les experi\u00e8ncies m\u00e9s \u00fatils per al col\u00b7lectiu hum\u00e0. Que ens obri la possibilitat de futur.<\/p>\n
Una incredulitat i un sentit cr\u00edtic que ha exercit el Josep quan no ha cregut que la infermera que ve de l’hospital sigui millor que la seva, i quan ha decidit no acceptar el poder del saber hospitalari i ha anat a buscar el saber de la seva metgessa.<\/p>\n
Pot l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria fer aquest mateix proc\u00e9s? No creure que no podem, que no sabem, que no ens deixen, que no tenim temps… per despr\u00e9s passar a la cr\u00edtica i a l’acci\u00f3? No acceptar p\u00e8rdues de compet\u00e8ncies, p\u00e8rdues de funcions, suports que suplanten, xarxes que ens debiliten. Podem fer un pas endavant i actuar com a referents, fer domicilis, fer atenci\u00f3 pal\u00b7liativa, fer urg\u00e8ncies, fer tot all\u00f2 que ens d\u00f3na sentit i ens fa \u00fatils a persones com el Josep i a totes les altres. Fer com a professionals individuals i com a col\u00b7lectiu, exercint la cr\u00edtica i la reivindicaci\u00f3 per no esdevenir una mena de zombies en un futur pr\u00f2xim.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns dies una companya d’un equip d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria em va explicar aquesta hist\u00f2ria: atenia en Josep des de feia anys per m\u00faltiples problemes, era una d’aquestes persones malaltes que se’ls anomena i classifica com a PCC\u00a0(pacient cr\u00f2nic complex). En Josep va ingressar a l’hospital per una complicaci\u00f3 infecciosa i va ser donat d’alta amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[116,1210,152],"class_list":["post-18834","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-atencio-primaria","tag-continuitat","tag-longitudinalitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18834"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18834\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}