{"id":18836,"date":"2019-03-05T22:04:09","date_gmt":"2019-03-05T21:04:09","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=18836"},"modified":"2019-03-05T22:04:09","modified_gmt":"2019-03-05T21:04:09","slug":"una-entitat-promou-grups-dajuda-mutua-entre-estudiants-universitaris-amb-problemes-de-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2019\/03\/05\/una-entitat-promou-grups-dajuda-mutua-entre-estudiants-universitaris-amb-problemes-de-salut-mental\/","title":{"rendered":"Una entitat promou grups d\u2019ajuda m\u00fatua entre estudiants universitaris amb problemes de salut mental"},"content":{"rendered":"

L’Hugo \u00e9s ling\u00fcista i activista, t\u00e9 39 anys, i fa poc m\u00e9s d\u2019un any que li va posar nom m\u00e8dic als problemes que l\u2019havien perseguit des qu\u00e8 en tenia 17. Un nom m\u00e8dic que ens estalviem per innecessari. L\u2019Hugo es refereix a discapacitat psicosocial, que \u00e9s com en el m\u00f3n anglosax\u00f3 es coneix als que aqu\u00ed s\u2019anomenen, gen\u00e8ricament, problemes o trastorns de salut mental. Amb 38 anys, doncs, l\u2019Hugo va con\u00e8ixer el diagn\u00f2stic i va entrar volunt\u00e0riament al psiqui\u00e0tric de la Vall d\u2019Hebron, una etapa d\u2019un mes que recorda com \u201cun infern\u201d, a la qual van seguir sis mesos m\u00e9s de tractament en l\u2019hospital de dia. Ara \u00e9s membre d\u2019Activament<\/a>, col\u00b7lectiu de persones que parlen sobre l\u2019experi\u00e8ncia del trastorn mental en primera persona, amb el qual impulsa el projecte la Foixarda, que vol fixar la seva mirada espec\u00edficament en el col\u00b7lectiu d\u2019estudiants universitaris amb discapacitat psicosocial.<\/p>\n

\u201cLa major part d\u2019estudiants no coneixen els recursos i les adaptacions que posen al seu abast les universitats des de les seves \u00e0rees d\u2019inclusi\u00f3, tampoc saben que l\u2019asseguran\u00e7a de la matr\u00edcula cobreix ajut psiqui\u00e0tric o psicol\u00f2gic, ni saben que a partir d\u2019un grau del 33% de discapacitat la matr\u00edcula \u00e9s gratu\u00efta\u201d, explica l\u2019Hugo, el qual t\u00e9 reconegut un grau del 65%. \u201cPer\u00f2 \u00e9s que la major part vivim la nostra situaci\u00f3 en solitud, per por a ser rebutjats o discriminats; una de les coses que patim \u00e9s l\u2019autoestigma\u201d, afegeix.<\/p>\n

A banda d\u2019aquest assessorament, una de les iniciatives que es proposa dur a terme la Foixarda (nom que s\u2019inspira en les antigues pedreres de Montju\u00efc que fins fa un segle havien estat propietat de la seva fam\u00edlia) \u00e9s crear una xarxa universit\u00e0ria catalana de grups d\u2019ajuda m\u00fatua (GAM) d\u2019estudiants amb discapacitat psicosocial, aix\u00ed com posar en marxa la figura de l\u2019agent de suport entre iguals. Altres reptes, explica l\u2019activista, passen per promocionar l\u2019acc\u00e9s a la universitat de les persones amb discapacitat psicosocial, aix\u00ed com la seva inclusi\u00f3 laboral com estudiants o titulats universitaris en el mercat laboral ordinari, i tamb\u00e9 promoure testimonis d\u2019estudiants o exestudiants amb discapacitat psicosocial que han passat per la seva mateixa experi\u00e8ncia. \u201cVolem ser tamb\u00e9 una pedrera d\u2019activistes formats intel\u00b7lectualment a les universitats p\u00fabliques catalanes que contribueixin a transformar la realitat de les persones amb discapacitat psicosocial a Catalunya\u201d. El primer conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 per comen\u00e7ar a treballar l\u2019acaben de signar amb la Universitat de Girona, ja que \u00e9s la ciutat on ara viuen l\u2019Hugo i la seva parella. Esperen poder signar-ne d\u2019altres ben aviat amb la UB i la UPF.<\/p>\n

L\u2019Hugo coneix b\u00e9 el pa que s\u2019hi dona. Va trigar 14 anys a acabar la llicenciatura en Filologia Hisp\u00e0nica a la UB, i de fet abans ho havia intentat amb Dret. Les dades que exposa fan esgarrifar. Nom\u00e9s el 3% dels joves amb discapacitat arriben a l\u2019educaci\u00f3 superior (Observatorio sobre Discapacidad y Mercados de Trabajo en Espa\u00f1a<\/a>); hi ha estudis internacionals que senyalen que un de cada tres universitaris de primer any t\u00e9 trastorns mentals, entre els quals el m\u00e9s com\u00fa \u00e9s la depressi\u00f3, seguit dels d\u2019ansietat i p\u00e0nic (Estudiants Universitaris Internacionales de Salud Mundial, iniciativa vinculada a l\u2019OMS<\/a>); un 10% dels estudiants universitaris espanyols ha tingut pensaments su\u00efcides; i m\u00e9s de l\u20191% ha realitzat una temptativa de su\u00efcidi en els darrers dotze mesos (estudi de l\u2019Institut Hospital del Mar d\u2019Investigacions M\u00e8diques<\/a>). M\u00e9s dades: el 18,9% de les persones amb discapacitat psicosocial han estat discriminades pels seus professors, i el 51,3% decideixen ocultar el seu trastorn mental als docents i el 53% als companys.<\/p>\n

\u201cSortir de l\u2019armari\u201d<\/strong><\/h3>\n

\u201cEl primer brot psic\u00f2tic em va venir quan tenia 17 anys, estudiava el COU i vaig fumar un porro de haixix un migdia abans d\u2019anar a classe\u201d, explica l\u2019Hugo, que aclareix que despr\u00e9s d\u2019aquell dia no ha tornat a provar la droga, i que de tota manera l\u2019origen del seu trastorn \u00e9s multifactorial. Li diem que no ens fan falta aquests detalls, per\u00f2 insisteix que \u00e9s important anotar-ho \u201cperqu\u00e8 jo defenso la llibertat de les persones, per\u00f2 cal saber que el haixix \u00e9s un factor de risc per patir un trastorn mental o per empitjorar-lo\u201d. Ara pren medicaci\u00f3, afegeix, per\u00f2 poca, \u201cja que els f\u00e0rmacs s\u00f3n molt forts i t\u2019anul\u00b7len, per aix\u00f2 tinc s\u00edmptomes per\u00f2 puc viure amb ells\u201d.<\/p>\n

L\u2019Hugo practica el que en diu \u201csortir de l\u2019armari\u201d, un pas molt complicat per qualsevol persona i encara m\u00e9s si \u00e9s estudiant, perqu\u00e8 \u201ct\u2019exposes a perdre amistats i que caiguin sobre tu tots els esterotips, com que som persones violentes\u201d. Per\u00f2 a la vegada \u00e9s molt necessari fer-ho i que el professor ho s\u00e0piga, afirma. \u201cSi un estudiant t\u00e9 f\u00f2bia social o ansietat, i li fan fer una presentaci\u00f3 oral, ho passar\u00e0 molt malament, \u00e9s com demanar-li a una persona en cadira de rodes que salti\u201d, comenta. Com que normalment no ho revelen \u201cs\u00f3n pocs els qui acaben la carrera\u201d.<\/p>\n

Quan va tenir aquell primer brot tampoc l\u2019Hugo va demanar ajut. Al contrari, el record que en t\u00e9 \u00e9s que se n\u2019avergonyia i se\u2019n sentia responsable. No va demanar ajut ni aleshores ni durant els anys posteriors. Als seus 39 anys nom\u00e9s ha treballat cotitzant durant dos mesos i mig. I ara busca feina. La taxa d\u2019atur entre les persones amb discapacitat psicosocial frega el 62%, segons l\u2019estudi\u00a0L\u2019estigma i la discriminaci\u00f3 en salut mental<\/a>, elaborat per Obertament, entitat focalitzada en la den\u00fancia i sensibilitzaci\u00f3 sobre l\u2019estigma que pateixen les persones amb aquests trastorns. \u201cJo s\u00f3c v\u00e0lid per treballar, per\u00f2 mitja jornada, com tantes persones\u201d, diu l\u2019Hugo, que considera que les ofertes que es troben als centres especials de treball \u201cs\u00f3n un tipus de feina infraq\u00fcalificades, segregadores i molt f\u00edsiques. \u201cJo defenso el nostre dret \u2013subratllat\u2013 a treballar en el mercat laboral ordinari sense que ens discriminin i excloguin per tenir una discapacitat psicosocial\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Hugo \u00e9s ling\u00fcista i activista, t\u00e9 39 anys, i fa poc m\u00e9s d\u2019un any que li va posar nom m\u00e8dic als problemes que l\u2019havien perseguit des qu\u00e8 en tenia 17. Un nom m\u00e8dic que ens estalviem per innecessari. L\u2019Hugo es refereix a discapacitat psicosocial, que \u00e9s com en el m\u00f3n anglosax\u00f3 es coneix als que […]<\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":20690,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[166,53,1023],"class_list":["post-18836","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-educacio","tag-salut-mental","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18836"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18836\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}